Ja les tenim entre nosaltres, són Marielena Virgili i Montse Sanz.
Molt bon dia, benvingudes.
Hola, bon dia.
Bon dia.
I enhorabona pel llibre.
Això és el que es fa a les autores recopiladores, en aquest cas.
Perquè, clar, l'autor és Lluís de Salvador i Andrés.
Sí, de fet, el que va escriure, el que nosaltres hem transcrit,
va ser Lluís de Salvador.
Nosaltres hem fet això, la feina de transcriure el que ell va escriure
en el seu moment i endreçar una mica els papers
i fer una introducció amb ell i una mica de biografia.
I ara els explicaré una cosa una mica interna
que hem tingut mentre anava a la publicitat.
Jo no sé si tinc un déjà-vu, però jo tinc la sensació que he parlat
de Lluís de Salvador, que he parlat d'uns papers,
que he parlat d'un llibre, i em deia la Marielena,
diu, no, no, clar, que has parlat, perquè això forma part,
és la segona part de tot un llegat que el seu fill va donar a l'arxiu.
I a partir d'aquí vam començar a treballar, no?
Us sembla que, ni que sigui breument,
cerquem aquell referent anterior d'un altre llibre
que ja està publicat, a més a més fa temps, no?
Sí, sí, l'any 2005 va sortir dins la mateixa col·lecció
de Cossetània, que és Memòria del segle XX,
el llibre que vam titular Tarragona sota les bombes,
crònica d'una societat en guerra.
I va ser, bé, és la recopilació i transcripció
de la documentació que feia més referència a la vida quotidiana,
aspectes molt tipus, doncs, el preu dels productes...
Això em va cridar molt l'atenció, recordo.
Sí, sí, els problemes que tenia la gent per poder
subministrar-se d'aliments, temes polítics...
O sigui, va ser una miqueta una visió general
de la vida a Tarragona durant la guerra.
Una crònica social del dia a dia que va deixar molt important, no?
Des del punt de vista dels historiadors, Montse, això és molt valuós, no?
Més enllà dels grans esdeveniments i les grans dates, no?
Sí, sí, sí, sí. A veure, és un testimoni de primera mà.
I això sempre és molt agraït, vull dir, sempre per un historiador
i per qualsevol, trobo.
És la veritat, te fa més propera, no?, la informació que tu tens.
Abans ho comentàvem amb l'Helena, a més, la forma en què està escrit la crònica,
la forma en què ell escriu, perquè és una persona acostumada a escriure
per la seva feina basada en aquesta tasca,
doncs fa que sigui molt proper i que la gent no tingui dificultat, no?
Que a vegades quan vas a cercar un manual i llegeixes, doncs, la gran història, no?,
la història en maiúscules, se te pot fer ferragosa, se te pot fer pesada,
i això no, això és molt amè, perquè és el que faria qualsevol, no?,
qualsevol que portés un diari o que portés, no?,
una crònica o que portés, doncs, això, no?,
un seguiment d'un esdeveniment, no?,
llavors això t'ho fa molt proper i molt entenedor.
Potser és una opinió molt personal per aquest tipus de llibres
i aquest tipus de documents permet veure en perspectiva
les autèntiques víctimes de la guerra.
Sí.
Els soldats, lògicament, el camp de batalla, els qui prenen les decisions,
però les autèntiques víctimes de la guerra
les veiem reflectides a partir de documents, doncs, com un dietari
o aquest tipus de documents que va deixar Lluís de Salvador.
El llegat que us va aportar el seu fill a la Biblioteca Meroteca
és molt quantiós, és en voluminau?
No, de fet, és molt curiós perquè la història dels documents
ja és per escriure una novel·la, com aquell que diu, no?
Sí, sí, sí, la podíem recordar.
La vas explicar l'altra vegada, però fa molts anys ja.
De fet, a veure, ell es va dedicar, doncs,
ell era director del Diari de Tarragona durant la República.
Deixa'm fer el parèntesi,
el pare de la conegudíssima actriu Montserrat Salvador.
Sí, sí, sí.
Si algú no ho sap, que ho sap molta gent,
però val la pena recordar-ho, talbé.
Sí, doncs, ell va fer tot aquest recull d'informació
i en un moment donat, suposem que va ser a finals de l'any 38,
doncs, va haver de marxar.
Quan les coses es van posar complicades,
doncs, bé, el millor que podia fer era marxar a l'exili.
