a Tarragona Ràdio i per internet a tarragonaradio.cat.
Amics de Tarragona Ràdio, en aquesta diada del divendres sant, una mica passat per aigua,
però bé que sembla que per fi el temps ha anat escampant i es comencen a veure clarianes.
Bé, però no estem aquí per parlar del temps, sinó per parlar de coses més serioses.
I per parlar de coses més serioses tenim aquí Montsenyor Jaume Pujol,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat. Molt bona tarda.
Molt bona tarda, una salutació molt particular.
Voldria, en primer lloc, saludar aquells que us agradaria molt estar aquí enmig de la processó,
però per malaltia, perquè esteu impedits o per qualsevol altra circumstància.
No podeu, perquè esteu treballant, no podeu estar amb nosaltres,
aquí dintre del Palau Cabisbal, a punt de veure desfilar la processó.
Senyor Arcabisbe Enguanya, a més a més de ràdio i de televisió tenim un afegitó,
que és internet. Sé que alguns dels nostres emissioners ens estiran escoltant,
perquè ja he rebut correus electrònics de Venezuela, de Filipines, de Canadà...
Sens dubte, i una salutació molt, molt particular, molt carinyosa a tots ells.
Ja els hi vaig escriure una carta que suposo que tots heu rebut,
els que m'esteu escoltant en aquest moment, heu rebut de mi,
per felicitar-vos aquesta Setmana Santa i sobretot la Pasqua de Resurrecció,
però des d'ara, des d'aquí, des de Tarragona Ràdio,
us envio una abraçada molt forta i una salutació molt carinyosa.
Senyor Arcabisbe, aquesta és la primera Setmana Santa després de l'any jubilar.
Hi ha alguna diferència en les anteriors?
Estem en un any jubilar també, que és l'any jubilar de Sant Pau,
i que a les nostres arrels, precisament, el que estic mirant és l'estàtua de Sant Pau
que tenim al mig del Pla de Palau, una estàtua que es va posar fa 50 anys,
quan es va fer l'any també paulí, i per tant estem en un any jubilar.
Però, sens dubte, que el record de fructuós o boriològic
ha anat calant profundament en els nostres cors,
i crec que en el cor de molta gent.
I això és el que es pretenia, precisament,
augmentar aquesta devoció, conèixer més a fons
quines són les nostres arrels cristianes,
i honorar-les, i això és el que estem fent encara en aquest moment.
I jo estic segur que, com una llavor que es va sembrar,
farà un arbre frondós.
Això tot just comença, com es va escriure un article molt bonic
de doctor Didac Bertran,
va escriure un article molt bonic,
dient, això tot just comença,
precisament, aquesta és...
L'any jubilar no es va acabar,
es va acabar, sí, l'any jubilar,
perquè totes les coses aquestes s'han d'acabar en algun moment,
amb una gran celebració, un oratori preciós,
del qual ja tenim en aquest moment el DVD i el CD,
i a la vegada això no s'ha acabat, això realment comenci.
Divendres Sant, moltes persones potser ho limiten als actes externs,
però què els diria per fer-los acopsar que hi ha alguna cosa més?
El Divendres Sant meditem la passió de nostre Senyor Jesucrist,
la seva donació, el seu lliurement a nosaltres per amor,
ens afecta profundament.
Els diria que, encara que ells no ho sentin,
els afecta profundament, perquè ell va morir per nosaltres,
per redimir-nos, per salvar aquest món del pecat,
i a cada un de nosaltres, dels nostres faltes, dels nostres pecats,
i per això no ens podem quedar amb l'extern,
que és molt bonic, que sens dubte és estupendo,
jo ho aplaudeixo, però el més important és
que nosaltres ens interroguem profundament.
Qui som? D'on venim? A on anem?
Perquè un home, que no eren sols home,
a l'aparència de molts només era un home, però no ho era,
era també Déu, va morir per nosaltres.
Quin sentit d'això?
I això ens dona llum sobre moltes coses de la nostra vida,
també en aquests moments difícils, de crisi,
en moments d'enfermetat, de dolor.
Si el dolor, molts dels que ens esteu patint,
potser malalties, impediments,
quan ens trobem limitats per les nostres nàfres,
per els nostres problemes, podem mirar el crisi.
I amb ell trobarem la pau,
trobarem també el sentit de la nostra vida.
I sabem que després d'aquest divendres sant,
aquí no s'acaba.
El divendres sant, la Setmana Santa no s'acaba,
el divendres sant, després de la processó,
sinó que ve un dissabte de silenci,
un dissabte en què sembla que el temps no passi,
però passi,
però s'arriba a la vella pasqual,
s'arriba al diumenge de resurrecció,
que aquesta és la nostra fe.
Nosaltres no creiem en una persona que va morir,
és veritat que va morir,
i va morir per nosaltres,
però sinó el que creiem és una persona
que ha ressuscitat i que viu.
I el que podem adreçar-nos en aquest moment,
cada un de nosaltres,
demanar-li el que necessitem,
posar en ell la nostra confiança,
ell ens va estimar fins a la mort.
I això és impressionant, penso.
Moltes gràcies, senyor arcabisbe,
i molt bona Pasqua.
Moltes gràcies, també aprofito
per enviar-vos a tots vosaltres
una Pasqua de resurrecció,
que sigui de veritat un dia molt feliç
en la vostra vida.
Moltes gràcies.
Tornem la connexió momentàniament
als nostres estudis centrals.
Endavant, Sílvia.
Tornem around and I'll be there.
Oh, there's a sky right through my heart,
but I'll wear it again.
Oh, I thought we were the human race,
but we were just another borderline case.
And the stars reach down and tell us
that there's always one escape.
Oh, I don't know where our love is gone
In this troubled land
Desperation keeps us strong
The brightest child is full of soul
I'm gonna love you
Tarragona, la view
Bona tarda des del pla de palau
d'aquí de Tarragona.
Estem emitint des del palau
de l'Arquivisbat de Tarragona
des d'on els oferirem en directe
la retransmissió de la processó
del Sant Enterrament.
Això serà possible per la col·laboració
entre Tarragona Ràdio,
Canal Català Televisió
i el Departament de Mitjans
de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Els saludem ben cordialment
Joan Serrano,
que té cura de la realització televisiva
i d'internet,
Lluís Coma,
responsable de l'àudio
i qui us parla,
Didac Bertran.
Enguany, aquesta retransmissió
arribarà fins a vostès,
com dit,
emitjançant la ràdio,
la televisió i l'internet.
Recordem que la freqüència
de Tarragona Ràdio
és el 96.7,
la de Canal Català Televisió
és el 21 de l'UHF
i que l'adreça d'internet
és www.tarragonaradio.com.
En aquests moments,
els armats estan aturats
davant del balcó principal
del Palau de l'Arquivisbat
on procedeixen a fer
la salutació
al senyor Arquivisbe.
Han inclinat les llances
i comencen a fer
les seves passades.
Mentre els armats
van fent les seves passades
aquí a Pla de Palau,
aprofitem la benentesa
per saludar
a totes aquelles persones
que,
per raó de malaltia,
d'edat
o de treball,
no poden seguir
la processó
del sant enterrament
des dels carrers
de Tarragona.
També ho fem
d'aquelles persones
que,
des de països llunyans,
ens estiguin veient
i escoltant
a través d'internet,
en especial
els missioners
de l'Arxidiòcesi
que estan treballant
per millorar
les condicions de vida
d'infinitat
de germans nostres
arreu del món.
Ho sabem
perquè ens han arribat
correus electrònics
que ens estan seguint
aquesta retransmissió
des de Filipines,
Egipte,
Marroc,
Venezuela,
Brasil i Canadà
i espero que
d'altres indrets.
Els armats
estan fent
les seves evolucions
davant del Palau
de l'Arcabisbat
i recordem
que els armats
pertanyen
a l'entitat
que organitza
aquesta processó,
la Reial i Venerable
Congregació
de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor
Jesucrist.
Els armats
de la Sang
són
la cor romana
que
encapçala
la processó
del Sant
Enterrament
al capdespre
del Divendre Sant.
Estan
documentats ja
des de meitat
del segle XVIII
quan sortiren
a la processó
de l'any
1758
que aleshores
se celebrava
el Dijous Sant.
Els armats
són uns
dels grans
protagonistes
d'aquest
processó
del Divendre Sant
i també
de l'acte
que Tarragona Ràdio
els ha ofert
en directe
aquesta tarda
des de les 4
de la recollida
dels misteris
des de diferents
indrets
de la Rambla
i de la part alta
de la ciutat
per acompanyar-los
fins a la plaça
del rei
que és
des d'on surt
la processó.
Com dèiem,
els armats
que compleixen
250 anys
pertanyen
a la real i venerable
Congregació
de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor
Jesucrist
i està formada
per un capità
Manalles
que
si agaféssim
les denominacions
de l'exèrcit romà
seria un prefecte
el que està
desfilant
en realitat
no és una cohort
sinó
és una mitja
centúria
que és
una
guàrdia
d'honor
la formen
un trompet
6 tocadors
de tevals
que porten
la capa
blanca
igual que
la trompeta
32 armats
amb la seva característica
cap a vermella
la seva llança
i el seu escut
i els portadors
d'atxes
que porten
una túnica
blau clar
al llarg
de la processó
i en llocs
concrets
com ara
aquest
el pla de Palau
o també
el pla de la Seu
o la plaça
La Font
i la Rambla Nova
fan diferents
evolucions
anomenades
passades
pot ser
la passada
d'un
la de dos
la formació
i passada
de quatre
l'encreuament
la cadena
bunllarg
etc.
La processó
del Sant Enterrament
és
amics
i amigues
oïdors
de Tarragona
Ràdio
telespectadors
de Canal Català
de Televisió
i amics
que ens puguin
estar veient
i escoltant
des d'internet
la processó
del Sant Enterrament
com dèiem
és l'acte públic
més important
que és
Divendres Sant
organitzat
per la Congregació
de la Sant
també
és el primer acte
que va organitzar
aquesta entitat
i que
amb els canvis
que
al llarg del segle
s'ha anat produint
ha vingut
organitzant
ininterrompudament
des de l'any
1550
amb l'assistència
de les diferents
confereries
de la ciutat
per tant
la història
de la processó
és molt extensa
i realment
no podem pretendre
d'explicar-la
detalladament
encara que
l'espai
de transmissió
sigui
una miqueta llarg
de fet
aquesta processó
de Setmana Santa
que organitza
la Congregació
de la Sant
no és
la mateixa
que s'organitzava
per l'interior
de la catedral
i que
el 1870
fins i tot
sortia al carrer
domnant
el tomb
a la seu
metropolitana
la data
del 3 d'abril
de 1550
és de la primera
processó
del Sant Enterrament
organitzada
per la Congregació
de la Sang
la bandera negra
en aquests moments
desfila
davant
del Palau
de l'Arcabisbat
i cal recordar
que la congregació
disposa
de dues banderes
la principal
i la negra
aquesta última
la que està
passant
acompanyada
pels congregants
que fan sonar
els carraus
està registrada
en els inventaris
del segle XVI
l'actual
data
de l'any
1939
i obre
el pas
de la processó
com dèiem
està portada
per un
congregant
acompanyat
d'altres dos
amb
carraus
que és un instrument
d'una gran
simplicitat
usat antigament
els tres darrers dies
de la Setmana Santa
en substitució
de les campanes
dies en què
el soroll
era produït
amb fustes
i massoles
i ara
comença
a entrar
aquí
al Pla
de Palau
la congregació
dels aspirants
del gremi
de Marejans
és
amb la seva
actual
forma
la seva data
de fundació
cal anar a rebuscar
a l'any
1759
està entrant
aquí
en aquest
Pla
de Palau
el misteri
anomenat
el Sant Sopar
que com dèiem
pertany
al gremi
de Marejans
representa
els dotze
apòstols
que estan
asseguts
al voltant
de la taula
i Jesús
en el moment
que està
dret
a la taula
també
en el moment
de la instauració
de l'Eucaristia
aquesta obra
feta
amb resina
data
de l'any
1995
i és obra
de l'artista
andorrà
Emili Soler
Carcoler
veiem
amb aquestes imatges
que serveix
al Canal Català
de Televisió
de Tarragona
els armats
com van abandonar
la Pla
de Palau
i en aquests moments
ja està
just
davant
del
balcó
de Palau
des d'on
segueix
la processó
el senyor
Cabisbe
acompanyat
del seu
vicari general
fa una setmana
o poc menys
que ha estrenat
el càrrec
mossèn Joaquim
Fortuny
aquest
sant sopar
el porten
una vintena
de portants
els
agremiats
del gremi
de marejans
porten
vesta
i cua
penitencial
negres
amb un escapolari
triangular
blau-marí
una duguera
amb una gola
i també
la medalla
realment
per aquests
carrers
de la part alta
resulta
impressionant
veure
desfilar
aquests
soldats
romans
per un dia
la seva
petjada
aquí
en aquests
carrers
carregats
d'història
sens dubte
ens porten
en aquells
temps
llunyans
però
que
viuen
el record
de tots
en els quals
els soldats
romans
tenien
la seva
caserna
aquí
ben a prop
darrere
del que
vull dir
és la catedral
i la
davant nostre
davant
de les càmeres
de
la
televisió
del canal
català
de
televisió
de Tarragona
els
la bandera
negra
de la
sang
aquesta
bandera
acompanyava
els
condemnats
de mort
en els seus
darrers
instants
junt
amb el
Sant
Cristo
Aquesta
tradició
es va
mantenir
fins
la darrera
execució
que hi va haver
a la nostra
ciutat
l'any
1974
en que
encara que
no van arribar
a acompanyar
el reu
per les circumstàncies
diverses
d'aquells
temps
sí que van
estar disposats
i a punt
per si calia
el seu
concurs
van estar
acompanyant-lo
això sí
congregants
en aquells
darrers
instants
del reu
i tenim aquí
el panor
dels aspirants
del gremi
de marejans
que com dèiem
com a tal
el gremi
està fundat
l'any
1759
desfila
també
la bandera
principal
d'aquest
gremi
cal dir
que la
processó
del
Sant
Enterrament
és una
de les
més
característiques
de
Catalunya
i també
de l'estat
espanyol
la
processó
d'aquest
Sant
Enterrament
de Tarragona
ara
és candidata
a ser
tresor
del patrimoni
cultural
immaterial
sembla ser
que
aquesta
processó
s'ha convertit
en una
candidata
a esdevenir
un dels
deu
tresors
del patrimoni
cultural
immaterial
de Catalunya
i Andorra
d'acord amb la
iniciativa impulsada
per l'organització
capital de la cultura
catalana
altres candidatures
admeses
fins ara són
la passió de Sant
Frutuós
també de Tarragona
el patrimoni
literari
català
la processó
i la dansa
de mort
de Verges
la Catalunya
exterior
la sardana
els castells
l'escoloní
de Montserrat
la foguera
de Sant Joan
la cantada
de Maneres
de Calera
del Prof.
Ugell
la passió
de Cervera
la fira
del teatre
al carrer
de Tàrrega
la festa
del serpent
de Manlleu
la diada
Sant Jordi
i el so
de la tenora
el patrimoni
material
es defineix
segons la
convenció
per la protecció
del patrimoni
material
de l'UNESCO
com els usos
representacions
expressions
coneixements
i tècniques
que les comunitats
els grups
i en alguns casos
els individus
reconeixen
com a part
integrant
del seu patrimoni
cultural
aquesta obra
de l'escultor
Emili Soler
Carcoler
que representa
el Sant Sopar
té una característica
molt singular
i és que
tots els apòstols
figuren
que són
representacions
són retrats
de personatges
molt coneguts
al
Serrallo
al nostre
barri
marítim
han vist
els amables
telespectadors
i ho comuniquem
als nostres
oïdors
al balcó
de Palau
on
el senyor
arquivisbe
està seguint
aquesta processó
acompanyat
del seu vicari general
mossèn
Joaquim Fortuny
i del
canonja
obrer
mossèn
Josep Maria Serra
com a cosa
característica
com dèiem
és que són
retrats
de persones
vivents
i com a cosa
ben curiosa
el cronista
oficial
de la
Setmana Santa
i ara també
cronista oficial
de la ciutat
el doctor
Josep Maria
Sabater
Bosch
està representat
també aquí
en aquest
Sant Sopar
amb una figura
que no és
gaire agredosa
però
perquè es tracta
de la d'ajudes
però realment
tots aquests personatges
han fet
i fan
història
la nostra
Setmana Santa
els amables
oïdors
no poden
veure
les
magnífiques
imatges
que està servint
tant per a
televisió
com per internet
els nostres
companys
del canal
català
de televisió
aquí
a la llum
rogenca
de les atxes
es projecten
les sombres
dels participants
en aquest
processó
del Sant Enterrament
a les parets
de vella
pàtina
d'aquesta
part alta
veiem
com passa
ara davant
del Palau
Orquebisbal
el
gremi de Marijans
la seva junta
directiva
encapçalada
pel seu
conciliari
i rector
de la parròquia
de Sant Pedre
del Serrallo
mossèn
Joaquim Gràs
malgrat el temps
que amenaçava
pluja
i malgrat
els pronòstics
pessimistes
i malgrat
també
l'ensurt
que hem tingut
aquest matí
i gairebé
bona part
de la tarda
amb alguna
gotellada
que altra
el temps
sembla que
s'hagi
aclarit
una mica
i sembla
que
no hi hagi
almenys
per ara
un risc
imminent
no
beraber
3
ets
tot any
Junts
quan terreny pugui arribar a la seva fi sense cap necessitat d'haver de córrer per l'aigua.
La processó del divendres sant, que se recordi, ha estat sorpresa algunes vegades pels aiguats.
Un d'ells va ser tremendo l'any 1874, el famós aiguat de Santa Tecla,
que va deixar tanta misèria, és a dir, no es va produir el divendres sant, això sí,
però va deixar tanta misèria a la ciutat que es va acordar no fer la processó.
Altres suspensions han estat l'any 69, el 93 i no fa gaires anys també, fa 4 o 5 anys.
I en aquests moments comença a entrar el pla de Palau a l'associació La Salle,
L'associació La Salle participa en la processó des de l'any 1907.
Està formada per alumnes, en aquest cas, d'aquest col·legi
i acompanyen el pas anomenat Oració a l'Hort, obra dels artistes Massaguer i Rius.
Aquest pas, que d'aquí uns instants farà l'entrada aquí al pla de Palau,
mostra el moment de l'oració de Jesús a l'Hort de les Oliveres.
Jesús és confortat per l'àngel, el qual li ofereix el calce de l'amargura.
El misteri es guarneix amb una branca d'olivera, farigoles i romaní,
que naturalment es renoven cada any.
Va ser estrenat l'any 1942 i, com dèiem, són els seus autors Massaguer Rius de Barcelona.
Els associats porten una vesta morada amb estola, punys i cingles de color grana
i una gola blanca amb una cinta també de color grana.
L'Evangelista Marc ens descriu així aquesta oració a l'Hort.
diu, van arribar en un terreny anomenat Getsemaní.
Va prendre amb ell, Pere, Jaume i Joan, i els digué,
sento a l'ànima una tristor de mort.
Quedeu-vos aquí i vetlleu.
S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava,
Abba, pare, tot és possible, aparta de mi aquesta copa,
però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
Això pertany a l'Evangeli de Sant Marc, capítol 14, versets 32, el 36.
I mentre es van desfilant els joves associats i associades de la Salle,
un pensa que l'Hort de les Oliveres és un indret realment impressionant per tot el que significa.
Recordo unes meditacions que va fer el patriarca ecumenic Bartomeu I, Constantinople,
que deia, cal moldre les olives per tal que l'oli de foc, l'esperit sant,
s'escampi sobre les ferides del món.
Passió de Jesús, solitud, els amics íntims s'adormen.
Senyor, allibereu-nos d'aquesta son,
mentre la passió de Cris continua en la passió dels homes.
El pas de l'oració a l'Hort
va desfilant per aquí, pels carrers de la part alta de Tarragona
i en aquests moments ja està davant del Palau de l'Arcabisbet.
la part alta de Tarragona
i en aquests moments ja està davant.
Descărccoll
i l'or con aquests moments ja està davantmişament
si erenem ambit
i precisament de fortunately el senyor
emtoje tot el l Uns cone hathers
en Krist置
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Recordem que aquesta transmissió de la processó del Sant Enterrament
arriba fins a vostès en directe per la col·laboració entre Tarragona Ràdio,
Canal Català Televisió i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivitat de Tarragona.
Davant del banc principal de Balau està aturada la junta directiva de l'associació Massatge.
Val recordar que aquesta associació figura dividida entre alumnes i antics alumnes.
Els antics alumnes comencen aquí ara la seva desfilada al Pla de Balau
i acompanyen el misteri del petlleu i pregueu.
Escenifica a Jesús a l'hora de les Oliveres quan convida els seus deixebles més estimats,
Pere, Joan i Jaume, mitjadormits, a pregar amb ell.
El misteri també es guarneix en farigola i romaní.
És una obra de Claudi Rius de l'any 1943
i els associats porten vesta morada amb estola, punys i cingla de color granata
i una gola blanca amb cinta també de color gran.
Els antics alumnes, alguns porten la cucurulla morada.
La bandera dels alumnes el porta el diputat, el senyor Ricomà de Castellarnau.
Sonen les nou al cloquer de la catedral.
Les hores marquen el pas del temps i els davals marquen el pas dels participants d'aquesta processó,
siguin portants de misteris, acompanyants, siguin també penitents.
Darrerament s'està observant també una millora amb els acompanyaments musicals d'aquest divendres sant.
El que en principi van ser bandes de música
i que van desaparèixer per qüestions principalment econòmiques
i van donar lloc a les bandes de tambors,
ara estan incorporant altres sons.
Algunes han incorporat les tarotes, altres els sacs de jamecs,
la qual cosa dona una major riquesa de sons en aquesta processó del divendres sant tarragoní.
La bandera de l'associació d'antics alumnes la porta el senyor Josep Ignacio Guada,
que fins a l'any passat va ser el president de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona.
Gràcies.
Estem escoltant el so de les tarotes i dels sacs de jamecs,
que precedeixen el misteri de Jesús a l'Hord de Setzamaní.
Podríem llegir un fragment de l'Evangeli segons Sant Lluc.
Jesús sortir i se n'anar, com de costum a la muntanya de les Oliveres.
El seguirem també els seus deixebles.
Arribat al lloc, els digui, pregueu Déu, que no us deixi caure amb la tentació.
Ell s'allunyà a una distància com la d'un tir de pedra, s'allunyà i pregava amb aquestes paraules.
Pare, si vos ho voleu, allunyeu de mi aquesta calça, perquè no es faci la meva voluntat, sinó la vostra.
Se li aparegué un àngel del cel que em confortava.
En ple combat interior, pregava més intensament i la seva suor semblava com gotes de sang que caien fins a terra.
Aquest seria el tema de l'anterior misteri, el de l'oració a l'Hord.
I l'específic d'aquest, estem seguint Sant Lluc, és quan diu que Jesús s'aixecar de la pregària,
se n'anar cap als deixebles i els trobar adormits de tristor i els digué,
per què dormiu?
Aixequeu-vos i pregueu que no caigueu amb la tentació.
Malgrat la baixa temperatura que s'està vivint aquí, al Pla de Palau,
veiem que les localitats, les cadires, les grades preparades per acollir la gent que desitja veure aquesta processó
s'han omplert totes i hi ha infinitat de persones també d'enveus seguint aquesta processó.
Aquesta és la magnífica imatge, obra del escultor Claudi Rius, de l'any 1943.
realment el patrimoni artístic que desfila,
pels carrers de Tarragona en aquest divendres sant, realment impressionant.
Parlant de la processó d'aquest sant enterrament,
podríem fer una miqueta d'història i recordar que l'any 1742,
en establir-se la congregació definitivament a Nazaret,
la processó del dijous sant, recordem que aleshores se feia en aquest temps,
surt i torna a entrar a Nazaret i ja no es tornen les imatges al miracle.
Una de les processons més importants del segle XIX és la de l'any 1857,
a la qual hi assistiren 700 atges.
actualment s'ha calculat que són entre 3.000 i 5.000 persones, segons els anys,
les que participen en aquesta desfilada pels carrers de Tarragona.
Han vist la presència femenina important en aquesta processó.
i cal dir que coincidint amb una reforma dels estatuts de la reial i venerable congregació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist,
que es va fer l'any 1858,
que es va presentar a l'arcabisbe doctor Costa Iborràs,
es va disposar a traslladar la processó el divendres sant,
quedant definitivament instaurada aquest dia.
I també, ara fa, des de l'any 1859,
fa això 150 anys,
va quedar expressament prohibida
l'assistència de dones a les fileres dels congregants,
si bé podien assistir-hi com a penitents.
Aquesta prohibició va estar en vigor més d'un segle.
Durant aquest temps hi va haver algunes peticions al respecte,
però la congregació de la Puríssima Sang
no va autoritzar l'assistència de dones fins a l'any 1980.
Va ser la gran eclosió d'aquesta processó del divendres sant tarragoní.
I mentrestant estan passant davant de nosaltres
els membres de la Confereria de Pescadors.
Aquesta Confereria
és una de les més antigues
perquè, malgrat les fundacions i refundacions,
podríem dir que desfila des del segle XIV,
encara que es consolida com a tal
la Confereria de Pescadors
a partir dels anys 50 del segle passat.
Aquesta Confereria de Pescadors,
la seva indumentària és molt característica,
el gris i el blau,
i al seu escut hi figura una àncora
amb una creu blanca.
veiem la magnífica obra de Claudi Rius
amb la figura de Jesús
d'en Peus
davant dels seus disciples
que s'acaben de despertar.
La processó està aturada
aquí davant del Palau de l'Arquivisbat
des del lloc
des del qual
Tarragona Ràdio, Canal Català, Televisió
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona
els estan oferint
aquesta retransmissió.
Ara aquest pas de l'Oracional Lord
enfila el carrer del Claustre
i està a punt d'entrar
al Pla de Palau
el pas anomenat
La Presa de Jesús.
Aquest pas el va sis allà
l'artista barceloní
Jaume Satorres i Capell
l'any 1956.
I mentre veiem com passa
la banda d'instruments
tradicionals
d'antics alumnes
de la Salle
podem dir que
els confrades
dels pescadors
ho hem dit abans
però ho recordem
porten veste
a cua penitencial
i cucurulla
de blau grisós
els que en porten
i escapolari
i faixa
blau marit
els que van sense cucurulla
porten una gola
amb una cinta blava
Es comença a notar aire
aquí
al Pla de Palau
els amables oïdors
no ho podran comprovar
però sí
els telespectadors
i les persones
que ho segueixin
a través d'internet
només veient
a la part superior
de la pantalla
com es movien
els tomassos
dels balcons
del Palau
de l'Arcabisbat
La presència femenina
en aquesta processó
del divendres Sant
ha anat guanyant
amb importància
el pes dels temps
i realment
el seu nombre
actualment
és
francament
considerable
gairebé
podríem dir
un 50%
un 50-50
com se diria
avui dia
el senyor arcabisbe
va seguint
aquesta processó
del d'entrenament
des del balcó
del Palau
de l'Arcabisbat
els núvols
cobreixen
el cel tarragoní
d'aquest divendres Sant
i per tant
en guany
no podrem
parlar
gaire
de
l'aparició
de la Lluna
en alguns moments
determinats
aquella famosa
Lluna
de Nissan
i ara
estan a punt
de posar
marxa
el pas
de la presa
de Jesús
el pas
consta
de cinc talles
de fusta
policromada
i escenifica
el moment
en què Jesús
és detingut
a l'or
de les oliveres
de Getsemaní
i traït
per Judas Iscariot
metrestant
estem veient
el panor
de la
feria
de pescadors
de Tarragona
aquest pas
que poden veure
els amables
de l'espectador
es veu
que un soldat
amb actitud
d'agafar
Jesús
i al darrer
del pas
Sant Pere
amb l'espasa
de Sant Veinada
que ataca
a Malcus
també es veu
Judas
al costat
del mestre
amb la seva
bossa
de diners
a les mans
de l'Evangeli
segons Sant Lluc
llavors
arribat
tot de gent
allà
on era Jesús
el qui es deia
Judas
un dels dotze
els anava
al davant
i s'acostava
a Jesús
per besar-lo
Jesús
li digué
Judas
amb un vest
traeixes
el fill
de l'home
després
digué
als grans sacerdots
als oficials
de la guàrdia
del temple
i els notables
que havien vingut
allà per detenir-lo
heu vingut
armats
amb espases
i garrons
com si jo fos
un bandoler
mentre estava
amb vosaltres
al temple
cada dia
no em vau tocar mai
però ara
és la vostra hora
ara
les tenebres
tenen el poder
ells
se l'endugueren pres
i el portaren
al palau
del gran sacerdot
i aquí potser
hi hauria un moment
de demanar
al senyor Jesús
que el cor
no se'ns capgiri mai
com se li capgirà
ajudes
us demanem
senyor
que la vostra
bona nova
sigui sempre
el criteri
de les nostres vides
i us preguem
també
senyor Jesús
que ens perdoneu
perquè
moltes vegades
ens alluernen
altres interessos
interessos
de mal
de tancament
de pecat
de mort
el silenci
s'ha fet
en aquesta part
alta
de la ciutat
que és
dintre
de la part alta
que és
de pla
de palau
i mentrestant
van desfilant
els diferents
membres
d'aquesta
confraria
que és una de les més
antigues
a les que desfila
en el divendres
sant
tarragoní
perquè
aquesta confraria
com dèiem
és des del
segle
XIV
que passa
per aquests
per aquests
carrers
de la part alta
de la nostra
ciutat
mentrestant
va seguint
el seu
pas
les confraries
diferents
ara en aquests
moments
fa la seva
aparició
la dels
aspirants
l'assany
i de la
soldat
que porten
el seu
panor
els
nens
van
amb la
seva
vest
blanca
i
l'escapulari
vermell
amb la cinta
de color
vermell
mentre que
les nenes
van vestides
amb una
cúnica
blanca
i amb un
escapulari
blau
amb una
gorla
blanca
amb un
també
amb una
cinta
blava
veiem que
al gremi
de pescadors
la bandera
la porta
la senyora
Rosa
Rossell
l'agintora
del patrimoni
de l'ajuntament
de Tarragona
veiem també com es mouen els arreglaradors
que van intentant marcar l'ordre d'aquesta processó
veiem els propis de cada confreria
i també els de la sang
que són els que tenen la coordinació general de la processó
veiem la junta directiva dels pescadors
al conciliari
mossèn
Josep
Masdeu
que és el rector de la parròquia de Sant Fructuós de Tarragona
la presa de Jesús
pels amants
de les estadístiques
i d'aquests detalls curiosos
podem dir que el porta
sobre les seves esquenes
23 portants
qualsevol cosa
representa un gran esforç
perquè són moltes hores
els carrers de Tarragona
no són fàcils
per portar
aquests misteris
perquè hi ha molts desnivells
aquí a la sortida
de Palau
fins al
del Pla de Palau
fins a l'entrada
dels
carrers del claustre
la pendent
és força important
i hi ha unes quantes
al llarg de tota la ciutat
com per exemple
la baixada de Misericòrdia
o
també la pujada
jo he dit
la baixada
de peixateries
que realment
allí
s'ha de fer un esforç
realment considerable
i sobretot quan ja es porta
unes quantes hores
de processó
els aspirants
encara estan desfilant
per aquí
el Pla de Palau
de la Sang
o de qualsevol altra
confreria o germandat
són aquelles persones
que per l'edat
no poden formar part
encara de la confreria
l'any 1863
precisament
el primer panor
dels aspirants
de la Sang
o dels fazins
menestrals
va sortir
en aquesta processó
i l'any 1904
es va constituir
l'associació
de joves aspirants
a la congregació
de la Puríssima Sang
fent-se càrrec
del pas
de la flagellació
que esperem
que d'aquí a una estona
entri dins
el
a la Pla de Palau
seguint el seu exemple
dels aspirants
a la Sang
altres confreries
i germandats
van cedir
a l'ús
dels misteris
de les seves respectives
sessions aspirants
com se va desdevenir
en el cas
de l'oració
de l'hort
que es va passar
als alumnes
de la Salle
i el 1940
es va crear
la secció
aspirants
dels nazarens
on hi podia entrar
qualsevol menor
de 17 anys
l'any 1958
es va crear
la secció
d'aspirantes
de la Soledat
fins a l'edat
de 14 anys
que l'any següent
ja
assisteixen
a la processó
del dissabte sant
recordem que demà
precisament
a partir de les 6 de la tarda
sortirà
de Nazaret
i es traslladarà
fins a la catedral
i tornar de cap a Nazaret
aquesta processó
de la Soledat
una processó
en principi
reservada
a les senyores
molts escriptors
han parlat
d'aquesta
processó
del divendres sant
per exemple
recordem
el francès
company
l'any 1930
o bé
l'any
l'any 1936
aquest autor
alemany
deia que
a Tarragona
la Setmana Santa
conserva íntegrament
el seu antic
caràcter saber
patètic
i imposant
el poble
sense distinció
d'idees
la respecta
amb una tolerància
exemplar
Joaquim Maria de Nadal
l'any 1958
deia que
quan els turistes
arribin als seus punts d'origen
ponderaran
la riquesa
la magnificència
la solemnitat
d'aquesta
setmana
santa tarragonina
quan a mi
no podré
arrencar mai
de la meva ànima
val a dir
que no intentaré
pas fer-ho
l'encís
d'aquell divendres
sant tarragoní
que és
fonamentalment
per amunt de tot
una vibració
de l'ànima
cristiana
i romana
alhora
de la Tarragona
catalana
el pla
de palau
ja ha aturat
el misteri
de la
flagellació
que pertany
com hem dit
a la secció
d'aspirants
de la real
i venerable
congregació
de la Puríssima
Sant
Esperem que
en algun moment
o d'un mix
de Canal Català
Televisió
ens ofereixin
la imatge
d'aquest
misteri
que és
una obra
tallada
amb fusta
l'any
1948
per l'artista
en postí
Innocenci
Soriano
Montegut
Enguany
encara que
alguna vegada
hem dit
que
les bestes
porten
la seva
cua
penitencial
aquest any
per raó
de la
pluja
que ha caigut
o que ha amenaçat
i que
amb alguns indrets
ha format
tolls
als diferents
carrers
Enguany
una de les
característiques
d'aquest
processó
és a dir
les cues
de les bestes
doncs
no es pot
contemplar
perquè
la porten
recollida
hem vist
fugazment
i segurament
el veurem
a l'entrada
del carrer
del
claustre
el misteri
de la
flagellació
és una escena
en què
Jesús
és
flagellat
per tres
torturadors
romans
davant
la presència
d'un
centurió
i ara
entra
en aquesta
pla
de
palau
a la
confraria
del
Cristo
del
Buen Amor
i
Nuestra
Senyora
de l'Amergura
com
Sant
Juan
Evangelista
més
coneguda
popularment
com
els
andalusos
aquesta confraria
es va
fundar
l'any
1993
i
porta
una
indumentària
típicament
andalusa
amb una túnica
blanca
el feixí
i una capa
de color
lila
el feixí
també és lila
la gola
és blanca
amb alguns
cassos
i porten
la
la cinta
també
de color
lila
aquesta
confraria
té
dos
misteris
cal recordar
que
té la seva
seu
a la
església
de la
presentació
o de
Sant
Nicolau
de Bari
a Tarragona
al carrer
de la Pau
del
Protecturat
el primer
dels misteris
ara
en aquests moments
estem veient
la magnífica obra
d'Innocenci
Soriano
Montegut
la de la
flagellació
és una de les obres
més impressionants
d'aquest
divendres
Sant
de
Reunir
és un
misteri
que el porten
amb rodes
a causa
del seu
gran pes
i realment
l'expressió
la força
que transpuen
aquestes imatges
és realment
impressionant
la cara
d'odi
que el presenta
en el saig
la certa indiferència
del santurió
fa pensar
una mica
amb la nostra
actitud
a vegades
davant
de
Jesucrist
davant
de tot el sacrifici
que ha fet
el Senyor
per tots
nosaltres
de l'Evangeli
segons
Sant Joan
Llavors
Pilat
feu assotar
Jesús
i els soldats
li posaren
al front
una corona
d'espines
que havien teixit
i el cobriren
amb un mantell
de porpre
anaven passant
davant d'ell
i li deien
salve
rei dels jueus
i li donaven
bufetades
Són nombroses
les persones
que estan
contemplant
el pas
d'aquest
processó
del Sant Enterrament
del divendres
Sant Tarragoní
una processó
del Sant Enterrament
que arriba
fins a vostès
en directe
per la col·laboració
entre Tarragona Ràdio
Canal Català
Televisió
i el Departament
de Mitjans
de Comunicació Social
de l'Arquivisbat
de Tarragona
Dos quarts de Déu
al cloquer de la Catedral
La processó
com hem dit abans
ja té una història
gairebé
ininterrompuda
des de l'any 1550
al principi
i com tota cosa
i com tota cosa que comença
el recorregut
de la processó
era molt reduït
així
aixi
aixi
el primer any
l'any 1550
el primer any
de celebració
les antiques cròniques
registren
que va passar
per la plaça
del Rei
per la Portella
pel carrer
d'en Granada
donant la volta
per el carrer
de Sant Pau
fins davant
de Palau
després va seguir
cap al Pla de la Seu
carrer Major
carrer la Nau
fins a tornar
a Natzaret
A partir de l'any 1678, amb el tapiat del portal del rei, com ja hem dit,
la processó pujava de la Rambla Vella fins a Nazaret per a seguir l'itinerari explicat.
Durant el segle XVI i XVII, la processó pràcticament no va patir cap canvi important d'itinerari.
Això sigui, a partir del segle XVIII, feia un itinerari pràcticament invers de l'anterior,
és a dir, sortint pel carrer La Nau i retornant pel carrer Granada.
I consta que l'any 1735, una petició feta al procurador de la congregació,
que era aleshores el senyor Nicolau Muntanya, per part del vicari general de l'Arxidiòcesis
de fer passar la processó per les voltes a Sant Cristòfor, avui carrer del Pare Iglesias,
i davant l'Ufussà, és a dir, l'enterrament, davant del cementiri,
vull dir, és que és on està actualment el Col·legi de l'Ensenyança,
on hi ha l'Església del Col·legi de l'Ensenyança i també el Seminari Pontifici,
allò era l'Ufussà, doncs aquesta modificació no va ser acceptada per la Junta Directiva de la SANG.
En aquests moments passa davant nostre el Cristo del Buen Amor,
de la confraria del Cristo del Buen Amor i Nuestra Senyora de l'Amergura,
com Sant Juan Evangelista.
Representa Jesús, coronat d'espines i flagel·lat, assegut en actitud meditativa.
És obra de la Rausenca Maria Mercè Bassoi Carreras i està tallada amb fusta de cedre.
És una obra que es va fer l'any 1996.
Recordem, estem veient com van passant endavant nostre,
com ho poden observar els amables telespectadors i els amics que ho estiguin veient a través d'internet,
com els confrares d'aquesta confraria porten vesta blanca i feixir capa i cucurulla,
els que en porten naturalment de color lila, i també porten la medalla de la confraria.
El Cristo del Buen Amor està transportat a l'esquena d'una vintena de portants.
I el segueix un altre pas, que és la Nuestra Senyora de l'Amergura, com Sant Juan Evangelista.
Aquest misteri és obra de l'artista Jesús Méndez L'Astruchi.
És un artista sevillà.
Representa les imatges de la Mare de Déu de l'Amergura,
acompanyada per un Sant Joan Evangelista,
que estan contemplant els dos el Jesús meditatiu,
després del salvatge càstig que el va sometre al caprici del governador humà.
Als peus del Cris meditatiu hi ha 5.000 clavells vermells,
simbolitzen la sang que va vessar per nosaltres.
I ara passen les dues figures de la Nuestra Senyora de l'Amergura,
un senyor quadre evangelista.
que la Mare de Déu, precisament, enguany estrena el mantell,
que va ser beneït fa poques setmanes pel senyor arcabisbe.
Junts al president de la confraria veiem un infant que encara va amb el xumet.
És a dir, que la continuïtat dels confrares està garantida,
veient l'edat d'aquests infants.
En aquests moments ho estan ensenyant els nostres companys del canal català de televisió.
El silenci s'ha fet aquí al pla de Palau.
El cel es manté ennubulat però estable
i, afortunadament, les prediccions més pessimistes no s'han acomplert.
Esperem que així es mantingui tot aquest divendres any.
a l'imatge tenim el senyor arcabisbe entre el vicari general,
mossèn Joaquim Fortuny i el que no en jobrer, mossèn Josep Maria Serra.
Antigament, els diferents passos o misteris tenien el costum de fer el que es deia l'acatament.
És a dir, quan arribaven davant del senyor arcabisbe,
li feien tres anades envant i enrere,
simbolitzant una reverència a qui representa la figura de Crist, el senyor arcabisbe.
Com podeu veure, els tomassos es mouen a l'impuls de l'aire fred d'aquest divendres s'han de reunir.
Magnífiques aquestes imatges que ens ofereix el canal català de televisió.
I ara comença la seva desfilada, la Germandat del Sant Exeomo.
La Germandat del Sant Exeomo es va fundar entre els anys 1868 i 1871.
És també una de les confreries més antigues en quant a la presència del seu misteri
a la processó del divendres sant tarragoní.
Aquesta Germandat està molt vinculada al santuari de Loreto,
que regenten els pares rogacionistes.
El so dels tabals marca el pas del misteri de la Mare Déu de l'Amargura i Sant Joan Evangelista,
que està enfilant ja la baixada per anar cap al carrer del claustre
i després d'allí a escribenies velles, pla de la seu.
Gràcies.
Al llarg d'aquesta transmissió hem parlat moltes vegades de l'Església de Nazaret
i cal recordar que és l'Església seu de la real i venerable congregació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona,
que es troba a la plaça del Rei.
Avui té la porta principal, sense ús, al carrer de Nazaret
i, com hem dit moltes vegades, és el punt de partença i de retorn
de la processó del divendres sant.
És més coneguda com l'Església de la Sang.
L'antiga església de Nazaret, sobre la qual s'assenta la moderna,
que és l'actual cel de la Conferia de la Sang,
es veu ja que la troba documentada Hernández Sanoja
en una declaració testifical davant la cúria del rei Alfons Alcars
de la carta jurada pel príncep de Tarragona i la seva muller,
renunciant a favor del comte i l'arcabisbe
de les dues parts de la Dominicatura de la ciutat,
reservant-se una tercera.
En el document s'esmenta que la qüestió es dirimi
a l'Eglésia Santa i Maria Que Contigua Es Ipsi Castro.
Hernández Sanoja identifica les dues esglésies
i creu que ja existia el 1162,
com també ho reflecteix després Salvat i Bové.
Nazaret, segons aquest autor,
datava d'inicis del segle XIII.
Per la seva banda, Requesens Comas documenta per primer cop
l'església de Nazaret l'any 1214,
quan els veïns demanen que l'església
fos per l'ús dels veïns en temps de Ramon de Recovertí.
En qualsevol cas, estem parlant de quasi nou segles enrere.
I ara, davant d'aquest palau,
hem vist un moment el misteri anomenat Exceomo,
d'aquesta mateixa germandat.
És una escena en la qual presenta Jesús,
després de ser flagel·lat i presentat al poble per Pilat,
acompanyat per un equilífer.
va ser fet l'any 1994
per l'artista andorrà Emili Soler Carcaler
i és una reproducció del que s'havia perdut
en temps d'aquella fullí cronoclastra de l'any 1936.
Segons Sant Joan,
diu,
després de ser soldat i coronat d'espines,
Jesús sortirà fora
portant la corona d'espines i el mantell de porpre.
I Pilat digui a la gent,
aquí teniu l'home.
I aquí tenim la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista.
L'escena d'elecció homo
ens fa pensar
moltes coses.
per exemple,
Marc
diu,
després de veure-ho d'aquella manera
tan
nefrat,
diu,
ells cridaren encara més fort,
crucifiqua-ho.
I Pilat,
volent contentar la gent,
els deixa lliure
barrabàs
i va entregar a Jesús
perquè fos crucificat.
El poble
havia aclamat Jesús
quan va entrar
a Jerusalén.
Ara
crida
Mateu.
Ja no són persones,
sinó
una fera col·lectiva,
assegada a gada
de tortura i de sang.
Quin mal no hi ha de l'home?
Quina força no hi tenen
les tenebres?
Per què aquest ritual
de crueltat
que es rebeja
en el innocent?
Jesús
és rei.
Ha entrat
a Jerusalén
com a rei.
Mireu-lo ara
com un rei
sense ciutat.
Aquest
és el nostre Déu,
el Déu que excloem
del món
que ell ha creat
i que,
encarnat en aquest món,
assumeix
tota exclusió.
És una història cruel,
un gnosis
de destrucció
matar
per oblidar
que tots morim.
Història cruel
i irònica
perquè
bar-abàs
vol dir
fill del pare
i el que governa,
Pilat,
sense cap altra veritat
que el seu poder,
afalaga el poble
i dóna curs
a la seva follia
i salva així
l'ordre del César.
Terrible
saviesa
la dels opressors
que envien
bocs
emissaris
a les masses
però
tot escapgirarà
perquè el servent
que sofreix
quan haurà
ofert la vida
en sacrifici
per expiar
les culpes
veurà la llum
i s'encessiarà.
I per ell
tots els marginats,
tots els sense rostre,
així eren
anomenats
els esclaus,
veuran la llum
i ens seran
saciats.
Diu
el Patriarca Comènic
Bartomeu I,
Arquabisbe de Content
i Noble.
Senyor Jesús,
rei sense rei
alma,
obriu la porta
dels nostres cors
per tal
que la vostra
dolça llum,
forta
com una vida
sense mort,
brilli en el món
dels barrabàs
i dels pilats.
Senyor Jesús,
flagelat
pels nostres pecats,
vós
que no coneixeu
el mal
i rebeu
les bufetades
en silenci.
Arrenqueu allò
que hi ha en nosaltres
de tenebre,
partigen de buidor,
per tal
que no necessitem
més bocs emissaris
i veiem en tothoma
el Bart Abbas,
el fill del pare,
l'assassí
estranyament
alliberat.
com fou
tancat el paradís,
Déu va anunciar
que la terra
produiria espines,
la terra
seria maleïda
i l'home
colpit
per la mort.
Hem vist com
els butxins
us han coronat
amb les espines
els nostres odis
i sofriments.
el pare
ha carregat
damunt
de Jesucrist
les culpes
de tots nosaltres.
Quan era maltractat,
no obria la boca
com els anyells
portats a matar.
I és que Jesús,
tots els membres
del vostre
sant cos
han suportat
les carn
i per nosaltres,
el vostre cap,
les espines,
el vostre rostre
bufetades
i escopinades,
la vostra esquena
els assots
i la vostra mà
la canya.
I malgrat tot,
sou rei,
vos
sou el rei
de la vida.
Els butxins
us coronen,
us revesteixen
amb la porpa
reial
de la vostra sang.
A la vostra mà
hi ha un ceptre
de burla,
però tanmateix
és un ceptre.
Sense saber-ho,
profetitzen.
I malgrat tot,
sou sacerdot.
Amb majestat pacient,
porteu el dolor
del món
per consumir-lo
al foc
del vostre amor.
Vau ser
a les noces
de canà.
Ara
sou
a les noces
de sang.
I recollim ara
un altre cop
una pregària
de Bartomeu I.
diu així.
Aquí teniu l'home.
Mostreu-nos l'home
en tota persona
torturada.
Aquí teniu l'home.
Mostreu-nos l'home
en tot rostre
famolent
de pa
o de sentit.
Aquí teniu l'home.
Mostreu-nos
en el rostre
de l'home
aquesta bèstia
carregada
que camina
a rodolons
cap a la mort.
Mostreu-nos
el vostre rostre,
la imatge
de Déu.
Malgrat
les previsions
és
nombrosíssim
el públic
que
contempla
el pas
d'aquesta
processó
del sant
enterrament
aquí
a la part
alta
de la ciutat
de Tarragona.
La processó
en aquests moments
està aturada.
hem vist
els banderers
del sant
axiomo.
Són diversos
els banderers
que hi ha
a la processó
del sant
enterrament
els que duen
les diferents banderes
de cadascuna
de les associacions
que intervenen
en la processó
i el banderer
principal
de la processó
és el que porta
la bandera
de la sang.
Els infants
no es perden
detall
d'aquesta
processó
i ho segueixen
el més ben
embolicats
que poden
els seus pares
i és que realment
la imatge
dels infants
és
corprenedora
i això
ens hauria
de fer pensar
la gran oportunitat
catequètica
que tenim
aquí
amb aquesta
processó
del sant
enterrament
per explicar
els diferents
moments
de la passió
de Jesucrist.
Realment
s'ha parlat
que és
una catequesi
caminada
i seria interessant
que les
confraries
prenguessin
una mica
de
reprenguessin
més aviat
els seves
antigues
propòsits
que eren
ajudar
el culte
diví
ajudar
a propagar
la bona nova
a part
de diferents
funcions
socials.
Aquestes
confraries
algunes d'elles
mantenen
encara
a propòsit
de qüestions
socials
els anomenats
montepius
o mons
de pietat
que constituïen
una part
molt important
del funcionament
de les congregacions,
germandats
i confraries
de l'antiga
setmana santa.
Eren entitats
unides
a les mateixes
i tenien
la finalitat
social
d'atenció
econòmica
principalment
a malalts,
persones
necessitades
o difunts
i les seves
famílies
previ
pagament
d'unes
quotes.
Evidentment,
les seves
funcions
van esdevenir
obsoletes
a partir
de la implantació
de la seguretat
social
per part
de l'Estat.
Però,
per exemple,
la germandat
de Jesús
Nazaré
encara
conserva
una secció
de socors
mutus
continuadora
de l'antic
Montepio
que se l'anomena
popularment
els morts,
és a dir,
perquè ajuden
a sufragar
els enterraments
dels germans.
Aquesta també
era una de les funcions
de les antigues
germandats.
Veiem
que l'aire
s'ha girat
força
i els siris
van resistint
aquests
impulsos
de l'aire.
Antigament
es feien servir
els anomenats
blandons
o brandons,
que era un gran siri
amb un bleu únic
d'un gruix considerable
per dur
les processons.
Els blandons
eren
durs
per als aspirants
o seccions
infantils
de les diferents
associacions,
a diferència
de les atxes
que eren
pels
congregants
o confrares.
Actualment
estan en desús
a la processó
de Tarragona
d'ençar
el nou sistema
de petroli.
Bé,
nou,
relativament nou.
Les atxes
eren
una mena
de siris
llargs
bruixuts
de forma
quadrada
en quatre
blends.
Eren
de majors
dimensions
que els
blandons
i es van
dur a la
processó
fins l'any
1987.
Per això
ironitzava-me
una mica
amb això
de nous
quan es va
produir
la substitució
del sistema
d'atxes
de cera
pel de
les de
petroli.
Això
es va
produir
a causa
de les
pressions
municipals
per evitar
la brutícia
causada
per la cera
als paviments
dels carrers
i tenint
en compte
principalment
el nou
paviment
de la coca
central
de la Rambla
Nova
i així
es va
impulsar
aquest canvi.
Del nou
model
fem una mica
d'història
es van
adquirir
un total
de 1200
atxes
de cartró
pintat
de blanc
i 600
blandons
amb un cost
total
aleshores
de 3.240.000
pessetes.
En aquell
any
només
els nens
petits
van
usar
els siris.
Les atxes
podien ser
de diferent
coloració
segons
l'ús
que estimava
millor
cada
confreria.
El més habitual
però
no cal dir
és el blanc.
En el cas
dels nozzerents
a finals
dels anys 50
els que
assistien
a la
processó
destapats
se'ls
lliurava
un atxe
blanca
i els que
ho feien
amb caputxa
amb cucurulla
se'ls
lliurava
unes
atxes
verdes
i vermelloses
que indicaven
la filera
esquerra
i dreta
respectivament.
és a dir
els que
anaven
amb atxa
verda
havien d'anar
a l'esquerra
i els que
anaven amb atxa
vermellosa
a la dreta.
A altres anys
el color vermell
es va substituir
pel negre
però això
no va durar
gaires anys.
el sac de jameixi
ja està esdevenint
un so
característic
del divendres
sant
tarragoní.
cal dir que
durant la setmana
santa
durant tots aquests dies
previs
al divendres
any
i solen a
pe
concerts
de música
sacra
a diferents
indrets
de la ciutat
que organitzen
les diferents
entitats
participants
en aquests
actes
de la setmana
santa.
El pas
de
Alexe Homo
n'hi ha hagut
uns quants
anterior
amb aquest
hi havia un
que era obra
del pare
caputxí
Josep Maria de Vera
que era una obra
realment
també important
són dutes
a les esquenes
dels portants
aquesta denominació
de portants
són les persones
com dèiem
que duen
espatlles
coll
o
els diferents
passos
i antigament
havien estat
majoritàriament
remunerats
però
actualment
són tots
voluntaris
els carrers
de la Tarragona
Antiga
ofereixen
un marc
plàstic
realment
extraordinari
per a la desfilada
d'aquestes
magnífiques obres
que són
els misteris
de la nostra
setmana santa
durant un temps
es va desformar
una certa polèmica
de com
havien de ser
aquestes obres
hi havia
la preferència
per a la talla
hi havia qui
tenia preferència
per
l'escultura
modelada
amb
pasta
i també
últimament
ha aparegut
la resina
en imatge
veiem
el pare
Mario
Bonanno
durant tants anys
va ser
prior
dels
pares
relacionistes
del
santuari
de
Loreto
és un
napolità
que ha esdevingut
un tarragoní
pels quatre
cantons
els pares
rogacionistes
cal recordar
que
estan
moguts
pel carisma
de Sant
Aníbal
Maria
Difantxa
que
va crear
aquesta
congregació
amb la idea
de pregar
per les vocacions
sacerdotals
rogacionistes
ve del
rogate
ergo
dominum
mesis
és a dir
pregueu
el senyor
que enviï
el senyor
l'amo
de les
meses
dels
sembrats
que enviï
segadors
amb els seus
sembrats
per l'impuls
de Sant
Aníbal
Maria
Difantxa
d'aquest
carisma
el papa
Pau VI
va instituir
la Diada
Mundial
de
pregària
per les
vocacions
que
enguany
s'escaurà
si no
anem equivocats
al calendari
el dia
3
de maig
es torna a posar en marxa
el pas
dels
del s'anexió
homo
d'un
anya
que envioi
Sona en les deu al cloquer de la catedral, recorda el pas del temps.
I parlant del pas del temps, enguany se celebra el 200 aniversari d'un fet que va convulsionar la ciutat, la Guerra del Francès.
La població va patir variacions enormes en sols uns mesos.
De 27.000 habitants al primer trimestre del 1809, es va passar uns 10.000 a causa d'una epidèmia que, a part de la mortalitat,
foragitava una part dels habitants i refugiats d'Arragona.
Per aquestes raons, com hem dit abans, també, des d'aquell any fins al 1814, no es va celebrar la processó,
encara que sí que hi van haver rogatives.
Sembla ser que també aquest 1809 és quan data el penó del gremi de Marejans,
el que passa que possiblement correspon a l'any en què va ser restaurat.
I aquest any, també, el 1809, les velles cròniques registren que la congregació de la Sang va obtenir el perdó per un reu que anava a ser justiciat
i que va ser inscrit en el llibre de la congregació
i que aquesta església de Nazaret va ser ocupada, aquella 1809,
per les provisions de boca de Rorrei, és a dir, per l'exèrcit,
i allí no s'hi podia celebrar missa.
Els espectadors es protegeixen del fred d'aquesta nit del divendres Sant, com poden,
alguns amb antes, els altres ser apretants uns als altres,
però l'important és que aquella por que hi havia de que plogués,
de moment sembla que s'ha esbenit, afortunadament.
Veiem ara l'estandard de la germandat del nostre pare Jesús de la Passió.
Aquesta germandat es va crear l'any 1940
i està molt vinculada al món de la informació,
perquè el seu primer president i fundador
va ser el senyor Martí Maríes,
que era el director, aleshores, de Ràdio Tarragona.
Els inoblidables, Josep Maria Terrassa, Marcel Riera, Josep Soler,
aquests van formar part de les primeres juntes d'aquesta germandat
que ara està erradicada a la parròquia de Sant Joan de Tarragona.
Actualment el número 1 d'aquesta germandat
és el senyor Joan Juncosa Penedès,
l'inoblidable guionista de les aventures d'en Magineta Pelacanyes
i també guionista durant molts anys
de la desapareguda ja emisora Ràdio Tarragona,
actualment Ràdio Nacional d'Espanya.
Passen davant nostre els aspirants
de la germandat del nostre pare Jesús de la Passió,
que porten vesta blanca i una creu de belluta gravat.
els germans, la seva vesta és de bellut grana amb escapolari,
cua penitencial, que recordem que enguany no estan desplegades,
i cucurulla els que em porten blanca, amb una creu de lleutor.
El Jesús de la Passió és el misteri que farà la seva entrada
en aquesta pla de palau.
Aquest misteri ha tingut molta història,
perquè el primer que va tenir aquesta germandat
va ser obra de Felipe Coscolla de Ribagorza,
del mateix 1940,
que va desaparèixer amb un incendi
del lloc on es guardaven
i del qual només queda una mena d'esquelet realment impressionant,
que es veu la força que tenia la talla de Felipe Coscolla.
Després d'aquest misteri,
després d'uns quants anys
d'anar la germandat sense pas
a la processó del Sant Enterrament,
doncs va ser substituïda
per un més petit
de pasta d'olot.
Misteri força digna,
però que pel seu reduït tamany
li deien el pitufo.
Després, aquest va donar pas
a una controvertida obra
de Josep Maria Saumells,
perdó, de Lluís Maria Saumells,
amb resina
amb unes característiques
molt pròpies d'aquell gran artista
lamentablement desaparegut
en un accident de trànsit
als nostres carrers
i amb aquelles mans
tan saumellanes.
Després,
ha estat substituït
arran de l'any passat
per una obra
d'Amenós.
és una recreació
de l'antic pas
de Felipe Coscolla
de Ribagorza.
Amb essència és el mateix,
però hi ha alguna aportació més
d'aquesta artista,
com una serp
als peus
del Cris
que porta
la creu
al Coll.
I ara,
aquest pas
va acompanyat
per una banda
de tambors
i tarotes,
que dona també
uns sons
que ens porten
potser
a aquelles èpoques
medievals
on aquest
sant enterrament
passava per queixos
mateixos carrers,
però
amb un públic espectador
avillat
d'una altra manera,
naturalment.
de l'Evangeli
segons Sant Joan.
Llavors,
Pilat
els entregar
per a
crucificar-lo,
prenguer en Jesús
i sortir
portant-se
ell mateix
la creu
cap a l'indret
conegut
amb el nom
del lloc
de la calavera,
en hebreu
Gògota.
Senyor,
ensenyeu-nos
a portar la creu
al costat vostre,
seguint la crida
que vos mateix
ens heu fet.
Ensenyeu-nos
a estimar
sempre
tal com vos
heu estimat.
Ensenyeu-nos
a mantenir-nos
ferms i fidels
tal com vos
us hi heu
mantingut.
Ensenyeu-nos
a donar la vida
tal com vos
l'heu donada.
Ensenyeu-nos
a acceptar
la duresa
d'aquest camí
i ensenyeu-nos
a renunciar
a tot el que calgui
per tal
de seguir-vos.
La germandat
del Sanseomo
i la germandat
del nostre pare
Junts de la Passió
tenen una història
força curiosa
i coincident.
Per resultar
un temps
que
es va parlar
que
una,
la de l'Alecció
era una congregació
amb misteri
i
la de
Sant
perdó,
sí,
un misteri
sense
congregació
i la
del nostre pare
Jesús de la Passió
era una congregació
sense misteri.
En alguns moments
van bé
d'anar
junts
i van bé
d'anar
reforçats
per
congregants
de la Sang
perquè poguessin
sortir
aquestes
confreries,
aquestes germandats.
Un cas semblant
també va patir
la del descendiment
de la Creu.
Denguany
ha fet història
pel fet
de,
per primer cop,
la possessor
del Sant Enterrament
Tarragoni
en aquestes associacions
vinculades
al Sant Enterrament
Tarragoni
que estigui
regida
per una dona,
la senyora
Maria Victòria
Arbeloa.
veiem com
les palmeres
de l'or
de l'arquebisbat
es mouen
impulsades pel vent
i com també
ara
les cues
dels membres
del nostre
pare Jesús
de la Passió
la mantira
dels quals
porta
el
vicepresident
de la Diputació
senyor
Joan
Areggio.
Porten
ara ja
aquestes
les cues
desplegades
i
veiem que
estan
agitades
per l'aire
que s'està aixecant
aquí
en aquest
pla de Palau.
Esperem
que això
no sigui
signe
que tornin
els núvols
amb l'aigua.
Estan veient
com
el pas
dels
del nostre
pare Jesús
de la Passió
estan filant
al carrer
cap al carrer
del claustre
i
parlaven
en alguna altra
ocasió
dels diferents
itineraris
que ha fet
aquesta processó.
Així,
per exemple,
podríem parlar
que a la segona
meitat
del segle XVII
la processó
sortia cap
a la baixada
de la peixateria
seguia
pel cos
del bou,
plaça
de la Font,
carrer Salines,
Pallol,
Cavallers
i Manxó.
A partir de l'any 1797
es va tornar a fer
el recorregut original
degut a la petició
del senyor
arcabisbe,
fra Francesc
Armanyà,
que la processó
s'havia d'acabar
abans de les 9 de la nit
i així es passava
més aviat
per la plaça
de Palau.
A principis
del segle XIX
es va ampliar
el recorregut
i la processó
ja baixava
fins a la Rambla Vella.
Aquí
es van produir
petites variacions
el 1804
i del
1820
al 1822
no es va passar
pel Palau
Episcopal
per haver
la seu
vacant.
passarà
la junta
directiva
de la germandat
de nostre pare
Jesús de la Passió
amb el seu
conciliari
mossèn Jordi Figueres
vicari
episcopal
de Tarragona
i
perdó
el senyor
Josep Francesc Valls
que és
a més a més
de president
d'aquesta
germandat
és també
el síndic
de Greuges
de Tarragona.
Bé,
dèiem que
del 1820
al 1922
no es va passar
pel Palau
Episcopal
per haver-hi
la seu
vacant
i a partir
de l'any
1840
les confreries
participants
van tenir
seriosos
problemes
per passar
per l'art
d'en Salvi
que estava
entre els carrers
Escrivenies
Velles
i la nostra
senyora
del Claustre
a causa
d'haver
desmuntat
diversos
passos.
això
es reprodueix
encara avui dia
aquí
al mateix
carrer
del Claustre
perquè
és gairebé
és molt difícil
poder passar
per segons
quins indrets
sobretot
en la part
aquella
en què
s'aixeca
la casa
del Degà
la magnífica
ben restaurada
pels
col·legis
d'enginyers
on tenen
la seva seu
i que
obliga
els diferents
misteris
a fer
tota una sèrie
d'exercicis
de bona
conducció
per poder
passar
sense
rascar
les parets
i ara
veiem
el pas
anomenat
el Sirineu
o
primera
caiguda
pertany
a la
reial
germandat
de Jesús
Nazaré
i representa
l'escena
de la primera
caiguda
de Jesús
a la via
dolorosa
mentre
Simó de Sirena
l'ajuda
amb la creu
i un esclau
la sota
davant
l'atenta mirada
d'un soldat
imperial
és autor
Antoni Parera
i data
de l'any
1930
és dels
pocs passos
que es van salvar
d'aquella
follia
econoclasta
de l'any
1936
aquest
misteri
que pel seu
gran pes
va
a rodes
és
acompanyat
pel cor
dels aspirants
dels
Nazarens
que en aquests
moments
estan
cantant
davant
del palau
de l'Arquivisbat
davant del
balcó
on està
el senyor
Arquivisba
i
dissoltadament
esperem
que la cosa
no vagi
més
veiem
que s'obren
molts de paraigües
perquè està
començant
un petit
esporneig
que
esperem
que es quedi
amb això
amb esporneig
és
un petit
que t'invint
així
Aquesta veritable obra mestra d'Antoni Barrera
es va salvar perquè aquest pas no es custodiava dins d'una església, sinó a un magatzem.
Els passos que l'any 36 estaven guardats amb esglésies
van patir els estralls d'aquella bogeria que va sacsejar el nostre país
i que desembocaria en una segnant guerra civil.
El cor infantil, com vostès han pogut observar, els amics ho segueixin a través de la catalana de televisió o per internet,
el cor infantil dels nazarens porta una vesta negra sense cua i amb un pitet blanc.
El pas que estem contemplant en aquests moments, el sirineu, la primera caiguda,
l'acompanyen els aspirants que porten vesta, piquet i cua penitencial negres.
De l'Evangeli segons Sant Lluc
Pilat entrega Jesús a la pena que ells volien.
Quan se l'enduien, agafaren un tal simó de sirena que venia del camp
i el carregaran la creu perquè la portés darrere Jesús.
En aquests moments es procedeix a cobrir amb plàstics aquest misteri
per evitar que la pluja pugui malmetre'l.
Recordem que l'any 1993, precisament tot just quan s'estrenava el misteri del nostre pare de Jesús de la Passió
fet per Lluís Maria Saumell, Sant Pau Reposi,
l'aigua va sorprendre la processó a meitat del recorregut.
Com que aquell misteri havia sortit una mica correcuita,
la pintura encara estava bastant fresca
i com que costa molt assecar quan se pinta sobre resina,
és diferent quan se pinta sobre talla o sobre pasta,
l'aigua va malmetre la pintura fins a l'estrent que es va haver de tornar a repintar el pas.
L'aire i l'aigua estan posant en dificultats la tasca de les persones
que intenten protegir el pas de la primera caiguda, el pas del Sirineu.
Sant Marc descriu així la història aquesta.
I van obligar a portar a la creu de Jesús un que passava,
un tal Simó de Sirena, que venia del camp.
Simó és un nom jueu, però Sirena és una ciutat grega situada a l'Àfrica.
Havia tornat a la terra dels avantpassats i la conreava.
Havia de ser un pagès fornit, brut de la terra que nodreix,
content potser perquè els arbres fluiters havien florit.
Imagineu-vos la escena.
Simó de Sirena arriba a les portes de la ciutat i no sap res d'allò que passa.
L'oficial de les tropes romanes d'ocupació el veu forçut i pobre
i l'obliga a portar a bon pas la creu de Jesús.
no és un deixeble, no és pas un amic, perquè els apòstols s'han dispersat,
però tanmateix ell no fuig i porta la creu que no li era destinada.
N'hi ha molts a qui la vida obliga a portar la creu i no saben què és la creu de Crist.
La porten cada vegada que s'avancen a nodrir, vestir i acollir el desconegut.
No els van pas conèixer, deien de Crist, però ell els diu, a mi m'ho vau fer.
Simó encara tenia als ulls l'arbre florit,
però sota la sang presa potser va entreveure un rostre de llum
i llavors va comprendre que, en comptes d'un arbre sec,
portava el nou arbre de la vida.
Reprenem les pregàries del patriarca Bartomeu.
Diu així
Senyor, el destí ens obliga a portar la vostra creu.
Feu-nos comprendre que és la vostra
i que, en realitat, vos porteu les nostres.
Senyor, nosaltres portem les passions com si fossin creus,
amb amor, però també amb engany.
Pel vostre sofriment, allibereu-nos de la il·lusió
i transformeu les nostres passions.
no pas buides, de mort, en compassió.
Senyor, portem la creu de la nostra mort,
de la mort dels que estimem.
Feu-nos comprendre que, en la vall profunda,
sou vos qui ens espereu,
vos qui heu convertit la meva creu,
la vostra, en ressurrecció.
I ara entra dins la pla de Palau
el pas conegut com Jesús Nazaré,
dit també de la Verònica,
o el pas del Jellet.
pertany a la real germandat de Jesús Nazaré.
La escena de la trobada de Jesús
amb la mare en el moment en què la Verònica
aixuga el rostre de Jesús,
acompanyats per Maria de Cleofàs
i Maria Solomé.
Aquest pas va ser cisellat
pel barceloní Josep Rius Mestres
l'any 1907.
La imatge de Jesús,
que es va malmetre durant la guerra,
és de Salvador Martorell,
el gran artista del canonja
que la va fer l'any 1940.
l'acompanya a la secció de Maries del Calvari,
la branca femenina
de la real germandat de Jesús Nazaré,
que porten vesta i cua penitencial negres
amb pitet i currulla,
les que em porten d'aurada.
Aquest misteri,
el del Jesús Nazaré,
el porta a l'esquena
a 17 portants.
Veiem que els paraigües
es van plegant,
bona senyal,
i mentrestant el vent
continua bufant
i potser cada vegada més fort.
i mentrestant el vent
i mentrestant el vent
i mentrestant el vent
i mentrestant el vent
opefant
i mentrestant el vent
i mentrestant el vent
i mentrestant el vent
i mentrestant el vent
a usted
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.




Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
la imatge del Cris de Penitents.
El Cris de Penitents és una obra que va substituir
a una perduda durant la guerra
i pertany a la real i venerable congregació
del Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
i representa la imatge de Jesús defallint pel pes de la creu.
Fou cisellat per Innocensi Soriano Montagut l'any 1961.
Cal recordar que els congregants i penitents de la Sang
porten vesta, cua penitencial, cucurulla i cinturó de cuir negres.
Veiem els peus dels calços dels penitents.
I com l'aigua comença a impregnar el vestit policromat
d'aquest Crist, aquesta magnífica talla.
Estem sentint la coral Augusta interpretant un cant molt característic.
i continuant amb el que dèiem abans,
la descripció dels diferents estris que formen part dels improperis,
havíem quedat amb el clau de la mà dreta,
segueix també naturalment el de la mà esquerra,
el clau dels peus, dos martells, dues tanalles,
un rellotge de sorra, 25 agonies,
és a dir, els braços estesos en creu,
amb un petit crucifix a la dreta
i una espelma apagada a l'esquerra,
la túnica,
tres daus,
un vas amb vinagre,
una esponja,
la llança,
cinc plats amb cendra,
la lluna,
el sol,
cinc llagues,
cinc escales,
quatre tovalles,
dos llençols,
el sudari
i una creu de nusos.
En pantalla els portadors de creus.
Els congregants de la sang que volen algun improperi
o avalar alguna persona que no sigui congregant
perquè el pugui dur a la processó del divendres sant
han de fer la seva sol·licitud per escrit
amb ventilació suficient
segons uns terminis que fixa habitualment la sang.
En cas d'extraordinària abundància de peticions
es realitza un sorteig
per fer-ne la distribució entre els sol·licitants.
Els portants dels improperis
es reuneixen abans a la processó
o a l'església de la Santíssima Trinitat
on sols hi poden entrar els penitents
després de mostrar la bulleta
i amb la caputxa posada
per conservar l'anonimat.
Allí els fan una breu plàtica preparatòria
ja que la major part
assisteixen com a penitents
per una prometença feta.
3 quarts d'onze al cloquer de la catedral.
Recordem que aquesta retransmissió
de la processó del Sant Enterrament
arriba fins a vostès en directe
per la col·laboració entre Tarragona Ràdio,
Canal Català de Televisió
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arquivisbat de Tarragona.
I allà a la llunyania
on el carrer de Sant Pau
desemboca ja al pla de Palau
veiem el Sant Cris de la Sang
que és la imatge fundació de la congregació
que porta el seu nom.
Representa Cris de mort i crucificat.
va ser tallada amb fusta l'any 1940
pel canongí Salvador Martorell Lluller.
Aquesta peça substituïa
a una de baró
que es va perdre durant la guerra.
Veiem el senyor arcabisbe,
el mossèn Joaquim Fortuny
i el mossèn Josep Maria Serra
aquí al balcó central
del pla de Palau.
Veiem Cris a la creu.
Es podria parlar de fracàs
però no, no ha fracassat.
És un crit de fe i d'esperança.
Aquest home enfonsat, caigut,
és l'espiga daurada
de la qual menjarà el seu pa al poble.
No, no, no ha fracassat.
Per més que estigui sol,
suspès entre cel i terra,
hi ha Déu amb ell,
morint de la mateixa creu.
En cada clau
hi ha un rubí de sang
que brilla com l'or.
En ell conflueixen el dolor,
la passió,
la mort dels homes.
No, no ha fracassat.
El patíbol de la creu
és el seu tron.
Des d'ell dicta
la llei de l'amor.
Amb l'obscuritat del fracàs,
el lladre hi veu en claredat
i descobreix les faccions
d'un rostre diví.
Després del bon lladre,
molts ens beneficiem
dels seus gestes de mort.
Som una prova
que la creu
continua salvant el món.
Gràcies, senyor,
perquè no heu fracassat.
molts espectadors
estan abandonant
els seus llocs
perquè la pluja
i l'aida
són considerables.
Vèiem els penitents
com
amb els peus descalços
continuen
imperterrits
la seva marxa.
Aquí veiem
les portadores
de les tovalloles
i els llençols
amb la cua
desplegada.
És una estampa
realment
corprenedora.
És una estampa
digna
d'un aigua fort
antic.
Veiem
el crís de penitents
que per cert
malgrat
anar amb rodes
és un
misteri
difícil
de maniobrar
sobretot
a les baixades.
Aquí
els seus portadors
pateixen
de valent
perquè no
s'embali.
Poden veure
l'esforç
que estan fent
les persones
que intenten
els seus portants
que intenten
frenar-lo.
L'esforç
amb terreny mullat
encara s'incrementa
i no cal dir
el que poden
patir
a la baixada
de Misericòrdia
amb aquella
terra de còduls
que patina
d'allò més
quan cauen
quatre gotes
i ara
l'aigua
ja
ve a ser
força important
l'acumulació
que s'està veient
a la terra.
L'aire
és notable
el podem notar
amb el nostre
micròfon d'ambient
i veiem
l'esforç
dels penitents
i de les penitents
aquí
portant aquestes creus
lluitant
contra l'aigua
i contra l'aire.
hem vist uns moments
les agonies
que són els penitents
de la processó
que duen
una mà
un crucifix
i l'altre
una espelma apagada
els braços en creu
i que tenen
sentit
penitencial.
És una cosa
molt
dura
perquè
costa
mantenir
els braços
en creu
durant tot
el que dura
la processó.
aquí
aquí arriba
el
Sant Cris
de la Sang
acompanyat
dels seus
majorals
veiem també
com
el
Cris
de penitents
ja en fila
al carrer
del
Claustre
com
l'aire
està
sacsejant
els
tomassos
del
balcón
de l'Arcabisbat
veiem
com
l'aire
sacseja
també
els
escapularis
dels
aspirants
que
acompanyen
el
Sant
Crist
La Coral
Augusta
dirigida
pel
Mestre
David Molina
està
acompanyant
aquest
Sant
Crist
Cal dir
que
aquest matí
amb la funció
de les
set
paraules
també
aquesta
coral
acompanyat
interpretat
els motet
entre
paraula
i paraula
Mentrestant
la processó
va
seguint
el seu
recorregut
com dèiem
l'any 1859
la processó
trencava pel carrer
Cavallers
cap a la baixada
del Roser
Rambla Vella
i pujava
per Portalet
l'any
1875
es passa
per primera vegada
per la plaça
de la Font
i la Rambla Vella
l'any
1883
es torna
a passar
per Palau
baixant
per la guitarra
descalços
i escrivani
fins al Pla
de la Seu
la gran ampliació
del recorregut
de la processó
es va fer
l'any
1886
en què
per primera vegada
la processó
arriba
a la Rambla
de Sant Joan
l'actual
Rambla Nova
baixant pel carrer
Hospital
Rambla del Centre
i Sant Agustí
passant aquí
per la voravia
de la Rambla Vella
fins al
govern
Lirar
i tornant
i tornant per l'altra
voravia
fins a Portalet
Posteriorment
es va deixar
de passar
per les voravies
de la Rambla Vella
i l'itinerari
bàsicament
ja definit
no seria canviat
pràcticament
fins al present
després de la guerra
la Junta
de la Sang
el 12 de març
del 1940
el 1939
es va celebrar
la processó
però va ser
molt reduïda
va acordir
de restituir
l'itinerari interior
si bé
passant
pel carrer
Portella
i Granada
l'última modificació
va ser referent
a la sortida
que actualment
es fa
pel passeig
de Sant Antoni
durant uns anys
en allargar-se
la processó
i no poder
tornar
pel cos
del Bou
l'arribada
era per les escales
del passeig
de Sant Antoni
però una vegada
en condicions
el carrer
el Trinquet Nou
la Junta Directiva
l'any 61
va acordar
fer el retorn
de nou
per Portalet
Trinquet Nou
i baixada
de peixateria
i després
del Sant Crist
hem vist
el pas
anomenat
Descendiment
de la Creu
de la congregació
del venerat
cos
de Jesucrist
en el descendiment
de la Creu
representa
el moment
en què Jesús
és baixat
de la Creu
per Nicodem
i lliurat
a la seva mare
mentre Maria Magdalena
plora
als seus peus
el pas
dissenyat
amb set imatges
per Robert
Boigues
quatre
foren
sesellades
l'any 1953
a l'estudi
de religiós
Josep Campanyà
successor
de la viu
de Reixac
de Barcelona
i actualment
s'estan
completant
les tres imatges
restants
a València
els congregants
porten
vesta
cua penitencial
i cucurulla
negres
en faixa
botons
i guants
morats
veiem
la junta
directiva
que
encapçala
la senyora
Maria
Victoria
Arbeló
la primera
dona
que accedeix
a la presidència
d'una congregació
mixta
el capítol
a banda
és la
congregació
de la soledat
l'aire
que continua
fent de les seves
veiem
l'esforç
que fa
el petit
aspirant
dels pagesos
joves
del gremi
de Sant Isidre
per
poder
avançar
amb el seu
penó
i també
les dificultats
que tenen
per mantenir
amb ordre
el seu
escapolari
els aspirants
porten
d'aquest
gremi
de pagesos
porten
una vesta
negra
i una estola
blanca
i van
sense
cucurulla
són
nombrosos
encara
els espectadors
d'aquesta
processó
del divendres
Sant
que aguanten
les inclemències
del temps
en forma
de pluja
intermitent
i de vent
i ara
abandona
el carrer
de Sant Pau
per entrar
ja
al
pla
de Palau
el pas
de la Pietat
que pertany
al gremi
de pagesos
de Sant Llorenç
i Sant Isidre
la història
del qual
es remunta
al segle XIV
l'acompanya
a membres
d'aquesta
gremi
i
va ser
aquesta obra
sisellada
l'any
1943
per Josep Maria
Martí
Zella
tot seguint
el disseny
de Josep Maria
Jujol i Givert
representa
la Mare de Déu
que rep
el cos
del seu fill
exànime
Pels espectadors
de televisió
poden admirar
aquesta magnífica
obra
del Descendiment
de la Creu
que
no poden
fer-ho
els amics
uïdors
de la ràdio
intentarem
descriure-ho
la peça
és realment
dramàtica
es veu
l'esforç
que fa Nicodem
per aguantar
el cos mort
de Crist
i lliurar-lo
a la seva mare
mentre
la
Maria Magdalena
plora
desconsolar
els seus peus
impressionant
la imatge
del llençol
amb el qual
s'ha desbenjat
el cos
de Crist
unejant el vent
igual com
el que figura
en el pas
de la pietat
realment
el moment
el moment més terrible
de la passió
és quan
Jesús
exclama
Déu meu
Déu meu
per què m'heu
abandonat
aquest salm
de la llunyania
de Déu
té un gran significat
en boca
d'aquell
que és la proximitat
de Déu
entre els homes
no és l'eclipsi
del sol
des de la guerra
des dels camps
de concentració
i dels barris
pobres
se sent
el clan
de Job
on és
el Déu
que estima
no es pot
respondre
en paraules
com els amics
de Job
l'única solució
és
suportar
el sofriment
i compartir-lo
amb aquell
que l'ha sofert
per nosaltres
Jesús
no constata
l'absència
de Déu
sinó que la transforma
en presència
si volem
integrar
el divendres sant
de Jesús
i el divendres sant
del segle XXI
l'hem d'integrar
al clam
fet pregària
de Jesús
no es pot
resar
abans d'eixugar
la sang
dels que sofreixen
Jesús
és el primer
que ha sofert
en la revelació
de Déu
no és casualitat
que Déu es manifesti
en el rostre
sagnant
de Jesús
i mentre parlàvem
han sonat
les onze
al cloquer
de la catedral
amb els queixen
ferme
veig
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A les inclemències del temps, els espectadors continuen ferms, hi ha hagut una certa desbandada quan ha començat a ploure més fort,
però ara que s'ha calmat el temps, les persones continuen admirant aquesta autèntica catequesi caminada que és la processó del divendres Sant Tarragoní.
L'any 1751, el gremi de pagesos es va fer càrrec del misteri del Sant Sapucre a la processó.
Més específicament, els joves es van fer càrrec de la pietat, mentre que els vells es van quedar amb el Sant Sapucre.
Però els joves ja la portaven abans la pietat, i són aquest any els que l'agafen per primera ocasió al Sant Sapucre.
Per cert, el quart diumenge d'abril va ser adquirida al gremi de vesteixos de Barcelona, la talla del Sant Cris al Sant Sapucre.
Per aconseguir fons per l'educació d'aquest misteri dins el gremi de pagesos, es va passar a cobrament una taxa.
I aprofitant que l'esmentat gremi tenia rendada la guàrdia dels portals, quan hi havia infraccions, s'havia de pagar una multa que es destinava a ordinar al Sant Sapucre.
I ara comença a passar davant nostre la germandat de la il·lustre confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona.
Aquesta confraria va estar fundada l'any 1580, però la seva vinculació a la processó de Tarragona data de l'any 1940.
Acompanyen el misteri que hem començat a veure amb alguna de les imatges que serveix al canal català de televisió,
ha anomenat el retorn del Calvari.
Scenifica la mare dolorida, acompanyada per Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena,
que tornen del Calvari, camí del Sapucre i Jesucrist.
Aquesta és una obra de l'artista de Vilaseca, Joan Salvador Ivoltes, de l'any 1941.
Cal dir que els confrares d'aquesta confraria il·lustre de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
coneguda popularment com els Maginets,
porten vesta i cua penitencial negra, i feixí, i cucurulla, els que en porten,
i estola de color gris.
amb un escut en el qual hi figuren la tau de Tecla de Tarragona,
amb la palma del Martiri i el gaiato de Sant Magí.
El temps, malgrat alguns ensurts, es manté,
i recordem que aquesta transmissió de la processó del Sant Enterrament
arriba fins a vostès en directe per la col·laboració entre Tarragona Ràdio,
Canal Català de Televisió,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona.
La passió no va passar un primer divendres Sant,
sinó que avui encara ens parla.
Cada dia hi ha homes i dones que pateixen,
perquè la creu té la dimensió del món.
Jesús, en la creu, serà la màxima expressió oferta a les mirades dels homes.
Quantes creus no hi ha al món?
Què passa quan la humanitat aixeca els ulls al Jesús clavat a la creu?
S'ha fet de la creu una senyera.
Però hem après a amalfiar-nos dels qui fan de la creu el signe d'una resignació passiva.
Jesucrist no fó un resignat, sinó un condemnat i executat,
perquè era un rebel de la mort.
No podien suportar un home que portava massa vida.
En ell tenim un signe no de mort, sinó de vida.
No era un decret diví que demanava la mort de Jesús,
sinó que els homes no els podien suportar.
Acceptem la nostra creu, sense buscar-la ni esquivar-la,
sinó per fer-nos conformes al Crist.
Entra dins el pla de la clau
la banda de cornetes i tambors de misericòrdia de Reus.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Davant nostre tenim el misteri, el retorn del Calvall.
Realment és una obra artística d'una concepció realment agosarada.
Les figures semblen veritablement flames.
Són les flames d'esperança que s'enlairen cap al cel.
Maria, la Mare de Déu, les altres maries, Sant Joan,
aquests confien en que les paraules de Jesucrist es compleixin.
Confien en que després de totes aquestes vies doloroses,
de tot aquest patiment del divendres Sant,
hi haurà una Pasqua, una Resurrecció.
i comença a entrar aquí al Pla de Palau,
el Gremi de Marejans.
El Gremi de Marejans va dividit en dues seccions.
La primera que acompanya el Sant Sopar
i després la que acompanya el Sant Enterrament.
El Sant Enterrament és l'escena
del moment de l'enterrament de Jesucrist.
Veurem en el moment en què les càmeres ens ho mostrin,
i també ho descriurem pels amics que ens estan escoltant
a través de la sintonia de Tarragona Ràdio,
veurem com Jesús, el rentor mort,
està envoltat per Nicodem, Maria de Cleofàs,
la Mare de Déu, Sant Joan,
Josep d'Arimatea i Maria Magdalena.
Els agremiats del Gremi de Marejans
porten vesta i cua penitencial negres
amb escapular i triangular blau marí,
gola blanca amb cinta blau marí
i la medalla amb l'escut del Gremi.
Moltes persones continuen,
algunes d'elles embolicades amb mantes,
per continuar veient la desfilada del Sant Enterrament
per als carrers de la part alta de Tarragona.
Segons l'Evangelista Marc,
Josep d'Arimatea va comprar un llençol,
va baixar Jesús de la creu,
l'embolcallar amb el llençol
i el va depositar en un sepulcre
que havia estat tallat a la roca.
Hi ha una meditació molt bonica
d'un autor grec que diu
Josep us va protegir quan éreu infant.
Un altre Josep us ha desclavat
suaument de la creu.
Us heu abandonat als seus braços,
com un nen petit als braços de la mare.
Josep diposita dins la roca
la relíquia del vostre cos immaculat.
Ha fet rodolar la pedra.
Tot és silenci.
És el dissabte misteriós.
Tot calla.
La creació reté el seu alé.
Crist davalla fins al buit total de mort,
però hi baixa com a vencedor.
Flameja amb el foc de l'esperit
i en contacte amb ell
es consumeixen els lligams de l'humanitat.
Oh vida, com pots morir?
Mores per a destruir el poder de la mort
i ressuscitar dels morts retinguts als inferns.
Tot calla.
Però el gran combat s'acaba.
Aquell que divideix
ha estat vençut.
Sota terra,
en el més profund de les nostres ànimes,
s'encés una llavor de foc.
Vella pasqual.
Tot calla.
Però és un silenci d'esperança.
El darrer Adam
allarga la mà al primer Adam.
La mare de Déu
eixuga les llàgrimes d'Eva.
Al voltant de la roca mortal
floreix el jardí.
El llibrador meu
havia fugit lluny de vos
en la duresa mortal de la roca.
Però vos trenqueu tota barrera
i guieu tots els presoners,
presoners d'ells mateixos i del diable.
Els guieu
cap a l'alba de Pasqua
perquè la mort
és fort
com la mort.
i el patriarca comènic
Bartomeu I,
arquivisbe de Constantinople,
a Nova Roma,
va escriure
una pregària
en la que diu
Em mantinc en pau.
Tinc l'ànima serena
com un nen
a la falda de la mare.
Sé que vos
en trobareu.
Jesús,
rei,
il·luminem-me
enmig de les tenebres,
vos que sou
la torxa de la vida.
Que el silenci
vibri
amb la vostra presència.
Que el món
no sigui mai més
un sepulcre buit.
Els dos Adams
s'identifiquen
en la llum.
Ja no hi ha morts
als sepulcres.
Crist
ha ressuscitat
d'entre els morts.
Per la mort
ha vençut la mort.
Els qui estaven
als sepulcres
els dona la vida.
El processó
en aquests moments
està aturada
aquí al pla
de Palau.
El vent
continua
fent-se
notar
i
davant nostre
tenim
les fileres
de
membres
del gremi
de marejans.
Veiem
l'activitat
dels arreglaradors
amunt i avall.
Els arreglaradors
és una figura
realment important
a la processó
del
sant enterrament.
es tracta
de les persones
que intenten
mantenir l'ordre
i procurar
amb la seva vigilància
que es desenvolupi
correctament
la processó
cura
de la congregació
o dels diferents
gremis i confreries.
els arreglaradors
de la sang
són els que
coordinen
el desenvolupament
general
de la processó.
A inici
del segle XIX
només podien ser
arreglaradors
de la sang
els dos
priors,
l'administrator
i el secretari,
que eren els únics
que podien portar
vergues
juntament
amb els majorals.
Les vergues
són aquestes barres
llargues
que porten
els arreglaradors.
Un litigi
sobre el pas
dels arreglaradors
de la sang
es generà
l'any 1748
quan els notaris
suposaren
que els arreglaradors
de la sang
passessin
per les seves files
deixant d'assistir
el col·lectiu
notarial
a la processó
per aquest motiu.
Angevans
un ple
semblant
a l'any
1737
es va
suscitar
entre la sang
i la confreria
de Sant Jordi
dels Cavallers
perquè els cavallers
no volien
deixar passar
per les seves
fileres
els arreglaradors
de la sang
però finalment
el vicari general
de la diòcesi
va donar
la raó
a la sang.
Quan la processó
està ja
al carrer
els arreglaradors
de la sang
tenen l'obligació
de marcar
les directrius
oportunes
als de les altres
associacions
per la bona marxa
de la desfilada.
Les diferents
confreries
i germandats
tenen l'obligació
de tenir
com a mínim
dos arreglaradors
propis
que s'han de disposar
al principi
i al final
de les seves files.
Un grup
d'armats
que prefiguren
l'antiga
marina imperial
romana
acompanya
el pas
del sant enterrament.
veiem
les figures
al voltant
de Jesús Cris
mort
de Nicodem
Maria de Cleofàs
la Mare de Déu
Sant Josep
perdó
Sant Joan
Sant Josep
de Límatea
i Maria Magdalena
la figura
que està
agenllada
agafant
una de les mans
del senyor
del senyor
recordem
que
aquest misteri
el va
tallar
el canungí
Salvador Martorell
l'any 1941.
L'any 1941.
El sant enterrament
a tall de curiositat
podem dir
que el porten
21 portants.
Antigament
l'escolta
d'alguns
d'aquests
misteris
també
eren
forces armades
però
no
l'estil
de record
de les antigues
legions
o de la marina
imperial
romanes
sinó
de
diferents
cossos
i
com ara
per exemple
la guàrdia civil
la policia armada
o bé
representants
dels exèrcits
de terra
mar
i aire.
Antigament
la processó
la tancava
un
escamot
de
soldats
d'infanteria
que pertanyien
al regiment
que estava
de guarnició
a Tarragona.
realment
el canogí
Salvador
Martorell
era
un gran
escultor
i
és
sens dubte
un dels
artistes
més importants
que ha donat
a les nostres
comarques.
i ara
comença
a desfilar
pel Pla de Palau
al gremi
de pagesos
de
Sant Llorenç
i Sant Isidre
a la
secció
dels anomenats
pagesos
vells.
Aquests
són
junt
amb els
marejans
les confraries
més antigues
de la ciutat
perquè pertanyen
als antics
gremis.
de la ciutat
ens hem de remuntar
a l'any
1550
quan es va celebrar
per primer cop
la processó
del Sant Enternament
però no va ser
fins a l'any
1567
quan van quedar
aprovats
definitivament
els estatuts
de la
real i
venerable
congregació
de la Puríssima
Sang
de Nostre
Senyor
Jesucrist
que els obliguen
a actes
humanitaris
amb motiu
d'un plet
amb els corders.
Per exemple,
la confraria
es va comprometre
aquell 1567
a donar
sepultura
als cadàvers
abandonats
en el terme
municipal
i acompanyar
al suplici
els condemnats
a mort.
També
a partir
d'aquell any
la Sang
es va comprometre
a assistir
a les rogatives
públiques
o processons
de pregàries.
Gràcies.
Fent una mica
d'història
també podem dir
que l'any
1928
es va crear
l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
amb la finalitat
d'intensificar
els actes
d'aquesta
mateixa
Setmana Santa
potenciar-los
i això
va estar
promogut
pel Canonja
Jaume
Sabater
i Poblet.
Els pagesos
vells
que acompanyen
el pas
del Sant Sepulcre
porten
la indumentària
dels antics
cavallers
del Sant Sepulcre
antics i actuals
perquè l'ordre
encara
continua
vigent
i activa.
No fa massa
recordem
durant el passat
any jubilar
van vindre
a fer
el seu
poligrinatge
i precisament
anaven
amb la
indumentària
que es veu
amb els pagesos
vells
és a dir
la túnica
negra
amb la capa
blanca
amb la creu
del Sant Sepulcre
en vermell.
L'any
1819
la ciutat
de Tarragona
tenia dificultats
en celebrar
la processó
el divendres
sant
donat que
mancaven
vestes
que eren
deixades
o llogades
arreus
on
sí es celebrava
la processó
aquest dia.
Per aquest motiu
a Tarragona
era més convenient
celebrar l'altre joc
sant
per tal
de poder
trobar
vestes
suficients
per als
congregants.
fins i tot
hi havia gent
que també
anava a valls
a buscar
les vestes
que també
les realitzava
el mateix dia
que reus.
Són
curiositats
d'una història
que es remunta
des del
1.550.
Veiem
a la junta
dels
pagesos
vells
la senyora
Maria Mercè
Martorell
que és
la delegada
a Tarragona
de l'ordre
dels
cavallers
del Sant Sepulcre.
L'historiador
Josep Maria
Requesens
a l'any
1980
escrivia
L'acte
culminant
de la
Setmana
Santa
Tarragonina
a banda
de les
clàssiques
cerimonies
religioses
de la
seu
és avui
com ahir
la processó
del
divendres
sant.
Una
manifestació
religiosa
no
excenta
d'espectacularitat
però
severa
patètica
i imposant
que el poble
sense distinció
d'idees
respecta
amb tolerància
exemplar.
I Domènech
Guancé
a l'any
1978
escrivia
La processó
del divendres
sant
a Tarragona
per l'espiritualitat
l'emoció
que desvetlla
i els
imponderables
efectes
artístics
que produeix
supera
les representacions
més famoses
però purament
teatrals
de la passió.
i ara
davant
de Palau
passa
el
Sant Sepulcre
que pertany
al gremi
de pagesos
de Sant Llorenç
i Sant Isidre.
Representa
Jesús
en la llosa
sepulcral.
La imatge
és obra
d'autor
anònim
del segle XVII.
L'urna
i la
peanya
estrenades
el
1942
són
obra
de
Josep
Maria
Jujol
i
Givert.
La
palmera
de
plata
és obra
del
gran
febre
tarragoní
Joan Blasquez.
Aquesta
és la
imatge
més
antiga
que
es
conserva
de
les
primitives
imatges
que desfilaven
pel
divendres
sant
de
Tarragona.
es va salvar
gràcies
al
valor
del
senyor
Ramon
Givert
que
va agafar
aquesta
imatge
se la va carregar
al coll
des de Sant Llorenç
fins a casa seva
al carrer
del
Comte
a Calabadesa
i la va amagar
allà
a casa seva.
Miraculòssament
no el va veure
ningú
perquè
en aquelles
circumstàncies
l'any 36
si l'haguessin
agafat pel carrer
amb el
Sant Crist
al coll
possiblement
ni
hi hauria
Sant Crist
ara
aquesta
imatge
jacent
i segurament
el senyor
Ramon
hagués
pagat
la seva
gosadia
amb la vida.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'any 1936 desaparegueren completament la imatge de la Verge de Soledat.
Els dos passos de la Salle, l'oració no l'orca, aprendiment de Jesús, esculpit per Llimona.
El Sant Crist de la Sang, esculpit per Beneta Baró a l'any 1617.
El Crist de l'Homiliació de Garrigós, el pas a la flagellació de Campeny.
També va desaparèixer la imatge de Jesús Nazaré.
El pas del Sant Enterrament, el Sant Sepulcre, el que és l'urna, i el pas de la Soledat, que tenia quatre figures.
Els vestits dels armats també van patir pèrduos importants, però, malgrat tot, encara foren salvaguardats de la crema alguns objectes,
com els complements de cas, escuts i armadures dels armats, que passaren la guerra en el local de la Tau, al Pla de la Seu.
I ara passa la Soledat.
La Soledat pertany a la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat
i representa la immensa Soledat de Maria en el seu setè dolor, un cop Jesucrist ha estat enterrat.
És obra de l'escultor Josep Pilatomàti Massanes de l'any 1963.
L'acompanyen les senyores de la Soledat i els aspirants també.
Porten les aspirants vesta blanca amb cua penitencial, escapolari i feixi blaus
i les congregants vesta coa penitencial, cucurull i cinturó negres amb medalla pròpia.
El pas del Sant Sepulcre és, sens dubte, i un amador Cris de la Sang,
un dels moments il·luminants del divendres sant de Rebú.
La talla és realment magnífica,
és una obra digna de ser admirada
i realment la idea de tenir un museu
en què es guardin aquestes magnífiques representacions de les escenes de la passió
i també obrir les esglésies a la visita en uns moments determinats
creiem que és una bona idea.
És una forma de donar a conèixer el nostre ric patrimoni artístic
d'una processó que és realment singular.
Ara, aviat, s'incorporarà a la processó el senyor arquebisbe,
el prefecte de la sang,
Lucena Miquel Barberà,
s'atençarà per a convidar el prelat a incorporar-se a la processó.
És un acte protocol·lari
que es desenvolupa des de temps immemorial.
Ja que hem parlat del prefecte de la sang,
el càrrec de prefecte de la sang
és d'elecció per part de l'arquebisbe
entre els canonges de la seu de Tarragona
que siguin congregants de la sang
i és l'equivalent a president
amb les altres congregacions, hermandats i confreries.
El prefecte és, per tant,
la primera autoritat protocol·lariament
de la congregació de la sang
i la que presideix la processó del sant enterrament.
l'aire es fa sentir aquí a Pla de Palau.
Només cal veure el ble dels ciris,
d'aquestes atxes que funcionen a base de petroli,
d'un derivat del petroli
i també com es mouen els cabells de les senyores i les noies
i també, sens dubte, com es mouen les cues
que tornen a portar recollides
i també com es mouen els domassos del balcó del Palau de l'Arquebisbe.
els amables oïdors de Tarragona Ràdio
que no poden veure les imatges
però sí que poden sentir el soroll del vent
amb el nostre micròfon d'ambient.
veiem com van passant els arreglaradors
i aquestes bares que porten
se'ls anomena bergues.
És una vara o bastó
que dura deuen tots els arreglaradors de la processó.
De fet, n'hi ha tres classes
que són les daurades
que porten els dos priors de la sang
les vermelles
que són pròpies de l'administrador majorals i secretari
i les negres que porten els confrades.
Fins a l'any 1868
les vergues tenien un ús molt més ampli
i podien usar-se en les processons
com les...
en aquesta processó al divendres Sant
també com les...
en les rogatives
i altres celebracions que es feien.
Ara en aquest moment
s'incorpora a la processó
el senyor arcabisbe.
Bé, està a punt d'incorporar-se.
L'acompanyen
el mossèn Joaquim Fortun
vicari general.
veiem també
el senyor Carles Batxas
de la sang.
Veiem el mossèn Josep Maria Serra
de Canonga.
L'arcabisbe sempre va acompanyat
de dos capitulars
i ara s'està esperant
que arribi
i que passi
el prefecte
que convidarà
el senyor arcabisbe
a incorporar-se
a la processó.
l'aire
és particularment
violent.
Les senyors
que porten
la bandera
es veu com
les seves mantellines
van d'aquí d'allà
impulsades pel vent
igual com
l'escapolari
de les aspirants
que les acompanyen.
abans
acompanyant
amb els
a la junta
dels pagesos
vells
hem vist
el nou
canonja
penitencier
de la catedral
de Tarragona
mossèn Norbert
Miracle
Figuerola
que a més a més
és el
director
del secretariat
interriucessà
d'ensenyament
i també
el delegat
episcopal
d'ensenyament.
La cua penitencial
es porta
recollida
suposem
per
els problemes
que
duen
a terme
l'aigua
i el vent.
El pas
de la soledat
està
a punt
de posar-se
en marxa
de nou
enfilant
ja
la baixada
que els conduirà
cap a la
carrer
del
claustre.
Recordem
que aquesta
retransmissió
de la qual
ja portem
gairebé
tres hores
i mitja
llargues
recordem
doncs
que aquesta
retransmissió
de la processó
del Sant Enterrament
arriba
fins a vostès
en directe
per la col·laboració
entre Tarragona Ràdio
Canal Català
Televisió
i el Departament
de Mitjans
de Comunicació
Social
de l'Arquibisbat
de Tarragona.
El senyor
Arquibisba
continua
esperant
que vagi
discorrent
la processó
per poder-se
incorporar
a ella.
malgrat
tots els ensurts
i tots els
inconvenients
la processó
s'ha pogut
anar
desenvolupant
normalment
sense
necessitat
d'
aturar-la
ni de suspendre-la
encara que
tornen a fer
aparició
als paraigües.
Ara vèiem
com el
prefecte
abandona
la filera
de la presidència
i ha anat
a buscar
amb el senyor
Arquibisba.
En aquests moments
mossèn Miquel
Barberà
està
indicant
al senyor
Arquibisba
que
s'incorpori
en aquesta
processó
del Sant Enterrament
mentre es passa
davant nostra
la bandera
principal.
Darrere
de la presidència
de la
de la
processó
veiem
el
juny
mossèn
Miquel
Barberà
com a
prefecte
de la
SANG
al seu
costat
el president
de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
de Tarragona
i darrere
veiem
l'Ajuntament
de la ciutat
encapçalat
per l'alcalde
de Tarragona
el senyor
Josep Fèlix
Pellesteros.
Es acompanya
els
uniforme
els urbanos
amb uniforme
de Gran Gala
i en aquests moments
descarrega
un aiguat
realment
impressionant
que
obliga
bé
la banda
a un nivell musical
s'ha
apartat
de la
processó
i ha buscat
refugi
perquè clar
naturalment
els seus instruments
corren realment
perill
aquí
amb un aiguat
d'aquest tipus.
La processó
ha arribat
just
al moment
de poder-se
incorporar el senyor
arcabisbe
i l'aiguat
que cau
en aquests moments
és força
important.
Han tornat
a fer
l'aparició
als paraigües
i
almenys
no sabem
a partir d'ara
què passarà
amb aquesta processó
en el rest
de la seva
recorregut
però
almenys
el temps
ens ha permès
poder-los
oferir
gairebé
amb la seva
integritat
aquí
al pla
de Palau
Així doncs
amics
mentre veiem
aquestes
ultremes
imatges
unes darrere
reflexió
Crist
el nostre
capdavanter
està
timulat
per això
hem de portar
una vida nova
i serà Pasqua
cada dia
en el misteri
de Pasqua
hi celebrem
l'essència
de la vida
cristiana
tot deriva
de la creu
i de la ressurrecció
de les quals
brolla
la glòria de Déu
la nostra
confessió de fe
explicita
la realitat
de Jesús
el vivent
només podem
parlar de Déu
des de Jesús
els apòstols
es van adonar
el dia de Pasqua
que
en la història
de Jesús
era Déu
qui actuava
la història
de Jesús
de Nazaret
és la història
de Déu
amb nosaltres
els deixebles
de Maús
demanen
que Jesús
es quedi
seria
una absència
insuportable
de Déu
Déu
no abandona
el seu fill
ni ens abandona
a nosaltres
posem
tota la humanitat
a l'altar
perquè descobreixi
la llum
de la fe
i mentre
va desfilant
la processó
sota l'aigua
alguns
dels participants
en paraigües
ens acomiadem
des d'aquí
des del Palau
de l'Arcabisbat
de Tarragona
des d'on els hem ofert
en directe
la retransmissió
de la processó
del Sant Enterrament
això ha estat possible
per la col·laboració
entre
Tarragona Ràdio
Canal Català
Televisió
i el Departament
de Mitjans
de Comunicació Social
de l'Arcabisbat
de Tarragona
ha tingut cura
de la realització
Joan Serrano
del Canal Català
de Televisió
pel que fa
Televisió
i Internet
Lluís Comas
de Tarragona Ràdio
responsable
de l'àudio
i qui els parla
Didac Bertran
del Departament
de Mitjans
de Comunicació Social
de l'Arcabisbat
de Tarragona
Amics
i amigues
buidors
telespectadors
internetaires
bona Pasqua
a tothom
i
fins
una propera ocasió
si deu vol
tornem la connexió
als nostres estudis
centrals
mugan
de Foz
i
aquí
ah
mungu
i
i
les
a
i
y