Va ser el passat mes de novembre que es va presentar a la Sala d'Actes del Museu Etnològic de Barcelona
la nova reedició del llibre de Joan Amades dedicat al pessebre
amb motiu dels actes del 50è aniversari de la mort de l'autor.
És un llibre que ha dut a terme l'edició, ha estat a càrrec d'Andarol Editors,
un llibre absolutament magnífic.
En tenim un exemplar damunt la taula i esperem que amb el temps
i després d'aquesta conversa que mantindrem us vinguin ganes de tenir-lo
perquè us asseguro que no només per al món pessebrista sinó per al públic en general
i a aquells que els agrada seguir les tradicions de casa nostra.
És una autèntica joia.
Ens acompanya l'editor, Alfred Arola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. I a l'altre costat del fil telefònic tenim Antoni Serés
que juntament amb l'Albert Desaire i la Josefina Romà
han estat els encarregats de fer aquesta edició revisada.
Antoni, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Jo crec que d'entrada us hem de donar l'enhorabona
als que heu fet aquesta revisió i a l'editor
perquè quan dic que és una joia realment ho és.
Jo m'imagino que a tu també com a persona dedicada al món del folclore
el resultat final t'ha encantat, no?
Sí, estem allò que se'n diu contentíssims.
A més, hem tingut la sort de tenir un editorial
que ha jugat molt a favor a fer viable aquest projecte
i estem allò que se'n diu dalt d'un núvol.
Aquesta ha estat una iniciativa de l'Associació Cultural Joana Mades,
si no va a xerrar d'Alfred. A veure, com es coordina
i com es fabrica tota aquesta idea de reeditar aquest llibre?
Bé, com bé dius tu, ha estat una iniciativa
de l'Associació Cultural Joana Mades
que ja fa potser dos o tres anys, no, Toni?
Sí, sí, ben bons.
Que en van començar a parlar perquè ells tenien molt d'interès
en fer aquesta edició, però era una edició complicada, no?
perquè hi havia un original, la primera edició del 1946,
que era una edició molt similar a la que tenim ara a les mans,
però a més a més hi havia un estudi crític
i uns comentaris sobre l'obra
i un facsímil 100% tampoc el podíem fer
perquè havien d'afegir les revisions de text
i vam optar per fer una edició el més semblant possible
a la primera edició, però amb uns criteris una mica alterats
perquè tingués sentit tota l'edició, no?
I no res, vam tirar endavant i aquí està l'obra.
És una obra, jo m'atreviria a dir, monumental,
però també m'atreviria a dir que no és una mera reedició,
sinó que més aviat és una edició revisada i ampliada, a més a més, no, Antoni?
Sí, sí, sí, hem intentat, sempre asseguts en l'editorial,
hem intentat reflexionar com podíem tirar endavant un llibre
que ha estat considerat des dels seus orígens
la Bíblia del pessebrisme català,
com podíem fer perquè d'alguna manera l'actualitzessin,
però sent 100% respectuosos amb l'obra.
Per tant, vam trobar un equilibri ideal,
és a dir, ser fidels al text,
afegint-hi les petites informacions noves,
les aportacions que creiem que havien de fer
les persones que han tingut l'edició una mica de revisió,
i, clar, intentar això,
que respire sobretot el llibre original,
però alhora actualitzant-lo,
sense que es notés massa que hi havia algunes noves aportacions
que per sort ens han ajudat a actualitzar el llibre
i a ser encara avui en dia una obra important.
Clar, això us ha obligat, lògicament,
a tenir en consideració i a estudiar les dues edicions anteriors.
Sí, la veritat, ha estat una experiència,
en el bon sentit de la paraula, complicadeta,
perquè una cosa és tenir una edició antiga
i revisar-la i intentar actualitzar-la,
però l'altra és tenir-ne dos,
perquè de la primera a la segona edició
cal comentar que hi ha hagut diferències,
però no podíem deixar treball de la primera
ni tampoc treball de la segona.
Havíem de revisar els dos llibres en paral·lel
i intentar que tot això quedés canalitzat amb aquest darrer treball.
Bé, si m'ho permets, et diré que ens n'han sortit
i estem contentíssims, francament.
Home, no només ho permetem,
sinó que estem absolutament fascinats amb aquesta obra.
Quan parlem d'ampliar,
en quin sentit podem parlar d'una obra ampliada,
d'aquest pessebre de Joan Amades?
Doncs mira, la manera més fàcil d'entendre
és en una ampliació visual.
El llibre, diguéssim, respira totes les primeres edicions,
però nosaltres, amb l'ampliació,
hem anat a afegir unes fotografies.
Quan vam seure amb el Fèlix i l'Alfred Arola
per trobar aquest camí,
vam veure que el millor que podíem fer
és buscar, per exemple,
unes il·lustracions que en el llibre,
buscar-les si era possible en fotografia.
I així va ser.
Així va ser que vam poder anar al Museu Etnològic,
a Barcelona,
i allà les figures que sortien dibuixades al llibre,
que per motius, doncs,
imagina l'editorial del moment,
doncs, era més fàcil dibuixar
que no pas posar-hi fotografies,
en aquest nou treball,
al final, sense molestar, diguéssim,
tot el gruix del llibre,
ja hem afegit un capítol, entre cometes,
de fotografies,
la qual cosa dona, doncs, això, no?
Més força encara al treball.
Perfecte.
Ja veus que estem tan contents
que tota l'estona t'ho diré, eh?
No, no, i pots reiterar-ho,
i nosaltres, doncs, et farem l'ola, eh?
Pràcticament, perquè ara amb l'Alfred
estàvem mirant justament aquestes fotografies,
d'aquestes, totes aquestes figuretes,
estàvem passant pàgines,
ell té un exemplari o un altre damunt de la taula,
és una llàstima que no puguis estar aquí,
també, perquè així compartiríem la visió,
però realment són figures,
que dius que estan al Museu Neològic de Catalunya, aquestes.
Sí, exacte.
La història va ser que l'Amades, al seu moment,
va estar treballant,
antigament, el que és el pop espanyol de Barcelona,
hi havia el Museu de les Indústries i les Artes,
i a les Hores Gràfiques,
i allà ell va estar treballant,
i d'alguna manera,
quan va anar generant el text d'aquell llibre,
doncs, sort ne va tenir, doncs,
de tenir accés a les figuretes del pessebre
que estaven guardades allà.
Doncs bé, aquell museu amb el temps ha canviat d'ubicació,
ara està el museu que se'n diu Neològic de Barcelona,
que està molt a tot del Museu Nacional de Catalunya,
i bé, doncs, res,
era una visita obligada,
i demanar, allà vam estar molt ben rebut
i molt ben atès per la direcció
i els tècnics de la casa,
i bé, no t'estranyi que fessem l'acte de presentació
en societat del llibre de la nova edició allà,
perquè es van portar molt bé, també.
Lògicament, s'ha mantingut aquest llenguatge,
aquesta manera que tenia Amades
d'escriure i de presentar el patrimoni
i la cultura popular del nostre país.
Sí, sí, sí, sí,
hem estat citats amb aquesta manera,
amb aquest caranàs.
Hi ha cançons, hi ha ball,
hi ha absolutament tot instruments,
tot el que és la iconografia del passebrista,
l'organografia.
Podríem parlar una miqueta de com s'estructura
aquest pessebre d'Amades, et sembla, Antoni?
Sí, i tant, que sent molt de gust.
Mira, d'entrada, comentar, doncs,
que ell, en Joan Amades, per un costat,
fa una cosa que avui en dia és molt agraïda.
Agafa totes les persones,
totes les petites empreses,
que es dedicaven a fer figures de pessebre,
i, d'alguna manera,
les inventaria.
Fa un catàleg.
Aquesta aportació dels anys 40,
quan la va fer als anys 40,
ha estat vital per entendre
que eren unes famílies
que la seva feina durant l'any
era fer figures del pessebre.
Això ell ho va salvar, d'alguna manera,
va fer aquest inventari.
Però va anar més enllà,
va anar a veure com era
la construcció de figures del pessebre,
no només a Catalunya,
sinó portes enllà,
sigui la península ibèrica
i sigui fins i tot Europa o Amèrica.
Quan diem Amèrica,
estem parlant de l'Amèrica llatina, bàsicament.
Doncs bé, Joan Amades es va atribuir
als anys 40 a fer això,
a buscar totes les fonts
que eren possibles relacionades
amb les figures,
amb les tradicions,
i ja, posats a buscar,
ja va anar al fons,
va anar a veure
que hi havia d'orígens amb el pessebre.
Si a l'edat mitjana,
si al renaixement,
si al barroc,
doncs tot això,
tot això ben documentat
és el que fa Amades
com a text en aquell llibre
i, evidentment,
amb les fotografies
i amb les il·lustracions
i tot plegat,
és un corpus encantador
sobre el pessebre.
I va recollint també,
lògicament,
en paral·lel,
no només a tota aquesta recerca històrica,
sinó després
tots els costums populars
que se'n deriven
al voltant del pessebre.
Les accions,
els dies abans,
els dies de Nadal,
els dies després,
ho recull absolutament tot?
Tot,
ho recull tot
i analitza cada una
de les figuretes del pessebre,
què és el caganer,
què és la senyora
que té aigua de la guerra
a la font,
què és el nen Jesús,
què és en Josep,
en fi,
totes les figuretes,
que sigui el camell dels reis,
que sigui la font,
que sigui el pou,
que si les muntanyes,
fa una,
allò que se'n diu,
un estudi rigorós
i tenim present
que era els anys 40,
era molt complicat de fer,
però se'n va sortir,
francament,
molt bé.
Jo he estat
tafanejant una mica
per internet,
a les webs dels passabristes
i hi ha n'afalacs
per tot arreu.
El món passabrista català
està encantat
amb aquest llibre.
Segur que t'han arribat
aquestes notícies,
no?
I tant,
com sí.
I aquí va ser molt important
la figura dels editors,
d'Arola,
perquè també es van posar
en contacte
amb la Federació
de Pessebistes de Catalunya
i la Federació,
juntament amb Arola
i juntament amb Associació
de Namades,
van trobar camins
per fer que aquell llibre
doncs anés
per un costat
a les persones
que els encanta
el món del pessebre,
per tant,
tots els col·leccionistes
de pessebres
i constructors
i evidentment
a un públic
molt més obert
com podria ser
tota la gent
que estima la cultura,
estima el Nadal
i, per tant,
el pessebre informa tard.
Clar,
i això és important
perquè diu,
no, no,
un llibre molt especialitzat
per a pessebristes,
sens dubte,
però també és un llibre,
i ho dèiem a la introducció,
que pot cridar l'atenció
de qualsevol persona
que estigui interessada
en el folclore.
A més,
a veure,
les coses com siguin,
s'ha fet perfectament
aquell equilibri
entre tota la informació
que proporciona
i l'objecte en si,
el llibre,
que aquí, Alfred,
tornes a intervenir
perquè, a veure,
des del paper,
d'internació,
s'assembla,
aquella edició,
físicament,
al llibre, també?
Jo crec que la recorda molt.
No hem volgut fer,
he dit al principi,
un facsimil exacte,
una reducció exacta,
sinó hem volgut
que transmetés
l'essència del llibre,
que el llibre
fos més o menys igual.
Buscant el paper,
buscant la manera
de fer les portades,
que eren en tela.
Veureu que també hi ha
il·lustracions
que estan colorejades,
només estan colorejades
les que l'edició...
En el original tenia...
Exacte,
estan colorejades,
que estan colorejades a mà,
les altres no estan colorejades,
o sigui,
físicament,
jo diria que recorda molt
la primera edició,
no?
Lògicament,
el pas dels anys
fa que els llibres
tinguin una altra caire,
que nosaltres
ni l'hem pogut
ni aconseguir,
no?
Perquè creiem que l'edició
és d'ara
i ha de ser d'ara.
Només dir
que la primera edició
està totalment
agosaurida
i buscada
i es paga
en veritables fortunes,
vull dir que
teniu a les mans...
És el que us anava
a preguntar ara,
si sabeu
quants exemplars
deu encadar
d'allò poquets,
no?
El Toni ho sap millor.
Tu ho saps,
en Toni,
quants exemplars
deu encadar?
D'entrada ja sortint
dient que
se'n va fer
una mínima edició
que només van ser
500 exemplars.
Clar,
això és...
d'alta qualitat,
o sigui,
de bibliòfil
i bé,
està,
com diu molt bé
l'Alfred,
un llibre buscadíssim.
Avui en dia,
a llibreries de vell,
qui intenti
trobar aquesta joia,
doncs la veritat,
ha de tenir
la butxaca farcida
perquè val
molts diners.
Per aquest no,
per aquest no cal tenir
la butxaca farcida
perquè és un preu
més que assequible
i més tenint en compte
el monumental
que té l'obra.
Com l'obra d'Amades,
extensíssima,
més enllà del Passebre,
teniu notícia
que amb el temps
es puguin reeditar
altres obres
de Joana Amades
per la cultura popular?
Doncs sí,
l'Associació Cultural
de Joana Amades
precisament està en contacte
amb Arola Editors
per recuperar
alguns llibres
o bé,
inèdits,
perquè cal explicar
que tot i que
ha fet 50 anys
de la seva mort,
Amades va deixar
un pou de materials
encara,
ara,
perquè es descobreixin
pel gran públic.
Bé,
doncs Arola Editors
i l'Associació
estan en contacte
per intentar
trobar dies
de donar a conèixer
potser alguns
d'aquests inèdits
o bé,
recuperar altres llibres
que en el pas dels anys,
com ha estat el cas
del Passebre,
doncs estan exaurits
però que continuarien
sent uns llibres
de referència
de cultura tradicional
i que,
bé, ben segur,
tenen un públic
i bé,
per què no trobar,
doncs això,
aquestes dies
de nova col·laboració
com ha estat aquest
i tornar-ne a parlar
i fer algun nou projecte
en comú.
Estem parlant
d'una col·lecció,
Alfred,
o estem parlant
de llibres
que,
de manera aïllada,
com aquesta joia
podrien anar sortint
en un futur,
recollint altres aspectes
que va tractar
Joan Amades.
Home,
jo crec que
Joan Amades
per si sol
ja marca
una col·lecció
ell mateix,
no?
I tant.
Tant de bo
poguéssim reditar
llibres tan importants
com aquest,
com pugui ser
el dels gegants,
o petites històries
i petites recerques
de Joan Amades.
Pensem que Joan Amades
va fer una recerca
importantíssima
de la cultura popular
que si no reditem
es perdrà
i jo crec que
un cop fet
aquesta recerca
seria molt lamentable
que es perdés.
És una visió
molt particular,
modestament,
Antoni,
però jo tinc la sensació
que en un moment
en què
la recuperació
de la festa
s'ha fet el canvi
que ha fet,
que està consolidada
per la referència
de Tarragona
per Santa Tecla,
però segurament
trobaríem moltíssimes més,
tot el territori català.
tenint en compte
com ho viu
la ciutadania,
com ens hi aboquem
al carrer
quan surten
aquells elements
tan bàsics
de la cultura popular.
A mi em dóna
la sensació
que aquest aniversari
de Joan Amades,
més enllà
del que és
la vessant institucional,
no s'està visquent
amb molta alegria
dins de la gent
i és una opinió
absolutament personal,
eh?
No sé què en penses.
No,
jo diria que sí,
que es viu
dins del carrer
de forma plana,
o sigui,
tots els grups
de cultura popular
del país,
que han tingut
el ressò,
que han tingut
accés a la notícia,
que l'han tingut,
eh?
Doncs tots,
a la seva manera,
ja estan aportant
encara a hores d'ara
una contribució
a l'any Amades.
I la cosa més important
que tenim
és explicar-vos
que s'està fent
el que és
l'acloenda
de l'any Amades,
que això serà
el 17 de gener,
i en aquest moment
ha sortit la iniciativa
ja de 50 municipis
de Catalunya.
Quan dic 50 municipis
vol dir
grups de cultura popular
de tot tipus,
de siguin sardenisses,
com podrien ser,
doncs,
falconers,
com podrien ser geganters.
Bé,
doncs en aquests moments
hi ha una resposta
per participar
des de la base,
que és l'important,
doncs,
en aquest comiat col·lectiu,
que t'explico
una pinzellada.
Sí, sí.
El dia 17 de gener,
a les 12 del migdia,
és un diumenge,
de Sant Antoni,
coincidirà
que farà 51 anys
de la mort
d'en Joan Amades
i d'alguna manera
acabaria aquest any
Amades que s'ha realitzat.
Doncs bé,
s'enlairarà un globus
d'aquests que s'enflen
cap en l'aire,
es vigirà un manifest,
és una mena,
un document
que ha redactat
l'associació Joan Amades
i també l'administració,
en aquest cas,
el Centre de Promoció
de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana,
i cada poble,
a part de fer això
que ha participat
d'aquests 50 pobles
que de moment
estan apuntats,
cadascun hi afligirà
algun element simbòlic
de la cultura
del seu poble popular.
Com us deia,
o bé,
un esbar que ballarà,
o bé,
una coral que cantarà,
o uns gegants
que sortiran a plaça,
en fi,
d'alguna manera
vull dir que,
per sort,
penso que
la cultura popular
respira,
està viva
i que,
d'alguna manera,
té un ressò tot amb l'any Amades.
Segurament no m'he expressat bé.
Per part dels grups
i col·lectius
que treballen
en cultura popular,
sens dubte,
han mantingut,
doncs,
constantment,
al llarg de tot l'any,
aquesta presència
de Joan Amades
que forma part,
sens dubte,
del nostre imaginari.
parlava una mica
que no havia
traspassat
el públic en general,
no?
Que encara si sortíssim
al carrer
i preguntéssim
enmig d'una festa major,
eh,
qui era Joan Amades,
probablement,
hi hauria molta gent
que no ho sabria.
Parlava més
des d'aquest sentit, eh,
des dels grups
que s'hi dediquen,
realment s'hi han abocat,
no hi ha dubte.
Sí,
no, no,
i ara et diré,
hi ha una anècdota
per fer-ho més simpàtic,
evidentment,
no tothom coneix
Joan Amades
i la prova és
que estàvem
en un poble,
en aquest cas
parlo en nom
dels que són
de l'associació,
estaven en un poble
i tenien
una entrevista,
feien una conferència
sobre Joan Amades
i un dels assistents
a la sala
va dir,
molt bé,
i el senyor Joan Amades
que no ve,
doncs qui la fa
aquesta conferència,
no?
Vull dir que,
evidentment,
sempre hi ha
la nota ignorant
amb el bon sentit
de la paraula,
innocent,
que, clar,
no tothom coneix
qui és Joan Amades
i d'aquí ve,
i acaba una mica
aquesta explicació
que l'associació
ha volgut tant sí
com no
que es donés
a conèixer
una vegada més
la seva obra
i per sort
hi ha hagut
a l'editor
que també ha ajudat
a donar a conèixer
un llibre
com és aquest
del Passebre.
Una obra que,
insistim,
no és per a bibliòfils,
no és per a passebristes,
només no és
per a aquests col·lectius,
és una obra general
per a tothom,
que hauria d'estar,
de fet,
a les prestatgeries
de totes les escoles
i a nivell particular,
doncs la veritat
és que és una autèntica joia,
un regal magnífic
que és un llibre tan bonic
de veritat,
la distribució,
l'habitual a les llibresies
de tot el territori,
no?
Sí, ja està,
a totes les llibreries,
ja fa setmanes que està.
I veiem els aparadors?
Sí, sí.
Els metres d'aparadors
sempre és un problema
pels llibreters
i pels editors, no?
Jo l'he vist
als aparadors
a Tarragona,
vull dir,
està, està.
Doncs Antoni Serés,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada,
enhorabona a tu naturalment
i a l'Albert Andresaire
i a la Josefina Roma
per aquesta edició revisada
i que acabem de passar
un bon any a Mades.
Doncs moltes gràcies,
un plaer haver parlat
amb vosaltres
i això, doncs,
convidar-vos
a que descobriu
aquest llibre
i tota la figura
d'en Joana Mades.
Així ho farem.
Moltíssimes gràcies, Antoni.
Molt bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Alfred, doncs,
la veritat és que no volíem
deixar passar l'oportunitat
de parlar d'aquest llibre.
L'any 2010
suposo que aportarà
molts més projectes,
podria ser una altra
de les obres de Mades,
però aquestes coses
hem entès,
segons l'Antoni,
que encara esteu en converses
i esteu parlant, no?
Sí, estem parlant,
però hi ha potser
un parell de títols
que ens fan molta gràcia,
un més el que he dit abans,
el facsímil
o la redició
del llibre de les gegants,
la Joana Mades,
que també és un llibre
de pes,
gran, contundent,
i un altre
que ens fa molta gràcia,
el Tor, ja ho sap,
que és
llegendes
en torn
de la Catedral de Barcelona.
Ah, doncs,
Déu-n'hi-do.
El 2009,
tothom coincideix
i és una realitat
que ha estat un any
carregat
de moltíssimes dificultats
en el terreny econòmic.
Vosaltres, doncs,
no heu baixat
el ritme d'edició?
No han baixat
la quantitat d'edicions
ni el ritme,
però l'han patit,
i la crisi...
No, ja m'imagino,
si no la patiu,
expliqueu la fórmula,
però imagino que la patiu...
Hem de tenir en compte
que els projectes de llibres
triguen mesos
i no es poden parar,
perquè és tota una línia de treball,
o sigui,
que el llibre,
com he dit al principi,
feia més de dos anys
que n'estàvem parlant,
quan no hi havia crisi,
o sigui,
el que no podem fer
és parar
els projectes que teníem
perquè s'ensorraria tot.
En teniu uns quants
pel 2010,
m'imagino,
que s'aniran materialitzant,
no?
Doncs ja en parlarem,
Alfred Arola,
moltíssimes gràcies
i una vegada més
enhorabona
per la feina que feu.
Moltes gràcies.
Bones festes.
Adéu-siau.