Les Contalles de Sant Magí, un dels aspectes tradicionals de la festa
que podrem veure representades el proper diumenge.
Ja tenim entre nosaltres algú que té una lleugera idea
exactament de què és això de les Contalles.
Estem parlant de Jaume Guas, que és director de les Bars Santa Tegla.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia.
Doncs ara, repassa-t'ho bé, perquè em penso que no t'ho saps.
Sí, no, no ho sé, no.
I mentrestant anem cap a la Rambla,
perquè com a punt de partida hem dit,
escolta, quasi que brindem per les festes de Sant Magí
i brindarem amb aquesta beguda que sorgeix.
Guany, que és la Sindrieta.
Estem a la Rambla, si no va xerrada,
amb la nostra unitat mòbil, al Bar Lab.
I des d'allà, Josep Sunyer i Josep Pardil
estan acompanyats dels impulsors d'aquesta beguda.
Joseps, molt bon dia.
Bon dia, Jovanda.
Esteu acompanyats dels impulsors de la beguda o no?
Exactament, estem acompanyats.
Estem aquí al Bar Lab, gairebé a tocar del balcó del Mediterrani
i estem amb el seu propietari, el Sandro.
Bon dia.
Bons dies a tots.
I avui estem també amb la Marixell Salles.
Marixell, bon dia.
Bon dia a tothom.
Ella és la filla del Pere Salles,
que és qui ha posat una mica la imatge promocional
d'aquesta Sindrieta, d'aquesta beguda de les festes de Sant Magí,
que s'ha reinventat, si ho podem dir així,
en el bar, aquí al BAP, a la Rambla Nova.
I no només la degustarem, Jovanda,
sinó assistirem en directe.
Veurem tots els preparatius per fer-la,
perquè això és totalment natural,
porta diversos ingredients.
Els tenim ja preparats damunt de la tau
i el que farem és procedir a fer
com es fa aquesta Sindrieta.
Què et sembla?
Molt bé.
No, no, pensava que li deies
als que ho havien de preparar.
No, no, a mi em sembla perfecte.
Home, em sembla bé relativament,
perquè jo no la tastaria i vosaltres sí.
És l'únic.
Potser et portem un gotet,
potser et portem un gotet de la Sindrieta.
Josep, pensa que estem de servei,
això porta alcohol, eh?
Això també és veritat.
Sandro, per començar,
quins són els ingredients necessaris
per fer la beguda de la Sindrieta?
Bàsic, la sandia, lima i més coses però secretes.
I després el xartrés, que és el licor,
que és de d'on sale la idea de la bebida.
Groc o verd.
Doncs no sé què dir-te encara, eh?
Pregunt-li.
Groc o verd és el cubó?
És groc.
Groc, va bé.
Això és el xartrés, eh?
Xartrés.
Va bé, perfecte.
Doncs anem a veure.
Ingredients que ha dit que no es poden dir.
Però que no estàs veient com ho fa,
doncs tu ho xivàs.
Jo ho estic veient, jo ho estic veient.
Però potser n'hi ha algun que me l'amaga
i no sé exactament què és, eh, Sandro?
Ha posat com antigament la pubia a la tele,
que hi tapaven la marca.
Ja és demasiado fácil.
Ja se descobriran tomando la bebida.
Sí, que tastant-la és fàcil descobrir-ho.
Anem a veure.
El primer pas és agafar una mica la Sindri,
que tenim posada en un bol la lima, oi, Sandro?
Lima, sandia natural.
Machacarla como si fuera un mojito.
Això en un got mateix, ha posat la Sindri,
està posant la lima,
amb una mica de sucre moren,
sucre moreno,
i llavors el que fa és machacar-ho una miqueta ara,
perquè tingui, doncs,
suposo agafi el suc, vaja, d'aquests dos ingredients.
Mentre ho va machacant,
si també parlem amb la Maritxell Sales,
tu has fet la imatge una miqueta d'aquesta beguda.
Sí, li van demanar al meu pare
de sortir al cartell,
i llavors jo, que soc la seva filla i li porto tota la imatge,
això, doncs, mira, em va tocar fer el cartell,
que a mi ja m'agrada, amb això de les festes i tot.
I com és que li van dir el teu pare, el Pere Sales?
Bueno, perquè suposo que no volien, tampoc,
la típica imatge amb una noia bevent,
volien a alguna cosa més de Tarragona,
que el meu pare està molt implicat en tot allò de Tarragona,
i, bueno, així suposo que és més popular, no?
L'hem d'excusar també al Pere,
que va comentar que potser es podria escapar
cap a veure com fem aquest testè,
però finalment no ha pogut venir.
Ara continuarem a parlar amb Maritxell,
perquè ara hi ha Jolanda,
ja ha m'aixecaut tota aquesta lima amb la taronja,
no, amb la taronja no, amb la cíndria,
que és la cindrieta,
hi ha posat gel, gel picat,
a l'estiu d'un mojito, com deia abans el Sandro,
i ja tenim preparat el xar 3, Jolanda,
per tant ara ja hi ha l'ingredient clau
d'aquesta cindrieta,
que és el xar 3.
A Tarragona, Sandro, amb el xar 3,
gairebé fem de tot, eh?
De tot, de tot.
L'únic que el consum es en fiestas de Santa Tecla
i el resto del año baja muchísimo.
Se consume mucho solo en fiestas
y por esto hemos hecho otra bebida para otras fiestas,
para intentar promocionar
en otra temporada del año el xar 3.
Com va sorgir, que va idea?
Com va sorgir, va iniciativa?
Hablando con los encargados de xar 3,
era buscar la forma de seguir con el consumo de xar 3
y lo único es una bebida que sea diferente de la mamadeta,
que es la más conocida,
que sea para el verano, muy fresca y natural.
Molt bé, ara el següent pas quin és?
Ara ja la tenim preparada o què falta encara?
Falta el xar 3.
Josep, mira a veure les proporcions,
a veure quant xar 3 li posa respecte als altres ingredients.
Sí, el xar 3 és poca cosa, no he vist?
Sí, no, depende si el grado alcohólico que le quieres dar.
Como es fresca, no tiene que ser demasiado alcohólica.
És un còctel, al final.
I ara això que poses es pot dir o no?
Concentrado de sandía.
Concentrat de cíndria, això, eh?
La sandía no siempre tiene el mismo sabor,
porque depende de la temporada y con el concentrado ya tenemos un sabor más equilibrado.
Per tant, hi hem posat, recapitulem els ingredients,
hi hem posat la cíndria, totalment natural,
la vima tallada a trossets, ho hem matxacat,
hi hem posat el gel, hi hem posat el xar 3,
sucre moreno,
hi hem posat aquest concentrat de cíndria
i hi hem posat spray.
Un poquit de spray.
Doncs ara ja està o encara falta algun ingredient?
I escolta, això com deia James Bond,
movido o agitado?
Mira, bona pregunta, movido o agitado, això?
Agitado.
Agitado, veus, Jolanda?
Agitado ha de ser, eh?
Agitado, molt bé.
Vinga, doncs ara ja ho tenim aquí
i ara sí que procedirem a tastar-lo,
que últimament...
Últimament et poses les botes, xato,
quan surts amb el mòbil, què vols que et digui?
Sí, sí, sí, eh?
Tens tota la raó.
Anem a veure, el anem a tastar amb la canyeta.
A veure, a veure, el veredicte del Josep Ardila.
El sonia que no el tasti, que ha de portar-la a mòbil, eh?
Sí, aquella de conduir.
Molt bo, Jolanda, eh?
Sí?
Molt bo, molt fresquet, molt fresquet.
Massa dolç o no?
Com ho veus?
No, jo ho trobo molt bo.
Molt equilibrat, no?
Sí, equilibrat, té aquest gust a cíndria molt bo.
No, realment està molt bé.
Això, Sandro, suposo que, clar,
la xartresa és la base, va a cíndria també,
però per què, per exemple, s'ha escollit una cosa i no l'altra?
Però com ho vau pensar, això?
La cíndria és la fruta de Sant Magí.
Hi ha tast també de cíndria en les fiestes,
doncs, clar, intentar tenir un frut que sigui típic,
i el xartres, perquè és el local de...
el licor de Tarragona que tots conecen.
I la mescla, bueno, crec que és acertada.
Bautos, suposo que, clar, evidentment, ja l'heu tastat.
Sóc el primer que l'he tastat, és a dir, encara no l'ha tastat ningú?
Muy pocos.
Intentamos no servirla.
Viene mucha gente a pedir si ya se sirve,
pero será desde el viernes.
Todas las fiestas haremos una degustación a precio popular
de un chupito para probarlo,
que luego, si gusta, se puede tomar el cóctel,
pero empezaremos desde el viernes a servirla.
Jo l'he trobat d'osseta, una cosa frasqueta,
amb el sabor a síndria.
Si quieres le ponemos un poquito más de alcohol, así...
No, ja està bé, no, eh?
Que com dèiem a Joanda, estem de servei,
no sigui cas que després no.
La Maritxell l'ha tastat?
Sí que l'he tastat l'altre dia.
Què et sembla, a tu?
Molt bona, molt fresqueta.
Amb més voucher 3 encara li faria falta...
Jo per mi ara està bé.
Ara, potser per la nit i les festes,
potser li podríem posar més.
Això la nit i Sandra es carrega una miqueta més.
Carrega molt més.
Per tant, a partir de demà i durant totes les festes
podem venir al lab a fer el tast popular d'aquesta cindrieta.
Perfecto, os esperamos a todos.
Doncs ja ho sentim, Joanda.
Doncs ha acabat la beguda,
que ja que han tingut la gentilesa,
podeu tastar-la i acabar-la amb tranquil·litat
aquí al capdamunt de la rambla.
Sortiu i aneu mirant el mar, eh?
Mentre aneu tastant aquesta cindrieta.
Això, això, així serà més bucòmic.
Buscarem alguna mòbil de pic i pala
per la propera setmana, aquest sembla,
per picar una mica.
Sí, no, que no anem d'haver tant, ni a menjar.
Molta festa, eh?
Molta festa, molta festa.
Josep, moltíssimes gràcies per aquesta connexió.
Ens retrobem d'aquí una estoneta.
Fins ara, Joanda.
Adeu si hi ha un Josep Ardila,
Josep Sonyer, en directe des del lab de la Rambla Nova.
Jo crec que el Jaume, si no m'equivoco,
és com a servidora.
El xar 3, xar 3.
Sí, no en xar 3, xar 3.
I sense gel, si potser.
I sense gel.
Però a tu t'agrada...
A mi m'ho va dir la gent de xar 3,
que ja saps que per Santa Tecla
som com una gran comunitat,
que hi ha molta gent que ho té a la nevera.
I jo també ho faig, això,
de tenir-lo a la nevera.
No al congelador, a la nevera.
No, no, jo també a la nevera.
També ho tens a la nevera.
Sí, sí, sí.
Berto groc, tu?
Groc.
El verd no puc amb el verd.
Massa fort, massa fort.
Sí, sí.
A fi que el Jaume Guas
no ha vingut, lògicament,
a parlar-nos del xar 3,
ni de les coses que tenen a veure amb Santa Tecla,
sinó, tot al contrari,
una cosa que té molt a veure amb el patró de la ciutat.
Aquest diumenge, a les 10 de la nit,
a la plaça de la Pagesia,
en vora l'antic escorxador,
tindrà en lloc la representació
de les contalles de Sant Magí.
és una de les moltes reconstruccions
que feu amb un llenguatge d'esbar
dels elements festius de la ciutat,
de la patrona i el patró, en aquest cas, no?
Sí, amb llenguatge de dansa,
no d'esbar, de dansa.
Sí, de dansa, en general, tens raó.
El que passa és que les contalles
tenen una cosa afegida,
que és els narradors,
o el cor grec que explica una mica
la llegenda i la vida de Sant Magí.
Són bastant més recents
que en el retaula de Santa Tecla,
en quant a producció de l'esbar.
Sí, així es va crear el 2003,
pensat exclusivament per fer-ho
a l'amfiteatre romà,
però bé, estem a l'espera
que ens hi tornin a col·locar,
perquè realment allò era espectacular.
I com ha anat?
Quantes representacions vau fer al teatre?
En van fer dos, però el 2005
va haver un desprendiment de terres,
va ser quan se va arreglar una mica
l'amfiteatre,
i des de llavors estem a l'espera
que el patrimoni ens deixi tornar
a fer allà baix.
Jo crec que han de potenciar
els nostres monuments,
i l'amfiteatre romà
és un monument que s'ha de potenciar
molt més.
Sempre hem cregut que les contalles
es van pensar com el retaulo,
es va pensar per la catedral,
pensat per l'amfiteatre,
i creiem que algun dia hi tornarem,
perquè realment crec que aquell espai
s'ha d'aprofitar per fer espectacles,
com fan en altres llocs,
i és un marc idoni per fer coses.
I més d'aquest detall
de caràcter tradicional,
a banda que és el lloc que dient,
també permet que ho vegi més gent, segurament,
que no passa a la plaça de la pagesia,
que és més limitada.
Bé, sí, òbviament,
la plaça de la pagesia és més limitada,
però bé, estem contents
perquè som els únics
que hi han trobat un servei útil
amb aquell pàrquing,
doncs, veus,
no sap ningú què hem de fer amb allò,
però nosaltres, de moment,
un cop l'any feu les contalles.
Fem coses, no?,
és important.
S'ha de buscar la part positiva
en aquesta vida,
sí, sí.
A veure,
les contalles de Sant Magí
ens explica,
ens narra,
doncs,
en diferents quadres,
el que va ser la vida de Sant Magí.
Et sembla que anem fent
una petita descripció?
Bé, sí.
O no tan petita?
Bé, de fet,
les contalles
és molt més reduït
que el retaule.
La durada és la mateixa,
però, de fet,
clar,
totes les llegendes geogràfiques
tenen,
bueno,
són llargues
i no pesades,
però sí que
hi ha pèls i senyals
de tot el que va fer aquell Sant,
no?
Llavors,
el que fem és
buscar els quadres
més importants.
Vam fer set quadres,
que és el número màgic,
i vam intentar,
doncs,
quadrar aquestes set aportacions
de Sant Magí
amb quadres plàstics,
no?
Des de la convocatòria,
toc d'atenció
a tots els pelegrins
que arriben
a la representació,
més les guies
que són els que
acompanyen a Sant Magí,
diríem que és
la primera convocatòria,
el primer quadre,
que no n'hi ha
en quadre,
n'hi ha en convocatòria
només,
i llavors
s'associen
els cinc quadres
que són
del martiri
de Sant Magí,
que el primer
seria l'arribada
de Sant Magí
quan arriba
de la Porfeganya,
i veu que...
Aquest és el punt de partida,
quan arriba allà.
Sí, quan arriba allà...
De la vida anterior,
res?
No, no, no,
és que...
Tampoc no...
No podem estar
tres hores fent...
No podem fer la biografia
sencera del Sant?
No, no, no cal, no cal.
De totes maneres,
val la pena, doncs,
fer aquestes pinzellades,
perquè jo crec que el que
li interessa al públic
és poder situar-se
en la vida del Sant,
no?
Si més no,
amb la seva llegenda,
i això és el que intentem,
igual que en Santa Tegla,
no?
Intentar buscar
els trets més importants
perquè la gent sàpiga,
com a mínim,
tingui idea de qui era Sant Magí,
perquè molt de copertró,
molt de cíndria
i molta aigua,
però realment algú sap
i sap qui és Sant Magí,
llavors per això
és l'explicació
d'aquestes quintalles, no?
Després, quan Sant Magí
abandona aquesta condició
d'eremita...
D'eremita,
llavors és quan fem
el quadre del pretó...
Aquí sí que li diu quadre.
Sí, sí,
hi ha el primer quadre
que és l'arribada de Sant Magí
i el segon quadre
és el pretó
que li diu a Sant Magí
que faci un miracle
perquè el cregui
i llavors, bueno,
que la seva filla està malalta
i fa el quadre
de la dona endimoniada
que n'hi diem
que és la filla del pretó
que està endimoniada
i llavors hi ha una mica de...
És un dels quadres
més complets
perquè hi ha
totes les noies
que ballen
i tots els noies
que piquen
amb els gaiatos
que porten
i és un quadre
superespectacular.
El moment del miracle, no?
No, és el moment
de la dona endimoniada
De la dona endimoniada
que té molta força,
lògicament.
Sí, sí, sí.
I llavors ve el tercer quadre
que és Sam Magí
que és empresonat
allà al costat del carro,
el portal del carro,
bueno, la presó
allà al plaça del rei
i llavors
la seva sortida
pel portal del carro
que s'ha fugit
de cap a cap
a la profeganya, no?
Aquest seria
el tercer quadre.
El quart és Sam Magí
que està orant a la cova
i venen a prendre-los
els soldats
i és quan fem
el miracle de l'aigua, no?
Que està representat
entre les noies...
Com el feu el miracle de l'aigua?
Per a aquells que no ho hagin...
Bé, el miracle de l'aigua
és una de les coses
que ens va costar més
perquè realment
no sabien com
aportar aigua
a dalt de l'escenari, no?
A més que vosaltres
no sou un esbar de cartró pedra
que fa de curats allò, no?
No, no, sou gent
molt professional, molt seriosa
i clar, dius
home, com poses l'aigua allà, no?
Sí, sí, llavors
l'ingènia d'entre tots
i pensant
i això és el que hem anat
potser perfilant
amb els anys
potser ja hi hem trobat
del què, no?
I llavors
com que portem uns cantis
o unes àmfores
llavors amb les àmfores
fem sortir d'una àmfore
tirem l'aigua a l'altra
amb uns rams que portem
queden dissimulats
i sembla que piquin en la roca
i llavors queden il·luminats
per sota
que també és un altre
bueno, és tota una martingala
que realment
que ens ha costat
ens ha costat
potser és el que ha costat més
de fer les contalles, no?
Perquè sou d'ensaires
no enxinyers
Sí, sí, això és veritat
i aconseguir
brullar aigua
o fer sortir aigua
sense cap mena de manguera
ni res
és complicat
Home, només ho feia Sant Magí
que era un sant
i feia miracles
vosaltres no feu miracles?
No, no
nosaltres ja picàvem
picàvem amb el galliat
i ja pica Sant Magí
però no sortia aigua
i llavors vam tindre
que enginiar
aquest enginyi
val que la redundància
perquè realment
doncs es va costar molt
però bé
jo crec que al final
hem pogut arrodonir
aquest quadre, no?
I llavors ja queda
quan el cinquè quadre
que és el martiri
i la mort de Sant Magí
que és quan
doncs els soldats
el vol empresonen
i el maten
i ve la mort de Sant Magí
aquí és on realment
acaba el seu
la representació
d'ell
i llavors ja hi ha
el contrapàs
que n'hi diem
o devoció a Sant Magí
que és tot el conjunt
de representants
que aboquen a Sant Magí
fent una mena
de contrapàs
ballant tots a l'hora
i transportant
el sant
d'un costat a l'altre
fins a la glorificació
final
o al final
No, no és establir
cap paral·lelisme
perquè no cal
però una miqueta
perquè els oients
es facin una idea
hi ha dinàmiques habituals
tenim un Sant Magí molt jove
com el cas de Santa Tecla
en el retaule
en general
intenteu que sigui jove
intentem que sigui jove
que pesi poc
perquè esclar
com que fem construccions
llavors intentem
que pesin poc
en guany està una mica
granadet
el Sant Magí
ho haurem de fer
un canvi
algun dia d'aquests
el poseu a dieta
un mes abans de Sant Magí
no?
no hi ha manera
no hi ha manera
la Santa sí que es posa a dieta
però a ell
no hi ha manera
de totes maneres
fa
des del primer any
que ho fa
i bé
el paper
se l'ha d'aprendre
i se l'ha de fer seu
i això és molt important
per la representació
és un paper
doncs que
que ell ha d'estar pendent
d'ell sol
però òbviament
va acompanyat
de tots els altres
per tant
ha de saber-se molt bé
el que està fent
i s'hi ha de posar
introduït dintre el paper
s'ho ha de creure
i reflectir-ho
amb la seva expressió
no només amb la dansa
sí
el primer any
ens van dir
oh és que Sant Magí
aquest no porta barba
cony
Sant Magí voleu dir
que portava barba
o és que se'l pinten
com a barba
tampoc anirem a buscar
que el samens hi porti
una barba llarga
no sé
no sé fins a quin punt
això és important
però en fi
és lliure d'opinar
el que vol
però vaja
la transcendència
i la importància
és en tot cas
aquest espectacle
que està mesurat
cada mil·límetre
el tipus de vestuari
i el tipus d'espectacle
també és diferent
el de Santa Tecla
el vestuari
no és tan homogeni
és un vestuari
més adient
a l'època
o intentant
recreant l'època
sí
de fet
és un vestuari
més mitjaval
més auster
no és tan
tan
contemporàni
com diríem
el del retaule
perquè el retaule
està pensat
d'una altra manera
i aquest és més
els nois van de pelegrins
amb unes túniques
amb unes caputxes
amb robes descolorides
amb espardenyes
espardenyes
d'aquestes
de pell
és tot un muntatge
igual que les noies
que les que fan de guies
les van al vestuari
que és una mica
com un tipus romà
perquè és
l'època
que ens situem
però bé
és un vestuari
completament auster
i completament
molt diferent
no té res a veure
i és que jo sempre ho dic
que no té res a veure
de Santa Tecla
en Sant Magí
i realment
el cor grec
que acompanya
Sant Magí
avala
que la representació
en forma d'entremès
que són els contalles
no tenen res a veure
amb Santa Tecla
Parles d'un cor
però parlem també
de la creació musical
de les contalles
de Sant Magí
que lògicament
com treballeu vosaltres
són pròpies
Sí, sí
de fet
de músiques
que vam recollir
de Sant Magí
de coses que havien fet
compositors d'aquí
vam intentar
reconduir
i fer un cor
tarpegari
i vam fer
una primera melodia
i aquesta melodia
doncs
es va instrumentar
per coble
aquí vam afegir
cosa molt important
doncs
tres sacs de jamecs
que són els que
que fan
el primer ritorneu
o sigui
la base
la que fan
una creu
i es repeteixen
per separar els quadres
i bé
és una composició
en sacs de jamecs
coble i timbal
vull dir
és molt més espectacular
que els retaula
musicalment
En conjunt
quants integrants
de les bares
mobilitzen
per fer les contalles
a dalt de l'escenari
són 35
entre el cort
i les encalles
són 35
però realment
s'abelluguem
unes 40 persones
per fer això
des del punt de vista
més pràctic
ja sé que no t'agrada
parlar de l'escenari
no per res
sinó perquè t'agradaria
fer-ho en un altre espai
lògicament
però des del punt de vista
pràctic
com ens situem
en aquella plaça
els que ja anirem
a veure
o a veure
com
Bé
tenint la gran sort
que
abans d'entrar
a la plaça
del passagiu
ho fèiem
a les plaça
de les Cols
l'important
és que hi hagi
una grada
perquè les contalles
estan fetes
per veure-les
des de dalt
si les veus
a l'italiana
recte
pel davant
resulta que
veus un mogollon
de gent allí
i no veus
bé les figures
en canvi
si la part
és a vista
de pàjar
però que n'hi diem
doncs jo crec
que és la part idònia
és posar-se
assentats a les escales
n'hi ha prou
perquè l'escenari
és baixet
i llavors
bé
el que s'ha de veure
és les evolucions
perquè realment
doncs
fer bellugar allí
els 16 homes
i les 8 dones
en aquell espai
que resulta petit
però bé
si intentem bellugar-se
doncs clar
llavors
les construccions
han de ser molt netes
i bé
jo crec que
és idònic
són les escales
aquelles
la llàstima
és que
que estava a pensar
d'aquella plaça
perquè haguéssim pogut pensar
amb les faroles
aquelles que ja
pots treure les faroles
perquè aquelles faroles
esturben
o sigui
de vegades
és pensar
que les places
es poden utilitzar
per moltes coses
i a Tarragona
que som
una ciutat
que ens manquen places
per poder fer coses
perquè sempre
anem a petar les mateixes
i llavors
aquelles que ha sigut
o és
una plaça
que es pot aprofitar
bastant
o us heu d'adaptar
a l'espai
en el qual heu de representar
les contalles
que només les representeu
per Sant Magí
o alguna vegada
heu tingut ocasió
de portar-ho
a algun lloc
no, no
de moment no
de moment només
els representem a Sant Magí
hi ha una opció
d'anar
potser
a Santa Coloma
de Caral
que fan una festa
a les fonts
de Sant Magí
per representar-les
però bé
això suposo
que serà l'any que ve
però bé
de moment
bé
és que
el complicat
d'aquestes coses
és bellugar tanta gent
llavors
hi ha gent
que només fa això
i llavors
ho han de tenir
molt clar
per sortir al carrer
o sigui
sortir a un altre lloc
que no sigui
Tarragona
o ha de ser una cosa
que et faci gràcia
i diguis
val la pena anar-hi
perquè realment
bellugar les contalles
o bellugar els retaules
és molt complicat
són coses
com són espectacles
de gran format
que són complicats
de sortir
doncs ja ho sabeu
només tenim
una oportunitat
l'any que es produeixi
el miracle
en aquest cas
controladíssim
que es puguin representar
les contalles
de Sant Magí
doncs Jaume
veig que tu sabies
que tenies una lleugera idea
sí
el que fareu diumenge
sí
perquè
el 2003
els vam estar
però vam estar
un parell d'anys
doncs
barrinant
com fèles
per tant
sincera
la vida de Sant Magí
i Santa Tecla
hi ha moltes coses més
no diguis això
que d'aquí un mes
aproximadament
tornarem a parlar
del retaule
de Santa Tecla
i al final
t'autoentrevistaràs
com diem
cada any
sí
perquè
de fet
tampoc saps què dir
perquè sempre és el mateix
el que passa
és l'ilusió
de tornar a repetir
perquè
òbviament
l'important
de les entitats
és poder
fer les coses
que estan treballant
durant tot l'any
que les entitats
el que volen
és sortir al carrer
i ballar
o ensenyar al públic
el que fem
i això és important
que cada any
ho puguem fer
i justament en això
es basa la tradició
en repetir
cada any
i que es consolidi
ja del que és
la nostra cultura popular
sí, sí
Jaume
moltíssimes gràcies
i bones festes
de Sant Magí
igualment
adeu-sia
adeu-sia