Les 10 del matí, pràcticament 37 minuts.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem abordat qüestions relacionades amb l'economia
i amb els pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona.
Hi ha projectes que hi ha en marxa ara mateix a la nostra ciutat.
I ara, parlant de projectes i de convocatòries de futur,
volem parlar d'una cita que tindrà Tarragona d'aquí dos anys,
el 2011, perquè serà la seu de la Conferència Europea de Joves Cambres.
La decisió es prenia el passat divendres
a la capital d'Hongria, a Budapest.
Us ho vam explicar als informatius de Tarragona Ràdio.
Però avui volem, d'alguna manera, ampliar els detalls
el que suposa, el que pot representar per Tarragona,
ser la seu d'aquesta trobada europea.
Per això, hem convidat Gerard Monguió.
Ell ha estat responsable del grup promotor de la candidatura
i segur que a partir d'ara serà també un dels responsables
de l'organització d'aquesta Conferència Europea de Joves Cambres.
De fet, Gerard Monguió ha ocupat diferents càrrecs
en els últims anys a la Jove Cambra de Tarragona
i també a la Jove Cambra a nivell nacional de Catalunya.
Gerard Monguió, bon dia.
Què tal? Bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Suposo que contents.
Molt contents, sí.
De fet, tenim la veu una mica trencada i tot, no?
Com va anar la cita de Budapest?
Des d'un punt de vista, fins i tot allò personal,
què suposa la designació del passat divendres de Tarragona
com a seu d'aquesta Conferència Europea de Joves Cambres?
Home, doncs va anar molt bé.
De fet, va ser una conferència memorable
per diferents aspectes per la ciutat,
no només per la Conferència Europea,
sinó també perquè vam ser reconeguts
amb el primer premi a la nostra història a nivell europeu
per un programa que es va desenvolupar a la ciutat,
que va ser el Tarragona Empren.
I bé, personalment, la culminació d'un projecte
que va començar l'any 2007.
Estem parlant d'una candidatura molt llarga,
de molts esforços, de moltes persones
de la jove cambra de Tarragona
i també de la jove cambra de Catalunya.
I va ser un moment d'eufòria i de molta alegria, la veritat.
Ho teníeu clar?
Quan vau anar la setmana passada a Budapest,
era bastant evident que tocava Tarragona.
Es lluitava amb alguna altra candidatura?
Ho teníem clar perquè el procés de candidatura,
el ser una entitat juvenil
i on els recursos realment costa molt de trobar,
recursos per organitzar un acte tan important,
doncs, normalment aquestes candidatures
es negocien entre els països.
I, per tant, amb aquesta negociació
que es va produir en els darrers dos anys,
Tarragona ja sortia amb avantatge.
En principi vam competir amb Dinamarca i amb Alemanya
i el que vam acordar és que Dinamarca organitzava l'any anterior
i Alemanya organitzaria l'any posterior.
Per tant, doncs, sí, anàvem amb una candidatura
d'alguna manera guanyada, no?
Què representa?
Expliquem d'una manera planera què significa
això d'una conferència d'una trobada europea de joves cambres.
Home, doncs, d'entrada és un acte internacional
de grans dimensions.
És omplir la ciutat durant una setmana
per fer-nos una idea d'una plena ocupació hotelera.
És a dir, 100% de les places hoteleres de la ciutat
estaran ocupades per aquest esdeveniment.
No m'atreviria a dir que mai s'ha fet alguna cosa similar
a la ciutat perquè tampoc no tinc prou informació,
però sí que és un acte que no s'acostuma a veure
a la ciutat de Tarragona.
I és portar, de fet, 2.500 joves, emprenedors i empresaris,
per tant, d'un cert nivell sociocultural i econòmic alt,
a la ciutat durant aquesta setmana.
I una de les altres coses importants
és l'obertura de la ciutat a nivell internacional.
Perquè no estem parlant que venen persones de quatre països,
sinó estem parlant d'aquests 2.500
provenen de més de 40 països d'Europa.
Amb la qual cosa, clar, la difusió de ciutat
que es pot fer és molt gran.
Ja té dates, la conferència, en el marc del 2011?
Sí, serà, ara no em voldria equivocar,
però és la primera setmana de juny,
del 4, aproximadament, sobre el 4 de juny,
de dimarts a diumenge.
