Ara és un quart d'una del migdia, un minut i mig,
encara Isabel Pérez, la gerent de la Fundació Estela,
no ha pogut arribar als nostres estudis.
Per tant, hem d'agrair moltíssim Gemma Lienes,
la següent convidada que hagi avançat aquesta conversa
amb el matí de Tarragona Ràdio.
Gemma Lienes, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Gemma és la presidenta de Dones en Xarxa,
una iniciativa que ja fa un quant temps, gairebé cinc anys,
que està funcionant a la xarxa,
que té presència també institucional a diferents municipis.
I ara és el moment que també, d'alguna manera,
es doni suport des de la ciutat de Tarragona
i de manera institucional,
perquè avui a la sala d'actes de l'Ajuntament,
aquesta tarda, es presenta aquest projecte.
Jo he vist aquí projecte, però més que projecte,
després de cinc anys, ja sabem que això sempre està molt menys, Gemma,
però és un projecte ja consolidant, només cal entrar-hi.
Sí, absolutament, és un projecte consolidat.
Això va començar més o menys el 2004,
com unes quantes dones catalanes,
vam començar a treballar al voltant d'una idea
i és que no hi havia una xarxa de dones
que visibilitzés el pensament femení a internet.
Hi havia alguns projectes, però no eren massa definits
i nosaltres vam començar-hi a treballar
i al final, el 2006,
vam crear la web de Dones en Xarxa,
que es pot visitar a www.denosenxarxa.cat.
I és a partir d'aquesta web
que l'interès que teníem nosaltres
era incorporar les dones a les noves tecnologies,
però a la vegada incorporar continguts
des de la mirada femenina,
des de la mirada de les dones,
a internet perquè no es produís la fractura de gènere,
perquè no hi haguéssim molts continguts masculins
i no n'hi haguéssim de femenins.
I el tercer objectiu que teníem
era crear una xarxa de dones a tot Catalunya.
Aleshores, un dels primers projectes
que ara hem posat en marxa
i que és aquest que ja fa molt que funciona
i que té molt bon acolliment
a tot arreu del territori en què hem anat
i que ara precisament el presentem a Tarragona
és aquest que es diu Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes.
El que hem fet és...
Al començament vam agafar sis municipis,
després vam anar a més municipis,
ara ja en tenim 31,
per l'any que ve continuarem creixent.
I amb els municipis el que fem són xerrades o tallers informatius
per dones, bàsicament dones grans acostumades a...
Vull dir, dones grans.
Dones d'una certa edat que potser no coneixen les noves tecnologies,
però que són dones amb una vida associativa molt important,
que són dones que tenen molta activitat en les associacions
i que tenen molta consciència ciutadana.
I nosaltres el que volem és ensenyar-les a utilitzar les noves tecnologies
i de passada que facin activisme a la xarxa.
Aquí és on raula gran dificultat.
És a dir, que l'accés justament a aquestes tecnologies
i des d'una posició, des de la pròpia xarxa,
si no teniu una presència física i no només virtual,
és impossible que aquestes dones puguin accedir-hi, no?
Però, a veure, nosaltres quan fem els tallers,
els fem amb el suport de l'Ajuntament
i amb el suport d'algunes associacions de dones
que són les que difonen l'activitat
i les dones les ensenyem a navegar per internet,
les ensenyem a utilitzar correu electrònic,
les ensenyem a fer-se un blog, per exemple,
i finalment fem una web local,
és a dir, nosaltres tenim la nostra web
que és dones en xarxa,
però a cada municipi on anem
fem una web local que la linquem
amb la nostra pròpia web
i aleshores aquestes dones a les quals hem entrenat
poden anar penjant coses, activitats, articles,
opinions, etcètera, en aquesta web local,
amb la qual cosa estem fent una xarxa de xarxes.
Home, de fet, jo, per la informació que vosaltres teniu
al mateix portal, esteu dins del portal Mujeres en Red.
Sí, sí, nosaltres comencem,
quan ens vàrem començar a plantejar això el 2004,
vam parlar amb la Montse Boix,
que és la que va posar en marxa Mujeres en Red,
i li vam dir que volíem fer el mateix,
però a Catalunya i volíem fer dones en xarxa.
I la Montse ens ha ajudat sempre,
és a dir, la Montse està vinculada,
perquè ella, tot i que viu a Madrid, és catalana,
i, per tant, ella porta les seves Mujeres en Red,
però també ens dona suport a dones en xarxa,
i, per tant, ens ha linkat a la seva pròpia web.
