Només 3 minuts seran 3 quarts d'una del migdia.
Us vull presentar en Roger Mor, que ja ens acompanya
aquí als Estudis de l'Avinguda Roma.
Roger, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Ell és un dels coordinadors i exsecretari general d'IAEST,
una associació d'estudiants dedicada a intercanviar
experiències laborals entre universitats de tot el món i empreses.
Aquesta entitat, i ella ens ho explicarà,
millor tampoc no cal entrar en una història així molt llunyana,
però de fet es va crear als anys 40 als Estats Units,
que és l'únic lloc on segurament es creen aquestes coses.
De fet, es va crear el 1948 a l'Imperi del Col·legi de Londres.
Ah, va sorgir de Gran Bretanya.
Sí, en un ambient prevèl·lic on era molt difícil
l'intercanvi d'estudiants a nivell internacional
i quan va néixer IAEST era l'única via que tenien els estudiants
per poder anar a fer feines a l'estranger.
Clar, l'estudiant universitari dels anys 40
i en aquella època prevèlica a l'estudiant d'Ara
no té res a veure,
però els objectius continuen sent els mateixos.
Sí, sí, sí.
Que són?
Els objectius serien donar als estudiants una visió més global
del que és la seva feina,
dotar-los d'una experiència internacional
que els permeti ser més competents dintre i fora del país
i també donar una idea,
que l'estudiant tingui una idea més global del que és el món.
A veure, està claríssima quina és la funció d'aquesta organització,
però per no confondre's, jo també li preguntava ara al Roger,
no és un Erasmus, l'Erasmus fa una estada acadèmica
en un país que tria, es parteix de la mateixa universitat,
es pot aplicar a diferents estudis, diferents tipus de formació,
aquí d'entrada ja estem parlant d'estudiants
que han realitzat uns estudis determinats.
Sí, són carreres tècniques,
com podrien ser arquitectura, enginyeries o física, química,
no entrem en el camp de les economies
o administració d'empreses i totes aquestes altres carreres,
ni tampoc les carreres de lletres.
I la gran diferència que tenim amb l'Erasmus
és que a ESTE el que fa és enviar els estudiants
a treballar a l'estranger
i que vinguin estudiants de l'estranger a treballar al país,
però no a estudiar, que és el que fa el programa Erasmus.
I l'altra diferència és que pel programa Erasmus
l'estudiant el sol·licita a la universitat
i la universitat decideix si li dona o no li dona.
A ESTE el que fem és que l'estudiant ha d'aconseguir
una feina aquí a Espanya per un estudiant estranger
i a tot el món els estudiants fan el mateix,
de tal manera que un cop a l'any es troben els 80 països
que formen l'ESTE internacional i fan l'intercanvi d'aquestes beques.
Home, ja el punt de partida implica allò que diuen
que estem molt mancats i que és molt important,
que és l'esforç.
Sí, sí.
No t'ho donen, el paperet, presenta-te a l'aeroport,
arribes, tens la casa...
No, no, aquí t'ho corres bastant, pel que veig.
Ell parla per experiència,
perquè a banda d'estar al capdavant de la coordinació aquí,
en aquesta zona,
tu ja n'has fet de tres beques d'aquest tipus, no?
Sí, he estat a Polònia, a la Universitat de Cracòvia,
he estat a Suïssa,
en un centre d'investigació que es diu Polsherrer Institut,
i també he estat a la Universitat de l'EISTA a Anglaterra.
La teva formació és d'enginyeria?
No, jo sóc estudiant de física.
Estudiant de física.
Per tant, van a treballar, però no abandonen els seus estudis.
No, no, o sigui...
A potser dir, no, no, mira, se'm van a treballar
un any que no estudio i vaig a treballar.
No, és compatible.
És compatible, el fet és que,
si t'ho combines bé, pots marxar tres mesos a l'estiu,
o si ets més ambiciós i no et sap greu
perdre sis mesos de la carrera,
perquè igualment la formació que rebràs a l'estranger
pot ser més important que allargar sis mesos
la teva vida universitària,
doncs pots marxar sis mesos, pots marxar un any,
o el que t'interessi, i després al tornar, seguir els estudis.
Fem una simulació, si et sembla?
Fem una simulació.
D'entrada, has d'estar estudiant en una universitat determinada,
o qualsevol universitat, o qualsevol estudiant universitari,
es pot acollir a aquest tipus de programa?