Llavors, li van posar un cotxe a la seva disposició,
perquè el càrrec que tenia, doncs, tenia...
Tenia dreta.
Dret a tenir un cotxe.
I se'n va anar amb la seva família, els seus dos fills,
la seva dona, els seus dos fills, doncs, cap a França.
I els fills, precisament, ens comentaven
que, bé, el seu pare no va voler aprofitar-se de res en absolut
ni que el tinguessin en unes condicions favorables pel seu càrrec.
I quan va arribar a Figueres, doncs, va dir que, bueno,
que el cotxe amb el xòfer tornés cap a Tarragona
a buscar altres persones que ells ja feien via caminant cap a la frontera.
Com la resta.
Sí.
Aleshores, ell...
Jo m'imagino la situació.
Vas amb un cotxe amb les teves quatre pertinences
i ells se van portar aquests papers.
Una cosa és fer aquest camí sense cotxe
i una altra, renunciar.
Sí, sí, sí.
Quan tens possibilitats de tenir-ho, no?
Sí, jo suposo que als fills no els hi duria sentència.
Home, clar, posa-te en l'edat dels seus fills i dius, home...
Són fills adolescents que te fan continuar caminant, no?
Aleshores, ells se van dur aquests papers amb ell.
Quan va arribar a la frontera,
la memòria dels bombardejos,
l'original de la memòria es veu que la va deixar allà
amb la idea que se pogués utilitzar
i que, bueno, que es publiqués en el seu dia i tal.
Suposo que no esperava que els esdeveniments
anessin com van anar.
Comentàveu que respecte al primer llibre i aquest,
l'altre era més, diguem-ne, una cosa més personal
i que aquest ja tenia forma
perquè en un futur es publiqués,
cosa que heu fet vosaltres ara, no?
Sí, sí.
Aleshores, ells s'ho van portar a França,
es va posar a viure en una granja,
fent de granger del que podia
i quan van entrar els alemanys a França,
doncs, bueno, va tenir por
que se li pogués trobar la documentació
i represàlies i la van enterrar.
Total que una revinguda del riu
es va inundar els terrenys
i els papers es van fer malbé.
Però tot i amb això,
ell els va continuar guardant.
Va tornar a Tarragona,
ell no els va portar,
es van quedar a França,
que el seu fill té un fill que viu a França,
i un dia, doncs,
el fill va decidir de portar-lo a Tarragona
i ens ho va venir a oferir a la biblioteca,
a veure si ens interessava.
Era una caixa,
com una caixa,
més gran que una caixa de sabates,
vull dir,
el doble d'una caixa de sabates.
Avui ho teníem molta cura,
perquè els documents
s'havien mullat,
assecat,
avui heu portat també,
es trenen unes deferències,
l'última vegada vam portar
un document original
i avui també.
És perquè es vegi
com està la documentació,
no també?
I jo...
Llàstima que no ho pugueu veure.
No, però obre'm la carpeta,
que vull veure,
no tocaré res,
ho prometo.
No, m'acosto,
no, jo no toco res,
que després diuen
que tot ho faig malbé.
No, home,
és que és,
les dades generals,
és que és una fitxa tècnica
exhaustiva,
clar,
aquest,
si ara busquéssim el llibre,
trobaríem perfectament
la transcripció.
Heu fet una transcripció exacta
al llarg de cadascun dels capítols?
Sí,
la veritat és que
és una transcripció literal,
inclús,
clar,
hi ha moments
en què nosaltres
no podem llegir el que posa
i llavors en aquests moments
en el llibre
s'indiquen
amb un parèntesi,
amb punts suspensius,
no,
perquè vam considerar
que malgrat
hi havia trossos que faltaven
i que en un principi
doncs podíem suprimir,
doncs era bo deixar-ho tot
perquè la gent,
encara que no ho pugui llegir,
es pot entendre,
no,
sobreentén tot el que hi posa
i llavors,
doncs,
inclús en els llocs
que hi manca informació,
la manca d'informació
te dona,
no,
i te dona coneixement
i llavors està transcrit
i llavors està transcrit
literalment
tal com,
doncs,
està redactada
la crònica
en el seu origen.
