Dos minuts, un quart de dotze del migdia.
Ja sabeu vosaltres que des d'ahir dilluns
les farmàcies poden vendre sense recepta mèdica
l'anomenada píndola de l'endemà.
Una decisió que va aprovar el Ministeri de Sanitat
i que sembla que ha provocat un ampli debat social.
Diem sembla perquè a vegades donen la sensació
que els mitjans de comunicació hi parlem molt
i no sabem fins a quin punt realment la ciutadania
està per aquest tema o no.
Ho intentarem esbrinar.
D'una banda, ens acompanya el president del Col·legi Tarragona,
Andreu Soriol, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
I tenim la nostra unitat mòbil en una oficina de farmàcia
del carrer Pere Martell, de la que n'és titular
la farmacèutica, Esther Fernández.
Fins allà s'ha desplaçat, com dèiem, la unitat mòbil
amb Joa Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, bon dia.
Tranquil·litat ara a la farmàcia.
Déu-n'hi-do, hi ha força moviment.
No crec que sigui per la píndola de l'endemà,
sinó més aviat per allò dels refredats, segurament.
Això sí que no.
Per l'època de l'any.
Perquè a més ens consta que de moment encara no l'ha vingut a buscar ningú.
Ningú l'ha vingut a buscar.
No, almenys aquesta farmàcia no.
Doncs ara en parlarem des de la farmàcia,
perquè si et sembla, en Josep, voldríem...
En tot cas, s'entren quatre dades fonamentals i objectives
del que és el fet de dispensar-la a les oficines de farmàcia.
A veure, Andreu, d'entrada val a dir que,
tot i que s'ha provat que es pugui comercialitzar
i dispensar les farmàcies,
aquesta píndola, com en el seu dia,
es continua proporcionant als centres de salut
i d'urgències dels hospitals.
Evidentment.
I de forma gratuïta.
Sí, sí, sí.
És una de les primeres qüestions
que advertim en el protocol
que tenim de recomanacions de dispensació.
Escolti'm, si vol anar al centre d'assistència primària,
on la donen, del qual tens notícia,
pot anar-hi.
potser estar a 200 metres del lloc.
Ara, això sí,
el que no podem garantir és que no hi hagi cues
o que, no ho sé,
tinguin un horari determinat.
Però, en fi,
això ja són altres qüestions,
però sempre ho advertim perquè...
Jo t'ho pregunto d'entrada
perquè a mi em crea una certa estranyesa.
Digue'm que soc una mica justeta.
Però si la puc aconseguir gratis
i amb garanties mèdiques
perquè pugui tenir algun problem, alguna cosa,
gratis, en un centre de salut,
per què l'he d'anar a comprar a la farmàcia?
Per què es dona aquesta via alternativa?
La teva pregunta es contradiu
amb la teva apreciació d'aquest justet.
És una pregunta que surt
de qualsevol persona que pensi una mica.
evidentment l'accessibilitat de les oficines de farmàcia,
ja sigui amb la dispersió geogràfica,
ja sigui amb l'horari
i, sobretot, amb la manca de cues que has de fer,
fa que moltes vegades això sigui més fàcil
aconseguir-la a la farmàcia,
si no precisa recepta mèdica,
que no pas el centre de planificació familiar
o el centre d'assistència primària.
Per altra banda, pensem que no és que sigui
el millor dels mons, Catalunya,
però en altres llocs era molt pitjor,
perquè fins a trobar un metge
que volgués prescriure la píndola el dia després,
havien de fer verdaderes peregrinacions.
Una qüestió d'objectió, de consciència?
Sí, hi havia molts metges que es negaven a prescriure-la.
Llavors, un cop tenies la prescripció,
que potser l'havies hagut d'anar a buscar 10 quilòmetres,
havies de buscar un centre que te la donessin.
I, bueno, era realment un paralinatge.
A Madrid, per exemple, al País Basc,
costava molt de trobar.
Clar, perquè des del punt de vista del protocol
que ha marcat el Ministeri de Sanitat,
la dona, la noia, que va buscar aquesta píndola,
diguem-ne que pot mantenir relativament
la seva intimitat, el seu anonimat,
tant al centre de salut com a la farmàcia,
o ha de...
Perquè, clar, s'ha d'omplir un qüestionari,
però jo em penso que és voluntari, no?
És voluntari.
O sigui, aviam, nosaltres pensem
que un medicament que fins diumenge a la nit
precisava d'una recepta mèdica
és una mica alegre deixar-ho al lliure mercat
que cadascú s'escudelli quan li convé.
I, per tant, pensàvem que seria bo
que hi hagués una adequació del protocol
que ja es feia servir per part dels metges
a l'hora de recomanar una píndola al dia després,
que s'adaptés a la realitat de la farmàcia
i que es pogués fer des de la farmàcia.
Però, malauradament, no existeix
la categoria de medicaments
que no precisen prescripció mèdica
i que, en canvi, precisen protocol de dispensació
per part del farmacèutic.
Per tant, com que no existeix,
la píndola al dia després
és un medicament sense recepta
és un medicament sense recepta.
Això és el que vol dir.
O sigui, que l'usuari
pot anar a la farmàcia
o el senyor en barba pot anar a la farmàcia
i demanar la píndola al dia després
pel que gusti utilitzar.
Independentment de la seva edat,
en el cas de la noia,
o tenir 13, 14 anys, no hi ha problema, no?
Bé, això s'ha fet una consulta al ministeri
en la qual se'ls ha preguntat
què fer davant del cas de la dispensació
a menors de 16 anys
que no tinguin consentiment
dels seus representants legals
i encara són flecos o són serrells
que queden per...
Està per resoldre, això, doncs.
Està per resoldre.
El que passa que també hi ha una...
I perdona, el farmacèutic en una posició
a dia d'avui complicada,
perquè si el farmacèutic arriba ara
a una noia de 13, 14 anys
i vol comprar la píndola,
clar, si encara no està concretat,
si encara s'ha de definir,
què ha de fer el farmacèutic en aquest cas?
Aplicar el sentit comú.
Aviam.
Que això no ho determina cap llei.
Si no, millor aniríem, a lo millor.
Si tots haguessin de tenir sentit comú per llei.
Aviam.
Hi ha medicaments que no cal que siguin aquest,
concretament,
que el farmacèutic,
amb el seu sentit comú,
veu que aquella persona
o en farà un mal ús
o no el farà l'ús degut d'aquell medicament.
pensem en una senzilla capsa de paracetamol,
doncs que 10 grams d'aquell producte
que estan en una capsa
provoquen la mort d'una persona.
I tu pots veure,
home, no ho sé,
hi ha situacions límit en què dius,
no, escolti,
calmi's,
tranquil·litzis,
no s'ho prengui,
ja en parlarem,
vagi el metge,
deriva-l'entretén-lo,
i això amb totes les actuacions de la vida
o un diabètic que s'entestés
a prendre un xarop
i si porta sucre,
doncs li has de dir que no
i si s'entesta,
doncs li has de dir,
escolta'm,
doncs no ho sé,
suïcida't d'una altra manera
o carrega't el pàncreas d'una altra manera.
T'ho vist si s'està debatent els protocols
que s'han de seguir tot plegat.
Jo recordo que quan s'estaven debatent
sortien coses com que
dins del protocol a l'oficina de farmàcia
ha d'haver-hi un espai reservat
on el farmacèutic o farmacèutica
ha de portar aquella persona,
fer una xerrada,
a banda de dispensar-li el medicament,
li ha d'explicar la necessitat
d'utilitzar el preservatiu,
que no és un anticonceptiu com a tal,
que és una via d'urgència...
Tot això,
portat a la pràctica,
d'entrada no sé si ho contempla el protocol
perquè això era una de les coses
que es discutien,
però si fos així,
portat a la pràctica,
a veure,
costa d'imaginar
que aquesta teatralització
en el millor sentit de la paraula
es pugui portar a terme.
Amb algunes actuacions
d'atenció farmacèutica
ja es fa tenir un lloc apartat
on poder aprendre
l'atenció arterial,
on fer una sèrie de recomanacions
higièniques, saludables
i de bon ús del medicament.
Ara, nosaltres,
aquest protocol ja no és vinculant,
són recomanacions que un pot fer
si l'usuària accepta que se li facin,
perquè hi ha usuàries que demanaran informació
i n'hi haurà d'altres que passaran de la informació,
sigui perquè la seva formació sigui superior
o perquè pensin que hi ha superior.
Ara bé, jo penso que és completament necessari
que l'usuària se'n doni compte
que aquest medicament no substitueix cap de les barreres físiques
com és el preservatiu
perquè podem pensar
bé, tinc una relació sexual
sense preservatiu,
demà em prenc la píndola el dia després
i aquí passi allà glòria.
Bé, aquí passi allà glòria,
però ara oblidem les malalties de transmissió sexual
i això és molt important
i és molt important que es vegi que va...
que una cosa és la anticoncepció d'emergència
feta per l'Evonor Hestrel
i que l'altra cosa, completament diferent,
és la protecció davant de les malalties de transmissió sexual.
I que no perquè pensem que una cosa ja la tenim coberta
amb una anticoncepció d'emergència,
oblidem l'altra que ens pot fer...
Com a col·legi,
ha arribat alguna petició o alguna indicació
d'algun professional de la farmàcia de la demarcació
argumentant objecció de consciència
per dispensar la píndola?
No, a Tarragona no.
A Tarragona no.
A Barcelona, en contra del que jo vaig dir ahir
que són tres els casos a Barcelona que ho han demanat,
crec que només són dos,
però en fi, la qüestió és mínima
perquè a Barcelona amb 2.000, quasi 200 farmàcies...
És anecdòtic, pràcticament.
És anecdòtic i aquí segurament algun en tindrem,
però de moment no n'hem tingut cap.
Et sembla que saludem una col·lega tema?
Sí, home, i jo també, hola, Ester.
Josep, teníem el Josep aquí.
A veure si ha aprofitat per fer algunes compres.
Ara sí, jo van bé.
Ah, sí.
Estàvem aquí xerrant amb l'Ester
i teníem el micròfon apagat i llavors ja...
L'Ester està amb tu, no?
Està amb mi, l'Ester.
Molt bé.
Sí, sí, la tenim aquí,
la saludem, si et sembla, eh?
Ester, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Com estàs?
Bon dia, Ester.
Em veig que tens retorn per tal...
No, no té retorn.
Suposo que l'Ester sap que l'Andreu Soriol també està aquí
perquè n'hi ha enviat una salutació.
Sí, sí, sí, també l'ha saludat, també l'ha saludat.
Hola, Ester.
I és el que dèiem abans,
no hi ha massa gent ara
i sobretot no hi ha aglomeracions per la píndola...
Home, aglomeracions m'imagino que...
No hi ha aglomeracions, que ara ho comentàvem.
Però el que volíem fer és venir a una farmàcia
i veure exactament com funciona això de la píndola,
quins pares s'han de seguir per obtenir-la.
i vaja, a nivell pràctic, què és el que hem de fer?
Perdona, Jurep, tu imagina que arribes
i vols comprar la píndola de l'endemà.
L'Ester és la farmacèutica i tu l'usuari.
I la demanes.
Has de demanar per algun nom comercial,
que no cal que ho diem,
o has de demanar la píndola de l'endemà directament?
Comencem pel més bàsic.
Vinga, pel més bàsic.
Quan venim, Ester, jo vinc a comprar la píndola.
Vam demanar pel nom la píndola de l'endemà
o té algun nom comercial o com s'ha de demanar això?
Bé, a veure, es pot demanar pel nom comercial,
el que passa és que com no té per què sapigui el nom,
doncs podem demanar-la per la píndola de l'endemà, lògicament.
Per tant, jo vinc, demano la píndola
i quin és el procediment que se segueix?
Quin és el procediment que hem de seguir
per obtenir aquestes pastilles?
A veure, fins ara nosaltres la teníem amb recepta mèdica,
el qual el que feia l'usuari o el pacient
era entregar-nos la recepta i li donàvem.
Ara ha canviat, llavors ara ens la pot demanar sense recepta.
El que nosaltres fem és com quan fem
amb qualsevol medicament que ens demanen,
fer una sèrie de preguntes
per veure si aquest medicament realment està ben indicat.
Llavors el que és molt important és saber
el temps que fa, que ho necessita,
des del moment que ha necessitat la píndola,
que no hagi passat més de 12 hores.
