Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem ara fa un moment en el sumari del programa,
el Fons Estatal d'Inversió Local del 2010
comportarà uns 85 milions d'euros
en el conjunt de la demarcació de Tarragona.
D'aquests, gairebé 15 milions,
14,8 milions aniran destinats a la ciutat de Tarragona.
Respecte al Fons Estatal d'aquest 2009,
hi ha algunes novetats.
I d'aquests aspectes avui en volem parlar
els volem repassar amb la subdelegada del Govern Central,
la senyora Teresa Pallarés.
Senyora Pallarés, bon dia.
Hola, bon dia.
Quines són les característiques generals
que proposa el Govern Central en aquest fil,
en aquest fons Estatal d'Inversió Local de cara al 2010?
Com serà?
A veure, la primera diferència respecte a l'altre fons estatal,
a l'altre, aquell era el FAIL,
és bàsicament la definició dels projectes.
Són projectes molt dirigits a modernització als ajuntaments,
estan dirigits a la sostenibilitat mediambiental
i també a tot el tema de benestar de les persones,
els temes de mobilitat, etcètera.
Per tant, hi ha els projectes que estan una miqueta més orientats,
més enquadrats.
I, per una altra banda, una novetat molt important
que també s'ha pactat amb les entitats municipalistes
i ha sigut un motiu de debat important també entre diferents partits polítics
i fins i tot sindicats,
ha estat el tema d'un 20%,
que és el màxim que un ajuntament pot dedicar a despesa social.
Entès això, com totes aquelles partides de capítol 1 i capítol 2,
relacionades amb temes de benestar, educació,
que els ajuntaments puguin dirigir,
amb aquesta despesa, diguem, corrent,
que puguin dirigir aquest fons cap aquí.
Això sí que és...
Aquests projectes o aquests programes
són programes que sí que tenen ja pressupostats,
en canvi, la part d'obra,
que és un mínim d'aquest 80%,
aquest sí que no ha d'estar pressupostat
a l'any ni 2009 ni 2010.
Aquest 20% és un màxim que pot acollir-se a l'Ajuntament?
Al màxim.
Si un ajuntament decideix fer tota obra,
doncs ho pot decidir, no?
I si decideix, doncs, que alguns d'aquests programes,
com sigui, per exemple,
tot el que depengui de l'Ajuntament,
com pot ser personal en un allar d'infants
o a la consergeria
o els programes de manteniment de les escoles públiques,
que això depèn dels ajuntaments,
doncs llavors poden decidir, doncs,
d'algun d'aquests programes,
encabir-los per aquí, però amb un màxim d'un 20% del fons.
Respecte al fil del 2009,
hi ha una clara reorientació, segurament,
que els ciutadans també podran apreciar
en el sentit que, segurament, els ciutadans han vist
en aquests mesos molta obra d'arranjament
de voreres, carrers, enllumenat,
i la convocatòria del 2010 té una altra filosofia, no?
Sí, no entrarà tant en el tema de l'obra pública,
o sigui, no podem arreglar carrers, per dir-ho d'alguna manera,
sinó que s'ha d'entrar més en temes de, com et deia,
de modernització, no?, tot el tema informàtic,
els nous sistemes informàtics de comunicació dels edificis,
accessibilitat i mobilitat en els edificis municipals,
i també el tema de medi ambiental,
que això també és important, no?,
començar a introduir les energies renovables,
tot aquest tema, després, tot el que és sanejament d'aigües,
tot això igual, eh?, tot el tema relacionat amb el medi ambient,
sí que ho poden fer. L'única excepció són els municipis menors
de 2.000 habitants, que aquests sí que poden fer obra pública,
aquests sí que, normalment, aquests municipis,
doncs, a lo millor, alguna obra d'aquestes els hi és molt més urgent
i, a lo millor, no tenen que fer cap obra reorientada
amb l'altra qüestió, i sí que poden anar amb aquest fons
a arranjament públic, diguem.
Seran més de 85 milions d'euros destinats als municipis de la demarcació,
són menys que en el 2009, però és una xifra considerable,
com la valora vostè com a subdelegada?
Home, ho hem valorat molt positivament,
donat el que ha suposat això pels ajuntaments al passat fail, no?
En aquest cas, també una altra novetat d'aquest fail
ha estat l'aquest fons estatal,
ha estat la constitució d'una comissió de seguiment,
en la qual hi ha participació dels principals sindicats,
els patronals i les entitats municipalistes,
tant Federació de Municipis com Asociació de Municipis,
i s'ha valorat molt positivament
aquesta aportació del govern,
sobretot pel tema del que això suposa,
que ara generar ocupació,
que continua sent un dels objectius importants d'aquest fons,
i la dinamització de les nostres empreses locals i territorials.
Parlant de generar ocupació,
serà segurament també la del 2010,
el fons del 2010 anirà orientat a un altre perfil,
segurament de persones, no?
Des del punt de vista professional,
des del punt de vista de perfil laboral.
Bé, en principi, les empreses sí,
perquè el fons, d'alguna manera,
ja té aquesta orientació,
però, clar, hem de ser conscients
que la gent que està amb atur
tenen el perfil que tenen,
i llavors una de les prioritats que hi ha
és d'agafar gent amb atur,
i a més a més que siguin de llarga durada,
o sigui, gent que faig més de 12 mesos que estan amb atur,
i fins i tot cap l'entrada dels autònoms,
que per motius personals
hagin decidit ficar-se a les llistes d'atur,
sobretot per accedir als cursos de formació,
i per tant també ara podran tindre entrada
en aquest nou fons.
Per tant, aquesta és una bona notícia,
cara a les perspectives econòmiques i empresarials del territori.
Quin termini tenen els ajuntaments
per presentar els seus projectes al govern?
Fins al dia 4 de febrer.
Va ser el 4 de novembre
que va sortir la resolució del secretari d'Estat,
i són aquests novembre, desembre, gener i febrer,
tres mesos.
Fins al 4 de febrer tenen temps d'entrar-ho.
Hi ha un límit del pressupost d'algun dels projectes?
És a dir, l'Ajuntament ha de presentar
un projecte en concret dels de la seva ciutat o municipi
amb un màxim de diners?
Era màxim 5 milions.
Ara s'ha retocat per no haver-se de publicar el 12.
Em sembla que són 4 milions 800 mil.
Vull dir que està perfectament marcat
i perfectament avisat a tots els ajuntaments
que dintre de tots els seus projectes,
si en volen fer un, diguem, de gran,
poden fer fins al màxim de 4 milions 835 mil.
Crec que era exactament,
però se'ls ha informat d'això.
Quina resposta espera dels ajuntaments?
Tan bona com la del 2009?
Sí, sí, sí.
N'estem segurs, eh?
A més a més ja tenim contactes.
Aquests dies he tingut l'oportunitat
de poder estar amb diferents alcaldes de diferents zones
i fins i tot vam fer una trobada a Barcelona
amb tots els municipis de Catalunya que vam voler acudir
i la resposta dels ajuntaments és molt positiva.
Amb molts dubtes també,
perquè per una banda ara ja hem superat
la gestió telemàtica,
que al passat fons això va ser per alguns ajuntaments
un tema complicat
i que jo crec que tots ens en vam sortir molt bé,
però ara hi ha aquesta gestió d'aquest 20%
de despesa social,
doncs bé que hi ha moltes coses que s'han d'anar aclarint
i que s'han d'anar responent, no?
Per això el Ministeri ha posat a disposició una pàgina web
en la qual les preguntes es poden dirigir directament
i te les responen
i a més a més amb la capacitat
que qualsevol ajuntament que vulgui veure
quines són aquestes preguntes que es produeixen més sovint,
doncs pot haver un resum de les respostes, no?
I nosaltres, evidentment, la subdelegació a disposició
de tots els ajuntaments, com no podia ser d'una altra manera.
Potser una de les preguntes que es fan als municipis,
que es fan als ajuntaments,
i potser també als ciutadans que s'estan escoltant
i si, per exemple, també en el fons el 2010
les obres s'hauran de realitzar en el termini de l'any.
Ah, no, no.
O tenint en compte que els projectes són d'altres característiques
hi haurà una certa prerroga.
No, no, no.
Els terminis són els mateixos.
És a dir, l'execució d'aquests projectes són d'un any,
és a dir, fins al 31 de desembre del 2010,
perquè si alguns ajuntaments ja comencen a entrar ara a les peticions,
es començarà a licitar a partir de l'1 de gener.
Vull dir que sí que el pla és fins al febrer,
però sí que hi poden haver projectes aprovats
que es puguin ja començar a treballar a partir de l'1 de gener.
Tenen un any.
El que passa és que es contempla, com amb aquest passat fail,
que si per causes alienes a l'Ajuntament,
no sé si per motius de l'empresa
o per algun tema àmpliament justificat,
pugui haver-hi una pròrroga.
És a dir, que els ajuntaments,
com més aviat presentin els projectes,
millor perquè a partir de l'1 de gener
el govern ja començarà a licitar,
a donar el vistiplau.
Donarem sortida ja a partir de l'1.
La majoria d'ajuntaments,
la veritat és que ja tenen pràctica.
De l'any passat.
Més o menys tots es van quedar amb la idea
de dir, bueno, doncs aquests projectes,
la gent ja sap una mica el que anem.
Jo crec que això ens ha ensenyat a tots plegats.
Quin és el balanç, parlant una mica d'aquest 2009,
i ara que ja estem a la recta final,
de fet queda poc més d'un mes per tancar l'any,
quin és el balanç dels projectes del fons d'aquest 2010
a les comarques de Tarraona?
Què en fa vostè?
Home, jo crec que ha sigut un aprenentatge important
i una dosi d'optimisme per tots els ajuntaments
i sobretot per l'ocupació que ha generat.
Jo crec que el més important és l'ocupació
perquè ha crescut amb un 40% de les previsions que hi havia.
Això vol dir que s'ha mogut molta gent,
que això genera expectatives.
Al crear el nou fons també aquestes expectatives,
moltes empreses les il·lusionen el fet que puguin continuar treballant
i amb aquesta línia estem al costat de tots els ajuntaments.
Crec que és una bona experiència
tindre aquest contacte entre les administracions.
El fons aquest any creu que ha ajudat més
els municipis grans o els petits?
O igual?
Jo crec que depèn.
Cada municipi...
Home, els petits...
La veritat és que jo sóc filla d'un municipi molt petit
i entenc que tenen molta dificultat per tirar endavant projectes.
Un municipi gran sempre té més capacitat per endeutar-se,
per buscar crèdits, té més recursos, diguem.
Els ajuntaments petits, que els projectes també són cars,
doncs els hi és més complicat.
Llavors sempre s'han d'estar buscant la vida com poden.
En aquest cas, han sigut aquells projectes
que mai es pensaven que podien realitzar.
Ahir mateix, ahir a la tarda,
vaig estar inaugurant unes instal·lacions esportives a l'Ebre,
amb una població de l'Ebre,
i clar, és el que em deien, no?
Nosaltres no ens podíem imaginar mai
que això ho haguéssim pogut arreglar, no?
I ara fins i tot ja s'estaven qüestionant
per l'any que ve a la llar d'infants,
per entrar una mica en aquestes noves línies, no?
Per tant, molta imaginació per part dels ajuntaments.
Crec que això és desitjable i, a més a més, és com és.
Saben com fer anar els projectes i això és important.
Tenen constància a dia d'avui
que hi pugui haver una certa petició de pròrroga
en alguns projectes en concret?
Perquè, si hi ha pròrroga, ho han de comunicar a la subdelegació?
Sí, ho han de comunicar, sí.
Sí, en tenim diversos ja.
En tenim mitja dotzena d'ajuntaments
que han demanat aquesta pròrroga.
Aquesta pròrroga nosaltres, en principi,
l'enviem a Madrid
i és Madrid que confirma
que els motius o les justificacions que han fet
són adequades i se'ls pot concedir.
Hi ha algun de Tarragona Ciutat?
Perquè s'especulava amb la piscina,
que és el projecte més gran que es va presentar al fons,
la piscina de Riuclar.
No en tinc una constància expressa,
però, en tot cas, si l'han entrat,
es gestionarà i, vaja,
jo no crec que hi hagi cap problema.
El que volem és que les obres s'acabin
i es facin ben fetes, no?
Que és la responsabilitat nostra
i també la responsabilitat dels ajuntaments.
Tornant a parlar del 2010,
a Tarragona Ciutat,
l'Ajuntament ja ha expressat clarament
que vol passar d'una proposta de 99 projectes
que es van presentar el 2009
a una altra més concentrada en 3 o 4 grans projectes.
Aquesta filosofia,
que potser la seguiran altres ajuntaments,
creu que és segurament l'adequada
i la que va millor a la nova filosofia del fons del 2010,
passar de la petita obra de carrer
a 3 o 4 projectes en funció del municipi
i de més envergadura?
És que depèn dels projectes, això, no?
I depèn de les expectatives dels ajuntaments.
Com us dic, amb ajuntaments petits no serà el cas,
perquè, clar, no poden arribar amb aquests màxims,
perquè la quantia que tenen ve marcada per la població,
però amb ajuntaments grans que ara ja s'havia produït,
sobretot a Cambrils, a Reus,
aquí a Tarragona també concretament,
un projecte important.
I la resta, clar, suposo que les necessitats
eren tantes dels ajuntaments.
Vull dir, va ser una mica el moment, no?,
de treure del calestre aquelles necessitats
i van haver projectes atomitzats, no?
Suposo que ara se n'han adonat
alguns ajuntaments grans que tenen més capacitat
de la importància de poder fer obres més importants, no?
I és possible que amb ajuntaments grans
això vagi cap aquí.
No crec que sigui el mateix amb ajuntaments mitjans o petits.
L'Ajuntament de Tarragona, de fet,
ha expressat públicament que un dels projectes
que vol presentar el Fons
és el que s'anomena una mena de centre d'interpretació turística
de la tàrrecorromana
que ja aniria al que es vol instal·lar
a l'edifici del Banc d'Espanya.
Què li sembla aquesta proposta, a priori,
sense conèixer els detalls tècnics?
Bé, em sembla que és una decisió de l'Ajuntament
que ells hauran valorat l'oportunitat d'aquest projecte
i des del punt de vista turístic he de dir
que és una bona notícia,
ja sabeu que soc propera al món turístic
i que considero que aquests centres d'interpretació
com el que tenim a Reus,
jo crec que són centres importants
i són pols d'atracció de turistes
que poden donar una explicació molt clara
de tot el patrimoni.
Terramona té un patrimoni brutal
i jo crec que ara és el moment d'ordenar-lo,
d'organitzar-lo
i que aquest pot ser un bon projecte.
En tot cas, és l'Ajuntament el que ha d'apostar,
el que ha de dissenyar
i el que ha de veure quin és el camí que ha de seguir.
L'Ajuntament de Terramona també públicament
va manifestar fa poques setmanes,
fa un parell de setmanes, si no vaig equivocat,
la possibilitat de poder entrar, entre cometes,
a l'edifici del Banc d'Espanya
abans de tancar els serrells de l'acord
que ha d'haver entre l'Ajuntament i l'Estat
per la cessió de l'edifici.
Veu possible aquesta possibilitat d'entrar?
Quan diem d'entrar és que pugui intervenir,
si cal, sobretot si el fons té ja l'Ajuntament,
els diners de l'Estat per intervenir al Banc d'Espanya,
amb aquest centre d'interpretació de la terra cor romana
que comentàvem?
A veure, tot aquest procés administratiu
és llarg, complex i a més a més està en diverses bandes.
Aquí no està només afectat Segipsa,
que és el propietari del patrimoni dels Bancs d'Espanya,
sinó que previ hi ha un conveni
amb el Ministeri de la Presidència
que aquest és el que ha de desencallar
el que es pugui començar a intervenir.
Si aquest conveni no està signat abans del termini,
no podran presentar el projecte.
En aquest moment s'està treballant intensament amb l'Ajuntament,
ells ara han d'acabar de repassar els termes d'aquest conveni,
per part nostra, per part del Ministeri de Presidència
i, evidentment, de la subdelegació,
que hem, diguem, pautat quins eren els criteris
que necessitàvem per resoldre també els nostres problemes d'espai.
De moment, el conveni està plantejat
i estem esperant que s'assigni aquest conveni.
Aquest conveni, en el moment que estigui signat,
es pot donar ja per iniciar tot l'altre procés
i per qual ells poden començar a intervenir.
Per tant, s'ha de signar el conveni...
Però un pas previ s'ha de produir encara.
Hauria de ser, segurament, a finals d'any
o, com a mínim, a 31 de gener.
Abans del 4 de febrer.
Abans del 4 de febrer.
Si no, seria impossible que l'Ajuntament pogués intervenir.
Evidentment, això són processos administratius
que estan perfectament protocolitzats.
Confien que pugui haver-hi l'assignatura del conveni?
Per part nostra, he de dir tranquil·lament que sí.
Ara l'Ajuntament ha d'acabar de donar el vistiplau
i, evidentment, que sí.
Jo crec que hi serà.
Hem treballat tots molt perquè així sigui.
L'acord entre les dues parts
passaria per una permuta d'uns terrenys,
que això s'ha dit públicament a la zona de Joan XXIII?
Sí.
Allà què hi aniria?
O què voldria?
És a dir, la subdelegació del govern,
què ha pensat de destinar-hi en aquella zona?
Oficines, més oficines administratives,
en la línia de les necessitats
que havien expressat en els últims anys?
Sí.
Nosaltres tenim en aquest moment necessitat d'ampliació d'espai
pel tema d'espais, d'oficines, de treball administratiu.
Per tant, en aquests moments una de les prioritats
és el tema d'estrangeria,
que ens agradaria molt tenir-ho reubicat i amb condicions,
tant per la gent que està treballant
com també per la gent que acuta a les nostres oficines.
I, per tant, voldríem que això fos un espai
molt més digne del que tenim,
entre altres coses perquè pensem que la subdelegació
és un edifici catalogat,
un edifici...
Jo crec que és un dels edificis emblemàtics
que té la ciutat de Tarragona,
que tenim a Tarragona,
i que aquest edifici se l'ha de posar en valor.
És un edifici de l'Alejandro de la Sota,
que va ser un Premi Nacional d'Arquitectura als anys 60,
i que crec que val la pena que la part, la planta baixa,
sigui una zona de recepció,
una zona per exposicions,
una zona que la ciutadania de Tarragona
pugui entrar, ens pugui venir a veure d'una forma diferent.
Som Administració General de l'Estat,
però som Administració a Tarragona,
i volem, d'alguna manera,
obrir aquesta cara més amable
en un espai acollidor,
i que la gent conegui realment l'edifici,
que és una joia per la ciutat de Tarragona, també.
Per tant, les noves oficines que hi ha,
Ina Joan XXIII,
serien pels propis treballadors,
oficines de feina,
però també d'atenció en el tema d'estrangeria.
Sí, sí, atenció al públic.
Estrangeria,
i és possible que dissenyem més endavant
algun altre departament que hi vagi.
Ja que estem parlant d'aquesta zona de Joan XXIII,
permetin que li pregunti també
per un edifici que ja està,
crec que pràcticament acabat,
que és el de la caserna de la Guàrdia Civil,
però encara no s'ha inaugurat.
Però no sé si ja hi ha Guàrdies Civils
que estan treballant-hi allà.
Com està ara mateix la situació?
Tenim unes ganes terribles
d'entrar ja allà,
tenim moltíssimes ganes.
Estem acabant d'ultimar
no l'obra civil,
que això ja està,
sinó tots els temes d'equipament.
I ja volíem,
com ja vam dir per Sant Jordi,
ho havíem volgut inaugurar,
això no ha estat possible,
esperem que els torrons
sí que ens els puguem menjar allà.
En tot cas,
la Guàrdia Civil,
si més no,
aviat el trasllat
el començarà a fer.
Ja tenim moltes ganes
de començar a fer el trasllat
des de López Pelaer,
i suposo que abans d'acabar l'any,
no vull posar dates,
perquè ja sabeu que això després,
les circumstàncies són les que són,
però a mi m'agradaria personalment,
i això ha comentat amb el Tinent Coronel
i amb el cos de la Guàrdia Civil,
que a finals d'any
o començaments de l'any següent
es pugui donar ja
per inaugurar l'edifici.
I amb la caserna de López Pelaer,
què faran?
O què volen fer?
Parlaran amb l'Ajuntament?
La possible...
En principi,
evidentment,
quan aquell espai quedi buit,
s'ha de parlar amb l'Ajuntament,
per si tenen algun interès en l'espai
i començar els processos
que haguem de començar,
amb els quals estem disposats,
estar al costat de l'Ajuntament
amb aquelles demandes
que facin a l'empresa,
o sigui,
a qui gestiona
el patrimoni de la Guàrdia Civil.
Parlen, senyora Pallarés,
de noves instal·lacions
relacionades amb els cossos de seguretat.
També tenim a punt,
les obres crec que ja estan pràcticament engestides,
la nova comissaria de policia
als terrenys,
als tingladus de l'autoritat portuària.
Com estan les obres?
Doncs mira,
ja públicament podem anunciar
que el dia 1 de desembre
farem la inauguració formal
d'aquest espai,
la qual estem molt orgullosos
i molt agraïts
amb la col·laboració
de l'autoritat portuària,
en especial del seu president,
que és una persona molt propera,
que acull molt bé els projectes
i que saben donar una resposta fantàstica.
I per tant,
aquesta és una obra
que sí que s'ha portat molt bé,
ha anat molt de pressa
i que com us dic el dia 1
tindrem el plaer
de comptar amb el delegat del govern de Catalunya
i amb el president de l'autoritat portuària
per dur a terme la inauguració d'aquest espai.
Quines funcions té aquesta comissaria
de la Policia Nacional
a dins del port?
Bàsicament,
per tot el tema de paper,
sabeu que la Policia Nacional
s'ocupa del tema
de tots els expedients d'estrangeria
i sobretot per,
penseu que el port,
diguem-ne,
hi ha una duana,
és un espai de frontera,
d'entrada i de sortida
i que per tant,
la regulació de tots aquests expedients
i aquestes tramitacions
estarà molt bé
que estiguin en el mateix lloc
on es produeixen.
Vull dir,
entrada i sortida dels vaixells,
de la gent que puguin entrar o sortir,
tindran aquest lloc allà al costat mateix.
Per tant,
s'han posat tots els serveis a disposició,
com us dic,
l'autoritat portuària
en tot moment ha estat al nostre costat
i ha sigut un projecte
i s'ha realitzat de forma,
jo crec que molt ràpida i molt eficient.
Per acabar aquesta entrevista
amb diversos temes d'actualitat,
deixem el port,
marxem a l'aeroport,
l'aeroport de Reus,
que és motiu de polèmica aquests dies
per un tema de nom,
el canvi de nom
que proposen l'Ajuntament de Tarragona
i la Cambra de Comerç de Tarragona.
Què li sembla aquesta polèmica?
O aquesta petició
de l'Ajuntament de Tarragona
i de la Cambra de Comerç?
Bé,
les institucions
poden fer aquelles peticions
que creguin raonable
que hagin de fer.
Jo,
com a representant
de l'Administració General de l'Estat
i en aquest cas també
com a ENA,
jo crec que aquí
el que toca ara
és parlar de les inversions
que estem fent a l'aeroport
com a territori.
Aquí el que és important
és que tenim un aeroport,
que hem d'invertir en l'aeroport
i que a vegades
aquestes polèmiques
poden servir
per alimentar
alguns temes
diguem
municipalistes,
però crec que
jo crec que això
no és el més important,
sinó que tenim altres temes
més importants.
Tenim una ampliació
a l'aeroport,
tenim una inversió
molt important,
això és el que ens ha de preocupar,
això és el que hem de posar
damunt de la taula.
De totes formes,
i per no fugir
d'estudi
com podríeu pensar
pel tema del nom,
jo crec que
una organització
com a ENA
i l'Administració General
de l'Estat
recollir una proposta
d'aquesta mena
no ho faria mai
sense un consens
del territori,
a més a més així em consta.
Per tant,
jo crec que aquest és
un tema territorial
que s'ha de posar
damunt de la taula
si es creu o portú,
com ja s'ha fet,
i que evidentment
doncs ha d'haver també
una resposta de consens,
vull dir,
les coses
tenen una història,
la història
no es canvia
d'avui per demà
ni per capricis de ningú,
sinó que
s'ha de respectar
en tot moment
quina ha estat
aquesta història
i sobretot,
sobretot,
en aquest moment
clau pel nostre territori,
no només amb l'aeroport,
sinó amb les infraestructures
que s'estan treballant,
hem de parlar d'inversions
i hem de parlar
d'ampliacions
i hem de parlar de futur.
Aquest és el debat important
que hem de posar
damunt la taula.
Doncs ja que ha citat això,
quin és el més immediat
que s'ha de fer
a l'aeroport?
S'han fet algunes obres
ja d'infraestructura
en els últims mesos,
què és el més immediat?
A l'aeroport
s'han anunciat
en un aeroport
pràcticament,
podria dir jo,
de primera,
en un moviment
que era impensable
que es pogués produir
a l'aeroport de Reus,
en una aposta molt important
que s'ha produït
durant aquests anys
i que s'han anunciat
inversions
per un futur
d'una ampliació
d'un aeroport
ja per capacitat
d'ampliació,
sobretot,
per les plataformes
d'aeronaus,
perquè sabeu
que això ve condicionat
en què es puguin quedar
les aeronaus
en un determinat aeroport
i que això tingui
més capacitat de gestió.
Crec que és cap aquí
on hem d'anar.
hem de parlar de gestió.
Sabeu que també
hi ha la polèmica
d'entrar en la gestió
de la Generalitat.
Això aporta alguns temes
del tema
de la desclassificació
d'aeroport d'interès general
i té alguns problemes,
però vull dir que
com a territori
hem d'apostar per això.
Pensem que ens estem preparant
per tenir un dels motors
més importants
de l'activació de l'economia
en aquest territori,
sobretot pel sector turístic,
que és un sector important
a casa nostra
i, per tant,
aquest és el debat
que hem de posar
damunt la taula.
És partidària
del traspàs
de la gestió
de l'aeroport
a la Generalitat?
Jo crec que cadascú
ha de fer la seva feina
i cadascú
ha de cometre
les seves competències.
Hi ha alguns temes
que són
i continuaran sent
de competència
de l'Estat
i que, per tant,
s'ha de veure
de quina manera
aquesta gestió
no entra
amb...
o sigui,
no hi ha incompetències
amb el que cadascú
ha de fer, no?
En el moment
en què això sigui possible,
evidentment,
estic al costat
del territori.
Jo, com a Administració
General de l'Estat,
la subdelegació
del govern
també és territori
i el que volem
és que aquesta administració
també sigui
propera al territori
amb la seva gestió
i amb la resolució
dels problemes
que realment importen
els ciutadans i ciutadanes
del territori.
Nosaltres no treballem
en una altra província,
treballem a Tarragona,
treballem a Reus,
treballem a Cambrils,
a Valls,
al Vendrell,
a l'Ebre,
treballem aquí,
al costat
de les administracions
d'aquí.
Per tant,
tot el que sigui
bo pel territori
és bo per l'Administració
General de l'Estat
al territori.
Ho deixem aquí,
senyora Teresa Pallaré,
subdelegada
del Govern Centre
de Tarragona
durant més de 20 minuts.
Hem repassat
alguns temes d'actualitat,
especialment
totes les previsions
del fons estatal
d'inversió local
de cara al 2010,
del qual n'haurem
d'estar pendents
durant les pròximes setmanes.
Moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb els oients
del matí de Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.