Jaume Marí, molt bon dia.
Bon dia.
Avui no pots ser amb nosaltres aquí a la seu de l'11
en aquest programa especial perquè estàs a Madrid
i com que no és una visita privada
i que és una visita precisament que estàs fent
amb motiu del Dia Mundial de la Discapacitat,
ens agradaria que ens expliquessis què fas a Madrid avui.
Doncs en diferents actes amb motiu d'això.
Estic amb qualitat de vicepresident del CERN
en una visita institucional amb el president Tabatero
i després amb el regal patronat o presidit per la reina Sofia.
I doncs aquests dies són dies de molta activitat
per culpa del Dia Internacional de la Discapacitat
i em toca estar aquí i representar la meva entitat.
Dies com aquests es difonen en el sentit que serveixen
o volen, tenen la voluntat de servir
per sensibilitzar la societat en general.
Les institucions també es sensibilitzen en dies com aquests
amb aquestes recepcions com la que assistiràs d'aquí a una estona.
Exactament.
Jo penso que sí que és cert que tots volem
que això no quedi només en un dia
i que tothom se'n recordi del Dia Internacional de la Discapacitat,
però sí que penso que moltes coses es comencen a freuar en aquests dies
i això és important estar-hi,
per representar però també per intentar
i influenciar les persones que tenen algun poder de decisió
sobre el nostre àmbit i que d'alguna manera o altra
en aquest dia se'n recorden de nosaltres i nosaltres
intentem estar-hi per a veure si podem influir en aquestes decisions.
I important en el que és el món de la discapacitat,
que més que un món és un univers, és evident,
és parlar no només de les institucions, dels marcs legals
que després permeten que es puguin accedir
a determinats ajudes i suports,
sinó segurament el que també cal posar èmfasi en un dia com aquest
és en el paper del voluntariat per una banda
i de l'associacionisme per una altra.
L'Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona,
juntament amb altres entitats, n'hi ha moltes,
diguem-ne que se'n van sortint al llarg dels anys,
mercès encara un moment determinat van decidir associar-se
a les famílies i a les persones afectades.
Sense aquest punt de col·lectivitat,
fora impossible arribar on heu arribat molts de vosaltres,
a les associacions, no?
Així és, així és.
Jo penso que una cosa que en aquest moment està en crisi,
i tant des del punt de vista de les persones,
que sembla ser que en aquest moment potser no és tan necessari,
aquest associacionisme, aquesta filosofia de tots junts
ho farem més i millor,
i això està en crisi també per la banda, diguéssim,
de les persones que ho havien de promocionar,
però també per la banda de l'administració,
en què jo penso que ara en aquest moment estem passant
per un moment en el que jo heu vist des del mapa
de l'estat espanyol,
sé que ja hi ha algunes comunitats autònomes
on l'administració està passant força
de les associacions que fa 30, 40 o 50 anys
que estan donant aquests serveis
que no podia donar l'administració,
i que ara en aquest moment,
que ja estan muntats els serveis,
doncs estan intentant,
anem a dir que fer una discriminació negativa
sobre elles a favor d'empreses de caràcter lucratiu.
I això, doncs, és una qüestió que és un repte
que tenim davant nostre
i que en aquests propers anys
hem de treballar molt a fons.
És a dir que d'aquelles,
vosaltres les associacions parlem en general,
si vols particularitzem,
però en principi es pot aplicar un esquema general,
determinades associacions,
les administracions, diguem-ne,
que treuen protagonisme,
però per dotar-les d'aquells serveis
que ja tenien?
O és allò que se'n diu externalitzar serveis?
Sí, la veritat és que ara en aquest moment,
doncs està clar,
hem arribat a un nivell de professionalització
amb les entitats,
doncs jo crec que força bo, no?
I, bé, estem intentant,
doncs, fer amb l'administració
concerts i contractes
per a les places a les que nosaltres assistim,
per exemple, places de residència
o places de centre de dia,
i en aquest aspecte,
doncs en algunes comunitats
està començant a veure's
aquesta manera de fer de l'administració
en quant a la qüestió
que les places es treuen a concurs
i està clar, doncs,
que en molts casos
no es té en compte
que les entitats,
les nostres entitats,
són sense ànim de lucre
i qualsevol recurs que tenim
està orientat
a la persona que estem assistint
i no pas al repartiment de beneficis, no?
