convidats d'aquest acte, que és un dels actes forts de la festa de Santa Tecla.
Això és el que us ho explicaran des d'aquí.
Per tant, estigueu atents al sintoni de Tarragona Ràdio,
amb aquest programa especial, amb la ràdio de les festes.
Seguireu en directe al Paragó i tots els actes previs,
i és el contingut que us oferirem.
Però abans hem passat nosaltres fa pocs minuts per la plaça del Rei.
Una plaça del Rei on es viu un altre dels moments de la festa d'avui,
i hem anat perquè allà, com ja és tradicional i com és també habitual,
en aquesta hora de la tarda, s'està fent l'acte Cafè, Copa i Puru per un duro.
Un acte que, de fet, ha començat fa escasament mitja hora,
que és quan han començat a lliurar els tiquets,
i tothom que ha anat amb un duro ha pogut pas canviar per un tiquet
per poder prendre això, el cafè, la copa,
i ha seguit el xar 3 groc obert, i el tradicional puro.
Hi hem anat, hem anat a recollir l'ambient que es vivia a la plaça del Rei,
i ho podem escoltar en el següent reportatge que escoltarem d'aquí una estona,
d'aquí una pausa publicitària. Fins ara mateix.
Fins demà!
Aquest dilluns, a partir de les 6 de la tarda,
en directe, el Pregó de Santa Tecla, a càrrec de Lluís Gabaldà,
i després, el toc de Pregó, la tronada, les bandes de música
i l'arrencada dels gegants.
Per Santa Tecla, Tarragona Ràdio,
i si et trobes fora de la ciutat, tarragonaradio.cat.
Rafa Gelati et regala el gelat de Mamedeta.
Rafa Gelati, el gelat artessà de Tarragona, vol tenir un detall amb tu a Santa Tecla.
Aquestes festes, als nostres establiments del Serraio i el Balcó,
per cada terrina de dues boles que demanis,
te'n regalarem un altre de gelat de Mamedeta.
I ara, si demanes també la tarja oficial de Rafa Gelati,
et convidarem a un gelat.
Rafa Gelati et desitja una bona Santa Tecla.
Aquesta Santa Tecla, no t'oblidis de la samarreta de les festes,
la samarreta editada pel Vall de Diables de Tarragona.
La trobaràs als establiments habituals i a l'estam de les festes a la Rambla Nova.
Per Santa Tecla, posa't la samarreta de les festes.
Aquatònic, submergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic, espai lúdic termal dins del Jardí Botànic de l'Hotel Termes de Montbrió.
Brulls i jets d'hidromassatge, cascades laminars, microbombolles,
banys grecorromans, més de 60 sensacions diferents d'aigua termal.
Aquatònic, un veritable plaer.
Per a més informació i reserves, consulteu la web rocblanchotels.com
o truqueu al telèfon 977-81-4000.
Roc Blanc Hotel, benvinguts al benestar.
Arriba Tecla TV, la televisió de les festes.
Del 21 al 24 de setembre, retransmissions en directe dels principals actes,
entrevistes i reportatges de la festa major de la ciutat.
Tot ho podràs veure a les pantalles gegants instal·lades a la plaça de la Font
i a la Rambla Nova, a l'alçada dels despullats,
i també a internet a www.teclatv.com
Tecla TV, les festes com mai les havies vist.
i a la Rambla Nova, a la Rambla Nova.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha molta gent de l'Ajuntament!
Hi ha la gent de l'Ajuntament!
Però nosaltres us posem en local!
Venen una gent de l'Ajuntament!
I llavors ells donen els tiquets!
I cobren els duros!
I hi posen els cafès!
I hi donen els puros!
I estan aquí passant tota l'estona!
A dos quarts de 6 comença la música!
Que dura una hora!
Fins a dos quarts de 7!
I el moment que hi comença la música!
És quan s'hi comencen a donar els cafès!
Abans no!
Però hi ha molta gent!
És ara per exemple!
És un quart de 4!
I hi ha bastanta gent!
Aleshores, la gent que no té tiquet no pot tenir el cafè,
una cosa ja fora que se'l pagués ell, clar.
És a dir, que el primer que s'ha de fer és agafar el duro
i canviar-lo per un tiquet, no?
Clar, clar. Tenim duro a la butxaca i llavors te donen el tiquet.
I preveieu repartir-ne moltes de racions?
Sí, aquí en tenim preparades 1.500, i normalment sempre en falten.
O sigui, hi ha molta gent que es queda sense tiquet.
Potser, potser, si ho féssim 2.000 o 2.000 i pico,
també se podrien vendre aquests tiquets.
Cada any em falten d'etiquets, eh?
Això és una cosa que t'ho puc assegurar jo.
La copa, en principi, és de xartrés groc o verd, no?
Sí, xartrés groc, xartrés verd, o també pot ser torres,
no sé si és torres 5 o torres 10.
Poden triar el que vulguin d'aquestes coses.
Però m'han dit que la majoria trien els xartrés, no?
Per ser la veuguda de la festa?
Clar, som a Santa Tecla i aquesta és la veuguda estel·lar de la festa.
Aleshores, molta gent fa el xartrés verd o el xartrés groc,
depèn dels gustos de cadascú.
I el puro, que és un puro d'aquests grans o l'has vist?
Sí que l'he vist, sí, aquest matí hem anat a buscar.
Som palmeros, som, em veig ho en diuen palmeros.
Aquest tipus caliquenyo, no?
A més, s'havia format puro allò tipus fàries.
No cal, no cal, no cal que el treguis.
Ara me'l vol treure, no? No cal, no cal.
Sí, sí, ja en el cap si ho veurem.
Ah, doncs mira, m'està obrint la caixa mateix dels puros i podrem veure...
Jo he trobat la caixa, de veritat, que no me'n recordo.
No pateixis.
No entenc aquestes coses.
Doncs m'està traient la caixa dels puros perquè puguem veure per Tarragona Ràdio
com són aquests puros d'enguany.
Ja sabem que el cafè és cafè, no el cafè bo, de la botiga del cafè.
Ja sabem que el xar 3, doncs és el xar 3 de tota la vida, de la festa,
la beguda de cartoixants.
I el puro, doncs mira, és un puro que es diu palmeros,
són palmeros de guajiro.
És a dir, que això ves que no vingui de Cuba, fins i tot, eh?
No ho sé d'on ve, jo no ho sé.
Home, és un puro format, no ho sé, la mida aquesta és tipus una fària, però gran, eh?
Això seria, si o si no, bon puro, bon puro, eh?
Sí, a la gent li fa molta gràcia poder aconseguir el puro.
Bueno, i escolta, i aquí dius que sou gaire gent, doncs, per haver-ne tot això?
Sou gaire gent?
Sí, sí, sí que sou gent.
Clar, això porta bastanta feina, som bastanta gent.
Ara estic sola perquè encara no ha començat la festa,
però després de vindrà més gent ja ho farem entre tots.
Doncs escolta, que vagi molt bé, l'any que ve, 2000, eh?
Oh, i tant, oh, i tant. Vinga, gràcies, adeu.
Doncs són els responsables d'un dels estaliments que estan aquí
per repartir aquest cafè puro i copa per un duro.
I com us deia, ja hi ha gent que estan aquí fent cua a la plaça del Rei.
Sentiu de fons també les proves musicals,
perquè aquí el component musical d'aquí a poca estona
el posaran els Frank Owly, els Frank Owly Sons,
aquesta formació que actuarà aquí en aquest escenari de la plaça del Rei.
I home, hi ha gent que ja fent cua, eh?
en aquesta hora, són potser una vintena llarga que estan aquí ja,
esperant que arribi el moment.
Anem a parlar amb alguns dels senyors que hi ha per aquí, eh?
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com es diu vostè?
Benjamins.
Benjamins. Veig que ha vingut d'hora, eh?
Sí, sí, sí, perquè l'any passat em vaig quedar sense
i aquest any he vingut espavilat.
Si ara, si l'haguessin de fer triar entre el cafè, el puro i la copa, què triaria?
Pues la copa de xarderès.
La copa groc o verd?
Groc.
Groc, groc.
I vostè que no li traguen el xarderès, no?
Això mateix, els xarderès que no el traguen.
Hi ha de molts anys.
Però el puro es el fumarà també, no?
El puro es el fumarà.
El puro també, el puro també.
I el duro, ha trobat el duro?
I tant, i tant.
Ja fa uns quants anys que estan a casa els duros.
I encara en guarda de l'època dels duros, baixa.
De l'època dels duros, sí, sí, sí.
De tres èpoques n'hi ha.
Aquest del rei o aquest de l'altre?
N'hi ha un que és del rei.
I l'altre és d'això.
O sigui que ha vingut amb intenció de repetir, si es pot, no?
Sí, si es pot repetir.
I si no, per una filla, ara quan vingui, si em porta, li he donat-li.
Molt bé, doncs escolti, que vagi bé.
Encara no res, queda mitja horeta, eh?
Molt bé, gràcies.
I vostè, bona tarda.
Hola.
Com es diu?
Josep Maria.
Josep Maria, també he vingut a fer el cafè por i copa, no?
Per on duro?
Sí, és el primer any, perquè l'any passat vaig arribar tard i la cua era immensa.
I enguany he vingut abans a veure si puc agafar dos tiquets, per la meva senyora i per mi.
Home, enguany ho té prou bé, perquè estem molt a prop del començament de la filera, eh?
Per això he vingut abans, exacte.
L'any passat m'ho vaig quedar sense, sí.
El triar també el xartrés, vostè, com a copa?
En principi.
Pot triar el xartrés o el cunyat?
No, no, xartrés.
Xartrés, xartrés.
Groc o verd?
En principi verd.
La meva senyora, groc, perquè és més fluixet.
I ara he vist el puro, el puro se'l fumarà també?
No, que no fumo.
Però el guardarà, no?
El guardaré per un amic o el deixaré aquí per una altra persona.
Molt bé.
Doncs escolti, aquest any segur que farà, que no se'n quedarà sense, eh?
Un any suposo que sí.
Que vagi bé.
Gràcies.
Què tal, bona tarda?
Bona tarda.
Com et dius?
És Ramon.
Ramon, tu també ets d'aquests que ve cada any?
Jo vinc quan puc, quan puc vinc cap aquí, però quan vinc aquí a prop, visco aquí,
doncs mira, avui tinc lliure i avui vinc a pels xartrés.
L'any passat vas venir també aquí?
L'any passat no, que hi havia massa gent.
A l'estero, vas vindre a viar a la cua?
A la cua, als xiquets.
A la cua, als xiquets, no?
Una mica més amunt.
Sí.
Sí, vaig venir, però hi havia massa gent i ja ho vaig deixar estar.
I avui has vingut aviat, eh?
Avui vingut d'hora, perquè vinc aquí, ara que hi ha poca gent m'aprofito i me'n hi vaig.
Home, mira, no et passarà perquè hi ha poca gent davant, eh?
Però imagina't que arribes i s'ha acabat una de les tres coses.
Ja no vinc, ja no vinc.
No, però imagina't...
No, però imagina't...
Què triaries, el cafè, el puro o la copa?
Home, doncs me quedaria amb el que és.
El cafè, puro, copa, tot va bé, tot va bé.
El chartres, triars chartres per la copa?
Sí.
Ver.
El fortet.
El fortet, el fortet.
Ja que em prenem, em prenem el fortet.
Escolta'm, jo, el duro s'ha hagut de remenar gaire per trobar el duro o no?
No, no, tinc una bossa plena, encara són d'aquests de Franco.
I tal?
Això té...
Sí, sí.
Ja val, potser m'en donaríem més d'una copa per això.
Molt bé.
Doncs escolta'm, que provi també.
Molt bé, igualment.
Apa, doncs són cinc que estan aquí fent la cua.
I home, veiem que mira que anem parlant, van arribant.
Ara hi ha dos matrimonis que estan aquí també, imaginem.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Cafè, puricupa, no? Per un duro.
I home, que no falti això, eh?
Ha vingut d'hora, eh?
Sí, perquè acabem de dinar, home.
Venim al Carajello, coi, això, home.
Bé, sí, sí.
Com et dius, perdona, com et dius?
Ezequiel.
Ezequiel.
Què vius per aquí a la vora?
Viu per aquí a la vora?
Sí, no, per la vora no, del carrer Eivissa.
Però bé, pràcticament heu pogut venir caminant, tranquil·lament, no?
Sí, tranquil·lament.
Avui en dia, caminant, a Tarragona caminant, sempre.
L'any passat vau venir també?
Sí, sí, sí, i tant.
Aquesta hora també, aviat?
No, més tard.
Més tard.
Vam dinar a casa.
Avui no, avui no, hem dinat fora.
L'any passat hi havia gaire cua?
Moltíssima.
El que passa és que era més tard, eren les 5 o així, i clar, la cua arribava fins aquí baix.
Però ara, avui no, no ens sorpreni tot que hi hagi poca gent, però bé, millor.
Veig que veniu així en grup, eh?
Sí, sí, sí, aquestes festes sempre s'ha d'anar en grup, home.
Escolta, i als duros què es posa?
Als duros la dona, com sempre.
N'estan parlant com es diu la dona?
Magda.
Magda? D'on està la Magda?
No.
Ui, ha marxat, ha marxat.
Està per allà.
La Magda està per allà, que...
És molt vergonyós, a la Magda.
Sí, no li ha de parlar per la ràdio, però així no passa res.
Magda, que m'han dit que tu portes els duros, eh?
Sí, sí que els porto, sí.
Però aquests són, vols dir que valen aquests?
Sí, sempre s'ho he portat aquests, eh?
Aquests són els últims que van sortir a l'època dels duros.
Sí, sí, però això és un duro, eh? O sigui, que un duro és un duro.
És que no et posen de quin any han de ser, eh?
Un duro és un duro, eh? No ho fotem.
Un duro és un duro, vull dir que...
Aquest és aquell que no cal dir el nom, no?
Sí, clar.
Això és un duro. Ui, que no els perdis.
Si porteu quatre o sis duros ara mateix, vull dir que...
Si ho podeu repetir, no?
I tant, i tant.
Si això és un duro per persona, doncs nosaltres n'agafarem dos.
Sempre ve algú que s'apunta, tens el d'això que no tinc bé, no va.
Deixa'm endeminar, tu faràs el xar 3 groc?
Sí.
I ell el verd?
No, m'agrada més el groc.
Els dos fareu el groc?
Sí, sí, el groc encara...
Ens agrada més que el groc, encara que digui el contrari.
I els puros, qui es els fumarà?
Servidor.
Jo els he vist abans, i són de l'Havana, són puros aquests.
Sí?
Bé, és igual, jo el Fidel, m'és igual, està molt alluny el Fidel.
No recordo la marca, però eren puros d'aquests de l'Havana.
Ben bons són, no?
Tu habitualment fumes puros, no?
No, jo amb ocasions, comunions i batejos i coses d'aquesta.
Però normalment jo puros no fumo, no.
Però mireu.
Avui farem un extra.
Ja falta poquet, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Es donen els tiquets, eh?
Que el cafè fens a dos quarts de sis.
O sigui, ara feu, a veure, sí, expliquem-ho això.
Ara feu la cua per agafar el tiquet?
No ho faig el tiquet.
I llavors tindrem que fer cua perquè es donin el cafè.
I no es podeu dividir una cada cua?
No el donen fins a dos quarts de sis.
No cal fer cua ara, per tant, no?
No ho crec, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, és que no ho sé com va ara aquest any, no ho sé, cua no, però no estarem dues hores aquí ara esperant.
Anirem a prendre un altre cafè, eh?
Ara anirem a prendre un cafè.
Per si acaso no és molt bo, ja en portarem un de bo.
Avui no fareu mig i ara, eh?
No, avui no.
No, avui no hi ha mig i ara.
Per cert, del cap de setmana a la festa, com l'heu viscut a la festa del cap de setmana?
Heu vist algun dels actes als castells d'ahir?
Castells, molt bé, molt bé, sí, molt bé.
I quantos temps t'ho deia el carrer, estem t'ho deia el carrer?
Lents, però molt bé, vam veure bons castells, ja tocava també.
I bons, eh?
I bons, per això bons.
I bons.
I bons.
I tocaven, tocaven, sí, sí, que continuïixin.
I demà la Cercavila, no, també?
Demà la Cercavila.
Sí, Cercavila, la nit, la baixada, tot el que convingui.
Sí, hem de fer vermut, o sigui, que nosaltres fem la festa, la gaudim.
Fem vacances expressament.
Ah, s'ho anava a preguntar.
Home, que treballem, eh? Alguns encara treballem.
Fem vacances, nosaltres que fem les vacances per Santa Degla.
Que s'amunteu bé, eh?
Home, faltaria.
Bona festa, eh?
Gràcies, igualment.
Salut.
Doncs, sí, la cua es va fent llarga, a mirar que anava avançant.
I mira, ja l'estic veient aquí, unes noies que venen amb una bossa de plena de duros.
Què tal? Bona tarda.
Hola.
Què portes? Una bossa plena de duros?
Sí, una bossa plena de duros.
Porteu una bossa perquè no s'escapin?
Clar.
No, perquè són tan antics que s'han de conservar bé.
Són molt, molt antics, no?
Home, són duros, duros.
D'aquí, no?
D'abans.
Sí.
Veniu cada any aquí, al Cafè Pur i Copa?
Home, i tant.
No, Cafè Copa i Puru, diguem-ho bé.
Per un duro.
Sí, cada any.
I l'any passat com va anar?
Massa bé. Massa bé va anar.
Com es diu la teva amiga?
Ella, Núria.
Núria, què vol dir massa bé?
Què vol dir que va anar massa bé?
No té veu.
Està fònica.
Massa bé, què vol dir?
Doncs que molt bé, molt bé.
Tot perfecte.
Molt bé de fer gaire cua l'any passat?
És que estàvem molt ben organitzats, entre uns quants, així que no massa.
És a dir, que uns feien el cua per una banda, els altres per l'altra, no, i no tenen.
Exacte, uns feien cua aquí, els altres per agafar, i ja està.
Molt bé, i tu et fumaràs el puro?
Bueno, segon.
No crec, però mai se sap.
I aquest senyor d'aquí al costat, que fuma el puro, és que ho saps?
No el conec de res.
No es coneixeu?
No.
Ara, com que s'ha vist que parlàveu animosament, no...
Perquè s'ha impressionat amb els turus de la Núria.
A veure què ens diu aquest senyor d'aquí. Gràcies, que vagi bé.
De res, home.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
No ten català.
Ah, què és?
Castellà, sí?
Castellà, sí.
Com es, com es, com es, com es, com es encuentra?
Perfectament bé.
Con ganes de tomar café, copa i puro, por un duro.
Què prefiere?
Café, la copa o puro?
Que si tuviera que escoger...
Completo, completo.
A medias no, eh?
A medias nada, té que ser completo,
per celebrar la fiesta aquí del barrio.
Usted és de por aquí cerca, no?
Vive cerca d'aquí?
Sí, yo soy, soy acogido de hace ya 20 años.
Acogido.
Soy de País Vasco.
Ah?
Que parlo en euskera, no?
Sí, sí.
Café, copa i puro en euskera, ¿cómo sería?
Café, copa i puro en euskera, ¿cómo?
De la misma manera.
Café, copa i puro.
Igual.
Igual, sí.
Allí hay algo parecido al Chartres, bueno, Pacharán no, ¿no?
Parecido al Chartres, por ahí, en el País Vasco, parecido al Chartres, así el licor de hierbas.
Allí, lo mismo que aquí, los licores, igual que aquí.
Sí.
Y el vino, eh, chacolí, eh, vino blanco, un poco ácido, ahora muy elaborado, el chacolí, muy bueno, perfecto, van mejorando mucho.
Ella es el motivo por el cual vino a Tarragona, o no?
Sí, ¿no?
¿Qué tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
¿Cómo estem?
Muy bien, ¿y vos?
¿Vosté también es del País Vasco?
Sí.
Es más vasca, pero vasca de adopción, ahora están aquí en Tarragona, ¿no?
Sí.
A vivir al café, puro y copa.
Yo estoy enamorada de Tarragona, me encanta.
Es que es un lujo, que sois de aquí, vivís en un paraíso, eh, de verdad.
Es maravilloso.
A veces pasa que lo reconocen más los que vienen de fuera que los que estamos aquí, eh.
Eso suele pasar a menudo, eh.
¿Verdad que suele pasar esto?
Suele pasar porque normalmente los que son de aquí exigen más, ellos mismos no se exigen, exigen a otros.
Se acomodan, se acomodan a que el trabajo lo hagan otros.
Normalmente suele pasar eso, eh.
Y entonces no valoran tanto los tesoros, las cualidades, el clima, no se valora tanto.
Pero cuando van fuera, al extranjero, entonces añoran, añoran su tierra.
Más o menos suele pasar eso.
¿Y las fiestas, cómo las viven las fiestas?
Ay, maravilloso, eh.
Las fiestas, nosotros, desde la mañana, fiesta, piedra, piedra.
Bueno.
Bueno, dama en mano.
Ayer estuvimos en...
Castillos.
...el escenario de Santa Tecla y la santa, la actriz fantástica.
Mi pregunta era, ¿por qué con la mano derecha tiene los dedos así, bendiciendo o no bendice?
¿Ese es un ritual de la iglesia?
Digo yo, no lo sé.
Te pregunto a ti, ¿tú sabes qué?
Yo no lo sé, yo no lo sé, francamente.
Sí, yo no lo sé, pero tiene una explicación, eh, por lo visto.
Eh, tendrá explicación.
Pero si tú mismo te preocupas de buscar esta respuesta, aprenderás de ella también, de la pregunta mía.
La pregunta es, ¿por qué Santa Tecla va con los dedos?
Dos dedos.
Unidos y en esta posición.
Lo vamos a averiguar, eh.
Seguro, los lugareños te lo van a decir.
Yo ahora lo preguntaré por aquí, eh, a ver si ya...
Lugareños, seguro que sí, es interesante, eh.
Que disfruten de la fiesta, muy amables.
No, no hay de que...
Gracias a vosotros, gracias.
Es que me casco.
Oscar, me casco.
Es que me casco.
Augure non.
Doncs aquests simpàtics bascos, doncs que ens podien...
Hem de preguntar això, per cert, hem de preguntar perquè a Santa Tecla va, doncs, amb els dos dits així, en l'aire.
Ho preguntarem, si ho sap algun tarragoní o tarragoní, no és que ja per aquí fem cua.
Que, home, cada cop som més, eh, van arribant.
A veure, ens acostarem a l'escenari perquè, en teoria, han de assajar, han de començar a pujar a l'escenari.
Els Frank Owlissons, és la formació que posarà música avui en aquesta activitat.
El cafè Copa i Puru, per un duro.
Mentrestant, els tècnics de la municipal comencen ja a posar les tanques, perquè, doncs, es pugui, doncs, passar, primer a recollir el tíquet,
a canviar el duro, diguéssim, pel tíquet, i després, doncs, a canviar, doncs, el tíquet pel cafè Copa i Puru.
Seria per un duro, però simbòlicament, perquè, clar, el duro ja no el tens a la mà, sinó que el que tens és un tíquet.
Ja, com dèiem, més gent, doncs, que estan aquí a la cua, ara mateix la cua puja cap amunt, cap al carrer Santana,
i d'aquí a poc jo crec que arribarà pràcticament a la colla del xiquet de Tarragona, eh, perquè això es va animant,
a mesura que passa l'estona van arribant més i més persones que es posen, doncs, aquí, per poder viure aquest acte.
El cafè Copa i Puru, per un duro.
Hi ha gent, jo diria que una mica de totes les edats, eh, perquè hem pogut parlar amb aquest matrimoni tan fantàstic,
que tot i que són tarragonits, no és bé, són bascos, però tarragonits d'adopció, molt simpàtics,
i hi ha també gent jove, com les dues noies som les que parlàvem abans, hi ha també gent més gran, com els que hi havia d'abans,
ara en veig per ser d'un per aquí que ja està començant a formar el puro, tot i que no són els puros que després lliurean,
sinó un puro que portava ell. Està animadet, això, eh? Hi ha un senyor per aquí que porta el barret que anem a parlar amb ell, a veure què ens explica.
Hola, què tal? Bona tarda. No, no, jo no. Digui'm, digui'm, el seu nom. No, vostè no vol parlar, per què no?
No està fent la cua aquí pel cafè Copa i Puru? No parlarà, i què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Sí, sí, mig en directe, com estem? Bé, bé, bé, aquí fent cua, eh? El seu nom?
Antonio Rivera. Antonio, vostè que ve cada any cap aquí al cafè Copa i Puru? Sí, sí, cada any, he vingut expressament des de Constantí.
Ep, de Constantí, eh? Sí, sí, a buscar el tíquet perquè això es foten unes cues aquí que és de por.
Però ha vingut el cafè Copa i Puru o ha vingut a escoltar el pregó del Lluís Gavaldà?
També, després si hi ha temps, però això he vingut més aviat per veure si ho llestim aviat, això.
O sigui que ha vingut expressament de Constantí aquest acte, eh? El cafè Copa i Puru?
Sí, sí, sí, ja fa molts anys que vingui i és una cosa que està molt bé, trobo.
I en sou gaires de Constantí que veniu per aquí? Sí, bastanta gent, bastanta gent.
Ho ha de fer Constantí, doncs, per les festes també, no? Sí, també ho hem de proposar, això.
L'altre dia es van vingut els de Constantí, es van vingut els de Constantí, els pets.
Ah, sí, sí, sí. Van actuar el divendres al concert familiar.
Sí, sí, sí.
Home, que van omplir de pass a la font, eh?
Sí, sí. I a més a més de gent de diferents generacions, eh?
Hi havia gent jove, gent gran, de tot, eh?
I era un concert així una mica molt aviat, no?
Sempre, normalment, actuen més a la nit, tal, vull dir... Va estar bé.
I com te l'esperes, el pregó, avui, del Lluís Gavaldà?
Home, del seu estil, així una mica... Algun en dirà, no? Suposo.
Una mica he sortit. Bé, bé.
Serà divertit, eh?
I tant, i tant. Estarà ple de gent, segurament.
El que passa és que, bueno, tants actes alhora, tot, pot ser que, doncs...
Perquè encara estaran fent això aquí del Cafè Covei Puro, no?
Perquè és a les... Sembla que és a les 6 i mitja.
A dos quart de 6, com és?
A dos quart de 6.
El Paragola 6, el Paragola 6.
El Paragola 6. Bueno, és molt...
Trobo que els actes estan molt atapeïts, però clar, n'hi ha tants, no?
De tota manera, si no arribes, si vas amb el cotxe, ho vas posar a Tarragona Ràdio,
que ho farem en directe.
Ah, molt bé, doncs ho escoltarem.
Escolta, i trobar els duros ha costat molt?
No, anem anant trobant, anem anant trencant badrioles i això, i anem anant trobant.
Però, vaja, suposo que arribaran un dia que hauran de fer algun altre canvi,
alguna altra...
Alguna altra cosa, perquè això s'acabarà, no?
El arribaran dia que s'acabarà.
Però, bueno, es veu que encara...
L'any passat, almenys, hi havia molta gent.
Suposo que tothom paga amb duros, suposo.
Si no, amb duros...
El que passa és que n'hi ha vist d'aquests i també d'aquests.
D'aquests, sí, són els diferents.
També valen, aquests.
Aquests, potser, n'hi ha més, aquests.
Aquests són els últims que va haver-hi, els més petitons, no?
Són els últims, aquests.
Però ja van vindre l'euro.
Perquè ara, amb el canvi de moneda, amb això ara, amb un euro...
Ara, amb un duro, amb el que val un duro no faríem res, eh?
No, no, ja no faríem res. Això ja...
Amb el que val un duro, ara, no faríem res?
Res, no, no.
Fem això, fem això, que és important.
Fem això, que és important.
Escolta, que vagi molt bé.
Per ser el puro, s'ho fumareu o no el puro?
Sí, i tant, i tant.
No passa res, per un puro no passa res.
Però no sou fumadors, no?
No gaire.
Vau, vau.
És un puro urbano, eh? L'he vist per allà i és bastant esponet, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I a xarteres fareu el groc o el verd?
El groc, el groc.
El groc, sí.
Molt bé.
Escolta, m'alegro molt d'haver-vos vist aquí, gent de Constantí.
No, jo no, jo soc de Tarragona.
Ah, vostè és de Tarragona.
Jo soc de Tarragona, només fa 77 anys.
Home, fa res, 4 dies.
77 anys jo soc de Tarragona.
Escolta, i fa 77 anys jo feien això, el cafè de Copaipuro, no?
No, home, però 20 cada any, eh?
Des de com s'ha de fer, 20 cada any.
Aquí, el puro i el cafè.
Que vagi molt bé per Constantí, ja ens veurem al Pargó, eh?
Molt bé, moltes gràcies.
Salut.
Adéu, adéu.
Gent de Constantí que ve a viure el cafè de Copaipuro.
Què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
Gemma.
Tu no vindràs de Constantí com ells?
No, jo vinc de Tarragona, de la part alta.
O sigui, véns d'aquí, d'aquí, mira, d'aquest portal, d'aquest portal d'aquí.
Quasi bé, quasi bé, de la plaça dels Sedassos.
Seria que no t'ho perds mai, això, eh?
No, res.
Molt temps a la vora, no?
Cada any, cada any venim aquí.
La plaça dels Sedassos.
La plaça dels Sedassos serà també un molt lloc per fer-ho, no?
Així, amb aquella façana que teniu, tan maca.
No, està molt bé.
Bueno, ahir vam tindre el vell de gralles.
Bueno, molt bé.
I com estàs fiscant la festa?
Doncs a tope.
No parant, però bé, bé, bé.
També tens vacances, com alguns, o no?
Demà i el 24.
Ah, molt bé, molt bé.
No, res, tu.
Ara, disfrutar-la.
I programa amb mà i anar fent, anar seguint actes?
Programa amb mà i seguir actes i anar amb crios amunt i avall.
Ah, doncs mira, podem explicar com és la festa amb els crios.
Perquè la festa és diferent, no?
Que abans...
És diferent, és molt diferent.
Abans sense nens anàvem a tot arreu, ara amb nens,
doncs una mica més complicat, però molt bé.
Com el concert dels Peig, per exemple.
Vam anar, sí, vam ballar el seu primer concert, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Et fan dels Peig?
Sí, claro.
I la canària que puja també, o no, els teus?
Bueno, no puja en lloc.
Tu els hi poses.
Exacte, jo els hi poso i ell salta i ja està.
Home, si els hi posen el cotxe, no?
Es van escoltant.
Sí, bueno, molt bé, molt bé.
Bueno, doncs escolta'm, i véns aquí a fer el cafè puro i copa.
Cafè copa i puro, és que ho dic malament.
Cafè...
Copa i puro per un duro.
Si no, no rima, si dic al revés, no rima.
Exacte.
I ho faràs al chartres groc, oi?
Al chartres groc, jo.
El fluixet?
El fluixet, el fluixet.
I ja és prou fort.
I el puro qui ho regalaràs?
Al curo, el marido.
Ah, va.
Sí que portes un parell de duros, no almenys?
Exacte, dos, dos, dos.
Doncs molt bé, escolta, que vagi molt bé.
La Santa Decla Familiar, també anem bé, allò amb la canalla, amb el seguici.
Perfecte, perfecte, perfecte.
I demà a la Cercavila?
Demà a la Cercavila, tot, tot, tot.
Vaja, avui la baixada de la Liga també, que anem a sopar a casa d'uns amics
i ho veiem des de la terrassa, vull dir que perfecte.
Aquest dia que és un acte que potser amb la canalla no hi podríem anar, no?
La canalla no hi podríem anar, hi vam anar al principi de tot, que era totalment diferent,
i ara hi ha massa gent i amb canalla, és impossible.
És que s'ha massificat moltíssim, eh?
Sí, massa, massa. Jo crec que massa, un pel massa.
Espentes, ja no és allò...
Exacte, molt de risc de caure, molta borratxera.
Ja no és el que hi ha. I ara s'ho mireu des de dalt, no?
Des de dalt, des de dalt.
És que vagi molt bé, que tinga bona panoràmica i bon cafè puro.
Moltes gràcies.
Espera, perdó. Cafè, copa i puro.
Per on duro.
Exacte.
Adéu.
Gent de Constantí.
Espera, no, el de Constantí, que m'està preguntant si fem en directe.
Ara no ho fem en directe.
És més o menys en directe, eh?
S'ha dit que això que estàs dient sortirà també.
Sí, però ara no.
No, ara no. Aquí no està en directe.
Després, després.
A partir de les 5.
Doncs quan d'explicar, vas, ho hem d'explicar tot.
Hem d'explicar també els secrets que hi ha de les coses, ja ho veieu, eh?
Òbviament aquesta connexió no és en directe.
L'hem enregistrat abans perquè en directe podreu escoltar, doncs, això.
Aquest enregistrament, en diferit del cafè, copa i puro, per on duro.
La gent va arribant, es van posant a la cua.
La cua cada cop es va fent més llarga, tot i que potser n'ha arribat poquets ara, eh?
Últimament potser n'ha arribat unes 15 o 20 persones.
Veig també alguns dels integrants de l'apartat musical d'aquesta tarda i també d'aquest vespre.
Els Fran Gauli, que ja són per aquí.
Veiem ara el Guillem a l'escenari, també la bateria del grup, el Guitarra, el Jordi...
En fi, que van d'anar arribant i estan allà preparant els calfant motors.
D'aquí no, res, també aniran a parlar amb ells, que ens expliquin a veure com estan visquent això.
I que ens han preparat per aquesta tarda, perquè m'han explicat que han canviat una mica el que seria el repertori.
És un repertori que no és tan... com és de tarda, doncs, a més de cançons potser més ballables,
més, diguéssim, d'això, de tarda, no? De concert de tarda.
De nit també tocaran, però ja cap al vespre, llavors també ens faran potser alguna cosa diferent, diferent.
Ara torno a anar cap al final de la cua. Anem movent-nos amunt i avall.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com es diu vostè?
Jo, Manel García.
Manel García. És de per aquí a la vora?
Sí, sí, d'aquí de Tarlalona.
Per aquí a Cas Cantic, una mica de sable?
Jo sóc nascut al Cas Cantic, però ara he viscut a la vall de la Rebessada.
I què tal? El cafè? Copa?
Sí, ho farem.
Puro?
Sí, que ve copa i puro, si Déu vol.
I qui porta els duros?
Els duros jo.
Si ja ho fas bé, això, eh?
Hombre, per això sóc el que treballes, no?
Però sí.
I què es tracta? Que hi veniu cada any o sou el primer?
Jo vaig venir l'any passat, però com que hi havia tanta generació,
clar, vaig arribar una miqueta tard, dic, buh, no fa ni cua, me'n vaig anar.
Dic, però aquest any, he dit a la dona, dic, escolta, jo me'n vaig per amunt.
Diu, bona, cap problema, he pujat per amunt, i ella diu, no, no, jo no pujo, massa gent, massa gent.
Jo me'n vaig a la platja.
Dic, doncs, bé, molt bé, doncs ja ens trobarem.
I aquí estem.
O sigui que el puro ho fumaràs tu, eh? Te'n fumaràs tu, el puro.
O sigui que jo, normalment, he sigut sempre fumador de puros.
El que passa que ara no en fumo.
Fumo un, dos al dia màxim.
I abans me'n fumava 10 i 12.
Però puros abans, d'aquests?
Sí, sí, sí, puros abans.
Caixes de, o sigui, Montecristo, o Penyamil, puros de, ja, granders, granders, tipus Urxil.
Aquí tindran uns puros avui, em sembla que estic amb la lleuada, m'assembla, dic de memòria, no me'n recordo.
Et sonen a tu aquests? Són d'Avano, diria?
Sí, bueno, si és d'Avano, potser poden ser bons.
El que passa que hi ha molta categoria d'Avano, n'hi ha molts, n'hi ha moltes classes,
perquè des de l'Espacial Genè, que és un especial que va amb un plumier,
hasta, doncs, no sé, el Davidoff, o potser doncs un Montecristo, o un Coiba,
són els millors.
Els millors són els Coibes, els Davidoff i el Montecristo.
Aquests són, per mi, són els millors.
A banda de l'Espacial Genè, que és un puros, que també és de veure,
és un puros, o és un gran puros, la veritat és que és un gran puros,
que per formar-se a vegades a la millor han de ser dos o tres, eh?
Amb un puros d'aquests ha de ser tot un ritual, no, formar-se'l?
Sí, sí, és un ritual, és un ritual, hi ha el simple fet de treure-li la corona de dalt,
d'encendre'l, perquè no es pot encendre i anar xuclant,
és un puros que normalment el puros l'Avano es té a encendre
amb una teia, amb una miqueta de, anem a dir, la contraxapa que porta la caixa,
es fan unes estelles i amb allò s'encén i no es pot xuclar el puros.
El puros normalment s'ha de, com si ho fessis ben amb el puros,
i ja s'encén d'aquesta manera.
Així és com te'ls encenen, si vas a un restaurant de categoria,
veuràs que t'ho faran així.
Escolta, i el fum s'ha d'empassar o no, els puros?
Home, normalment s'empassa el fum, sí, jo me l'empasso,
no totes les calades, perquè si no acabaries...
Però sí, sí, alguna, de quan en quan, alguna sí que s'empassa.
Normalment, cada 10-12 n'en passes un parell, que no...
Però el fumador, el fumador de puros, com aquell que diu,
enfumar-se tot el puros, empassar-se tot el fum de 12 puros,
no crec que hi hagi ningú que ho faci.
I el xar 3 és un bon acompanyant per un puro o no?
Sí, és un bon acompanyant.
El licor xar 3 és bo, encara que jo prefereixo un bon whisky,
però bueno, el xar 3 també és bo.
Aquí crec que et donen torres, no sé si 5 o 10, també.
Bé, bueno, el torres també és bo.
Bueno, de torres tens des del 5, 10, Hordaix, Fontenac,
tens diversos tipus de la casa torres de conyacs, que són prou bons.
I després ja, doncs, depèn del conyac que vulguis,
tens, vale, Panto, Carnal Mendoza, o tens el Duque d'Alba,
o tens, oi, si et vas a francesos, però bueno, tens el Corbossier,
tens altres coses bones, com pot ser un Gènesis,
que és un conyac francès bastant bonet, també.
La conveniència perfecta seria aquesta,
el Gènesis amb aquell porcacit abans, com es deia el porcacit?
Sí, sí, amb un coiba.
Amb un coiba.
Un Gènesis d'un coiba i un cafè, un que mai cap el Montaigne.
I un bon sofà, eh?
Ah, això mateix.
Molt bé, que vagi bé.
Molt bé, bona tarda.
Doncs ja ho veieu, eh?
Tot un expert en el món dels furos i dels conyacs, també,
que m'ha dit unes plantes marques.
I ara el que farem serà acostar-nos a l'escenari,
a veure si podem parlar amb els frangolissons,
que seran els que posaran el component,
l'element musical d'aquesta tarda,
de cafè, copa i pudro per on duro aquí,
a la plaça del rei.
I pujarem al escenari a veure si podem parlar,
encara que sigui amb el Guille.
Estan aquí fent ja...
assajant.
Estan fent la prèvia.
De fet, encara no assajen.
I no volem parlar amb la Núria, a veure si ho sona.
La Núria, que és la cantant d'aquesta formació.
La Núria, de fet, és la cantant dels frangolissons
i també ens podrà explicar una mica el repertori
que hem parlat d'aquesta tarda.
Però abans anem a parlar amb el Guille, a veure què diu.
Perquè m'han dit que van actuar no fa gaire
a les festes de gràcia.
A veure què ens expliquen.
Guillem, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Heu vist quina cua que hi ha per aquí, no?
Sí, sí, però què és això?
Això, mira, que ho heu de parlar amb un altre,
no ho sabia tot, de puros i de copes.
Però escolta, que estem muntant,
no hauries d'estar estorbant els músics.
No tens res a fer.
Qui és vostè?
És directe rigorós, eh?
Què és això? Estic indignat.
És un atracament a marmar.
Quina ràdio és aquesta?
Parlarem amb el seu director.
És la municipal.
M'han dit que aquest equip de saps és molt bo, tu.
Sí, sí, de moment bé.
Jo ahir vaig estar per aquí, molt bé.
Vaig veure el concert d'ahir de l'associació de músics
i bé, bé, bé.
Porten tota la setmana treballant.
O sigui que també, que el seu mèric.
I vaja, i aquí estem nosaltres.
M'ha explicat que ara es veu que els bats
no els compten en bats, sinó que es compten en pressió
o alguna cosa així, però que serien 12.000 bats de saps.
És a dir, que hi ha xitxa aquí, eh?
Sí, jo com que sóc un ignorant en aquestes qüestions
de física, química i més enllà física...
Que sonarà bé, que sonarà bé, vaja.
Sí, home, això segur.
Home, esperem.
En tot cas, si sona malament, segurament serà culpa nostra.
Per tant, sí, suposem que sí, que sí, sonarà bé.
Escolta, Guillem, per aquest concert de tarda,
que fareu ara amb el cafè Copa i Puro per on duro,
heu fet un repertori una mica a mida?
Sí, bueno, hem volgut cançons que ja estaven dins del nostre repertori,
doncs que pensàvem que eren més adequades per la tarda
i també alguna coseta que no toca habitualment, no?
Pensant que és un públic no tan de ballar i no tan de gresca
com de gent que està per aquí, que pot estar escoltant.
Per tant, hi ha alguna consoneta més agarrà, fins i tot.
Vull dir que sí, està bé.
Jo crec que és un repertori una mica diferent.
El tuareu a la tarda i també al vespre, eh?
Sí, no, no, a la nit llavors hi ha el repertori habitual,
la canya més o menys habitual
i les versions clàssicos de ayer, de hoy i de siempre,
sempre amb aquell punt de bon gust
que ens impedeix tocar versions de Magodeos, per exemple.
Doncs, bueno, en aquesta línia que fem nosaltres.
Aquest escenari ja el coneixeu perquè vau actuar la Revella Remullada, no?
Si no, ho vaig anar a RAT.
Va ser l'any passat, va ser?
Va ser fa dos anys, a la Remullada, a l'altra banda de la plaça,
però sí, sí, la plaça ens la coneixem.
Sí, sí, i aquest any, aquest any passat,
per exemple, el dia de la música de l'Associació de Músics,
que també van participar, va ser aquí mateix.
Per tant, sí, home, és una plaça que, la veritat, està molt bé.
Jo crec que fins i tot per avui probablement
es pot quedar patida, no per nosaltres, evidentment, eh?
Sinó per l'acta que és, per la baixa de la Liga
que acumula molta gent, segurament estarà a rebentar,
però, bueno, clar, l'avantatge és que quan actues
en un lloc on hi ha tanta gent és que,
almenys als grups com nosaltres,
doncs, realment et sents molt més motivat, no?
I jo crec que toquem molt millor
quan tenim molta gent que això està passant bé,
perquè llavors se'ns dona una confiança
que fa que nosaltres també ens ho passem bé, disfrutem
i que d'alguna manera et desmelenis molt més, no?
Això us va passar a les festes de gràcia?
Quan no m'expliquis, aquí li vull preguntar.
Ah, bueno, pregunta-li a qui vulguis, a la Núria o al Jordi mateix.
Mira, la Núria no està fent res ara mateix, la Núria no fa res.
Fixa't que els altres estem aquí carregant coses i fent feina
i ella arriba aquí com una pepa.
Núria, què tal?
Ai, molt nerviosa, Pep.
És la primera vegada que t'entrevisto.
Sí, que fora, eh?
Tampoc no et diré gran cosa que no es tracta de mirar-nos el malic.
Saps que he tingut greus problemes per obrir el faristol?
Per què? Què li passa?
És l'única cosa que he de muntar jo,
perquè aquí ara estan muntant, si ho veus,
el bateria amb totes les caixes, bombos plats,
les guitarres, els amplis, els pedals.
Jo només he d'obrir el faristol.
I estic tan nerviosa que no me'n sortia.
M'he comprat un instrument, te l'ensenyo?
Sí, sí, anem a veure l'instrument de la Núria.
Què tal, Jordi? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Instrument promet, he de comprat un instrument nou?
Sí, sí.
No serà una pandereta?
Una pandereta, sí, sí.
Una pandereta?
Mira, jo mentre...
A veure, jo no soc...
He dit amb broma, no serà una pandereta.
A veure, jo no soc música, eh?
Llavors jo canto, però em fa bé de gust tocar alguna cosa.
Llavors la pandereta...
Però en rigorosa directa per Tarragona Ràdio
i més a més en exclusiva, la pandereta de la Núria.
Núria, quan vulguis.
Bé, ja fa temps que la tinc, ja des dels inicis,
però avui m'he comprat un ou.
Sí, la pandereta ho entenc, però l'ou no.
Mira, l'ou és de bali, és de fusta
i està decorat amb uns puntets,
fa un puntillisme molt divertit i molt artístic.
I mira com sona.
I més que res m'he comprat l'ou
perquè avui tocarem ara a la tarda cançons molt relaxants,
molt tranquil·letes, mig temps.
Molt diferent del concert de la nit,
que seran més animades per fer ballar la gent.
Però jo crec que a hores d'ara,
la gent que ve el cafè Copa i Puro
encara té una miqueta de ressaca de festes
i necessiten pau i tranquil·litat.
Ara parlàvem amb el Guia que em deia
que home, que quan et passa a un lloc
que hi ha molta gent, com és el cas,
que el concert és millor, tu, que xales més
i li preguntem, home, i això és el que es va passar,
per exemple, a Gràcia,
quan vam actuar a les festes major de Gràcia a Barcelona?
Clar, home, tu estàs dalt de l'escenari,
a veure, comences amb cert nerviosisme
i si veus que ja la gent avall s'entrega,
hi ha com un feedback.
Tu reps l'impuls de la gent.
Clar, quan veus que et miren,
que estan pel plantat, amb els braços creuats
i analitzant-te i no ballen,
home, la cosa és més freda, no?
S'encomana, quan el públic està animat,
des d'aquí dalt s'encomana
i la gent correix les cançons
i és molt bonic, es creu una simbiosi molt guapa.
Si m'ha d'explicar algun repertori,
seria el Jordi la persona indicada o no?
Per exemple, sí, Jordi Jarià, sí, sí.
Doncs sí, sí, gràcies, Núria.
Bona feina, Pep, eh?
Molt bé.
Sí, molt bé.
El Pep, per cert, que avui està treballant
perquè jo pugui fer festa.
Gràcies.
Per això, ho fem molt de gust, eh, Núria?
Escoltaràs la ràdio, no?, encara que sigui?
Sí, home, i tant, entre el mig concert, i tant, i tant, Pep.
Molt que dieu, molta merda, molta merda?
Sí, molta merda.
Molta merda.
Jordi, m'han dit que és la persona bona tarda, eh?
Hola, bona tarda.
M'han dit que és la persona indicada
per parlar una mica del repertori.
Tot i que hem dit que serà un repertori
a mida per l'hora que és, eh?
Que serà de la tarda, en fi, més suavet i tal.
Sí, eh, vaja, en principi hem intentat
preparar un repertori de tarda
amb temes que alguna vegada ens encaixen
amb el moment del dia
i també amb el fet que hi ha gent que, de fet,
està fent el cafè i està fent la copeta
i, d'alguna manera, doncs, té una filosofia diferent
del que farem encabat a la nit.
A la nit també actuareu,
perquè serà una altra història.
Doncs serà allà cap al vespre?
Sí, sí, vaja, cap al vespre, cap a la nit,
ja més aviat,
i sí, efectivament, jo crec que l'ambient de pla
si el públic canviarà força
i, per tant, també intentarem ser una mica
més animats i menys pausats que ara sí.
Abans ja hem conegut el Guille, la Núria, tu mateix.
Aquí ens falta el grup, a qui ens falta?
Aquí tenim el Fer, que és el que imagino que es deu sentir,
que toca la bateria,
tenim també l'altre guitarrista, Graciano,
i ens falta el teclista,
que imagino que arribarem d'un moment a l'altre.
Els teclistes sempre arriben tard o no?
No especialment, no?
Vaja, no té per què, no té per què,
però en aquests moments sí que està arriben tard.
Escolte'm una cosa,
i aquí dalt podreu fer el cafè Copa i Puro?
Seríeu portat duros o no?
No, no, no, jo no he portat duros.
Nosaltres avui penso que hem d'estar una mica per la feina.
Home, Puro ho podríeu tocar igualment, no?
Home, no ho sé, allò que et cau la cendra
ja és com una mica brut, potser no.
Ja ho farem després quan acabem de tocar a la tarda.
Cançó d'obertura?
Cançó d'obertura?
Jo crec que t'ho hauria de dir la Núria,
perquè he fet una transformació del repertori d'última hora,
però em fa el fet que és Proud Mary.
Vaig cap allà, eh? Jordi, fins ara.
Fins ara.
Jordi Haria, la guitarra del grup.
A veure, Núria, que m'han dit que tu saps
quina és la primera cançó que tocareu
i què cantaràs aquesta tarda?
És que jo sóc l'encarregada, ell sent el repertori,
jo sóc l'encarregada de posar les cançons en ordre,
perquè com que canto la majoria,
doncs les he de col·locar de manera que no em casqui la veu.
Passa que aquesta tarda tot serà molt tranquil·let,
ja tinc molt relaxant.
Començarem amb Proud Mary,
que, bueno, és una clàssica de la Creedence,
i ja està, per fer una mica de moviment de cadera
mentre la gent fa cua.
Jo crec que, bueno, com que la gent està de peu,
és, veus que una cuada, què hi hauràs d'ara?
Doncs mentre estan de peu es podran moure una miqueta.
Ja està.
Ah, i per cert, avui, no sé si t'ho han comentat,
farem un tema propi.
Ah.
No l'estrenem avui, ja el vam estrenar l'altre dia
al concert de la Chartres, i va agradar molt, la veritat,
i és un tema que ha composat la Graciano, el nostre guitarrista.
Vols que te'l presenti?
És un tema que es diu Te contaré,
el va composar ell, i ara l'hem arrenjat d'una manera
que queda molt santanero.
Graciano, què tal, com estàs?
Hola, què tal?
M'han dit que hi ha un tema nou que avui podrem escoltar
i que tu has composat.
Bueno, sí, un tema que teníem ja fa una miqueta de temps,
i sí, escoltarem.
I què parla aquest tema?
Amor, amor, que és la vida.
Que tria un fa, l'amor.
Sí, sí.
És un tema llagrimet o no?
No, és un blues lent,
és un blues lent, tipus Santana,
aires de Santana,
i que parla de l'amor.
L'escoltarem a la tarda o a la nit?
A la tarda, crec, a la tarda, crec que van al repertori de la tarda.
Molt bé, Graciano.
Vinga.
Gràcies.
Disfruteu.
Doncs ja ho veieu, els Frank Ouli,
que estan aquí, doncs, acaben d'afinar,
les guitarres, la bateria.
Núria, jo he de marxar, eh?
Ah, va, a l'on vas?
Jo ara me'n vaig cap a l'Ajuntament, cap a l'Ajuntament,
de fet, ja hi soc allà, ara.
De fet, jo ara hi soc a l'Ajuntament,
perquè des d'allà retransmetrem el pregó d'en Lluís Gavaldà,
però també els actes previs,
que és el Premi al Balcó d'Àmbient Cultural,
també, doncs, el Dia Mundial de l'Alzheimer,
que avui hi ha una xerrada abans previant aquests actes,
i serem allà.
És a dir, jo, de fet, ara sóc allà, Núria.
Sí, no, Núria.
Per si vols dir alguna cosa, doncs, aprofita, ara.
No, res, que els esperem,
vaja, si encara hi són a temps aquí al Cafè Copa i Puro,
i si no hi sou a temps,
a la baixada de l'Àriga, avui a partir de dos quarts d'una,
festa assegurada.
Núria Cartanyal.
Mira, això ha sigut al final, eh?
Frank Ollisson, gràcies.
A tu, Pep, gràcies.
Doncs és l'ambient d'aquí a l'escenari,
el Frank Ollisson continua amb el seu assaig,
i a baix, que bé, hi ha una cua nova,
que abans no hi era,
que és la cua que estan fent ara amb les persones
amb les que havíem parlat al començament d'aquesta connexió,
persones que estaven, doncs, canviant els seus duros per un tíquet,
i que ara estan, doncs, fent una altra cua,
doncs, per canviar el que seria el tíquet
pel Cafè Copa i Puro per un duro.