Només tres minuts serà un quart de dotze del migdia.
Ho hem esmentat ara fa un moment en el temps del sumari.
Tenim una cita al Centre Comercial Carrefour,
un dels punts de recollida d'aliments en aquesta campanya,
que generalment les campanyes que fa el Banc d'Aliments
de les comarques de Tarragona són d'un perill de dies.
En aquesta ocasió, tota una setmana,
per donar-nos a tots plegats l'oportunitat
de col·laborar d'una manera molt senzilla
i que realment en les economies que no estan tan malmeses
no és un esforç tan important
a comprar dos, tres, quatre, cinc quilos o litres d'aliment.
Anem fins a Carrefour, allà està la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila.
Molt bon dia.
Bon dia, Jovanda.
Escolta, per cert, que ahir vaig anar a comprar
i les bosses ja les has de pagar, eh?
Les has de pagar, eh?
Cinc cèntims.
Cinc cèntims.
Ah, però escolta, a veure, si no te la portes de casa, no entens?
Ara precisament veig gent que ja les utilitza,
aquestes les de cubotaronja, oi?
Les que són, diguem-ne, reciclables,
les que te'ls portes de casa.
Aquelles que vam venir l'altre dia a visitar.
Sí, sí.
Escolta, no és en bosses, sinó en caixes, en carros.
On s'han de dipositar aquests aliments
per al Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona?
Doncs bé ho dius, eh?
Són en carros que hi ha just a l'entrada a Carrefour.
Hi ha tres carros i un recipient una mica més gran
on s'hi posen tots els llagums i la pasta.
I és que, a més a més, hem vingut en un dia
que coincideix en el Dia Mundial de l'Alimentació
i demà, dia 17, Dia Mundial de la Pobresa.
I per això el Banc d'Aliments ha fet aquesta campanya,
aquesta important campanya,
per recaptar tots els aliments.
Ens acompanya també perquè està aquí donant informació
i atenent a tota la gent que vulgui venir a donar els seus aliments.
Hi ha unes quatre persones del Banc d'Aliments
atenent a la gent donant informació
perquè col·laborin en aquesta campanya.
I està amb nosaltres, ja va venir l'altre dia a la ràdio
explicar-nos en què consistia aquesta campanya,
el Pedro Ormazava.
Pedro, bon dia.
Bon dia.
Com va aquesta obra?
Bueno, pues va según lo previsto.
Actualmente, pues estamos en el,
se puede decir, en el Ecuador de la campaña,
pero bueno, tenemos ahora un fin de semana
que esperamos que aumente el flujo de clientes de Carrefour
y bueno, por consiguiente,
consigamos más donaciones.
Això com sempre, no, Pedro?
Suposo que podria anar millor, no?
Però vaja, Déu-n'hi-do,
el volum de llegums i de pasta
que, per exemple, hi ha en aquest recipient d'aquí.
Sí, efectivament, la gent ja se va concienciant
de los alimentos que ens interesan
i ens estan entregant, pues,
segons lo que és conveniente i deseamos,
que és, pues, el oli, la legumne, la pasta,
en fi, pues, informamos a la gent
que precisament esos són els aliments que ens interesan
i que, per favor, que sean lo que ens donen.
Això és molt important,
és, sobretot, aquells que us acosteu,
no només al Carrefour d'aquí a les Gavarres,
sinó també al Carrefour que hi ha a Reus,
també a Berowski, a Tarragona
i a Ramón i Cajal, també em sembla, eh?
Sí, en Capravo, en Ramón i Cajal.
I en Capravo, eh?
En Capravo.
Per tant, no només aquí,
sinó en tots aquests centres
podeu donar aquests aliments, sobretot.
I ja us repetia, m'ho hem dit,
que és important que siguin llegums,
que sigui pasta, que sigui oli,
que són, no?, conserves,
que són elements, aliments
que són de llarga caducitat.
Efectivamente.
són aliments que no són perecedores
i, a més, que suponen la dieta diària
de toda persona.
O sea, que se animen a darnos
de estos alimentos.
La gent que us diu,
perquè ells a Jovanda van equipats
amb un peto...
Jo no sé si em sent el Pedro.
No, no et sé.
En tot cas, ja et traslladaré jo.
Una qüestió que jo sé
que ell tenia ganes de dir l'altre dia
aquí a la ràdio
i se li va quedar pendent
i li donarem l'oportunitat que ho expliqui.
Ara sí que et sent, però vinga,
que l'havíem posat a donar a Uri Covar.
Pedro, molt bon dia.
Bon dia, Yolanda.
Qué alegría oírte.