I això, va,
aquesta qüestió
és una qüestió que ens dol
i que jo penso que tenim que lluitar
perquè l'administració ens vegi
com les entitats
que des de sempre han fet aquest servei
i reconèixer aquesta labor
i amb això, doncs,
possiblement,
tenir aquesta discriminació positiva
que nosaltres intentem inculcar
en l'administració
perquè ens tinguin en compte.
Tot i que hem de ser positius
i d'avui segur que en trobarem motius
al llarg del programa
i també en la conversa
que mantenim amb tu
fa pocs dies
des de la Generalitat de Catalunya
es va assumir públicament
que no es podia desenvolupar
el finançament de la llei
de la dependència
donada la situació
econòmica actual generalitzada.
En aquest 3 de desembre de 2009,
el Dia Mundial del Discapacitat,
la falta de desenvolupament
i de finançament
per desenvolupar la llei de dependència,
diguem-ne,
que seria un dels punts importants
a reivindicar o a destacar?
Sí, sí, exactament.
Jo penso que ja en el seu moment,
ja fa temps,
parlàvem de la frustració
que estava provocant
en moltes persones
les expectatives
que s'havien creat
sobre aquesta llei
i que el seu nivell
de qualitat de vida
augmentaria considerablement
i ara no només tenim
aquesta frustració,
sinó que a més a més
veiem que hi ha
un fre en el desenvolupament
de la llei
en quant al tema de recursos
i aquesta llei sense recursos
és que només és una qüestió
de drets,
que ja és molt,
que jo sempre he dit
que la llei
de l'autonomia personal
i atenció a les persones
en dependències
és una llei
on és un pas qualitatiu
molt gran
perquè passa a ser un dret
el que fins ara
doncs eren temes graciables
per l'administració,
però sí és cert
que en aquest moment
doncs passem
un moment difícil
en tots els aspectes,
doncs tots estem
en una crisi econòmica
important,
però també és cert
que des dels estaments
polítics més alts
sempre s'ha dit
que aquesta crisi
no provocaria
cap retall
en el pressupost
dels temes socials
i jo penso
que no és així
en aquest moment
doncs totes les entitats
estem patint
aquesta crisi
totes les entitats
que tenim serveis
i les entitats
que no
estem patint
aquesta crisi
d'una manera o altra
i la llei
de la dependència
doncs jo penso
que necessita
molts recursos
doncs està clara
que és una
diria que
la part més visiu
d'aquesta
manca de recursos
que estem patint
Més enllà
de la consideració
general que es faci
de la situació
econòmica
i tot plegat
el dia a dia
d'una persona
amb una discapacitat X
que té
una demanda
diguem-ne
bàsica
una necessitat bàsica
d'una plaça
en un centre
d'un servei
que necessita
senzillament
per viure
i no pot tenir
resposta
perquè no hi ha
recursos
aquesta persona
com solventa
el seu dia a dia
si vols agafar
exemple del centre
de paràlisi cerebral
tenir una demanda
d'una plaça
determinada
de residència
del que sigui
no hi és
aquesta plaça
què passa
amb aquesta persona
doncs
bé
jo diria
que
això
aquest cas
que tu has posat
és un cas real
i en aquest moment
poden passar dues coses
o bé
una
que no tingui el servei
i per tant
aquesta persona
estigui a casa seva
i per tant
estigui perdent
les oportunitats
que
que
que
que
que
que podria donar-li
el tema
de tenir
una assistència
adequada
o bé
doncs
el tema
de poder estar
en un
en un centre
on no tenen
els recursos
per poder-li
donar
i això també
és un
això també
és una mancança
jo penso que
en aquest moment
hem de
jo ho he fet
ens hem de
sentar tots
hem de veure
com està
la situació
i tots posar-hi
una miqueta
de la nostra part
tant l'administració
com les entitats
per veure si podem
donar
acabuda
a totes les demandes
que en aquest moment
ens estan donant
el nostre centre
és un exemple
clar
des de l'escola
fins al centre
de via
o centre ocupacional
i la residència
doncs
tenen
llista d'espera
i en alguns casos
jo diria
que s'han derivat
i en alguns casos
s'han derivat
a llocs
que jo penso
que no
que no són adequats
per a aquestes persones
però clar
això ja dic
que
possiblement
amb una cosa
que ara en aquest moment
manca
perquè jo penso
que
en aquest moment
no només manquen recursos
sinó que manquen també
llocs de diàleg
llocs on
ens puguem
assentar tots
i puguem parlar
d'aquest futur immediat
i això doncs
de moment
només
la intenció
en aquest moment
només és de les entitats
o en general
del món associatiu
el que està disposat
a seure
és el que t'anava a preguntar
en els últims mesos
abordem
l'àmbit
de la societat
que abordem
sempre fem referència
a la crisi
i als diners
però moltes vegades
no és només una qüestió de diners
els diners fan falta
no hi ha dubtar
però també fan faltar
altres coses
segurament
sí, sí
jo estic totalment d'acord
amb tu
una voluntat
de
jo crec que
hi ha una
qüestió
que jo penso
que nosaltres
com a entitats
en general
sempre dient
en general
es fa
i és
la
la filosofia
empàtica
que tenim
les entitats
per
veure
que el problema
que té una persona
és el nostre problema
i això
jo diria
que no està
en tota
això és una qüestió
que es tindria
que
en totes
les àrees
de serveis socials
les àrees
de l'administració
que tenen competències
amb el servei
i les persones
penso que
tindria que
també estar-hi
ben inculcat
i això
jo crec que
no està
en tots els àmbits
i possiblement
això és el que
en aquest moment
jo li veig
com una mancança
si és cert que
com sempre
no?
