La una del migdia, vuit minuts, no és un desconegut,
perquè ja havia ancorat anteriorment a la ciutat de Tarragona,
concretament al porren de la ciutat.
Es tracta del vell marí, aquest buc, aquest vaixell,
que forma, parlen del programa, la caixa a favor del mar.
És el vaixell científic, el valer científic de la Fundació Cram.
És la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la seva responsable,
Sílvia Maio. Molt bon dia, Sílvia.
Hola, molt bon dia.
No era la primera vegada que veniu a Tarragona,
perquè jo recordo que l'any passat vam venir a veure-us aquí al port.
Exacte, exacte. L'any passat també vam ser-hi.
L'única diferència amb l'any passat és que l'any passat
només fèiem una ruta mediterrània i aquest any arribarem també a l'Atlàntic.
I això, perquè forma part d'aquest programa mediambiental
que esteu duent a terme, jo suposo que per fer comparatives
i fer una prospecció més àmplia, aneu cap a altres mars, no?
Exacte. Aquest any, diguéssim que tota la campanya anual,
com et deia, doncs, recorrem 25 ports de tot l'estat.
D'una banda, doncs, el Mediterrani,
tot el litoral Mediterrani i les Illes Balears,
i a l'Atlàntic, doncs, el Cantàbric, l'Atlàntic
i fins i tot arribem fins a les Illes Canàries.
Al llarg de la travessa, com molt bé deies,
doncs, el que fem és anar recopilant dades
sobre la composició química, no?, de l'aigua del mar.
Al final, aconseguirem una comparativa, doncs,
entre el Mediterrani i l'Atlàntic,
i al final el que volem trobar
és com funciona el mar pel que fa a l'absorció de CO2, no?,
tot això en relació a quins efectes té
sobre el canvi climàtic, sobre l'escalfament global.
Clar, és que amb el mar fem una mica
com allò de tirar les escombreries
a sota la catifa, no?, com que no es veu,
dius tira, tira, no?
Exacte, exacte, és com molt fàcil passar desapercebut, no?,
és com l'excusa perfecta per tirar
i que, ojo, és que no ven, no?,
Hi ha una part divulgativa que en parlarem, si et sembla,
però abundant una miqueta en la vessant més científica.
Jo tinc entès que aquest valer,
que d'altra banda és preciós,
té una tecnologia molt adient
i molt amb els temps que corren
per fer totes aquestes analítiques.
Exacte.
Mira, l'entrada del bell marí
és un vaixell, el valer científic, no?,
en diem, està equipat, doncs, d'una banda,
per ser un hospital d'animals en alta mar, no?,
doncs, per fer tot el tema de rescat
d'espècies marines amenaçades,
tot l'equipament veterinari per la clínica,
i després té altres equipaments,
altra tecnologia,
per fer exploració del fons marí, no?,
doncs, des d'enregistrar imatges de fons
a profunditat on no pot arribar un submarinista,
tenim un robot que es controla per control remot,
i un micrófons submarí, no?,
doncs, que és capaç de enregistrar sons.
A més a més, i pel que fa al...
amb el que ens centrem aquest any,
tenim un termosalinògraf i un fluoròmetre.
Quins noms més raros, no?
D'allò de la segona, mira,
dius alguna cosa del fluor, però l'altre no...
Doncs mira, amb el termosalinògraf,
el que mesurem és la temperatura
i la concentració de salinitat del mar.
i amb el fluoròmetre, doncs, termes relacionats
a la concentració de clorofila, no?,
del mar.
Tot això, i juntament amb les mesures
de concentració de CO2,
són els paràmetres que estem enregistrant
en aquest any, enllà de la nostra travessa,
que serà d'unes 6.000 milles nàutiques,
i amb aquestes dades,
que després són interpretades i tractades
pel grup d'investigació de química marina
de la Universitat de les Palmes,
el que fem és contribuir
a una recopilació de dades a nivell europeu,
amb el que es coneix amb el projecte CarboOcean,
i contribueix a tenir una visió més global
de com estan els nostres mars
actuant pel que fa a l'absorció
o a l'emissió de CO2.