És a dir, coincidiria amb la trobada que es va fer
la setmana passada a Budapest,
normalment es fan a principis del mes de juny.
Exacte.
I normalment també són ciutats de les característiques de Tarragona,
o més grans, perquè, clar, el cas de Budapest,
estem parlant de la capital d'un estat com Hongria,
d'una població i d'unes dimensions molt més grans
que les de Tarragona.
En aquest sentit, Tarragona és un cas una mica especial,
perquè, en fi, té unes dimensions de ciutat mitjana
en el context europeu?
Podríem dir que sí.
Podríem dir que sí.
Budapest, com has comentat, és capital d'Hongria,
milions de persones d'habitants,
l'any anterior es va fer a Finlàndia,
a la ciutat de Turku, estem parlant de ciutats com Maastricht,
com Poitiers,
o sigui, són ciutats d'un tamany mig alt,
i potser sí que Tarragona és una de les més petites
que pot acollir aquesta conferència.
De fet, prèvi a guanyar la candidatura,
es va fer una inspecció per part dels serveis centrals
de JCI, de Jove Canbre Internacional,
que són d'Estats Units,
i ens vam mirar bastant amb lupa,
sobretot a nivell d'infraestructures de ciutat,
si complíem les infraestructures que cal tenir
per acollir un esdeveniment d'aquestes dimensions.
On es farà? Al Palau de Congressos o en altres equipaments?
O encara això està per decidir?
No, no.
Això pràcticament està tot tancat,
perquè en la candidatura ja s'apresenta un llibre de candidatura,
un dossier de candidatura,
que va ser d'unes 600 pàgines,
i aquí hi ha concretes espais.
I on es farà? A la ciutat.
De fet, necessitem pràcticament tota la ciutat.
A la cerimònia d'obertura s'ha de fer al Camp de Mar,
perquè al Camp de Mar reuneix les condicions
i l'aforament mínim per poder tenir aquesta cerimònia d'obertura,
que segurament requerirà d'alguna grada suplatòria i tot.
I després és Palau de Congressos
per tot el que seria conferències,
per tot el que seria cursos,
concursos de debat, concursos d'oratòria a nivell europeu.
I el que està una miqueta més tan baix
seria potser el sopar de gala i d'entrega de premis.
S'acostumen a reunir més de 3.000 persones,
amb la qual cosa que la Sala August
ens és una mica complicat,
perquè a la Sala August del Palau de Congressos
no hi caben 3.000 persones.
Podríem mirar espais nous, com la plaça de Toros,
o espais tradicionals, com els tingladus del Moll de Costa.
Una miqueta, això són els espais que s'estan mirant.
Déu-n'hi-do.
L'impacte de difusió de la ciutat és evident.
L'impacte econòmic també pot ser important,
perquè que vinguin més de 2.000 persones d'arreu d'Europa,
a més d'un nivell, com comentàvem,
sociocultural alt o mig alt,
pot tenir un impacte econòmic.
No sé si s'ha calculat.
Sí, hi ha xifres reals,
perquè hem estat en contacte amb membres
d'organitzacions anteriors a conferències europees.
La de Turcu, que és la que està tancada,
que va ser 2007, 2008, perdó,
Turcu 2008, va generar un milió 700.000 euros
d'impacte econòmic a la ciutat de Turcu.
Nosaltres calculem que hi haurà més persones aquí a Tarragona,
perquè habitualment les conferències europees
les fan a països nòrdics,
que és una cosa també curiosa,
però aquí, clar, a l'oferir platja,
a l'oferir turisme de qualitat,
pensem que com a mínim hi haurà 2.500-3.000 persones.
És a dir, que segurament superarem la quantitat de delegats
de les últimes conferències.
Això pot estar al voltant de 2 milions d'euros
d'impacte per a la ciutat,
pensant en hotels, pensant en restaurants
plens pràcticament tota la setmana,
molts restaurants de la ciutat estaran plens,
només amb aquestes persones que vindran,
perquè un altre dels objectius
o de les inquietuds que tenim
és que sigui un congrés ciutadà.
És a dir, que es vegi la gent per la Rambla,
que no vagin a Port Aventura a fer un congrés,
sinó que realment visquin Tarragona,
sàpiguen què és Tarragona,
què mengem, quina és la nostra gastronomia,
quina és la nostra cultura, etcètera.
En el congrés què es debatrà?
És a dir, que es parla en una conferència
d'aquestes característiques.
Hi haurà un tema monogràfic,
seran moltes coses en ponències,
taules rodones i debats de temes diversos
que evidentment interessin als joves empresaris
i emprenedors europeus.
Com es planifica una conferència
pel que fa als continguts?
Bé, a veure, continguts n'hi haurà de...
n'hi haurà de molt variats,
sempre tenint en compte que estem parlant
d'emprenedoria, de joves emprenedors,
i una de les altres temàtiques estrella,
podríem dir, dels últims anys de jove a cambra,
és la responsabilitat social corporativa.
És a dir, com unim l'emprenedoria social
amb l'emprenedoria empresarial.
Això serà realment un eix fonamental i important
del que seria la conferència.
A part d'això, doncs, cursos sobre motivació,
sobre treballar en equip, molt variats.
Molt variats sobre habilitats directives
i de lideratge per estar al capdavant d'organitzacions,
per estar al capdavant d'empreses,
ponències de primer nivell internacional,
s'estaven parlant de noms com el GOR o similars.
Llavors, bé, dic temàtica empresarial,
l'emprenedoria, jove i responsabilitat social.
Durarà una setmana, hi haurà activitats de tota mena
en diferents espais de la ciutat,
amb un impacte turístic de promoció
i amb un impacte econòmic evident.
Deia Gerard Munguió que tradicionalment
aquests congressos o aquestes conferències
es fan més al nord d'Europa.
Què vol dir? Que això té més tradició?
És a dir, que hi ha més joves emprenedors
als països centre-europeus i del nord d'Europa
que no passa als països del sud?
O per què hi ha la tradició
que hi hagi més conferències aquest tipus a Europa
i no passa al nord d'Europa i no passa al sud?
És una cosa que potser ens hauríem de plantejar.
Els països nòrdics veuen la jove cambra
com una grandíssima oportunitat
personal i professional
i hi ha molts emprenedors.
És a dir, la jove cambra, per dir un exemple,
a Alemanya, té 12.000 membres.
Estem parlant d'unes dimensions
molt, molt, molt bèsties,
tenint en compte que a Catalunya
tenim 500 membres.
La comparativa
ens pot portar a una reflexió.
Llavors, pels països nòrdics
acollir una conferència europea
és un esdeveniment realment especial,
un esdeveniment important per ells.
I després,
és evident que el grup nòrdic
de jove cambra
és un grup molt potent
amb el qual és difícil negociar
i el fet de portar Tarragona
o de portar una conferència europea a Tarragona
doncs ens ha costat esforços
de negociació
i de convèncer persones
que volien que fos
amb un altre indret
més al nord d'Europa.
Això vol dir que té doble mèrit
doncs haver aconseguit la candidatura.
Home, mai abans
s'havia portat res similar a Tarragona
i a Catalunya
només ho hem aconseguit
portar un congrés mundial l'any 2001
i va ser a la capital,
va ser a Barcelona.
Un congrés que recorda molt
de carinyo
perquè quan els nòrdics
baixen cap al sud
i veuen el que hi ha
i el clima que tenim
i la platja, etcètera,
doncs s'acostuma
a tenir un molt bon record
d'aquests esdeveniments
que per cert
també ens ha ajudat molt
el 2001
que s'ha anat tan bé
perquè els països
confiessin ara en nosaltres.
Darrere de la jove cambra
de Tarragona
i de la jove cambra
de Catalunya
suposo que també heu comptat
amb la col·laboració,
l'organització,
el suport d'institucions
o d'empreses,
no sé,
qui hi ha darrere
de tota aquesta moguda?
Doncs,
bé,
ara començarà
el que seria
tot el tema
de patrocinis
i esponsors
que evidentment
la ciutat
hi tindrà molt a dir,
no?,
des d'associacions comercials,
hostaleria,
química,
etcètera,
etcètera.
Fins al moment
el suport
ha sigut institucional,
un suport molt fort,
realment
hem d'agradir moltíssim
la Generalitat de Catalunya,
la Generalitat
està darrere
100%
econòmicament,
ha fet una,
fins al moment
ha posat
en la candidatura
més de 70.000 euros,
amb el qual estem parlant
d'alguna cosa realment important,
si en un procés de candidatura
hi ha només
per ser candidats
la Generalitat
aposta d'aquesta manera.