Avui et visitem nosaltres, eh?
Que sempre et fem venir a tu a l'estudi.
Avui hem de nosaltres.
Ara li comentava al Josep
que l'altre dia
que estàvem parlant del Banc d'Aliments,
del Banc d'Aliments,
clar, en guany,
aquesta campanya té una particularitat.
D'una banda, a la durada,
tota una setmana.
Sí.
I d'altra banda,
el fet que en fer-ho així conjuntament tot Catalunya
heu buscat,
perquè en aquesta vida
s'ha de promocionar tot com sigui,
algunes cares famoses, populars,
que també jo imagino
que us ajuden a recaptar més aliments, no?
Sí, efectivamente.
Aquí tenemos pòsteres
i el mismo papelito
que entregamos de informació
pues con la imatge
d'Ismael Prados
i de Jormán El Serrat,
que són dues persones ben conocides
i, per consiguiente,
que han soportat aquesta campanya
i, bueno,
que els estem agradecits,
per supuesto,
els Bancs d'Aliments.
Una campanya
que és la primera vegada
que es fa conjuntament
i amb una setmana de durada?
Sí, sí.
És una iniciativa
que en altres països
ja s'ha fet
com Portugal
i com Francia,
però aquí a Espanya
encara no s'ha fet
aquest tipus de campanya.
I Catalunya
és la pionera en això.
I això per què?
Perquè realment
vosaltres heu notat
que ha augmentat
la demanda d'aliments
per part de les entitats
de l'últim any cap aquí
d'una manera extraordinària.
Segurament,
efectes de la crisi, esclar.
Sí, sí, efectivamente.
Hemos tenido un aumento
bastante considerable
de número de instituciones
que vienen a pedirnos alimentos
y dentro de las instituciones
pues también
han aumentado mucho.
Porque además
ahora se está dando el caso
que antes
normalmente nosotros
pues en las instituciones
que venían
pues pedían
para la gente grande,
para los niños
y bueno,
pues siempre ha habido
paredes, claro.
Pero ahora actualmente
con esto del paro
y estas cosas
pues claro,
la gente tiene menos recursos
y bueno,
pues tiene más necesidad
de alimentos.
Josep,
te he pres la paraula,
disculpa'm,
però la veritat
és que em venia molt de gust
saludar el Pedro
Arnazabal
i també doncs
sé que l'altre dia
doncs
volíem comentar una miqueta
el que és la campanya
a nivell de tot Catalunya,
però deixo que tu
aquí sobre el terreny
doncs es expliquis
el que pots veure
i que continuïs conversant
amb el Pedro.
I sempre ve de gust
parlar-hi
perquè, ostres,
gent que col·lavora
d'aquesta manera
perquè a més
em comentava
que sí que es van tornant
però que durant tot el dia
Pedro esteu aquí
per recollir tots aquests aliments,
que Déu-n'hi-do
perquè, vaja,
aquests centres comercials
estan oberts
fins a les 9 del vespre
a les 10.
Sí, hay que estar
al pie del cañón
porque tampoco
conseguimos
el número
de voluntarios
que necesitáramos
o que nos vendría bien
y bueno,
pues empezada la campaña
hay que estar
al pie de ello.
Bueno, yo quisiera
una cosa también
en favor vuestra
decir que
os pedí que colaboraseis
vuestros empleados
con vuestra donación
y efectivamente
lo habéis hecho.
O sea que estamos
pues muy agradecidos
y creo que
es un ejemplo.
Sí, tenim a la entrada
a la ràdio
també una caixeta
amb aquests pòsters
on hi surt en Joan Manuel Serrat
que vaja
per col·laborar
amb aquesta campanya
del Banc d'Aliments.
No sé, Pedro,
si costa això
que vagi en Doni.
És a dir,
quan parleu amb ells
són una mica reticents
o ràpidament diuen
doncs col·lavoro ràpidament.
Bueno, hay de todo.
Hay gente muy amable
que coge el papel
que le entregamos
con una sonrisa.
Hay gente que no nos mira
y lo rechaza
pero bueno,
pero bueno, eso forma parte
de la naturaleza humana
y hay que admitirlo
como normal.
I això del voluntariat
també, Pedro,
es una mica complicat, ¿no?
Avui en día
que la gent colabori
de manera voluntària
sense res a canvi
a vegades
també costa.
Sí, cuesta.
Cuesta mucho
porque incluso dentro
de las mismas instituciones
a las que ayudamos
pues les solicitamos ayuda.
Y bueno,
hay instituciones
que efectivamente
colaboran muy bien
pero hay otras
que son muy reticentes
y no nos ayudan
y creo que es una postura equivocada
porque va en contra de ellos.