En principi, qualsevol estudiant universitari.
L'únic que passa és que la seva facultat
ha d'estar inscrita dintre d'Ieeste.
Això és un tràmit molt senzill,
que l'estudiant pot sol·licitar la seva facultat,
o si no, evidentment, és més fàcil en les facultats
on ja tenim presència d'Ieeste,
que només cal recórrer al delegat de la facultat d'Ieeste,
enviant un mail a info arroba ieste.cat,
i allí es posen en contacte.
I a partir d'aquí, l'estudiant,
que posem que pogués estudiar Ingenieria Informàtica, per exemple,
ha d'aconseguir una feina aquí a Catalunya,
o en el seu defecte...
No és que una feina per algú altre, d'entrada no per ell.
Per un estudiant estranger.
Un estudiant estranger que, és a dir, no sap per qui serà,
per tant, ha de fer-se un perfil, diguem-ne, un arquetip.
Clar, se'ls ha d'informar molt bé de com funciona l'associació,
que tinguin el material suficient,
com per enfrontar-se al fet d'anar a una empresa
i demanar-los que donin una beca a un estudiant estranger.
Això ja només d'entrada, el primer pas que fa un estudiant,
quan vol entrar a Ieeste,
ja està aprenent a enfrontar-se a una cosa
que la majoria de gent, la majoria d'estudiants,
no s'hi enfronten,
que és el fet de, a la por d'anar a una empresa,
i no vas a demanar una feina per tu,
sinó que vas a demanar una feina per una persona
que no saps qui és.
I a més has d'exposar en convenciment
el projecte de la pròpia organització Ieeste,
perquè clar, has d'anar amb caldre d'escolti,
jo demano aquesta feina però amb aquest objectiu, explica-ho.
Sí, sí, has d'aconseguir convèncer l'empresari
que el projecte és bo per la seva empresa.
Des del primer moment és un repte.
Immediatament continuem, però m'agradaria incidir
per l'interès que pugui despertar en alguns oients
el tema de la universitat.
No hi ha res que faci que totes les universitats catalanes,
per exemple, estiguessin inscrites?
Mira, el funcionament...
Però més fàcil, no? Potser.
Sí, sí, sí.
Nosaltres treballem a la Universitat de Barcelona,
amb la Universitat de Girona,
amb la Universitat de Lleida...
Amb la Politécnica treballeu, si no ho tinc malament.
Amb la Universitat Politécnica de Catalunya,
amb la Universitat Ramon Llull,
i ara estem intentant començar aquí
a la Universitat Rovira i Virgili.
Però si els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili,
per exemple, volen formar part d'IESTE,
només ho han de sol·licitar, només ens han d'enviar un mail,
i si ells estan motivats per tirar endavant el projecte,
no hi ha cap problema, no posem cap restricció.
Bé, només que siguin carreres tècniques.
Clar, el que és interessant és que aquest plantejament,
em diriais que des de l'organització es vol també,
d'una manera formal, mitjançant un conveni,
no sé com funciona, però d'una manera formal,
que la URB també estigui integrada
com a universitat tributària
a poder donar aquest servei.
Sí, bàsicament perquè, diguem que,
de tot Catalunya, de les universitats públiques,
és l'única que no té un programa actiu d'IESTE.
Ah, doncs, escolta, això no pot ser,
perquè això està al Roger, eh?
Aquí captem estudiants i a veure si la universitat...
Clar, ara penso també,
Vas a l'empresa, un empresari que tingui una empresa,
allò, arregladeta, eh?
Perquè he vist que hi ha grans corporacions,
que són les que oferten la feina,
aquestes que nosaltres ens perdem,
perquè són grans corporacions empresarials,
un empresari que tingui una empresa,
doncs sé, abans tu comentaves un estudi d'arquitectura,
ells també es poden inscriure,
o diguem-ne que no té res a veure?
L'empresa se la busca l'estudiant.
L'empresa el que pot fer és posar-se en contacte amb IESTE,
via info arroba IESTE.cat,
i dir que estan interessats en participar en el programa,
i llavors es fan els passos possibles
perquè sigui possible la col·laboració
entre l'empresa que vulgui col·laborar i IESTE.
Jo comentava de fer una simulació que continuarem fent,
si no et sembla massa personal no cal que la fem,
podem agafar el teu cas?
