Això sona a Vall de Gitanes.
Ens acompanya Maria Teresa Aguilar, Anna Maria Vicente, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingudes a Tecleres d'Honor, en guany, 25 anys, ininterrompudament,
sortint al Vall de Gitanes.
Sí, jo vaig començar de grellera primer, els tres primers anys,
i quan es van fer els primers parlaments, llavors ja vaig entrar a ballar fins ara.
Tu, Anna Maria?
Jo he començat sempre a ballar.
Sempre a ballar, però des de molt petita.
Jo no sabia tocar la grana.
Sí, des de molt petita, era molt joveneta.
Jo vull, clar, estic corrent, abans teníem els altres teclers,
per telèfon no els veia, però aquí us tinc a vosaltres davant,
ara saludaré l'Emparo i el Joan Domingo, 25 anys,
i jo us veig joves, vull dir, jo crec que heu fet un pacte amb Santa Ticle.
Gràcies.
Sou joves.
25 anys, o és que vau començar ja amb 4 anyets?
No, no, que va, que va.
Ai, ai, ai, això de la festa deu rejuvenir, deu tenir antioxidants.
Sí, segurament.
Ara que es porta tard.
En vanos requesents, Joan Domingo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
25 anys gairebé al Ball de Bastons de Tarragona.
Sí, sí.
I sou parella.
Sí.
Parella a la vida real.
Real, sí.
Com dirien a les revistes del Cor.
Sí, sí.
I tota la vida al Ball de Bastons, junts, també.
Sí, sí, sí, sí.
Portem els nens, també.
Jo no m'atreviria.
El nen no mos va deixar, però sí.
Això dels bastons, vida personal.
Sí.
Els deixeu a l'entitat, els bastons.
Sí, sí, sí.
No els portem a casa.
No, no, els tenim a casa, però no els utilitzem a casa, no.
Els tenim a casa.
A veure, ja, Raons.
Escolta, anem a assajar una mica, eh?
I a algú se li pot anar la mà, o no?
No, no.
Mai s'ha anat la mà?
No.
Sí, un dia.
Com a accident.
No, no, com a accident, no.
Un dia ballant, i va sortir un escrit al diari, no sé si va ser, va ser per Santa Tecla,
m'assembla, i ballant, ballant, doncs jo li vaig donar un cop i a ella, doncs li va anar
al front, i va sortir un escrit al diari, que bueno, que ballant d'allò, Ball de Bastons,
ha sigut la noia atesa a l'hospital de Santa Tecla, donant-li dos punts a la front.
Dos punts et van quedar a donar?
Llavors, la gent que em coneixia, vull dir, ball de bastonets, d'aquí, emparo,
bueno, i que sigui en matrimoni, ha de ser l'emparo i el guanito.
El graciós de tort que ja començava a dir, mira!
I llavors la gent que m'aconeix me deia, xato, si vols matar la dona no ho facis davant de la gent.
I en una festa, és llet, és llet, clar que sí.
De totes maneres, els accidents dins del que és el món de ball de bastons són lògics i raonables,
home, per arribar a aquella habilitat que arribeu, perquè no heu d'assajar hores i dits que us heu de picar.
Sí, sí, sí.
Tu no vas donar un cop a ningú, no?
Clar.
I passa que, a veure, s'escapa el pali, i bueno, allí, un pare...
La culpa que tu siguis del ball de bastons és d'ella.
Sí.
Perquè tu estaves a la colla jove, casteller, i vas anar amb ella perquè éreu nòvios.
Sí, vaig conèixer l'emparo.
Un moment de tafaneria, que això també és bonic, eh?
Sí.
Farem una revisteta de la tecla de cròniques socials, si us sembla, eh?
Sí, no?
Em fa com a gràcia.
Vosaltres éreu novis però jovenets.
Sí.
D'adolescents, ja sortíeu, com si diguéssim.
I tu, en paro, estaves al ball de bastons.
Jo estava al ball de bastons, sí.
I ell estava... Ah, sí, que ets de Tarragona.
Ah, sí, que ets de Tarragona.
No, a la jove.
A la jove, perdona.
Ho sento.
Sí, sí, no, no, no, no, no, no volia.
No volia.
A la jove, a la jove.
No volia, a la jove.
A la jove, sí.
I aleshores, com va anar la cosa?
Ell va decidir seguir-te, tu el vas convèncer amb allò que fan les dones.
A veure, nosaltres ja es coneixíem, no?
El que passa que, bueno, un dia, doncs mira, vam decidir sortir junts
i, bueno, jo li deia, vinga Joan, vine aquí que farem uns ballets.
No, que jo això no m'agrada, que no sé què.
És allò que és normal, això és de noies.
Sí, sí.
Ho devies pensar, això és de xiquetes.
Això no és per mi.
Això no fa per als homes.
No, no, no.
Això no és per mi, però bueno, sí.
per decidir continuar amb mi.
Per acabar ja de redonir la tonteria que estic fent jo ara,
us va unir al Ball de Bastons.
A partir d'aquí va ser una història allà per tota la vida.
Sí, ara ja.
Sí, sí, sí.
Curiosament, en el vostre cas es dona la característica de moltíssimes entitats,
els desbars, de la ciutat que ara parlàvem,
d'aquesta continuïtat a la família.
Els vostres fills també estan a l'entitat.
Sí, sí.
Bueno, ara qui segueix també és ma filla.
Estava el meu avi, mon pare, meus germans,
també van vindre al Ball de Bastons.
Sou tercera generació, doncs, en el teu cas.
Sí, sí, sí.
I bueno, nanos encara seguim.
Continuem.
Com els nanos, el Ball de Bastons és de les entitats que ja,
abans d'aquesta Santa Tegla, com la coneixem ara,
amb aquest seguissi tot plegat,
erau, diguem-ne, dels tossuts-tossuts,
que abans que fos aquesta Santa Tegla tan lluïda
i amb tanta participació,
doncs, eren els nanos,
al Ball de Bastons i poca cosa més.
I poca cosa més.
Sí, sí, sí, sí.
Nantros, bueno, encara seguim,
el que passa per qüestions de treball,
doncs, clar, n'hi ha dies que no podem anar,
però, bueno, nantros estem aquí.
Molt bé.
La Maria Teresa i l'Anna Maria,
com van entrar al Ball de Gitanes?
I per què el Ball ja és de Gitanes,
i no una altra entitat?
Perquè estàvem a l'esbar d'Ansada de Tarragona,
i llavors, com que es va formar,
en principi, dintre del mateix esbar,
vam decidir, doncs, participar-hi.
Què us va treure del Ball de Gitanes?
Home, és molt divertit.
Ah, pels crits, no?
La festa que porteu passàvem és molt bé.
El que passàvem és molt bé,
no és pantomina.
No, no, és que realment ho sentim
i llavors ho passem bé.
Per nosaltres és un dels baixs més divertits
de tot el seguissi.
I cada any el mateix.
Sí, sí, cada any el mateix.
I cada any s'ha d'assajar,
o això ja ho teniu després de 25 anys tan interioritzat?
Ensejar el Ball no gaire.
No, el Ball no.
No.
No, els parlaments.
Els parlaments, sí, sí.
Els parlaments canvien cada any.
Cada any, llavors, sí.
Cada any, lògicament.
Són de les més veteranes que us manteniu?
Perquè, clar, sempre hi ha una mica de relleu, no?
Sí, sí.
I han entrat gent jove?
Sí, sí, sí.
Hi ha molta gent jove que es pilla
i que diuen, vinga, va, ja podeu plegar,
que nosaltres volem participar de la festa.
I jo veig molt complicat la dansa que feu vosaltres.
Ai?
Complicat?
No.
No.
No té cap complicació?
Vén el dia de portes abiertes, que t'ensenyamos.
Sí?
Sí.
Sí.
Sí, però passaràs molt bé, és molt fàcil.
I què fa que us ho passeu també amb el Batllà Gitanis?
Que diuen que no és quan tu que ens ho passeu.
Però per començar, te tiene que gustar bailar.
Sí.
Te tiene que gustar participar de las fiestas
y te tiene que gustar estar metida en todos los sitios.
Que llavors el grup també, que està molt unit,
i això també hi fa,
vull dir, sortim tots i s'ho passem tots bé.
No és que hi hagi de dir un Batllà,
Somos amics, entonces.
Som amics, i clar, això també hi fa.
Clar, i a partir de quan comença la primera passada del Seguici,
a partir d'aquí fins al dia de Santa Tecla,
és un no parar?
És un tenir recanvis d'Esperdenya, segurament?
No, a no ser que plogui, no.
Amb un es feu?
Sí, sí, sí, sí.
I vosaltres?
També, recanvis de bastons també en teniu?
Sí.
Quins són els millors bastons?
Hi ha, diguem, una varietat en el mercat?
Com ho feu tot això?
La fusta, m'assembla que és...
Paquito!
Paquito, i què és la fusta del Bat de Bastons?
De l'Alcina, d'Olivera.
Sempre són d'Olivera.
D'Alcina, d'Alcina.
Ah, i en teniu més de...
Sí, sí, sí.
Tenim recanvis, sí.
De recanvi?
Sí, si se trinqueu d'allò, sempre hi ha recanvi.
Com organitzeu vosaltres la festa de Santa Tecla?
Vosaltres sí que heu dit que teniu família,
no sé quina edat tenen els vostres fills,
no sé si vosaltres teniu fills, no en teniu, tu sí.
Com organitzeu la festa, no als actes previs,
que anireu o no, sinó a partir del seguit?
Intendència.
La nevera l'heu de tenir plena,
no toqueu casa per res,
feu la vida al carrer des del primer moment
que feu la primera passada al seguit i fins al 23.
com és la vostra vida quotidiana,
aquells dies de la festa?
Com us organitzeu?
Solamente son dos días.
Sí, sí, perdona,
per en dos dies s'ha de menjar, s'ha de dormir,
s'ha de fer la converse, s'ha de planchar, xiqueta.
Aquests dies no es fa res de tot.
No, no, no.
No, com us organitzeu la fiesta de verda?
Com us organitzeu?
Fiesta en casa, fiesta de Santa Tegla, fiesta en la calle.
En la calle.
Dineu junts tots els de l'entitat,
els nens estan en un o en un altre.
Sí, bueno, els sopars normalment també els fem a les barres,
perquè tenim el local social,
doncs normalment sopem allí.
El dia 22 normalment sopem als Baix Parlats,
al Serra Llonga, als Pastorets,
i nosaltres, des de fa molts anys,
sopem tots junts al nostre local i fem el que és.
En el vostre cas, Amparo, Joan Domingo?
Doncs nosaltres a casa la mama.
Mama, què faràs de dinar?
Sí, doncs vindrem a dinar.
I ja ens quedem a Tarragona,
perquè nosaltres vivim al callar.
Llavors, què passa?
Doncs, mama, que baixarem?
Bueno, doncs d'allò,
i si no, pollastres a l'as,
que és el que toca.
Però diguem-ne que us instal·leu a Tarragona,
allà, com aquell que diu, i aneu tirant.
Si no, Juanito, agafa la moto,
i baixem el García a fer les matinades,
que també tenim el grup de Gatsa.
Però no nos quedamos mucho tiempo libre, eh?
Toda la tarde del 22,
toda la mañana del 23,
y toda la tarde del 23 estamos ocupados.
De Cercavila.
Ja al matí, l'anada ofici,
la passada del seguís a la plaça de la Font,
a la tarda de la processó,
prèviament hem tingut la sortida de la Cercavila.