I aquells que ens estaven
escoltant, com dèiem,
encara sou a temps,
fins demà,
durant tot el dia,
penseu que el dissabte
és aquell dia
que molta gent
surt a fer les compres
de la setmana.
Pedro,
perquè només amb un paquet,
per exemple,
d'arròs
ja és un gran pas,
és molt important
que la gent
doni els aliments.
Sí, sí,
efectivamente,
para nosotros
agradecemos,
pues agradecemos mucho
y porque vemos,
pues a veces,
que és un esfuerzo
para esa persona
el desprender,
el dar una cosa de eso,
¿no?
Pero bueno,
también hay que decir cosas,
ha habido gente
que no se ha regalado
hasta casi un carro
de alimentos
y bueno,
pues hay de todo,
hay de todo.
Hay gente que no da,
que a otros
es que dan muy poco,
pero bueno,
todo,
como suelen decir,
muchos pocos
hacen mucho.
eso.
Es que si eso
lo sanifiquen,
lo sanifiquen una mica.
Yo voy a comprar
y parlem
de una persona
que no está a l'atur,
que continúa
cobrant el seu salari,
que lógicamente
no está a lo mejor
para pagar cada mes
una cuota
o una entidad solidaria,
pero que en aquel momento
puntual de la compra,
en aquests carros de compra
que fas una despesa
important,
el que et pot suposar
un parell o tres
de quilos
d'aliments
és mínim,
és que ni te n'adones,
no?
És el que et costaria
un parell de cafés
al carrer
i és així de clar,
vull dir,
a vegades potser
és l'hàbit
de no fer-ho
perquè l'esforç econòmic
que suposa
el que demaneu
des del banc d'aliments
és un esforç econòmic
molt petitet,
insisteixo,
persones que afortunadament
tenen feina
i tenen el seu salari
cada mes,
no?
Sí,
efectivament,
Yolanda,
tens razón,
però,
bueno,
hi ha tantas
formas de pensar
perquè molts
també són desconfiats,
també desconfian
perquè no
diuen,
bueno,
i aquests aliments
d'on van?
I val,
o sigui,
hi ha de tot,
no?
I per això dic
que la gent
es retiene
però
per diverses
razones.
Tan important
és fer campanyes
de recollida
amb campanyes
de difusió
i de transparència
d'entitats
com la vostra
que l'únic que feu
és recollir
i donar.
I donar,
efectivament.
És que gairebé
no teniu
ni infraestructura
com aquell qui diu,
perquè ningú me'l pensi.
Efectivament,
y nosotros
no manejamos
mayormente dinero,
¿no?
Porque todo lo que
recibimos
es casi gratuito
y estamos
hasta en el mismo
local que estamos
estamos prestados,
o sea,
porque hay una entidad
pues Caja Madrid
que nos lo presta
voluntariamente.
Pedro,
podeu fer una previsió
o és molt difícil?
De quants quilos
acollir aquests dies
és difícil,
no?,
de fer-la?
Bueno,
es difícil de acertar.
Ahora nosotros
nos hemos marcado
un objetivo
y es conseguir
unos 2.000 kilos.
2.000 kilos
de alimento.
Bueno,
sería una cifra
estaría muy bien,
pero bueno,
ahí está la cosa,
¿no?
Veremos si lo conseguimos.
Josep,
jo no sé
si és molt arriscat,
clar,
com que jo no veig
el panorama
que hi ha
ara aquí
al Carrefour,
tu mateix
el teu criteri,
com que hi ha
confiança
en els oients,
ells entendran.
Jo no sé,
perquè per allò
que deia Pedro,
que hi ha gent
que és una mica desconfiada,
si hi ha algun client
a les caixes
pagant o que entra
o que surten,
preguntar si coneixen
el Banc d'Aliments,
si coneixen la iniciativa.
Precisament ara
n'hi ha dos
que si et sembla,
Pedro,
t'agafaré l'auricular.
Moltes gràcies,
Pedro,
després et direm adéu.
Muy buena pregunta,
Yolanda.
Doncs si et sembla,
mira,
hi ha dues persones
que suposo
que s'estan informant
a veure de com pot anar
aquesta campanya d'aliments.
Hola,
bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Muy bien.
S'han vingut a informar
de la campanya
perquè hem vist
ells amb aquests petos
que van informant
o què?
Somos de,
yo soy colaboradora
de Hospital de la Nizante.
Ja sóc colaboradora,
eh, vosaltres?
No, no,
soy de Caritas.
De Caritas, eh?
Per tant,
també...
Una experta.