Un projecte important, perquè tinc entès
que el que vol conèixer és el balanç del carbó,
marip, per als últims 200 anys.
Per tant, es treballa perspectiva
i les comparatives són molt més fiables
que allò que nosaltres, intuïtivament,
i a vegades d'una manera emocional,
oh, és que està fatal,
d'acord, està fatal,
però no ens guiem per la intuïció,
sinó per la ciència, no?
Exacte, home, el valor afegit en aquest cas
és poder contribuir a una base de dades gegant, no?
Perquè la nostra presa de dades, puntual,
en aquest moment precís i en aquesta ruta concreta,
no tindria significat si no la poguéssim comparar, no?
Si no poguéssim comparar amb el temps
i si no poguéssim comparar amb altres zones dels oceans.
Per això, participar en un projecte
en el que participen més de 50 entitats internacionals de recerca,
doncs dona aquest valor afegit, no?,
la nostra feina, en aquest cas.
El que sí que podeu constatar,
vosaltres que a més teniu diferents vessants de treball,
com a fundació,
és que la incidència del CO2 en la flora i en la fauna marina
ja ha començat a donar conseqüències, no?,
ja se'n noten.
Exacte, exacte.
És a dir, a l'espera dels resultats que obtinguem d'aquest estudi,
independentment d'això,
sí que és veritat que els efectes de l'escalfament global,
l'augment de temperatura ja ha estat registrat, no?
Doncs alguns impactes i algunes incidències
que ja són evidents i que hem registrat,
doncs per efecte...
Ai, perdona, per exemple,
hi ha organismes que són molt sensibles al canvi de temperatura,
com són, per exemple, les comunitats de corall.
El corall, les comunitats de corall,
bé, els coralls són, de fet,
moltes vegades pensen que és un vegetal
i doncs no són animals, no?
I formen les seves estructures, doncs,
amb carbonat calci,
que és un derivat, un compost del carboni, no?
Doncs tots els temes amb els canvis de CO2,
l'acidesa de l'aigua,
afecta molt aquestes estructures
i es veuen molt afectats per un augment de temperatura.
Quins problemes tenen els coralls?
Doncs com que viuen engançats al substrat,
no poden marxar, no poden anar a buscar unes aigües més fredes, no?
Per tant, en els llocs on s'escalfa l'aigua,
doncs, es registra la mortalitat de part de les colònies de corall.
Una altra cosa,
que segurament que tots ens sentim molt més identificats,
a l'estiu, l'arribada de meduses.
Sí.
L'arribada de meduses, doncs,
és una conseqüència,
entre altres causes,
doncs, de l'escalfament de l'aigua, no?
A les meduses els agrada l'aigua salada,
l'aigua una mica calentona, no?, diguéssim,
i cada cop més a prop de la costa
arriba aquesta aigua més calenta i més salada.
També té a veure això, doncs,
el fet de la sequera a l'interior, no?,
doncs, si disminueix la pluja,
si disminueix l'aigua que baixa als rius,
l'aigua que els rius aporten,
l'aigua dolça que els rius aporten a prop de la costa,
diguéssim que aquesta aigua dolça,
a primera línia de mar,
fa com una espècie de barrera d'aigua dolça.
Doncs, si disminueix aquest aport dels rius,
diguéssim que l'aigua salada
cada cop està més a prop de les platges
i les meduses, per tant,
hi viuen, en aquesta aigua més salada,
i per això també...
Aquestes meduses, diguem que estaven més cap a l'interior, no?,
més endinsades dins del mar.
Això mateix.
Heu comprovat i heu constatat,
perquè, clar, parlaves de les meduses,
però que ja hi eren,
però a vegades, doncs, sorprenentment,
també arriba algun que altre exemplar
d'alguna que altra espècie,
una platja mediterrània on no havia de ser-hi.
