Dijous de la setmana vinent, a Tarragona Ciutat, com sempre,
la Rambla serà el principal escenari de la festa del llibre i de la Rosa.
Des del punt de vista del llibre,
les editorials és evident que tenen un paper important
i dues de les principals editorials terragonines,
Cossetània i Arola, han presentat també conjuntament,
ho feien ahir en un dinar amb els mitjans de comunicació,
han presentat totes les seves novetats,
amplíssim ventall de novetats en tots els àmbits,
la narrativa, la poesia, el teatre, la divulgació,
les biografies, els llibres de cuina, els llibres de rutes,
els llibres de fotografia, bàsicament de regal,
en fi, moltíssimes novetats, gairebé més d'un centenar
que presenten Arola i Cossetània de cara a aquest Sant Jordi.
Aquest matí ens acompanyen els seus directors,
Alfred Arola, bon dia, Alfred.
Hola, bon dia.
Jordi Ferrer, bon dia, Jordi.
Molt bon dia.
Quines novetats, Alfred, presenteu bàsicament Arola
de cara a aquest Sant Jordi,
tot i que és pràcticament impossible fer una enumeració.
Sí, fer un llistat de totes seria...
Seria impossible.
...incluso avorrit, no?
Bé, he de destacar tres llibres molt tarragonins,
que podrien ser el cinquè llibre de peu
per les comarques de Tarragona,
per la província del Rafa López,
el llibre de Canapés del Salvador Iman,
que és un llibre molt visual,
jo crec que amb fotografies d'en Pep Borrell,
que són sensacionals,
i una xispa d'humor,
que no podria faltar,
i bé, en èpoques de crisi,
crec que l'humor està molt bé,
del conegut Napi.
D'aquestes tres llibres,
perquè és una aposta d'Arola,
bàsicament pels llibres locals,
pels autors locals?
Bé, és una part de l'aposta local,
lògicament.
Tenim llibres de caire universal,
vull dir,
des de...
Un llibre sobre el roc a Barcelona
de la dècada dels anys 70-80,
un llibre sobre la Cerdanya,
un llibre sobre la Brossa,
un llibre sobre la Maria de Campany, etcètera.
Hi ha molts, moltes, moltes, quantes?
I molt teatre.
Molt teatre?
Molt teatre.
Quantes novetats en total?
Bé, si comptem...
És que no ho tinc comptat, la veritat.
Amb el catàleg hem posat les novetats
que han sortit de Nadal i Sant Jordi,
però també hem posat algunes de la campanya de Nadal
que hem rescatat perquè creien que eren importants.
Al catàleg surten 52 novetats.
52.
És important el número?
No.
Per un editorial...
La veritat que no,
és la dinàmica que portem,
vull dir,
potser una mica malauradament
ens veiem obligats a treure molts,
a editar molts llibres,
però és la dinàmica que portem.
Jordi Ferrer i Cossatània,
quina és la vostra aposta
per aquest Sant Jordi?
Sí, pel que fa,
pel que són els autors del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre,
tenim un total de 20 novetats
entre el que és el Camp i les Terres de l'Ebre,
amb un total d'una quarantena de novetats
de Sant Jordi per tot el país.
Diem del que són tarragonins,
hi ha el llibre aquest de l'Antoni Jordà
i el José Carlos León,
de Tarragona, 50 i drets a Mancant,
que és un llibre il·lustrat,
que no vol ser únicament un llibre de fotografies,
sinó que s'escolleixen 50 indrets subjectius
per part de l'autor
i se'n fa una explicació de cadascun d'aquest indret
acompanyat d'una fotografia del José Carlos.
I també destacaríem, com a tot es reunia,
els 100 maneres de descobrir un crim
del company periodista Moïse Espanyol Abert.
Això s'hauria acompanyat per llibres de narrativa.
Hem de dir que aquest Sant Jordi ens trobem
que ha coincidit,
que tenim molts llibres de narrativa
d'autors de les Terres de l'Ebre,
d'autors en projecció.
Per exemple, hi ha un autor nou,
el Miquel Esteve, que és de Mora la Nova,
que va guanyar el Premi d'Escola
i el Premi de la Ribera
i que s'està demostrant un autor
en molta projecció.