Amb ganes
que s'omplin aquests carros, eh?
Huitos años que soy
y quiero seguir
siendo ayudando
a todo el que podamos.
Perquè és important, eh?
Que vagin que ens està escoltant,
que aportin aquí aliments.
Importante que colabore
todo el mundo
y nosotros también,
que es lo importante.
Això també ajuda
a entitats com vosaltres,
com Caritas.
Colaborando.
Muy bien.
Doncs,
i per exemple,
els informadors,
que durant tot el matí
esteu aquí,
com et dius tu?
Jo soc Moraleda.
Què tal, la gent?
Què us pregunta?
Què us diu?
De tot,
però volen col·laborar, eh?
El que passa
és que estem
en un moment
bastant delicat, eh?
I moltes persones
diuen que sí,
però després
ja ho veurem.
Els hi costa una miqueta?
Els hi costa bastant.
Doncs,
moltes gràcies,
que vagi molt bé el dia.
Dèiem que està
just davant
de l'entrada
Carrefour i Holanda
hi ha aquests
quatre carros
i mira,
per exemple,
ara veiem una dona
que,
si no m'equivoco,
s'està acostant
a deixar
aquests aliments.
Vinga.
Hola, bon dia.
Hola.
Com estem?
S'ha decidit
venir a donar aliments.
Constipada.
Constipada una miqueta.
Sí.
S'ha decidit
venir a donar aliments,
eh?
Per el que bec?
No.
No?
Potser està mirant
a veure d'aquest tracte.
Sí, sí, sí, sí.
Està deixant dos ampolles
de llet, eh?
Lo que se puede.
Clar que sí, home.
El que dèiem,
el que es pugui.
Amb el que es pugui.
Doncs, molt bé,
moltes gràcies.
Dos ampolles de llet,
per exemple,
que ha deixat
aquesta clienta
que acaba de sortir
ara de Carrefour.
Jo havia pensat
abans de començar,
ostres,
agafar algun client
que surti
i dir-li en directe
per la ràdio
a veure si col·labora.
però, vaja,
com que hem assistit
a dos ampolles de llet
que han deixat
ara mateix
en un dels carros,
no sé si serviria
com a objectiu complet,
Jolanda.
Clar, no sé,
perquè tantes persones
hi haurà
que hi deixen,
que coneixen la campanya
com persones
que la desconeixen
o que senzillament
no volen col·laborar
i tenen tot el dret
del món a no fer-ho.
Clar, clar, clar,
només faltaria, no?
Clar, clar, clar,
això és una mica l'atzar.
Decisió totalment lliure,
eh?
Però és el que dèiem,
hi ha quatre carros,
en un hi dipositen
tots els packs de llet,
a l'altre hi ha
tots els llagums
i tots els pots d'ovi,
a l'altre hi ha
tots els llagums,
no, tota la pasta,
els rossos,
i a l'altre doncs
hi ha altres aliments
com ara hi ha sucre,
hi ha pastes,
hi ha cacau en pols,
eh?
Per tant,
hi ha diversos aliments
en cada un dels carros.
En tot cas,
ja per acabar,
Josep o tu,
amb el Pedro,
com considereu,
no estaria malament,
tot i que ho hem dit
a l'inici de la connexió,
recordar,
els punts de recollida
i fins quan ho podem fer.
Vinga, som-hi,
anem a recordar
que el Pedro segur que ens ho dirà.
Pedro, ja per acabar,
recordem als oients
els punts de recollida
que ens quedi clar
on podem anar
a deixar aquests aliments.
Sí, aquí mismo
en Carrefour,
en Tarragona,
donde estamos,
en el Carrefour de Reus,
en Erosqui
y en Capravo,
en Ramón y Cajal.
Fins demà a la tarda,
fins demà a última hora?
Fins la última hora.
Perfecte,
doncs que vagi molt bé, Pedro.
Vale, pues muchas gracias
y muchas gracias
a Tarragona Radio
y a ti, Yolanda,
que eres una gran entusiasta
del Banco de Alimentos.
Moltíssimes gràcies a tu, Pedro.
No, no, no,
jo suposo que és
moltíssima gent
que tan bon punt
coneixen iniciatives
com la vostra
és inevitable
doncs donar suport
i entusiasmar-se
amb col·lectius de gent
que treballeu com vosaltres
desinteressadament.
Diguem-ne que això
qualsevol persona
que us conegui
ja immediatament
es converteix.
Gràcies, Pedro.
Que vagi molt bé.
Que vagi bé, Yolanda.
Fins després.
Adeu, Josep.
Fins després.
Fins després.
Fins després.