Heu detectat que, justament,
per aquest augment de la temperatura,
hi hagi fluxes de determinades espècies
d'un mar cap a l'altre?
Buf, aviam,
el que és molt arriscat dir
que tot això és degut,
com a conseqüència directa d'un espècie...
Amb altres factors, segurament,
no és un factor únic ni de bon tros.
Exacte, exacte.
Nosaltres, diguéssim que des de la Fundació Cran
no fem estudis a nivells poblacionals,
d'acord,
sinó més aviat ens dediquem a...
O sigui, més aviat treballem amb l'individu,
amb espècie,
amb el tema de rescat, espècies i així.
Per això no t'ho podria assegurar.
De fet, les grans translocacions,
les transmigracions,
com et deia,
també es fan a nivells d'estudis
de dinàmiques de poblacions i això.
Per tant, no t'ho puc assegurar.
El que sí que sembla és que no per aquesta causa només,
sinó que sempre són causes múltiples realment,
les que provoquen un canvi a l'ecosistema.
El que sí que jo tinc entès,
que heu notat,
si no recordo malament,
parlàvem l'any passat,
i jo m'imagino que el tema deu continuar,
tota aquesta flora que teníem,
així, a la línia costanera de la Mediterrània,
ha patit bastant i continua patint, no?
Exacte.
Ens refereixes a la posidona.
A la posidona, efectivament.
Molt bé, tens la lliçó presa.
És flora, és vegetal, no és alga.
Exacte.
Molt bé.
Les pladeres de posidonia,
que a més és una espècie endèmica de la Mediterrània,
són un aliat molt important
que tenim, de fet,
per lluitar contra el canvi climàtic.
Per què?
Doncs mira, d'entrada,
perquè com a vegetals que són,
contribueixen a absorbir el CO2,
disminueixen la concentració de CO2.
A més a més, la posidonia també és una espècie de barrera
que frena l'erosió del litoral.
És a dir, si no hi hagués un pladeres de posidonia,
amb les onades, amb l'onatge i tal,
el mar aniria erosionant les platges constantment, no?
Doncs les pladeries són una bona barrera contra l'erosió.
És un símil semblant a quan hi ha un incendi en un bosc,
la desaparició de la coberta vegetal,
després, si hi ha una pluja,
doncs tot el sol, totes les sorres,
tot acaba molt erosionant, no?
I les arrels dels vegetals són una espècie de protecció del sol
davant de factors de l'erosió, no?
Doncs Sílvia, potser et pregunto una bajanada,
disculpa si ho és,
però així com posaves el símil del bosc,
així com replantem pins i abets,
podríem fer alguna cosa, diguem,
que amb la intervenció de l'home,
de recuperar la posidonia,
perquè tenint en compte que és una barrera preventiva
amb molts problemes, es pot fer això?
És molt difícil, eh?
Algunes experiències no han sigut massa fructíferes en aquest sentit,
el transplantament i replantació de posidonia.
A més, pensa que a vegades la solució no és posar pedaços, no?,
sinó actuar sobre les causes que l'afecten.
Ara és una espècie que es veu afectada per l'escafament global,
però també per la contaminació.
Pensa que la contaminació tant amb residus sòlids,
és a dir, per exemple, des de llaunes,
borilles de tabac i objectes grans,
fins a la contaminació química,
el que fa, imagina't,
la terbolesa de l'aigua,
el fet que l'aigua sigui poc transparent,
poc, poc, translúcida,
fa que no arribi prou llum al fons del marí.
Pensa que les plantes,
si una cosa necessiten, és llum.
Per tant, una contaminació que faci l'aigua tèrbola
i que no arribi llum,
a les plantes també dificulta la supervivència de posidonia.
A més a més,
algunes males pràctiques pel que fa als temes d'exploatació pesquera,
pel que fa a l'arrossegament
o l'encoratge d'algunes embarcacions,
pensa que tirar una àncora que arrossegui
tot el que s'endú en el fons,
doncs també malmet aquestes plantes, està clar.
