Les 11 del matí, 4 minuts, aquí seguim en directe des de la Rambla Nova,
tot just davant del Teatre Metropol, aquest estudi de Tarragona Ràdio,
que de Sant Jordi, i bé, i quan toca, i quan la Rambla,
esdevé escenari de l'activitat ciutadana, Tarragona Ràdio
és present amb els protagonistes del dia, amb una preferència,
lògicament, pels autors i autores locals,
novetats editorials realment atractives,
de les que estem gaudint ja des de les 10 del matí.
A primera hora hem parlat amb Rafael López Montné, amb Chiqui López,
amb el NAPI, i a més a més m'agradaria comentar també
als oients que la Universitat Rovira i Virgili
ha editat un petit poemari que és una delícia.
Són poemes extrets de les lectures poètiques
que fan per Sant Jordi els alumnes nouvinguts
dels cursos inicials de català i espanyol
del Servei Lingüístic de la Universitat.
És un llibre de format molt petit, molt bonic, que podem trobar,
per exemple, a l'Eubert Alatzar, el poema Anna Bentley
d'Edgar Alampoe, en una banda amb anglès,
que és la llengua original, a l'altra banda en català.
I així en podem trobar, doncs, poetes de moltíssimes nacionalitats diferents.
Aquest llibre tenim uns quants exemplars.
Aquí a l'estat de Tarragona Ràdio, si voleu passar,
mentre hi hagi exemplars us obsequiarem amb aquest llibre,
10 poemes universals, publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.
Hi ha noients que han tingut la sort, i a més el coneixement,
perquè a través d'un concurs han aconseguit un exemplar
d'un dels llibres novetats d'Aquí Sant Jordi,
un llibre realment preciós, és un luxe.
Tarragona, 50 indrets amancant, una selecció de racons de la ciutat
que més agraden als autors.
És un llibre absolutament personal,
però que de ben segur es pot compartir amb els seus lectors.
És un llibre d'Antoni Jordà, de text,
i les fotografies són de José Carlos León.
Ens acompanya José Carlos, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, l'Antoni el tenim fent classe, segurament, no?
Sí, sí, segurament sí.
Aquesta hora no podia venir.
Té molta feina, avui.
Jo ara li preguntava al José Carlos,
què tal, com va el llibre amb el tema de l'editorial,
que és allò de Sant Jordi, que es venguin molts llibres.
Diu, no ho sé, ja preguntaré.
No, ja preguntaré de mal, la veritat és que no tinc ni idea,
però amb l'ambient que ja suposo que es vendrà bé.
El llibre l'hem tingut entre les mans,
alguns oients han aconseguit exemplar.
Diuen, diuen i fan les previsions,
quan hem parlat amb alguns llibreters,
que pel que fa als llibres locals, segurament serà dels llibres que es vendran més.
Jo no sé si a tu t'han arribat aquestes notícies,
el comentari que ens han fet.
No ho sé, sí que m'ho han dit,
però bueno, la veritat és que no m'ho acabo de creure, però bueno.
Del resultat esteu satisfets, molt satisfets.
Sí, sí, raonablement satisfets.
Raonablement? A veure, hem de posar algun pero?
No, perquè sempre és molt crític amb la seva feina
i és l'única manera d'avançar una mica.
Això està bé, ser crític.
Potser autocomplèiem.
Però també autovalorar-se.
Sí, no, això també està bé, però això ja l'hi deixo a els demés.
I escolta, a l'hora de traçar, de buscar aquests racons,
diguem-ne que eren consensuats entre l'Antoni i tu...
La veritat és que la llista principal i gairebé definitiva
és de l'Antoni, que és l'autor del text,
un fabulós text, per cert,
i jo gairebé vaig tindre que añadir molt poca cosa.
Home, la mirada aquell racó, perquè cada racó de la ciutat
té diferents mirades.
Jo em dedico a mirar, sí.
I la mirada a través de l'objectiu d'una càmera
és diferent sempre, també.
Sí, sí, a més que són llocs que un està molt acostumat a veure'ls
i no està tan acostumat a fotografiar-los.
I llavors és com un repte trobar-li l'altre angle
a les coses que un està acostumat a veure
i que no els sorprenen tant com coses noves.
Llibres com el vostre, saps una mica, que suggereix?
La manera de mirar-nos la ciutat amb ulls de turista, que dic jo.
Perquè fem una mirada diferent.
La gent que vivim aquí amb això, que tu dius ara, no?
Que són racons que estem acostumats a veure,
els per a mi m'hi paren compte.