diem
hem avançat
estem avançant
i jo no diria
que tot és catastòfic
però sí que és cert
que en aquests moments
penso que estem passant
per una crisi
també de valors
una crisi forta
de valors
no hi ha dubte
i això no es pot negar
i s'ha de ser positiu
que déu-n'hi-do
si s'ha millorat
en els últims anys
només faltaria
parlem també
de corresponsabilitat social
perquè aquelles persones
que no tenim
a prop nostre
ni nosaltres mateixos
patim
d'aquests perfils
de discapacitat
tenim alguna responsabilitat
com a ciutadans
tu creus?
i tant
o com que no
tinc aquest problema
potser que
se n'ocupin
els que ho tenen
no ho sé
no no no
jo crec
jo sap dels que pensen
que
el que s'ha aconseguit
s'ha aconseguit
gràcies a tothom
a tota la societat
penso que és així
però també és cert
que això encara
falta molt
per fer
penso que
jo sempre
m'he referit
al tema
per exemple
de les barreres
arquitectòniques
o també
de l'incivisme
de la gent
envers les persones
amb discapacitat
quan una parca
en un lloc
que està reservat
per una persona
amb discapacitat
i no
no entén
no
jo sempre
sempre he dit
que això és una qüestió
de formació
una qüestió
de filosofia
estic seguríssim
que una persona
que fa un acte
d'aquest estil
no ho vol fer
expressament
no vol
si veigués
de la persona
que amb discapacitat
que tenia que per callar
i quin és el problema
que li genera
doncs possiblement
no ho faria
però va
això és una qüestió
de formació
és una qüestió
pedagògica
és una qüestió
que s'ha de
s'ha de començar
ja a fer
a les pròpies escoles
i després
doncs
visualitzar
aquesta problemàtica
perquè la gent
no ho faci
jo crec que hi ha
molta gent
conscienciada
però també n'hi ha
moltíssima
que encara no ho està
i això és una feina
de tothom
també
penso que
ahir
estava
en una recepció
que va donar
la Maria Dolores
de Cospedal
i deia una cosa
que jo
la suscribeixo
el tema és que
en qualsevol moment
qualsevol de nosaltres
pot ser
un discapacitat
permanent
o temporal
i si som conscients
d'això
possiblement
veuríem les coses
d'una altra manera
és que és una condició
que ningú tria
però tampoc
ningú no pot evitar
qualsevol de nosaltres
com bé deies
s'hi pot trobar
Jaume
et deixem
perquè em penso
que t'espera la reina
a banda del president
del govern espanyol
tens un matí
d'agenda protocolària
però tot el que serveixi
per visibilitzar
determinats col·lectius
que no treballen
un dia com el d'avui
que treballen tot l'any
i que donen suport
als seus familiars
a les seves persones estimades
però que també
en definitiva
estan treballant
per la societat en general
Jaume Marí
president de la Confederació Estatal
de Paràlisi Cerebral
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
la recepció
doncs moltes gràcies
i gràcies
Gerard
perquè
també
tu
amb la teva feina
també estàs fent
que
es visibilitzi
aquest
col·lectiu
que moltes vegades
passa per
moments difícils
i que
tu
ens entrevistes
en moments
fàcils i difícils
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
i molt amable
Jaume
molt bon dia
a tu bon dia
Adéu-siau