Per tant, tenim molts autors
en aquest sentit de les comarques abrenques
i tindríem també
destacar com a dos llibres de la poesia,
de la col·lecció de la gent del Llam,
o doncs un de l'Urdes Malgrat
i un altre de la Isabel Ortega,
que precisament aquest darrer es va presentar ahir.
O sigui, una miqueta un catàleg variat,
com tot el que estem fent
i per ensenyar una miqueta
tot el mostrari de coses que podem fer.
Com deia l'Alfred Arola, massa llibres?
Us veieu d'alguna manera obligats
a presentar massa novetats a cada Sant Jordi?
No, perquè de fet,
és que si volguéssim presentar més,
tampoc podríem,
perquè nosaltres tenim el ritme editorial
que anem anant fent
i anem programant-ho per campanyes.
I la veritat és que,
a excepció d'un parell o tres de casos
que diem
aquests aniria bé que sortissin per Sant Jordi,
la resta surten
perquè és el moment que els toca sortir.
Fins i tot intentem no obsessionar-nos amb això, no?
Vull dir,
a les nostres magatzems
hi ha hores d'ara llibres impresos
que distribuirem el mes de maig
i que no hem volgut
apretar per treure'ls per Sant Jordi
perquè era innecessari, no?
Vull dir, anem fent
a mesura també que anem
anant tenint el material
i també a mesura que nosaltres
podem assumir la producció de tot això, no?
Per tant, a excepció de comptats casos
que diem, sí, aquest ha de sortir per Sant Jordi
o sí, aquest ha de sortir per la campanya general,
la resta és a mesura
que els anem tenint,
els anem fent, eh?
Aquesta presentació conjunta
que vau tornar a fer ahir,
les dues editorials,
Alfred,
la manteniu per alguna raó?
Perquè ha fructificat?
Perquè de cara
a donar-se a conèixer el públic en general,
sumar força, sumar esforços
és positiu?
Bé, aquesta convocatòria a la premsa
ja fa, no sé,
7, 8, 9 anys
que l'anem fent,
va ser una fórmula que va sortir
arran de col·laboracions
que hem anat fent amb Cosetània
i, bé, com dius tu, sumar esforços
i la veritat és que ens va molt bé a nosaltres
perquè en un sol dia
expliquem a tota la premsa
totes les novetats que traiem
i suposo que a la premsa també li va molt bé
perquè té els autors
que portem, portem dos autors
a Cosetània
i dos autors a la universitat
i dos autors a nosaltres
tenen els autors
poden fer preguntes, fotografies
i en un dia i unes hores
en aquests dies que anem tots tan enfeinats
doncs es resol
Perquè quin paper tenen editorials
com les vostres
en un Sant Jordi cada cop
en fi, més immens
i quan la paraula immens
l'utilitzo en tots els conceptes
quin paper us queda, Alfred?
Bé, jo crec que hi ha dos papers
almenys per nosaltres
i suposo que Cosetània també
és el paper local
com si diguéssim
o sigui, nosaltres entre els dos editorials
donem veu, per dir-ho d'una manera
a la gent que escriu
i fa coses interessants
al camp de Tarragona
i als Terres de l'Ebre
i després, tant ells que nosaltres
crec que fem una feina
des de Tarragona
però amb una visió molt més universal
de caire dos països catalans
inclús de l'estat espanyol
Jordi, la teva opinió
Sí, sí, jo coincidim
completament amb el que diu l'Alfred
A veure, en aquest país
i especialment en català
jo crec que li falta
que les editorials independents
les editorials que no pertanyem a cap grup
tinguin un paper important
i cada cop més important
perquè estem en una situació de mercat
molt concentrada
en un gran grup editorial sol
Per tant, l'enfortiment d'aquestos projectes
com el d'Arola, com el de Cosetània
com el d'Angla, com el d'Abrau
com el de Pagès, etc.
és molt interessant
pel reequilibri territorial
cultural del país
com també pel propi reequilibri
empresarial a nivell cultural del país
Nosaltres hi tenim un paper a jugar
i és el que juguem
i de fet, ja diria que totes aquestes editorials
que surten de comarques
i que estan demostrant un impuls
i una vida important
totes tenen com a projecte
l'edició de llibres
de temàtica nacional
de temàtica per tot el país
tot i que evidentment
per proximitat
totes, per dir-lo d'alguna manera
mimen també els autors
i les temàtiques del seu territori
això no vol dir que siguin editorials locals
són editorials
amb un punt territorial
però que també
miren de mimar el seu territori
perquè òbviament
és el que tenen més pròxim
però jo diria que això
és molt interessant
per aquesta estructuració cultural
del país que es fa
des d'aquestes editorials independents
Des de la perspectiva
de cadascuna de les editorials
s'observen
en els últims mesos
o en els últims anys
una tendència de gustos
o del que editen
en determinats sentits
és a dir, està predominant
la narrativa
els llibres de cuina
els de gènere negre
la novel·la negra
què observen
en el panorama
en el panorama editorial
des de la seva perspectiva particular
de cadascú?