Bé, l'ideal és que no hagi passat més de 12 hores,
que és quan és més efectiva.
i després que no superi les 72 hores.
Això és la pregunta que nosaltres hem de fer.
I després sobretot és l'edat,
l'edat de la persona que ve.
Perquè dèiem que sobretot a partir dels 16 anys
doncs ja és diferent,
però quan venen persones menors de 16 anys,
aquí hi ha la cosa que canvia, Esther.
Sí, la veritat és que llavors és quan és una mica més delicada la situació.
Llavors, el que se li pot dir és que els caps se la dona gratuïtament
i pots fer una valoració,
de fet es pot fer una valoració de quin és el grau de maduresa d'aquella persona
i veure si realment la pot prendre,
si realment és una cosa esporàdica,
si no ha sigut que no la pren d'una manera sense cap mena de control.
Bé, això ja depèn una mica del farmacèutic.
Per tant, el farmacèutic,
que com deia també l'Andreu abans i va jo a l'entrevista,
aplica una mica el sentit comú també, Esther.
Exactament, a veure, això és com tot, no?
Tu també pots dir que consideres que no és una causa justificada
el poder-li donar i llavors pots negar-te,
ja no només per reobtació de consciència,
sinó simplement perquè consideres que aquest medicament
no pot prendre aquella persona.
Inclús, també, com li has de fer una sèrie de preguntes,
perquè també has de saber si pren altres tipus de medicaments
o quin tipus de patologia es pot tenir,
doncs també pot ser que estigui contraindicat
i podria ser també que no se li pogués dispensar.
Per tant, ara, la principal diferència respecte a fa uns dies
és que abans se les donava directament, gratuïtament als caps
i ara les farmàcies les veneu.
Per què creieu que s'ha fet una mica aquest canvi?
No, però també es donen als caps, eh?
També es donen als caps, sí, sí, també es donen als caps.
Però, a més a més, a les farmàcies també es venen.
No sé, potser ha sigut un problema, potser, pressupostari.
No tinc ni idea, no sé, la veritat.
Això potser és una mica avançat, el que acabo de dir,
però no ho comprenc d'una altra manera.
De fet, a veure, el que hagi passat a les farmàcies
sense una atenció farmacèutica activa,
que és el que nosaltres havíem proposat,
considero que no té cap sentit,
perquè, de fet, el que ho donguin als caps gratuïtament,
nosaltres ja ho teníem.
Després va passar als caps per millorar l'accessibilitat.
Ara tornem a tenir-ho tots.
Vaja, jo crec que no, nosaltres no crec que notem massa diferència
de lo que dispensàvem a lo que dispensarem posteriorment.
Digue'm, Jovanda.
Tens per aquí alguna capceta de la píndola?
Sí, la tinc aquí al davant.
És una dosi només, només podem parlar del preu o dues,
ho podeu explicar una mica?
Són dues capcetes, no, Esther, aquestes que tenim aquí?
Sí, són dues marques comercials.
Una és el Norlevo i l'altra és el Postinor.
I el preu?
El preu són 18, n'hi ha una que va al 18 amb alguna cosa
i l'altra 18, són aproximadament 18 euros.
Per tant, són dues capcetes, aproximadament igual,
amb uns 18 euros, 19, aproximadament.
I el que comentàvem de la diferència és que ara,
aquesta que tens aquí, encara anirien amb recepta, em comentaves.
Exactament, aquests encara són, bueno, que de fet no caldria
perquè legalment es poden dispensar sense recepta.
Però, de fet, el cartonatge és encara dels que necessitaven la recepta mèdica.
I quina és la petita diferència que comentàvem?
És simplement aquesta rodoneta que veus aquí,
al costat d'aquest rellotge de sorra,
aquest rellotge de sorra és la caducitat,
que té caducitat al medicament,
llavors al costat hi ha una rodoneta.
Doncs aquesta rodoneta significa que necessitem recepta mèdica
per poder dispensar.
Per tant, hi ha una petita rodoneta,
aquestes que encara hi havia aquí, aquestes capcetes,
que tenen aquesta petita rodoneta.
Però, a més d'això, Esther, anirà acompanyat
de diversos tipus d'informatius
que també són molt importants per a la persona
que vingui a buscar la píndola de l'endemà.
És que, a veure, la píndola aquesta,
com ja se sap, el que prevé és dels embarassos no desitjats,
sempre que no hi hagi un embaràs,
perquè si hi ha un embaràs, lògicament,
l'embaràs no es modifica.
Però sí que no prevé de les malalties de transmissió sexual.
I això, doncs clar, s'ha de donar una informació
a la persona que vingui a demanar-ho, no?
Bé, nosaltres tindrem un kit
que actualment encara no tenim,
aquest matí encara no tenim,
però bé, suposo que el tindrem,
i que hi haurà uns prospectes
on hi haurà una sèrie d'informació.
Un d'ells és com s'ha d'utilitzar
aquesta píndola de l'endemà,
quins mètodes anticonceptius hi ha d'ús regular,
perquè la píndola de l'endemà
és un anticonceptiu d'emergència,
no s'ha d'utilitzar d'una forma regular,
llavors el que explica és
quins altres mètodes anticonceptius
es poden utilitzar d'una forma habitual.
i després un prospecte
on explica el problema
de les malalties de transmissió sexual,
també per fer una prevenció,
per informar i fer una prevenció.
I que quedi clar, sobretot,
que això evita un embaràs
però no evita les malalties de transmissió sexual.
Exactament,
i per això dintre del kit
hi ha un preservatiu
i la forma d'utilitzar-ho.
Però si algú avui va a la farmàcia
a comprar aquesta píndola,
el kit no li poden donar
perquè encara no ha arribat.
Encara no ha arribat.
Nosaltres tenim tres papers impresos
al damunt del mostrador,
però vaja, encara no ha arribat.
Per tant, si avui el ve a comprar algú,
aquest kit encara no el tenim, Esther.
No, de moment encara no el tenim.
I la informació des del Ministeri
als farmacèutics ha arribat a temps també?
I des dels Ministeris
ha arribat a temps la informació,
Esther, a tots els farmacèutics.
Bé,
jo crec que s'ha fet com tot,
que es parla molt,
es parla molt, molt, molt,
durant molt de temps
i de repente es diu
vinga ja, no?
Llavors clar, el divendres
em sembla que va ser
quan es va donar la llum verda
i es va dir el dilluns,
es podrà donar.
De fet, jo crec que és una mica precipitat,
no?
Bé, de fet, és així.
No tenim cap mena de prospecte
realment que no sigui la fotocòpia
que nosaltres puguem treure
des de l'ordinador.
Però, bé,
tampoc hi ha cap avalanxa
ni tampoc l'esperem
i que suposo que no passa res
perquè tardin uns dies
en arribar-nos.
Perquè les vendes,
comentaves que ahir, doncs,
no en va venir ningú,
avui tampoc,
però habitualment
es ven molt aquesta pastilla?
No, no té,
no té massa demanda
a nivell d'oficina de farmàcia
m'hi refereixo.
Per tant,
a la banda no hi haurà
no hi haurà massa
aglomeracions.
És que, de fet,
si per exemple
es venien
X a l'any
quan es venien
a l'oficina de farmàcia,
de fet, clar,
amb els caps
sí que s'ha multiplicat
el seu consum
a les tals,
a donar-la gratuïtament
als caps,
però jo crec que a la farmàcia
continuarem igual o menys
o menys
del que teníem.
Segons dades
del Departament de Salut,
durant el primer trimestre
de l'any 2009
es van repartir
fins a 52.000 dosis
d'anticoncepció,
d'anticobsensió,
d'emergència,
aquesta píndola,
als centres sanitaris
de forma gratuïta.
52.000
en un trimestre.
Vull dir que
són dosis, eh?
De forma gratuïta
i als centres de salut.
Molt bé, doncs,
Josep,
ja veig ambient tranquil, no?,
aquí a la farmàcia Fernández
del carrer
Pere Martell.
No sé si l'Ester
em vol afegir
alguna cosa més,
en tot cas.
Alguna cosa més, Ester?
No, em sembla que no.
Jo crec que...
Ho hem dit tot,
ho hem dit tot.
Hem donat tota la informació
complerta.
I el que deia,
a més són aquestes dos capsetes,
jo van d'una d'un color
més verdet
i l'altra com a més petiteta
i que fins ara,
almenys,
les que tenen aquí
tenen aquesta rodoneta
de l'embalatge antic
encara eren els que portaven receptes.
Molt bé, Josep,
ho deixem aquí
perquè en uns moments
hem de tornar a connectar
des de la plaça Imperial Tàrraco,
et sembla?
Aquí propet.
Moltíssimes gràcies
i una abraçada a l'Ester Fernández.
Molt bé, fins ara.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, Ester.
Per cert,
tinc entès
que les farmàcies de guàrdia
en principi
no estan obligades
a dispensar-la,
tenint en compte
aquesta moratòria
que hi ha de 72 hores, no?
Home,
12 hores
suposant
que això
l'acte
s'hagi produït
a les 11 de la nit
d'un divendres
es pot esperar perfectament
el dissabte al matí, no?
Per altra banda,
això,
jo ara també penso
que el Ministeri,
tot i que pensàvem
que ho havia fet tan malament,
no ho ha fet tan malament
de donar
la llum verda
el dilluns
perquè tenim tota la setmana
per preparar-nos
el dilluns
no hi ha massa demanda
de píndoles del dia
després,
ja sigui perquè...
No, no,
i el cap de setmana
sobretot aquest tipus
de relacions
més esporàdiques
i sense prevenció
és l'escenari
més...
Comencen dijous,
divendres,
dissabte
i tindrem
aquesta setmana
per anar-ho preparant.
Bé,
és cert
que no ha arribat
ni els kits,
la informació
pel pacient
la tenim penjada
al web
perquè, bueno,
va arribar
la segona versió
el divendres a la tarda,
o sigui que,
com sempre,
anem amb això
apretats de temps.
Probablement,
des del punt de vista
de la salut pública,
el debat de fons
és un altre,
no és píndola sí,
píndola no,
sinó més aviat
intentar, doncs,
construir
i divulgar
una consciència sexual
preventiva
entre els joves
i no tan joves,
no?,
de no oblidar
que hi ha un debat de fons
i és que fins a quin punt
hi ha una educació
sexual preventiva
entre la població
que no faci necessari
aquest tipus d'intervencions,
no?
És evident
que amb això
érem el que volíem
contribuir
a afegir
aquesta dispensació
activa,
o sigui,
una dispensació
amb informació,
però és evident
també
que el dret
de l'usuari
preval
sobretot
a norma
voluntària,
no?,
si l'usuari
no vol informació,
doncs,
molt bé,
aquí ho té,
que no teniu feina
entre la grip A
i la informació
que us deuen demanar
també quan us venen
a buscar aquells medicaments
pels refredats
i les grips
i els símptomes
i escolti,
això per la grip A
i la grip estacional,
com que no teniu poca feina
i escolta,
per cert,
ja aprofito que estàs aquí
canviant de tema,
com va la cosa
de la recepta electrònica?
Va raonablement bé,
tot i que,
clar,
vivim en el país
que vivim
i l'altre dia
van ser petits
microcortes
o microtalls
de telefònics
que t'impedien
fer una dispensació
normal
quan et connectaves
perquè es tallava
a mitges
o bé,
doncs,
que vam tenir
un tall
un diumenge
i, esclar,
totes les farmàcies
que estaven de guàrdia,
doncs,
aquell diumenge
no podien connectar-se
al centre,
el servidor
de recepta electrònica.
Això es va solucionar
també un divendres
a última hora
de la tarda
amb un pla
de contingències
però bé,
no,
el sentit
com ho de que parlàvem
abans
supleix
moltes deficiències
del sistema.
No sé per vosaltres
els farmacèutics
però pels usuaris
la veritat
és que és comodíssim
això de la recepta electrònica,
va molt bé.
Jo també soc us d'un any.
Ja ho sé ja.
És allò de com és la dita
en casa de l'errero
cutxara de palo, no?
Sí, sí,
també em va bé.
Molt bé,
Eduard Soriol,
president del Col·legi
de Farmacèutics
a Tarragona,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
com sempre,
moltíssimes gràcies
per la teva amabilitat
i tan de bo
que la pròxima trobada
també sigui
per parlar
de coses positives.
Molt bé,
sisplau.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.