L'Ajuntament de Tarragona
també està darrere,
de fet ens van acompanyar
a Budapest,
vam estar acompanyats
per quatre membres
del Govern català
i la regidora de Tarragona,
Sandra Coloma,
regidora de Joventut,
i bàsicament
el suport
de candidatura,
és a dir,
previ a l'organització
definitiva del Congrés
ha estat institucional
per part de Generalitat
i per part d'Ajuntament de Tarragona.
I ara hauria de començar
el compromís
de la societat civil
a través d'empreses
de tota mena
en el patrocini
i en l'espònsor
de l'organització,
ja no de la candidatura,
sinó de la conferència
com a tal, no?
Exacte.
Hem de pensar
que la jove cambra
és una entitat
sense ànim de lucre,
per tant,
aquí aquest congrés
es fa
sense cap,
absolutament cap
ànim de lucre,
és una oportunitat
per la ciutat,
una oportunitat
de sortir al món
que ens coneguin
i que realment
molts delegats
tornin després aquí,
no?
Que hauran viscut
una setmana
que realment
és molt intensa
a nivell de congrés
i es quedaran segur
amb ganes
de tornar
de venir a la platja,
de venir a menjar
una bona paella
i de venir a veure
tot el que Tarragona
pot oferir, no?
I mentrestant,
els joves emprenedors
aquí, els de Tarragona
i els del nostre país,
com ho porten?
És a dir,
en una situació
de crisi
com l'actual,
s'està notant,
ho pateixen
encara molt més
la gent jove
que vol engegar
negocis,
iniciatives pròpies,
quina és la sensació
que teniu
des de la jove cambra
de Tarragona
i de Catalunya
del moment
pel que esteu passant
com a col·lectiu?
Bé,
és un moment complicat,
no?
Es nota el dia a dia.
Abans era molt més fàcil
fer coses,
ara és més complicat,
a nivell associatiu
és més complicat,
tenim més tensions
de tresoreria
com la majoria
d'empreses,
i a nivell particular
d'empresarial
també les coses
es compliquen,
estem en un context
però també podríem dir
que tot i la dificultat
del moment
és una bona oportunitat
per la jove cambra,
perquè la jove cambra
al cap i a la fi
aquí
hem de fer reflexionar
la societat,
som joves,
som la gent
que hem de tirar
del carro
pel futur
i és una bona oportunitat
perquè hi hagi
més membres,
perquè els membres
s'animin a participar,
a participar,
a debatre
i a treure conclusions
perquè en un futur
les coses puguin anar millor.
En qualsevol cas,
en un moment de crisi,
pot ser també
una oportunitat
perquè molts joves
prenguin iniciativa
davant de les dificultats
en altres àmbits
per treballar
en qualsevol altre sector
i decideixin
l'aventura
fins a ser punt
de muntar el seu propi negoci
i la seva pròpia empresa?
Sí,
jo crec que és un bon moment.
Com a mínim,
és un bon moment
també per pensar-s'ho,
per estudiar
la viabilitat
dels projectes
i en el moment
adient
tirar endavant.
De fet,
és curiós,
ara que estem en època
de crisi,
tenim més gent
a jove cambra.
Venen més membres,
els membres participen
més de la formació
que es dona,
que és una formació
absolutament gratuïta,
participen més
de congressos,
de conferències,
etcètera,
és un bon moment,
estem en un bon moment
a nivell de jove cambra
i sobretot
a nivell de membres
i d'idees
i de ganes de fer coses
i també
és un lloc
on la gent
deixa una mica
a banda els problemes
de la feina
i té la capacitat
de treballar
amb coses
que el motiven
i que li agraden.
De ganes de fer coses
no n'hi ha dubte
perquè han aconseguit
que a Tarragona
aculli aquesta conferència
europea de joves cambres,
tenen per davant
dos anys
per treballar-hi,
serà la primera setmana
del mes de juny
del 2011,
així que els hi desitgem
molta sort
en l'organització
d'aquest esdeveniment
a nivell europeu
i en seguirem parlant
evidentment
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Gerard Munguio,
moltes gràcies,
moltes felicitats
i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu, bon dia.