Sí, jo em fixo molt en el que fan els turistes, també.
I com es mouen i què diuen.
I, bueno, jo també vaig ser turista a aquesta ciutat,
que no fa molt de temps que arribar.
Bueno, fa bastant de temps
i llavors tinc una mirada una mica més nova
que si hagués nascut aquí.
Quins són recons que tu has descobert,
que has redescobert a partir d'aquest llibre?
Redescobrir, redescobrir...
Rirebé coneixia tot.
Per allò de dir, home, no me l'havia vist mai d'aquesta manera.
Però mirar-me-lo de la manera com el suggeria l'Antoni Jordà
a la Universitat Laboral, per exemple.
Que era un lloc que m'agradava i no sabia per què
i després llegint el seu text
vaig veure que tenia una raó de ser
i que l'espai està molt bé dissenyat i molt bé construït.
Per això per prendre aquella fotografia
prèviament calia llegir el text de l'Antoni, no?
Sí, sí.
Per donar-li justament...
El text ja ho tenia abans,
li vaig fer una ullada
i, bueno, però el que importa és la teva mirada
i l'hora del dia a la que vagis
i els teus sentiments, com fas, com fos.
Clar, en aquest sentit, dius, per exemple,
hem de fer una fotografia de la catedral
i dius, quantes fotografies no s'hauran fet de la catedral?
I jo no sé si tu et planteges
que haig de ser original o haig de fer diferent,
però, clar, davant d'un espai o un racó tan fotografiat
sempre un té la tendència o l'exigència
de fer qualcom diferent, no?
Sí, el que passa és que en puestos com a la catedral...
I la catedral és la mateixa?
Sí, com a la catedral, gairebé és de tot inventat.
Hi ha hagut molts fotògrafos abans que jo
que ho han vist i han fotografiat la mar de bé
i, clar, la veritat és que és molt difícil
de vegades superar coses que s'han fet abans.
L'únic important és que sigui la teva foto
i que aporti alguna cosa teva.
D'aquests cinquanta indrets,
algun que en particular a tu t'agradi, et sentis bé?
Ja és una pregunta més personal, aquesta.
M'agraden molt els espais oberts.
El port de Tarragona,
el port és un espai que s'ha obret a la ciutat
no fa molt i que m'agrada molt.
El far de la banya, que està a l'altra punta.
I m'agraden molt les platges, la platja llarga,
i espero que es conservi com està durant molt de temps.
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
I llavors m'agraden els recons petits,
els carrers de la part alta.
Tu t'atreviries ara perfectament
a fer d'aquí algun visitant, no?
Aquí a Tarragona?
Sí.
I vinga, va, que t'ensenyaré la ciutat.
Basta que ho faria molt millor l'Antoni que jo, segurament.
Però quin recorregut faries tu, en imatges?
A veure, jo soc una turista,
arribo, dic, José Carlos, tu que has fet aquest llibre,
fes-me un tom per Tarragona.
No tinc gaire temps, eh?
Tinc una horeta, dues horetes.
Dius, calla, que et portaré a veure
allò que et porti una bona impressió.
Passeig de Ronda, muralles, balcó del Mediterrani,
és un passeig sense marcar-se objectius.
I ja se'n portaria en una bona impressió de la ciutat.
Sí, sí, deixar-se portar una mica.
Pots començar aquí al Roger de Llúria
i pujar fins a les muralles,
passant per la catedral i ja estaria fet.
Fer llibres a quatre mans
són una experiència molt interessant i molt rica, no?
En aquest cas, per tu, com a fotògraf, no?
Sí, a mi m'agrada molt, a mi m'agrada molt.
N'has fet altres?
Treball en equip, sí, he fet algun altre, eh?
No tan complet com aquest,
però sí, m'agrada molt treballar amb el regent.
I tens previst alguna nova feina,
algun projecte en aquest sentit?
Sí, però, bueno, de moment està en fase de projecte.
Com els artistes, tu no ho dius, eh?
Millor no explicar-ho.
No, no, perquè potser que no surti,
i llavors, com soc una mica gafe, doncs...
Molt bé.
Escolta, José Carlos,
quina seria la teva fotografia d'aquesta Rambla,
d'aquest dia de Sant Jordi,
que m'imagino que ja has tombat una mica,
i hi ha alguna cosa que diguis,
mira, m'agradaria, doncs,
aquella xiqueta amb la flor,
aquell nen de l'escola, aquesta parada...
Què et suggeriria per fer la teva foto de Sant Jordi, avui?
Quan faig feines d'aquestes,
no vaig amb una idea preconcebida,
bueno, vaig amb moltes idees preconcebides,
i al final alguna d'elles acaba calant,
perquè tenim al cap moltes, moltes imatges de Sant Jordi,
i alguna et marca.
Jo recordo una que vaig fer fa molt de temps,
que han fet molts fotògrafs,
que és una parella vessant-se amb una rosa
i un llebre a la mà, cadascú.
I, clar, aquesta jo crec que és la imatge fonamental.
I necessària, no hi ha cap avui, no?
I la imatge que demanarien al mig local
seria la imatge de multituds de gent
passejant per carrer,
en un dia tan bonic com el d'avui.
És la cosa aquella que teniu sempre,
els professionals que esteu entre el fotoperiodisme,
la notícia diària,
i la vessant, doncs, com a més artística, no?
Més treballada.
Es poden conjugar les dues coses.
Jo no estaria gaire d'acord en que és una vessant artística.
Jo crec que expressa molt més la foto que t'he dit abans
del sentiment de la festa,
i tothom l'entén.
Sí, perquè les multituds hi ha tot arreu i per tot, eh?
Sí, la multitud pot ser un altre dia de festa a Santa Técnica.
O una cua en un hipermercat,
vull dir que no té res a veure.
Sí, sí, les multituds no diuen gaire cosa.
Molt bé, José Carlos,
el vostre llibre sí que diu moltíssimes coses.
50 a Tarragona, 50 a Indrets a Mancant,
una de les novetats d'aquest Sant Jordi,
que es pot trobar naturalment a totes les llibreries de la ciutat.
Enhorabona per la feina.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
I jo crec que ara ja podem desplaçar-nos
fins al falcó del Mediterrani,
i una miqueta resseguint aquella mena de joc o d'enigma
que ja s'ha desvetllat a aquesta hora del matí.
A primera hora, de fet, a les 10 del matí,
Ricard Lodi ha desvetllat quin era el significat d'aquesta paraula.
en gairebé un embarbussament,
Tarraco, Jorrani...
I ara a les 11 tot apunta que s'ha fet una roda de premsa
per presentar a una societat Jordi Sorinyac,
que va amunt i avall.
Ara em penso que el tenim al balcó.
Justament, a veure si tenim la possibilitat de parlar amb ell.
Si no, faríem una petita pausa
i de tornada miraríem de contactar amb Jordi Sorinyac.
Sí que està. Hola, Jordi.
Hola, què tal?
Oi, que bé que et sento, eh?
Estàs al balcó del Mediterrani, ara, no?
Estem al balcó del Mediterrani amb un temps realment fantàstic.
Fa calor, per cert, que no ho havíem comentat.
Molta, molta calor.
El temps és fantàstic, és espectacular.
Fa fins i tot una miqueta de calor.
I en aquests moments estem veient aquesta campanya.
Vaja, diguem-ho bé.
Estem veient aquesta pantalla gegant que s'està estrenant en aquests moments.
És una pantalla gegant que està situada al capdamunt de la Rambla
i és una pantalla que servirà per promocionar
la candidatura dels Jocs Olímpics del Mediterrani.
Una candidatura dels Jocs Olímpics del Mediterrani
que aquests dies és més d'actualitat que mai.
Si jo et dic la paraula aquesta de Tarracajorrani,
Jolanda, tu me la sabries repetir bé o no?
Tarracajorrani.
Molt bé, ho fas millor que jo, eh?
Sí, però escolta, jo tinc un dubte.
Llàstima, abans he vist Enric Garriga
i li hauria d'haver preguntat.
Hem de dir Tarracajorrani, Tarracajorrani o Tarracajorrani.
Doncs mira, ara ho preguntarem,
perquè a Sassafen ara un grup de hip-hop està ballant
i cantant la cançó oficial,
aquesta que hem pogut escoltar aquests dies en les falques
que matem des de Tarragona Ràdio
i cada ben segur la podrem continuar escoltant al llarg d'aquests dies,
però podem parlar amb la gent de l'agència de publicitat
que ha ideat aquesta campanya,
perquè, òbviament, una moguda d'aquest tipus,
amb la paraula impresa en diferents llocs de la ciutat,
en diferents bacs de la Rambla,
doncs no s'improviça ni de bon tros.
I podríem parlar, un momentet, amb el Xavier i el Manu,
són de l'empresa Insight Consultors
i són de l'agència que s'han encarregat d'idear tota aquesta campanya.
Manu, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, molt bé.
Escolta'm, això de Tarracajorrani, a qui se li va acudir?
Bé, a veure, això és un treball d'equip,
ja sé que queda diplomàtic, però va ser un treball d'equip.
I el que volíem aconseguir és el màxim amb el mínim,
que era crear aquesta paraula nova, que fos com un joc de paraules.
Tarragona, candidata a Jocs del Mediterrani.
Sí, d'efecte era aconseguir, en molt poc temps,
que teníem tres dies només,
aconseguir el màxim impacte només posant en circulació
aquest acròstic, que seria tècnicament un acròstic
amb les paraules de la informació.
I hem de dir Tarracajorrani o Tarracojorrani?
Això ja...
Algú és el consumidor.
És bilingüisme, això és el bilingüisme, sí, sí.
Creieu que la campanya ha aconseguit el ressò que buscàveu?
A veure, nosaltres el que volíem era fer una campanya molt pragmàtica,
molt cerebral, en el sentit que volíem,
amb pocs gestos, aconseguir molt, no?
I tenint en compte que el dia següent, pràcticament,
ja havia sortit al Facebook tres grups espontanis,
i havia sortit als blogs de gent que parlava del tema,
doncs estem contents, no?
Fins i tot, Xavier, bon dia, l'alcalde ara d'ella,
que ell, en primera persona, no ho sabia,
que ho havíeu intentat mantenir en el màxim secret possible.
No, el que s'ha buscat una mica és que ningú sapigués
ni les altes instàncies a nivell d'Ajuntament de Tarragona
ni cap mena d'empresa o particular
que estigués vinculat amb la candidatura.
I una mica, com deia el Manuel,
el que volíem era aconseguir una mica
de fer una mica de soroll a Tarragona, no?
I aconseguir una mica que la gent s'involucrés
i s'adonés a compte de l'important que és
una candidatura dels Jocs Mediterranis per la ciutat, no?
I aquesta paraula, el Tarracajorrani, ja ho direm bé,
l'aniguem repetint,
serà com una mena d'eslògan que tindrà continuïtat?
Nosaltres el volem que sigui com el crit de guerra, no?
El crit de guerra de la felicitat,
el crit de guerra de la gent jove,
de gent gran, dens, petits...
Vull dir, el que volem és que amb aquest crit de guerra
la gent se li ompli la boca de la candidatura, no?
Del fet, dir-ho dic, una mica de la relevància
o del que ens donarà el fet
que siguem representants espanyols
a una candidatura d'uns Jocs Olímpics,
ni que siguin Mediterranis, però no deixen de ser Olímpics.
Aquest és el que volem aconseguir, no?
Xavier, Manuel, moltes gràcies
i felicitats, de veritat, per la campanya.
Molt bé, Jordi, moltes gràcies a vosaltres.
Molt bé, bon dia.
Doncs en aquests moments continua duent-se a terme
la presentació d'aquesta campanya.
Avui, insistim, s'ha de esballar què vol dir
Tarracajorraní
i aquesta pantalla de grans dimensions
que estarà durant uns dies aquí
al capdamunt de la Rambla,
alçà del Balcó del Mediterrani,
i que serà una campanya,
una pantalla en la qual s'aniran projectant
diferents vídeos promocionals
de la candidatura
dels Jocs del Mediterrani a Tarragona 2017
i una campanya que el dia 29 d'abril,
apuntem-nos a aquesta data,
29 d'abril, dimecres de la setmana vinent,
ha de tenir un protagonisme capdalt,
perquè el 29 d'abril
el COE, el Comitè Olímpic Espanyol,
hauria de designar teòricament
la ciutat de Tarragona
com la candidata oficial
de l'estat espanyol a participar
als Jocs del Mediterrani
i aquest acte es podrà seguir
a través d'aquesta pantalla gegant.
O sigui que, tot i que això del 2017,
Jolanda, ens pot quedar que sembla
molt i molt lluny,
que cada que queden 8 anys...
Ai, potser jo ja en jubilo i tot.
No ho sé.
Podran anar a veure els jocs tranquil·lament.
Home, però podries, no ho sé,
participar en la cerimònia
i fer l'última ratlla vista, no ho sé.
També tens raó, tens raó.
Pots ser-la per moltes altres.
Tu creus? Ha de ser bonic, eh?
Vaja, viure un...
Home, clar que sí.
I a més a casa, eh?
Perquè, clar, la pots viure a molts llocs
per viure la casa ha de ser magnífic.
Doncs això, que ens pensem que està molt lluny
res de tot això, eh?
Que ho tenim molt més a prop del que ens pensem.
Per cert, Jordi, que en aquest mar
hi haurà actuacions musicals a la tarda,
tinc entès, no?
Sí, sí, sí.
Hi haurà actuacions al llarg de tot el dia.
Aquesta banda de hip-hop
que està actuant, vaja,
que ha actuat fa uns instants,
doncs anirà actuant en diferents ocasions
al llarg del matí.
Crec que a les 11, a les 12, a la 1,
en cada hora en punt,
i a la tarda també en diferents moments.
I aquesta pantalla, que a partir d'ara
ja funcionarà non-stop, sense interrupció,
projectant aquests vídeos promocionals
a la candidatura.
Molt bé, Jordi, doncs moltíssimes gràcies.
D'aquí una estoneta tornem a parlar
i, en tot cas, què et sembla si fem una visita
a alguna de les llibreries que estan a la rambla?
Home, jo crec que toca ja començar a saber
quins són els bestsellers del Sant Jordi 2009.
No sé si el José Carlos, efectivament,
veurà complert les seves previsions,
se'l dirà la seva modècia o no,
però buscarem quins són els llibres més venuts,
tant en l'àmbit general
com també en el món més local.
Molt bé, doncs ens retrobem d'aquí una estoneta.
Gràcies, Jordi.
Hi ha moltes maneres de veure la ciutat de Tarragona.
Ara fa un moment, des d'aquesta perspectiva
i aquesta aspiració d'acollir
els jocs del Mediterrani 2017.
Hi ha altres maneres, com la que ens comentava
José Carlos León, a través d'aquest
Tarragona 50 indrets amancant.
I a la ciutat també hi ha maneres
de mostrar el valor que té com a patrimoni
a través d'un conte i adreçat als nens.
És el cas d'un llibre que reuneix 13 contes
sobre les 13 ciutats patrimoni de la humanitat d'Espanya.
Lògicament, Tarragona, Tàrraco, és patrimoni de la humanitat
i també té el seu corresponent conte,
es titula Numi, Descobre Tàrraco.
L'auto és Quim Carro.
Quim, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Explica'ns una miqueta tota aquesta història
de com va sorgir i com vas arribar a formar part d'aquest llibre magnífic.
Doncs mira, la veritat és que va ser una sorpresa
perquè no va sortir ni a la pàgina d'internet ni res
però em vaig enterar que hi havia un concurs
des de l'Ajuntament per aquest projecte
i no perdo res intentant-lo.
Ho vaig fer, és una cosa que s'ha d'agrair també
perquè cada Ajuntament feia a la seva manera el llibre
i Tarragona, en comptes d'encarregar la representació de la ciutat,
potser un nom ja consagrat, va decidir fer un concurs obert.
Home, doncs això és molt bo, no?
Sí, per conèixer nous valors,
encara que amb 36 anys pugui ser un nou valor,
m'agrada considerar-me així.
Sempre és un nou valor, eh?
Sempre que un decideix emprendre una activitat,
és un nou valor.
Havies fet altres coses anteriorment d'escriure,
m'imagino que sí, no?
Algunes cosetes, però així de difusió nacional,
com pot ser, per exemple, aquest conte,
perquè clar, aquest conte té una tirada de 25.000 exemplars
i sobre els 2.500 van per cada ciutat.
D'aquesta difusió la veritat és que no.
A veure, aquest personatge, Numi, qui és Numi?
Mira, Numi, el primer d'aclarir el seu nom,
es diu Numi perquè prové de Numídia,
una regió que ve del nord d'Àfrica.
Numi, en època dels romans,
Numi llegeix un poema que tracta sobre Tàrraco
i diu, hòstia, jo he de conèixer aquesta ciutat.
El llegeix a casa seva, com si diguéssim.
Vé fins aquí i llavors tant li agrada
que deixa el seu currículum a l'amfiteatre
i llavors allà li agafen i es queda treballant i vivint a la ciutat.
Tant li agrada i des de llavors és testimoni
de tot el que passa a la ciutat,
no només a la Tàrraco romana.
Perquè una cosa que volia reflectir en aquest conte
és que Tarragona és molt més que Tàrraco.
Tenim un llegat medieval, un llegat modern, modernista.
Quina era la manera de fer-ho?
Numi és amic de la medusa,
la famosa medusa que està al museu i al museu arqueològic
i llavors la medusa li transforma en estàtua,
li transforma en pedra.
Llavors ell a partir d'allà ja pot documentar tot el que passa.
Fins al dia d'avui.
Han passat tants segles que ara el Numi està enterrat sota de terra,
com tantes coses al nostre subsol,
i acaba el conte animant els nens que estudien força
perquè així potser en un futur facin una excavació
i el puguin desenterrar i que torni a sortir a la llum.
Per tant, aquest Numi és un testimoni d'excepció
de tota la història de la ciutat.
Sí, sí, sí.
És una pensada...
Una cosa que volia també,
perquè Numi, aquest nom i que vingui de Numi,
bé, Numi dia com podria ser qualsevol altre espai,
no cal dir dir-se Magí, ni dir-se Tecla,
ni tan sols haver nascut a Tarragona
per sentir aquesta ciutat com a teva.
I era una manera de demostrar també als nens,
i no tant nens,
tant els nascuts aquí com els nouvinguts,
això que Tarragona és de tots,
és patrimoni de tots.
I un patrimoni immaterial, no?
Realment, com és la seva gent vingui d'allà on vingui.
Només cal estar aquí per ser d'aquí.
I així aglutines tota una sèrie de sentiments
a banda d'una història molt interessants.
El llibre ja s'ha presentat en societat,
no sé, explica'ns una miqueta com ha anat,
perquè és un llibre conjunt, són molts autors,
no sé si has pogut contactar amb autors o autores,
casualment, d'altres ciutats,
però estaria bé, no?
Estaria força bé.
Estaria bé.
Hauria estat bé fer una presentació conjunta,
penso jo, però cada ciutat ha fet la seva presentació.
Alguns ja ho han fet des de fa mesos,
però aquí s'ha decidit esperar fins a un dia
tan especial per nosaltres com el Sant Jordi.
I la veritat és que estic content
que sigui una data com aquesta.
Home, un llibre,
i la ciutat és un binomi perfecte per fer la presentació.
Llibre que es distribuirà a les escoles,
a les llibreries,
com anirà una miqueta la distribució?
Mira, aquesta edició anirà per les escoles,
bàsicament, no és un llibre que pugui sortir a la venda,
això ja estava a les bases,
repartirà a totes les biblioteques,
a totes les escoles,
suposo que també a través del Club dels Terraconins,
i després cada ciutat té 10 llibres per alliberar.
Saps aquest moviment,
aquesta pàgina d'internet,
que es posarà...
El buclo, sí.
Es lliberarà, per exemple,
no sortirà en un parc de la ciutat,
o una cabina telefònica, per què no?
Doncs aquests 10 exemplars,
la gent que estigui atenta en aquesta pàgina,
perquè aniran sortint.
Això és magnífic, això està molt bé, no?
I tant, i tant.
Crea un estímul interessantíssim.
Numi està allà enterrat.
Tard o d'hora,
doncs els nois han d'estudiar molt i aprendre.
Tard o d'hora sortirà,
com sortiran tantes coses que encara...
Tard o d'hora tornarà Numi
en una altra forma de llibre i publicació.
És un personatge que te l'has plantejat
per aquest llibre i ja està,
o és un personatge que et plantejas que pugui tenir continuïtat?
Mira, t'he d'explicar una cosa,
perquè, clar,
com t'he dit,
no només volia parlar de la Terracormana,
volia parlar de tota la història de Tarragona,
resumit.
Però em trobava una limitació.
Les bases eren molt clares.
Eren cinc fulls més una portada.
I això ho van fer,
això em van respectar.
Vaig fer aquest format per fer-ho.
La sorpresa va ser,
després,
quan veurà editat el llibre,
moltes ciutats
havien extrapassat aquest límit.
I dic,
ostres,
si ho sé,
faig trampes.
Oh, clar,
com els altres, no?
Clar,
que pugui sortir totes les coses
que em volien pel cap.
Però, clar,
potser així és la manera,
mira,
que en un futur pugui sortir
Numi,
el muntatge definitiu del director.
O un personatge que va fent,
perquè història n'hi ha molta
per explicar.
Esperem que la teva història
sigui el futur
i no el passat de Tarracó
i Quim,
que continuïs escrivint
i fent moltes coses.
Enhorabona,
per aquesta iniciativa
i per formar part
d'aquest projecte
que aglutina totes les ciutats,
patrimoni de la humanitat
de l'estat espanyol.
Quim Carró,
gràcies i bon Sant Jordi.
A Valtrus.
Adéu-siau.
Adéu.