Si ens passegem una miqueta pel vostre portal,
la veritat és que, des d'un punt de vista objectiu,
omple bona part o la totalitat de les expectatives
que pugui tenir una dona en quant a cultura,
feina, pensament, actualitat, no?
Sí, sí.
Ho ha bastat tot?
Perdona?
Ho ha bastat tot, pràcticament?
Sí, és que nosaltres el que procurem
és tenir dones que estiguin involucrades
en el nostre projecte
i que siguin dones opinadores
que puguin aportar la seva visió
de qüestions que afecten a la ciutadania
des del seu punt de vista,
que en alguns casos,
i que també des del punt de vista
de la seva pròpia professió.
Per exemple, hi ha la Carme Valls,
que col·laboro amb nosaltres,
que ella parla sempre des de la visió de la salut,
o, per exemple, la Sara Berbell,
que parla des de la qüestió psicològica
o de treball,
hi ha dones que treballen
als mitjans de comunicació,
hi ha dones que són advocatesses,
i, per tant, sempre hi ha articles
o notícies que poden interessar en aquest sentit.
I també hi ha una agenda,
i també hi ha recomanacions,
és a dir, sí, s'hi poden trobar moltes coses.
Els mitjans d'informació, en general,
també la xarxa en particular,
creus que està mancada de continguts
que equilibrin el que són les qüestions de gènere.
Clar, parlem d'un portal específicament de dones,
feminista,
però, en general, els altres,
tot el que es mou per la xarxa,
que és molt o una part del que es mou,
realment té aquesta mirada de gènere
una mica esbiaixada.
Hi ha pocs portals de dones.
La informació no està adreçada a les dones
i als homes en general,
sinó als homes en particular.
A veure, és que,
saps què passa?
Que la xarxa l'únic que fa
és reflectir el mateix que passa
a la vida de cada dia.
Només cal mirar
com estan explicades les notícies,
com se selecciona la informació gràfica.
Recordem, per exemple,
aquella fotografia
que il·lustrava la trobada a Espanya-França
i que eren els dos curs
parlant en plata
de la Carla Bruni
i de la Letícia.
Això és una mirada androïgina,
naturalment,
no és una mirada plural.
I com això,
que seria una anècdota,
hi ha moltes coses
i aleshores el que passa és que
si nosaltres no visibilitzem
el que fan les dones,
a internet tampoc hi serà.
Un exemple claríssim.
A veure,
el tema de la llei de l'avortament
que ha ocupat moltíssimes pàgines
dels mitjans de comunicació,
podríem dir convencionals.
A la xarxa han aparegut
moltíssimes opinions,
moltíssimes manifestacions
en tots els sentits.
És a dir,
si no estàs a la xarxa
realment no tens una informació
objectiva i global
de tot el tema
si et quedes només
amb els mitjans convencionals.
Per tant,
moltes dones,
aquestes que deies,
diguem-ne que no tenen
aquest avantatge
de conèixer tot el que es diu
al món sobre un tema
tan important com aquest.
I he posat un exemple,
podríem trobar-ne molts més.
Sí,
precisament el que ens interessa
a nosaltres molt
és que les dones
que d'una certa edat
que no han tingut accés
a les noves tecnologies
puguin entrar a la xarxa
i puguin deixar
les seves opinions
i puguin,
això que deies tu,
formar-se,
informar-se
a través de les opinions
o les altres.
I d'altra banda,
també tenim
alguns altres,
algun projecte
entre mans
per mirar a atraure
les noies joves
que sí que es tenen
informació
de les noves tecnologies
però que potser
no són tan activistes
i ens interessa molt
captar-les
i explicar-los
per què ens interessa
la seva...
que elles estiguin
també a la xarxa.
Clar, Gemma,
és que hi ha excepcions
però en general
quan a una noia jove
li parles de feminisme
com reacciona?
Malament,
naturalment,
malament
perquè és que el feminisme
té molt mala premsa.
És que no s'està explicant
què és el feminisme
en l'actualitat, no?
No s'està explicant,
a veure,
a mi em sembla
que el feminisme
fa molts segles
o fa molts anys
que està explicat.
El problema
és que
al sistema
no li interessa
el feminisme
perquè el sistema
el que interessa
és que tot continuï igual
i per tant
el feminisme
el que ve
és a modificar
una estructura social
que és còmode
per moltes persones
però no
específicament
per les dones.