És una transcripció literal
i vostès aquest llibre
el tindran a les mans
i ja és el seguro
que és un llibre
molt ben fet,
és un llibre,
un llibre,
però és que aquí
hi ha el document
i entre que el paper
està tot engruguent
que està estripat,
sobretot,
doncs,
en les cantonades,
tal com l'ha posat
la Maria Helena,
allò de la fitxa tècnica,
el dia,
l'hora,
fa una explicació
dels fets
i acaba
les víctimes
ha subratllat
la llista de morts
per ordre alfabètic
dels primers cognoms
i surt
tot un seguit
de persones
que van morir
en aquell bombardeig
l'edat,
42 anys,
48,
36,
11 anys,
és a dir que
14 anys
la guerra
ens queda molt lluny,
la memòria històrica,
però quan tens
aquest document
entre les teves mans
i poses cara
i a edats
aquelles víctimes
dels bombardejos,
jo m'imagino
que per vosaltres
a nivell personal
no ha estat una feina
com a qualsevol altra.
No,
perquè és dur
i a vegades...
Ja mirant el document
fins i tot
tocava una mica,
eh?
Perquè, a veure,
anàvem llegint
i veies que hi havia
el pare,
la mare,
un fill
o entre els ferits
hi havia la mare
i s'havia mort el pare
i un altre fill
o dos fills,
vull dir,
que eren famílies
senceres,
no?
De fet,
nosaltres,
a veure,
la documentació aquesta
la teníem,
volíem publicar-la
però és allò
que, bueno,
que t'acosta
perquè tens altres feines,
no?
Però un dia
va venir
el Francesc Ricomà
Huguet
a la biblioteca
i ens va demanar
a veure si teníem
diàries de l'any 38,
del març del 38
de quan va haver
un bombardeig
important a la ciutat.
Aleshores,
justament el 13 de març
del 38
el diari va plegar
per falta de paper
i perquè ja no es podia
mantenir
i no teníem
i dic exactament
què volia,
perquè és que en aquella època
ja no quedava cap diari
a Tarragona
i me va dir
doncs un bombardeig
que va patir
a la casa on vivia ell.
Tot el que li vaig comentar,
mira,
tenim aquesta documentació
i ho van mirar
i resulta que els seus pares
els seus pares
van morir en un bombardeig
i ell es va salvar
com en pocs
de l'edifici
perquè va ser
un dels bombardejos
més forts
que va haver a la ciutat
i això
jo li vaig transcriure
la documentació
només perquè ho tingués ell
i vaig pensar
que no me podia esperar
massa anys
a fer-ho tot
i això suposo
que és el que me va empènyer
a dir
vinga,
ens hi posem
perquè no ens podem esperar
més temps
perquè la gent
que realment ho van viure
que eren nens
són gent que ja tenen una edat
i valia la pena fer-ho.
Sabeu que ara pensava
que l'altre dia
es va fer aquest congrés
importantíssim
d'arxivers
aquí a Tarragona
com que és una professió
molt específica
potser a la majoria de gent
li va passar desapercebut
però com que vam estar parlant
doncs la veritat
des de fora
ens vam adonar
que era un món apassionant
i el gran repte
que hi ha ara
és justament
amb el tractament
que se li donen
els documents
de la memòria històrica
perquè aquí hi ha noms
i cognoms
fins a quin punt
vosaltres
teniu la cobertura legal
no sé si aquesta expressió
és la correcta
per poder publicar
tot això
no sé si hi ha
diguem
d'una període
o
en principi
sí que hi ha un període
però
aquest és un dels problemes
que hi ha
amb el tema dels documents
suposo que
en els casos
que és una documentació
confidencial
sí
però en aquests casos
és exposar
a veure
moltes de les coses
que surten aquí
possiblement
ell les hagués
posat en el diari
vull dir que era una informació
que
no és una informació
haguera estat
a l'abast de tothom
i segurament
en la mateixa guerra civil
hi ha llistes
de la gent que mora
per tant
no crec que sigui això
un problema
res que pugui provocar
un enfrontament
aquí doncs
al contrari
és que a més
hi ha de tota
la relació
dels carrers
bombardejats
i curiosament
amb els noms
que tenien
a la segona república
el carrer Sant Agustí
aleshores
era
Angel Guimarà
el carrer Sant Miquel
era Blasco Ibáñez
la Rambla Nova
la Rambla 14 d'Avril
això sí que
més o menys
ho sabem tots
queden més documents
de Lluís de Salvador
no
això és
el gruís
de la documentació
era aquest
després hi ha
alguns altres papers
a nivell més
que estaven
adjuntats aquí
però que ja no
formen
el que podríem dir
després
en un llibre
si no és
senzillament
algú que volgués
estudiar la figura
de Lluís de Salvador
doncs podria consultar-ho
però ja no
com per poder
fer
una altra publicació
penso que
no sé
hem fet
teníem un deure
i l'hem acabat
amb aquest llibre
doncs penso que
que bé
que el que ell volia
doncs ho hem fet
no?
hem trigat
clar
molts anys
però
però que val la pena
perquè bé
és el que ell pretenia
que això es conegués
aquí hi ha hagut
una motivació personal
vostra
home sí
sí
no només
del punt de vista
professional
a veure que
professionalment
és molt encoratjador
afrontar un projecte
com aquest
que és el que vosaltres
dieu
s'ha d'esmarxar
molt de temps
però hi havia
com una motivació
més personal
jo sí
perquè
sempre me va cridar
molt l'atenció
el fet de la història
que van passar
aquests papers
i justament
quan ens els van portar
va ser quan
la guerra de Bòsnia
i veiem les imatges
de la tele
i pensava
és gent com nosaltres
que estan patint
el que van patir ells
i vaig entendre coses
suposo que
el fet
de la proximitat
d'aquella guerra
doncs vaig pensar
haver de marxar
amb quatre coses
i que ell se'n portés
això és que li donava
molt de valor
i llavors
mereixia que
això se publiqués
important
sens dubte
també pel que fa
la recerca històrica
d'aquest volum
que està
tota aquesta informació
hi ha altres fonts
d'informació
que ens parlin
dels bombardejos
a Tarragona
que vosaltres
tingueu constància
o és bastant única
aquesta font
en quant a la descripció
tan exhaustiva
a veure
hi ha
el llibre
de González Uys
que és un historiador
que va fer
un treball
sobre els bombardejos
basant-se en arxius militars
és dels anys 80
i el que nosaltres vam voler
va ser comparar
una miqueta
les dues fonts
a veure
però
hi havia
moltes coses
que ballaven
suposo que
era molt difícil
fins i tot
a nivell d'arxiu
doncs
que això
estés correctament
hi havia gent
que posava
que s'havien mort
tal dia
i l'altre
tal altre
i vam pensar
que era millor
transcriure això
mantenir-ho tal com estava
que no intentar creuar dades
que llavors
se'ns escapava molt
i ara que s'acaba
què fareu
els pròxims 5 anys
de la vostra vida
a l'arxiu
a banda de la feina normal
perquè no m'ho crec
que estigueu
fent allò cada dia
allò que toca
home no ho sé
suposo que
mirades de complicitat
alguna cosa
deu en tenir prevista
segurament
no en principi no
però sempre
és una cosa
que ens agrada
jo per exemple
remanar diari
la Montse suposo
que també
jo porto més anys
a la biblioteca
i és que
m'encanta remanar
els diaris
i sempre hi trobes coses
i sempre ve gent
que et demana
i a partir d'aquí
vas estirant el fil
vas una descoberta
i vas i continues
per aquest camí
i suposo que
tant una com l'altra
fem una feina
que ens agrada
i llavors qualsevol cosa
és motiu
de poder pensar
en un futur
un llibre de veritat
adreçat al públic
en general
no estudiosos
qualsevol
és d'una
accessibilitat
extraordinària
perquè està escrit
per la mà
d'un home
que volia deixar
testimoni
perquè segurament
intuïa
que no era fàcil
que la gent
es cregués
tot el que estava
passant
i ell com d'altres
ho va deixar escrit
i és el que
forma part
d'allò que anomenem
memòria històrica
moltíssimes gràcies
de veritat
com serà la presentació
de demà
dia i hora?
és demà
a les 8
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
i qui us fa la presentació?
el Josep Sánchez Cervelló
perfecte
una combinació
perfecta
llavors els fills
no poden venir
però estarà la neta
que va viure molts anys
amb el seu avi
i bueno
li té molt
molt de carinyo
i li feia molta il·lusió
poder ser-hi
i després
quan s'acabi l'acte
es podrà visitar
el refugi antiaeri
de l'Ajuntament
forma part de tot
aquest conjunt d'activitats
que s'estan duent
a terme enguany
Maria Helena Virgili
i Montse Sanz
de veritat
enhorabona
i moltíssimes gràcies
per venir avui
per parlar-nos
de la vostra feina
que com sempre
és excel·lent
gràcies
a tu bé
gràcies
gràcies