El que deien, no és un factor, són molts
i la natura té la seva lògica
i una cosa està lligada amb l'altra de tot això
i molt més, parleu als joves escolars
a través d'aquest programa que teniu amb la Fundació La Caixa, no?
Exacte, tota la campanya educativa del vell marí
és la manera que hem de fer arribar a la gent
què hi ha al mar, què està passant,
com l'estudiem i què podem fer
per reduir aquests impactes
que es deriven del canvi climàtic.
De fet, ara estem a Tarragona,
tota aquesta setmana,
més de 500 escolars passaran pel nostre vaixell
i la visita, el que es composa,
doncs és una part combinada, no?
O sigui, pujan a bord del vaixell,
no s'alpa, eh?
El vaixell ho hem de dir, que ens quedem a port
i a bord del vaixell, doncs,
es visita l'interior i la coberta
i tenen l'oportunitat de veure com és un valer científic
que es dedica a l'estudi i a l'exploració del mar, no?
O poden conèixer de primera mà
com s'hi viu i com s'hi treballa
i veure tot l'instrumental científic que tenim, no?
Doncs des d'aquest robot que et comentava,
que baixa les profunditats
fins a tot l'instrumental de mesurar.
A més, a bord del vaixell,
amb unes ulleres de visió virtual,
es simula un dia de treball, a bord.
Ells es posen les ulleres
i formen part per un moment de la tripulació
i fan una espècie d'immersió
en el fons marí.
I l'altra part de la visita
es desenvolupa en l'aula mòbil
que acompanya el vaixell
on hi ha una exposició que simula el fons del mar
i es va fent una mena de recorregut
per veure quines són les diferents espècies
i ecosistemes que hi ha
a diferents estats de profunditat del mar.
Què és el que més els atreu als nens
ja no dic en quant a l'activitat en si
de si mirar per les ulleres o després a l'aula,
sinó què és el que els atreu del mar?
O quina visió tenen del mar?
Quina creus que és la visia que tenen?
Ens sorprèn molt d'adonar-se
que hi ha tortugues marines aquí a prop,
que hi ha tortugues i dofins aquí tan a prop.
Moltes vegades tenim el concepte
de tot això és molt exòtic
i a casa meva no n'hi ha, no?
Sí.
i no és cert, o sigui,
es sorprèn molt de veure que hi ha tantes espècies
de dofins i de tortugues marines aquí tan a prop.
Això és un fet que els sorprèn molt.
També els sorprèn quan ens diem
que totes les espècies de taurons que hi ha al món
només tres són potencialment perilloses per l'home,
i que, de fet, a l'any hi ha moltes...
Es registren poquíssims casos de taurons, no?
El tauró ha sigut dibuixat i mitificat
com a gran animal salvatge i perillós, no?
I no ho és, no?
Això també ens sorprèn molt.
I sobretot el que més els encanta,
diguéssim que la seva reacció és molt...
molt cridanera quan amb les ulleres d'inversió virtual
en algun moment estan nedant entre dofins, no?
Ah, clar.
Sí, sí, sí.
A mi també m'agradaria, eh, això?
Exacte.
Molt bé, doncs, escolta, Sílvia,
ara esteu molt tranquilets per la Mediterrània,
però el vell marí, que és un valer, recordem-ho,
quan se'n vagi cap a l'Atlàntic,
la navegació deu ser més dura, no?
Doncs sí, sí, sí, sí.
El Mediterrània és un mat molt més trencat,
molt més calma, diguéssim,
però, evidentment, creuar l'estret de Gibraltar
i ja fer tota la part de l'Atlàntic i Cantàbric
serà més agosarat.
Però ja arribarem, ja arribarem.
Té aquest toc d'aventura també, eh,
que a vegades trenca la rutina.
Sílvia Maior, responsable de la Fundació
per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins,
de veritat que ha estat un plaer.
Gràcies per acompanyar-nos
i enhorabona per la tasca que desenvolupeu.
Molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, que vagi bé.
Adéu, merci.