Sí, sí.
Per tant, temps poquet.
Sí, sí, sí, no.
I sou dels que agafeu vacances per Sant Tegla?
Jo sí, en guany no hem pogut, però jo sí.
Jo sempre per Sant Tegla agafo vacances,
perquè és de la manera que no tinguis de demanar dies,
que escolta, que he de marxar abans o allò, jo sí.
A veure, un moment emotiu,
que això a les entrevistes de ràdio llueix moltíssim,
i a més és veritat.
No em negareu que quan us comuniquen,
que ja m'explicareu com,
que sou tecler i tecleres d'una hora en guany,
un coset aquí a la panxa s'hi posa, o no?
Sí, sí, sí.
Vinga, com t'ho comuniquen?
Qui t'ho diu?
Com t'ho diuen?
Bueno, el Josep Lluís, nosaltres,
bueno, clar, estem dintre de Vall de Gitanes,
i llavors en principi ho vam saber,
que ho proposarien,
perquè portàvem 25 anys,
i a tots els que portàvem 25 anys van dir,
bueno, ho proposarem a l'Ajuntament,
si s'ho donen.
Llavors, bueno, quan es van dir que sí,
el Josep Lluís,
en una de les reunions que fem prèvies als assajos,
va dir, bueno,
us comunico que ja m'han dit a l'Ajuntament,
doncs que sí,
ho han concedit,
i si anem a les quatre,
ells no han pogut vindre,
el Josep Lluís i l'Estero,
que treballen,
però sí,
la veritat és que sí,
fa una cosa,
perquè ara té 25 anys de sortir,
i sí,
fa il·lusió.
Us han dit si heu de fer alguna cosa en particular,
o només fer aquesta presència?
No, en principi no.
Bueno,
que és el primer que pregunté,
si havia de preparar-se a alguna cosa,
millor que no,
i jo jo,
menys mal.
Si no,
s'ha de parlar,
és que molts de vosaltres
cada any parlem amb els perpetuadors,
però també, sobretot,
amb els tecles i tecleres,
com vosaltres,
el Brina diuen,
si s'ha de parlar,
no ho sé,
eh?
De vosaltres,
el nostre,
a banyar,
perquè s'ha de parlar...
És que és difícil.
Amparo,
molta il·lusió,
no?
Sí,
molta,
molta.
Què diuen,
què diu la família?
Bueno,
molt contents,
no?
Perquè després de tants anys,
no diuen que...
Jo tinc algun petit problema,
que sento poquet els meus convidaris,
sentia molt de fons,
però ara ho arreglarem immediatament.
Joan Domingo,
quan t'ho comuniquen.
Molt bé,
vaig estar molt content,
vull dir,
és una cosa que jo,
sí que és veritat que te fa molt
que l'Ajuntament t'agraeixi
el que vol dintre d'anar a nosaltres
que estem a la festa,
llavors,
a mi sí que em fa molt de goig.
M'agrada molt,
bueno,
és que és una cosa que diguis,
hòstia,
l'Ajuntament ha tingut un petit d'allò
i sí,
sí,
jo m'ho vaig emocionar molt.
Home,
i un punt important
que persones com vosaltres
que porteu tant de temps a la festa
us facin tecles,
és que teniu una visió de conjunt
de com ha evolucionat la festa
que també la podeu compartir
amb els més joves.
I la Santa Tecla d'ara
no és com la de fa 15 anys,
ni la que serà d'aquí un temps,
perquè Déu-n'hi-do,
la cosa ja veieu que va l'ample.
Ara ens comunicàvem fa un moment
que els portadors dels nanos vells
s'estan plantejant integrar
els nanos petits,
també a la cercavila petita,
per tant,
aquesta Santa Tecla
ha de créixer molt.
Treuríeu o posaríeu alguna cosa?
Allargaríeu o escurçaríeu les festes?
Fem un grup d'opinió.
Va.
O ja està bé com està?
Jo, verdaderament,
sí que és veritat
que s'allargui
tot el que vulguis.
que tampoc si et posin pactes
a la que tu pots ballar
o no pots ballar,
si fas o no fas,
si d'allò,
vull dir,
amb una professora
nosaltres podem ballar
sense cap problema
i és el que,
verdaderament,
a mi,
si nosaltres sortim
és per ballar,
vull dir,
i és una cosa que és molt normal
i a mi,
que m'aposin
a qui pots ballar,
a qui no pots ballar,
vull dir,
això és el que...
Que es marqui tant la pauta,
no?
Que no es marqui el d'allò,
vull dir,
si jo vull ballar
perquè veig amb un familiar
o veig amb un amic
o veig al d'allò,
nosaltres que estem a la festa,
vull dir,
és per ballar,
vull dir,
i no s'han de dir
ningú de res,
m'entens?
Perquè és un moment
que para la cercavila
o la professor
i nosaltres hem de ballar,
vull dir,
que no crec que m'ho tingui
de dir,
ara pots ballar,
ara no pots ballar,
vull dir,
això és el que m'ha tocat més.
Això ho comenten
algunes enitats,
no?
Sí, sí, sí, sí,
és que...
A més molta gent et diu
para, para i balla
i llavors diu,
no, no,
vinga, vinga,
te'n va tirar
i clar,
te sap greu
perquè la gent
vol que balles
davant d'ell.
I venen a veure't
i clar,
quan consiguen
col·locar-se
en un sitio
estratégico
se piensa
que vas a bailar
i pasas
i dices adiós
i a més es queixen,
oi,
ara no balla,
allò que m'hi pugui.
Com si vosaltres
us fan responsables
a vosaltres
perquè no ho saben
que això està pautat.
Vull dir,
que allò que s'ampli
és una cosa
que sí,
contra més sirem,
més riurem.
I els que determinen això,
jo suposo que poco o molt
alguna entitat
ho ha fet arribar.
És a dir,
de plantejar-ho?
Sí,
jo crec que sí,
que tots.
Tots,
perquè nosaltres
quan acaba el d'allò
ho diem,
entre nosaltres.
El que mana
de l'entitat,
quan està l'Ajuntament,
jo crec que ho haurà dit
això,
que si nosaltres ballem,
que hi ha molta gent
que ens diuen altres,
escolta,
que no balleu?
És que no podem,
és que no podem.
Queda molt llet.
Queda llet, sí.
A mi,
vull dir que...
I te diuen,
escolta,
que no balles,
és que no podem,
que no balles,
que no podem.
perquè fa molt de temps,
o sigui,
se paren allí,
estan allí parats
per veure el seguís
i per veure el professor
o veure el d'allò
i la gent vol que balli,
la gent vol veure,
eh?
És veritat.
És veritat.
Doncs escolteu,
tenim una santa tecla magnífica
però en aquesta vida
absolutament tot es pot millorar.
I potser aquest seria
un dels aspectes
que encara milloraria més
que ara el públic
i que ara vosaltres,
les entitats,
per passar-ho més bé encara,
si això és possible.
Que es doni una miqueta més
de maniga ampla
a l'hora que les entitats
decideixin quan volen
a ballar,
s'entén que s'ha de moure
molta gent,
però bé,
és com tot, eh?
Imaginació per resoldre
doncs aquestes situacions.
A veure si l'any que ve
quan parlem
s'ha modificat una mica
aquest aspecte que reivindiqueu.
Jo crec que sí.
Em paro,
Joan Domingo,
Maria Teresa,
Anna Maria,
moltíssimes gràcies
per venir avui
perquè sabem que teniu feina
i heu fet un esforç.
Gràcies a vostès.
I enhorabona,
de veritat.
Bona sentència.
Gràcies.
Gràcies.