Jo crec que
la tendència
en els últims anys
crec que el llibre
ha passat a ser
un producte de consum més
o sigui
quan parlaves
parlava de llibres
potser fa 50 anys
es parlava de llibres
bàsicament
de literatura
o sigui
de narrativa
de poesia
i jo crec que
ara avui en dia
qualsevol tema
es fa un llibre
jo crec que això
en el fons
és bo
és comunicar
és que hi hagi
que sigui una eina més
els últims anys
jo crec que
més o menys
la pauta ha sigut
bastant igual
ara
amb la crisi
que hi ha
que crec
que afectarà
a tots els sectors
crec que pot haver-hi
un petit canvi
amb l'hàbit
de la lectura
jo crec que el llibre
pot sortir
més que enfortit
pot canviar una mica
la tendència
crec que jo
és l'opini personal
o sigui
en époques de crisi
es sap que
l'art
o en principi
la sensibilitat
de la gent
tendeix a augmentar
és quan se fan
en époques de crisi
ha sigut
quan han sortit
les grans
o moltes
de les grans
creacions artístiques
per tant
jo crec que
a més a més
de ser un producte
de consum
que potser ja no serà
tan de consum
tan banal
crec que
s'anirà aprofundint
una mica més
crec jo
si és cert
que
amb el llibre
també
com amb
qualsevol tipus
d'activitat
hi ha modes
i per exemple
hi va haver un moment
que hi havia
la moda
dels llibres
pel que fa a narrativa
que és allà on
s'aveguen més clarament
les modes
els llibres
d'esoterisme
on sortissin
templers
cates
i totes
aquesta
patulaia
per dir-ho d'alguna manera
i això s'ha acabat
ha anat de baixa
s'ha acabat
després va vindre
una miqueta
el llibre
la novel·la històrica
i ara sembla
que l'Arson
ha imposat
com a mode
una miqueta
l'anígme policia
i estan sortint
novel·les
interessants
en aquest sortit
és veritat
que a nivell
de narrativa
això
ja crea unes modes
com també
per exemple
veureu
que guanya
el que és
el tema
d'autors
mediàtics
abaixat
completament
per tant
aquesta moda
també
el lector
se n'ha cansat
com també
hi havia un moment
que
sempre hi havia
dins del top 10
un llibre de cuina
dins dels més venguts
i això
s'ha anat
resituant
aquestes modes
però d'alguna manera
que sorgeixen
i ben ben
ningú sap per què
una vegada
han sorgit
els editors
ens hi tirem
el damunt
a fer llibres
d'aquella tipologia
com a autèntics
lleons
i el que fem
és saturar
el mercat
d'aquella línia
d'aquell sector
i llavors
el públic
s'encansa
i surt
una altra cosa
jo diria que això
lligant
amb el que deia
l'Alfred abans
et demostra
que el llibre
està sent un producte
de consum
perquè aquest comportament
el podríem trobar
d'igual manera
amb altres tipus
de consum
sigui roba
o sigui
d'això
fins i tot
dins del món
del teatre
o del món
del cinema
que també
funcionen
aquests tipus
de modes
el converteix
en un producte
de consum
i el tema
de la crisi
que ja ha sortit
en alguna
de les seves respostes
aquest era el Sant Jordi
de la crisi
la crisi
afectarà
o en un dia
com Sant Jordi
pel que fa
a la venda
i el consum
de llibres
no preveuen
cap canvi
jo crec que tindrem
un bon Sant Jordi
com vam tindre
una bona campanya
de Nadal
perquè jo crec
que la crisi
no afecta
diades així
tothom
s'anirà a casa
amb un llibre
una altra cosa
és que sí
és cert
que la crisi
està afectant
el sector
en contra
d'aquestes veus
que han sortit
dient
que escolta
que el llibre
li fa passivades
a la crisi
no és cert
la crisi
està afectant
el sector
i particularment
el llibre
en català
primerament
hi ha una
ha hagut
una disminució
de vendes
de llibreries
que pot estar entre el 5 i el 15%
aproximadament
després el que hi ha hagut
i que això sí que ha afectat
molt greument
és que s'ha trobat
que el punt de venda
ha tingut en alguns moments