Aleshores,
la idea
que hi ha
del feminisme
és una idea
absolutament deformada
que les feministes
són dones
que no suporten
els homes,
que els odien...
Encara?
Encara hi ha aquesta idea?
Sí, sí, sí.
Quan parlem
de feminismes
en plural
perquè afortunadament
el feminisme
també ha evolucionat
com la resta
de la societat
i de les ideologies.
Encara hi ha
aquesta creença
que la feminista
és aquella dona
que vol eliminar
els homes,
que és l'amazona
aquella que vol acabar
amb el gènere masculí?
Sí, sí, sí.
Encara hi ha aquesta creença.
Déu-n'hi-do.
I després hi ha molta gent
que pensa que feminisme
i masclisme
són les mateixes cares
d'una mateixa moneda.
Són les dues cares
d'una mateixa moneda
quan no és cert
perquè, clar,
el masclisme
és un sistema
que perpetua
la desigualtat
o vol perpetuar
la desigualtat
home-dona
mentre que el feminisme
és un sistema
que el que vol
és la igualtat
home-dona.
Per tant,
no té res a veure.
Però encara hi ha
molta gent
que ho confon.
Per tant,
d'una banda,
aquestes dones
ja d'una certa edat
a partir d'aquesta iniciativa
com la que es durà a terme
avui a l'Ajuntament
de Tarragona
que tinguin un accés
presencial
al que és aquest món
de les tecnologies
i d'una altra banda
a través del propi portal,
a través de la pròpia xarxa
que les dones joves
també tinguin
un espai de reflexió
o si més no
que es puguin interessar
per aquests moviments
perquè en general
tu com a presidenta
de la xarxa
però també com a escriptora
que es tracta tant
al món de les dones
de les adolescents
i de les joves
tens aquesta idea
que les noies més joves
no estan per això
del feminisme
que pensen
que no hi ha res
per moure'ls?
Saps què passa?
Que hi ha molta gent
molta gent jove
jo precisament
per això vaig començar
a escriure per elles
el diari Lila de la Carlota
i el diari Vermell de la Carlota
perquè em preocupava
aquesta idea que hi ha
que creuen
que ja està tot aconseguit
quan no és veritat
ens queda molt, molt, molt
molt per aconseguir
i per tant
s'ha de continuar
batallant
perquè si no
moltes de les coses
que hem aconseguit
es perdran
com ha passat moltes vegades
en la lluita
dels drets de les dones
perquè de fet
nosaltres hem recuperat
drets que van perdre
durant la dictadura
però que les dones
de la Segona República
ja tenien
L'acte és
el d'aquesta tarda
un acte obert a tothom
homes i dones
naturalment
que es farà
a l'Ajuntament de Tarragona
si em permets
jo us recomanaria
molt i molt aquest portal
ja no és una qüestió
d'ideologia
sinó també
és una qüestió
d'informació
i per exemple
a mi m'ha encantat
tot el desplegament
que feu del Festival de Cinema
de Dones
de Barcelona
tot aquest tipus
de notícies d'actualitat
literatura
art
borsa de treball
societat i coneixement
ciència
política
ha bastat absolutament
tot el que necessita
una dona
i un home
naturalment
per moure's per la vida
exactament
a veure
a mi m'agradaria molt
deixar clar
també
que
nosaltres
pensem
bueno i jo
particularment
penso que
el feminisme
és un moviment
que hauria d'afectar
no només a les dones
sinó també als homes
perquè canviar
aquesta estructura social
és una cosa
que
ens
involucra
a tots
i a més a més
ens convé
a tots
perquè els homes
també hi guanyarien
per tant
jo crec
que els homes
també s'han de ser
feministes
de fet els homes
o bona part dels homes
jo crec que
s'estan imposant
una reflexió
interna
de canvi
que també hi ha homes
que estan per la igualtat
de gènere
perquè també són
moltes vegades
afectats
i víctimes
d'aquest sistema
exacte
molt bé Gemma
tenim molta feina
per fer
a través de tots plegats
tota la nostra societat
i la xarxa
realment és una eina
que ben utilitzada
no té preu
i que
en principi
està a l'abast de tothom
i l'esforç que es fa avui
en aquest cas
a la ciutat de Tarragona
doncs és un esforç més
que suma
amb aquesta
amb aquesta lluita
no cruenta
afortunadament
exactament
Gemma
moltíssimes gràcies
un pla i molta sort
gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeu