En fi, les gabines que facin el seu camí,
que nosaltres farem el nostre,
i és un camí que ens porta fins al Saló de Plens de l'Ajuntament.
És l'espai triat perquè un grup d'alumnes
de segon d'ESO del Col·legi Sant Pau
vegi reconeguda la seva feina
i aniran àvila per participar
en la final del programa Concurs Educatiu
Conèixer les Ciutats Patrimonials.
Conectem, doncs, amb el Saló de Plens.
Jordi Sorinyac, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Efectivament, ens trobem aquí al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona
amb un grup d'alumnes, una quinzena de nens i nenes,
de segon d'ESO, el que abans era 8 de GB,
per entendre'ls, que encara comptem amb l'antic sistema.
Són alumnes del Col·legi Sant Pau a Poços
i són molt contents perquè els acaben de dir
que han passat una fase d'un projecte important,
un projecte en d'àmbit de setal,
i que se'n van de viatge.
Ara parlarem amb ells,
ens explicaran els detalls d'aquest projecte,
però en primer terme saludem la professora responsable,
una de les dutores d'aquests alumnes,
és la professora Montserrat Arbó.
Senyora Arbó, bon dia.
Hola, bon dia.
Sempre parlant del projecte Conèixer les Ciutats Patrimoni,
és un projecte en el qual el Col·legi Iaia
ha participat de forma exitosa en d'altres edicions.
En què consisteix exactament aquest projecte
i quin treball han fet els alumnes d'any?
El projecte que hem de realitzar
és un projecte de donar a conèixer
la ciutat patrimoni que ens ha tocat.
Aquest any ens ha tocat Segovia
i nosaltres l'hem presentat a Segovia
amb una dinàmica jove,
amb una dinàmica musical,
i un fil conductor que és el jovent
des de la perspectiva de la ciutat de Segovia
i del cantó del Loco.
O sigui que es relacionen sempre diferents ciutats,
en què Tarragona s'ha temperat allà amb Segovia
i es tractava que els alumnes
des de les diferents assignatures
es tractessin des d'una perspectiva diferent?
Expliquem-ho.
No, és que a cada ciutat li deixen llibertat
i nosaltres com a centre i com a escola
a presentar aquesta activitat
el que hem volgut és que hi hagi
una transversalitat de les assignatures
i això és una opció nostra.
Cada centre ha fet el que ha volgut
en els seus treballs,
però nosaltres hem dedicat
més de tres mesos en aquest projecte
i hem volgut que hi hagi
des de les matemàtiques,
el català, el castellà,
que hi hagi...
Totes les assignatures estan involucrades,
tecnologia i així d'aquesta manera
hem anat fent un treball d'ampliació
perquè també s'ha de dir
que aquests alumnes
han seguit el curs dia a dia,
però són uns alumnes brillants
i també ha servit de treball d'ampliació,
en el qual en hores fora d'è
també han estat treballant.
I ara aquest projecte s'ha seleccionat
per participar en una fase final,
una fase final que es fa al mes de maig
i una fase final que implica,
entre altres coses, anar-se'n de viatge.
Ens anem de viatge a Segovia,
que és la ciutat que ara podrem conèixer
realment, tots els monuments
els podrem veure
i després ens anem a la final
que és a Àvila
on totes les ciutats patrimoni
exposen els treballs guanyadors
i en aquest cas nosaltres
som els guanyadors
de la ciutat de Tarragona
respecte a la ciutat de Segovia.
Marxeu al mes de maig?
Maig, segurament em sembla
que és el dia 19.
I hi ha premi en joc?
Bé, a partir de l'any passat
ja no hi ha més premi,
només que és el viatge,
però nosaltres encantats.
Vaja, hem de dir que a més a més
els han comunicat avui,
vaja, fa una estona
en el marc de la roda premsa
de presentació d'aquest projecte
els han comunicat
que passaven al final,
o sigui que pels alumnes
ha estat una sorpresa.
Una sorpresa, a més a més,
que s'ho mereixen
perquè han estat treballant
caps de setmana,
treballant a casa
i sobretot
conèixer la ciutat
que en realitat
el que es volen
en aquest treball
és conèixer la ciutat.
Aquests podran arribar a Segovia
i podran decidir
Déu, Déu,
quan arribin a Segovia
podran veure tots els monuments
i conèixer-ho bé.
Ara parlarem amb els alumnes,
però crec que vostè
amb el col·legi
ja havia participat,
com dèiem anteriorment,
amb èxit també
en aquesta iniciativa.
Quin balanç en fa?
Què aporta els alumnes
a participar en un projecte
d'aquest tipus?
És a dir,
que insisi moltes vegades
hores fora de classe
treballant per conèixer
una ciutat concreta
de l'estat espanyol.
L'important,
sobretot,
és el treball en equip.
Hem fet un treball
de caps de setmana
en hores fora de classe
i després de totes
les assignatures
i totes les assignatures
tenen cabuda
dintre de qualsevol treball.
És un projecte
que com a ciutat
penso que l'hauríem
de continuar fent.
I un projecte
que val la pena
parlar-ho amb els nois,
no?
Potser?
Sí, amb els nois.
A veure, aquí m'explica...
Digues, digues.
Hi ha dos
que t'ho podran explicar.
Una mica...
Doncs vinga, va,
dos portaveus,
per exemple.
Hola, com et dius?
Gemma Polo.
Escolta'm,
abans parlàvem...
De fet, Jolanda,
no ho hem dit,
però el projecte nosaltres
l'hem tingut l'oportunitat
de veure.
És un PowerPoint
en resumint
el treball que s'ha fet
des de cada assignatura
amb la ciutat
i és un projecte
molt ambiciós
i en què la música
hi té un paper important.
Per què?
Sí, perquè mitjançant
el cos, el moviment
i la forma
hem desenvolupat
diferents valls
basant-los en la joventut actual.
Fent servir ritmes
amb un baix fort i potent
hem aconseguit valls
amb un rol de hip-hop.
També, com a joventut,
rememorem el ball clàssic
professionalment,
duent monyos engominats
i pentinats,
calçant sabatilles de punta
i vestint
mallat i faldilla blava
com el color de fond
de la bandera de Segòvia.
I així hem intentat
agradar tots els públics.
Perquè, de fet,
no ho hem dit,
però després d'aquest PowerPoint
els hem vist ballar,
però ballant de valent.
A qui se li va acudir
la idea de ballar,
però cançons,
les Spice Girls
i el que faci falta,
aquest hip-hop
que ens deia abans,
de qui va ser la idea
i com ha anat, no sé,
el procés de gestació
de les coreografies,
fins i tot.
La professora ens va donar
unes bases,
com dient,
vosaltres us encarregareu més
de la part tècnica
i com que hi ha molta gent
en aquest grup
que som, com dient,
més polivalents
perquè anem al conservatori
i algunes també anem
a acadèmies de dansa,
vam dir,
doncs com que la joventut
és així,
molt viva i molt moguda,
fem ball.
Lluïm-nos, no?
No només sabem treballar,
sabem ballar,
sabem cantar,
coneixent de música,
doncs posem-ho en pràctica.
Què coneixies
de la ciutat de Segòvia?
Ara li ho preguntaré
a seus companys,
no ets l'única damnificada,
però què coneixies
de la ciutat de Segòvia
abans del treball?
Jo,
quan vaig anar de viatge
a Portugal,
em sembla,
vaig passar
i vam visitar
una mica l'equaducte,
però va ser només de pas
i no me'n recordo tampoc molt.
Per cert,
que han elaborat
una maqueta espectacular,
no sé si en part tecnològia
o en quina assignatura,
però han elaborat
una maqueta certament espectacular
de l'equaducte
i de l'entorn històric.
Una maqueta
que la vam perill
és certament impressionant.
A veure,
parlem amb més alumnes.
Maria,
és el teu nom?
Sí, Maria.
Maria,
què coneixies
de la ciutat de Segòvia?
Quan vaig començar
a fer el treball
no en tenia ni idea.
Allò,
ni idea,
res de res.
La sabies ubicar al mapa o no?
Sí,
sabia on estava situada
per la professora de Socials
que ens explicava
ciutats patrimonis,
però res més.
No tenia ni idea
d'una ciutat
tan impressionant
i tan vella.
I a partir d'aquí
com ha estat el dia a dia
el procés d'elaboració
del treball?
Doncs ha sigut molt dur
perquè moltes vegades
no ens hem ficat d'acord
i hi ha hagut
algunes discussions
però que hem superat
amb tot l'èxit
i tolerància.
Bàsicament,
tolerància en tot el treball.
I això de fer-ho
fora de les hores
de classe,
clar,
ara quan te'n vas a Segòvia,
quan te'n vas a Hàbil,
això és molt bonic,
però quan has de dedicar
caps de setmana,
hores del teu temps lliure
a fer coses del col·legi
no fa tanta gràcia.
No,
molt contents
i orgullosos
del nostre treball.
Ara tindreu l'oportunitat
de veure en primera persona
totes aquestes coses
de les coses
que heu parlat, no?
Sí,
i estem tots molt contents
i a preparar les maletes.
Què ens assecauríeu
per a aquelles persones
que no han tingut
l'oportunitat d'anar-hi?
Què ens assecauríeu
de la ciutat de Segòvia?
Doncs que és una ciutat
molt bonica
i que per al que nosaltres
hem pogut llegir,
aprendre,
doncs que té molta cultura,
és rica en cultura
i que val molt la pena anar-hi.
Amb què ens quedem?
Però amb Segòvia o en Tarragona?
Segòvia.
Segòvia.
Sí, et quedes amb Segòvia?
Sí.
Te n'aniries a viure a Segòvia?
Sí, perquè soc molt curiosa
i m'agrada descobrir coses noves.
Sembla que no et quedaràs
no només a Segòvia,
tens ànima més viatgera.
Qui m'explica?
Vaja, un últim testimoni.
Qui m'explica, per exemple,
com ha anat el dia a dia al treball?
Hola, com et dius?
Et dic Enric.
Enric.
Tu també ets alumna de segon d'ESO,
per tant, teniu entre 13 i 14 anys, no?
Exacte.
Què coneixies de la ciutat de Segòvia?
La veritat,
l'únic que sabia era la seva existència.
Tu et sonava.
Jo sé que hi ha una ciutat,
allà per allà a Castella,
que es diu Segòvia, no?
Exacte.
I a partir d'ara,
què ens assequaries?
Abans la teva companya
ens parlava de la faceta més cultural.
Tu què ens assequaries a Segòvia?
Bueno, jo m'he quedat bastant al·lucinat
perquè l'aquaductar passa
per enmig de la ciutat,
que és una cosa bastant estranya.
O sigui, és una ciutat que impacta.
O sigui, Tarragona és molt antiga també
i té moltes coses molt curioses,
però Segòvia també té el seu encant natural.
Què fareu ara,
quan aneu de viatge primer a Segòvia
després a Àvila?
Perquè suposo que no només anireu a veure monuments, no?
O estar amb els amics,
xarar com a bojos i conèixer la ciutat.
I coses que no es poden dir per la ràbia.
Sóc enric, moltes gràcies.
De res.
Ho deixem aquí.
Hem parlat amb alguns d'aquests nois i noies,
hem parlat amb els professors,
recordem que representaran la ciutat de Tarragona.
en aquest projecte han estat els guanyadors
d'aquest intercambi entre Tarragona i Segòvia
i després, a més,
tenen la possibilitat de participar en la gran final
que es farà a Àvila.
Només ens queda desitjar-los molta sort,
que us vagin molt bé,
i vaja, tot i que el premi és només el viatge,
doncs que el disfrutin.
Seixem i Jolanda,
des d'aquí, des de l'Ajuntament,
ho deixem aquí i anirem seguint,
òbviament el treball,
les evolucions d'aquest grup de nois i noies
d'aquí, al Col·legi Sant Pau de Tarragona.
Fins ara.
Fins ara, Jordi Sorinyac,
des del Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
És un quart de dues, sis minuts,
una petita pausa,
i saludem Josep Sunyer.