Podem, podem.
Que és real, així no ens inventem res.
Podem agafar el meu cas.
La primera vegada entres en aquest programa,
t'interessa i dius, ara he de buscar una feina.
Ara he de buscar una feina.
Què vas fer?
Aquí es planteja un problema.
A Porta Freda o què?
Sí, sí, primer a Porta Freda,
d'anar a empreses,
vam anar amb uns amics a un polígon de Barcelona,
i anàvem empresa per empresa,
i la veritat és que hi havia empreses que et rebien bé,
hi havia empreses que et donaven llargues,
i no en vam treure res.
S'ha de dir que a la primera no ho aconsegueixes,
perquè no saps que és de dir,
i et desenimes.
Dius que IESTE, IESTE, IESTE, no?
Sí, clar, no ens coneixen,
tu tampoc no saps ben bé com funciona.
i després vaig optar per buscar empreses per internet
i trucar-les,
de tal manera que quan arribaves a una entrevista
ja havies intercanviat mails,
ja havies intercanviat trucades,
ells t'havien concedit l'entrevista,
no eres tu que estaves picant a la porta,
i la cosa era molt més fàcil.
Tenien una informació prèvia.
Tenien una informació prèvia,
havien pogut consultar la web,
i d'aquesta manera ja pots començar a aconseguir empreses.
I on va anar a parar a treballar el teu homònim
de no sé quin país europeu?
De què vas buscar la feina per aquest que vindria de fora?
En vam trobar diverses,
perquè treballàvem amb equip,
en vam trobar per Miquel Torres,
S.A., que són una empresa de vins i caves,
també un al port de Tarragona
i un altre al Departament d'Electrònica de l'UV,
de Física de l'UV.
Aleshores, amb aquestes tres feines,
aquest grup d'amics,
vau anar a portar la feina per una altra
i trobar-ne una per vosaltres.
De fet, és un comitè elegit
a nivell de tot Espanya, de cinc persones,
que són els encarregats d'anar a fer aquest intercanvi
amb els altres països.
No, no, ja m'imagino que no aneu tots amb el contracte de treball,
un reunió en un hotel, no sé, al centre d'Europa...
Són set dies d'intercanvi.
Que estaria bé.
Bé, és el que fan, eh?
Però ells, no vosaltres, per això t'ho dic.
Aleshores, quina feina?
Ells van decidir el destí o el destí el vas triar a tu, en el teu cas?
En principi, el destí,
o sigui, ells intercanvien,
el comitè intercanvia les beques.
Tenen el vostre perfil, m'imagino.
Sí, arriben tres, quatre beques del teu camp
i segons la qualitat de la beca que tu hagis aportat,
que hi ha uns varems de puntuació,
podràs triar primer, segon, tercer, quart, dintre del teu centre.
Llavors, en principi,
tu no pots triar la teva destinació de dir
jo vull anar allà,
sinó que tens unes opcions
i entre aquelles opcions tries.
El que passa és que
en centres grans,
com podria ser una informàtica
que pot manejar 50 beques,
hi ha 50 beques a tots els països,
per tant, acabes podent triar el país que vols anar
i en centres petits
és més fàcil contactar amb el comitè
i dir-los que intentin tirar més cap a Europa
o cap a Amèrica,
segons els teus interessos.
A veure, primera feina a Polònia,
hem comentat,
la feina concretament de què era,
què havies de fer?
Era al Departament d'Electrònica
de la Universitat de Cracòvia
i es tractava de fer programes amb MATLAB,
que és un llenguatge de programació,
per tal de tastar uns nanochips
que ells estaven fent teòricament.
Jornada laboral de 35, 40 hores setmanals,
no hi havia una jornada laboral estàndard?
No hi havia una jornada laboral estàndard,
era bastant flexible,
era entre 5 hores i mitja i 8 al dia
i no era d'una gran exigència aquesta feina.
També quan tu tries una feina,
hi ha 3 nivells
i segons el nivell saps si allà on aniràs,
t'exigiran molt, poc o normal.
En general, l'estudiant que entra en aquest programa,
amb el sou que cobra de la feina que està fent,
perquè està fent una feina útil,
en té prou per ser autònom econòmicament?
Perquè clar, aquest és un altre punt.
Està estipulat a l'est internacional
que obligatòriament t'han de pagar a cada país,
com a mínim, el sou necessari
per a tu viure, o sigui, el mes,
un mes en aquell país.
Tenint en compte tot el procés que s'ha de seguir,
jo m'imagino que un cop arribeu al país,
a la ciutat concretament on heu de viure,
us heu de buscar una miqueta la vida,
allotjament o també ve donat?
Això ve donat, o sigui, els comitès de cada país,
nosaltres aquí a Catalunya,
busquem l'allotjament pels estudiants estrangers,
els anem a buscar a l'aeroport,
els acompanyem a la feina el primer dia,
i a tot el món, la gent de cada lloc fa el mateix,
et busca allotjament, et ve a buscar a l'aeroport,
t'acompanya a la feina,
hi ha casos que això no passa,
però l'allotjament, per exemple,
és una cosa que quan tu arribes al país,
o te l'ha buscat l'empresari,
o te l'ha buscat la gent de llest i del país.
Quants països estan implicats?
Són 80 països, a tot el món.
Les possibilitats per als joves estudiants són importants.
Ja s'ha acabat la carrera?
No, encara no.
Encara no, és que ets molt jove,
però com que se't veu tan disposat i tan preparat,
i home, no és només el tema de veure
com es treballa en altres països,
perquè la cultura laboral és molt diferent,
en cada lloc on es veu,
m'imagino que de Polònia a Londres, res a veure,
per exemple,
sinó que també, a banda de l'aprenentatge, del treball,
té un punt de desenvolupament humà
que estudiant aquí la carrera no seria el mateix.
No, no.
Primer que t'has de defensar en una altra llengua.
Estàs en un altre tipus de cultura,
sobretot si te'n vas a l'Àsia
o als països de l'est.
És una cultura totalment diferent.
Llavors, tu no tens cap suport.
Ets tu i has de tirar endavant com sigui.
I això et dona un background
que no et dones tant aquí anant a classe,
a la universitat.
Has fet tres estades.
En faràs una quarta.
Sí, però a dos anys vista, potser.
Perquè ara ja he disfrutat prou del programa IESTE.
Em vull centrar en acabar la carrera
i quan acabi la carrera faré l'últim IESTE, si tot va bé.
I tens previst algun país en particular?
Doncs no.
No, una mica...
Ah, d'aquí dos anys, escoltem.
Ja ho veurem.
Es podria canviar.
L'experiència del Roger creiem que és molt interessant
explicar-la i difondre-la
perquè, de fet, és una organització que està aberta a tothom
des dels 80, que està instaurada a Catalunya
i la idea és que aquí a Tarragona
es consolidi d'una manera formal,
com tu mateix has dit,
contactant amb la pròpia Universitat de Tarragona.
Ara, en aquests moments,
algú que ens escoltés
o que per primera vegada hagués sentit a parlar
i estigués interessat,
la via més directa és a través de la vostra web, segurament, no?
Sí.
És www.ieste.nes o www.ieste.cat
i el mail seria info.ieste.cat.
I d'aquesta manera, entrant-hi, enviant un mail,
les posarien en contacte amb tu, per exemple,
que estàs aquí a Tarragona o...?
No, es posen en contacte amb l'oficina d'Ieeste
que tenim a Barcelona, l'OPC,
i que tenim una persona cada dia que treballa 4 hores allí,
i ell seria qui contestaria
i qui enviaria la informació, per exemple,
doncs si és d'aquí a Tarragona,
potser me l'enviaria a mi o a la persona que...
Algú podria dir, mira, tots aquí ets d'Ieeste,
després es muntaran un lobby internacional,
res a veure això, no?
No, res a veure, no fent fantasies, esclar, no?
No, no, però ja saps tu que hi ha tendència
a pensar coses estranyes.
És a dir, estem parlant de formació acadèmica,
a l'hora que es fa una formació
en l'experiència del món laboral,
i a més des de la mateixa formació acadèmica
que estàs enrebent.
Tota una experiència que ve, Roger,
que l'hagis explicat aquí
i que alguns joves que ens estiguin escoltant
també s'interessin, perquè és una gran cosa.
Sí, la veritat és que jo convido tothom
a participar del programa,
és molt interessant
i donarà una formació que després agrairàs.
Moltíssimes gràcies, de veritat i molta sort.
A vosaltres.
Adéu-siau.