problemes de finançament
per reducció
de pòlisses
etc
i el que això
s'ha produït
és una devolució
de llibres
esgarrifòssils
mesos de gener
i febrer
o sigui el llibre té
però d'una manera
que ha vist reduïda
la seva capacitat financera
el que ha fet
és fer més retorn
de llibres
perquè el fer més retorn
té liquidesa
clar, això ens ha afectat
directament
el que són
les editorials
també notarem
les editorials
del sector en català
i estem notant
una afectació
en el que fa
els ajuts institucionals
perquè l'ajut institucional
també està afectat
per la crisi
i nosaltres
es veurem afectats
sobre això
injustament
perquè
penso que l'administració
hauria de pensar
que l'ajut
a les editorials
no és un ajut
d'una forma cultural
sinó que acaba
sent un ajut industrial
i no s'entén
que en aquests moments
en temps de crisi
quan l'administració
està provant línies
d'ajut cap a un de sectors
el que faci
és en un sector industrial
com és el nostre
reduir-lo
per dir-lo
d'una manera
com si nosaltres
el que féssim
és un aplec de gegants
entens el que vull
amb tots els respectes
per l'aplec de gegants
nosaltres som un sector industrial
un sector que crea riquesa
un sector
que fa moure l'economia
que fa moure les imprentes
que fa moure els paperers
i per tant
en aquest sentit
doncs
les retallades
que es preveuen
institucionals
de les subvencions
jo crec que serà
una
una maixacada
forta
cap al sector
Alfred
la crisi
i Sant Jordi
Sant Jordi
i la indústria editorial
com apunteu ara el Jordi
Bé
el Jordi
me sembla que ho ha explicat
força bé
jo crec que
el
el ciutadà normal
en principi
no
hi haurà
més o menys
un Sant Jordi
crec que serà
força bo
no vull repetir
el que he dit
el Jordi
perquè me sembla
que ho ha explicat
molt bé
jo apuntava una mica
potser el que deia abans
vull dir que la crisi
potser farà
canviar una mica
els hàbits
i dir
el que deia el Jordi
de l'administració
en el fons
crec que la cultura
amb
l'ampli ventall
és l'únic
que no es pot tirar
per la borda
perquè si es tira
la borda
per la cultura
realment
el país no evoluciona
i si un país
no és un referent
culturalment
no és potent
jo crec que se'm va
al carall
dos exemples
per posar
com va
se va acabar
la dictadura
de Franco
va haver
un portiment
cultural
molt fort
i això va fer
que per exemple
Barcelona
fos un referent
quasi mundial
com a ciutat
i això vol dir
indirectament
molta riquesa
perquè la gent ve
la gent aposta
a les empreses
al turisme
vull dir
i un altre referent
que podíem tindre
per exemple cultural
seria la Berlín
vull dir
que si una ciutat
aposta per la cultura
o un país
aposta per la cultura
això indirectament
genera molta riquesa
si l'administració
no està
aposta per la cultura
malauradament
serem un país
més
de la fila
i això crec que és dolem
doncs amb aquests missatges
ens quedem
dels responsables
de les editorials
terraonines
perquè avui tampoc es tractava
en aquesta entrevista
de fer un catàleg
i un llistat
de novetats
ja hem apuntat
algunes de les coses
més importants
que Cossetània i Aérola
presenten per Sant Jordi
i de fet la setmana vinent
a partir de dilluns
i fins i vegres
i esclar
evidentment
el dia de Sant Jordi
el dijous 23 d'abril
tindrem l'oportunitat
a Tarragona Ràdio
de parlar
amb alguns
dels principals
autors locals
que treuen
novetat
aquest Sant Jordi
i que publiquen
Cossetània i Aérola
gràcies al Jordi Ferrell
i a l'Alfred Aérola
per aquestes reflexions
també sobre el moment
de la indústria editorial
i en fi
que vagi molt bé
la gran jornada
i la gran festa
del proper dijous
gràcies
fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies