El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF ha col·laborat amb la programació estable
d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol IPF dona suport a la candidatura de Tarragona
com a capital europea de la cultura 2016.
Rapsol IPF t'apropa als protagonistes del Metropol
a Tarragona Ràdio, sempre amb la cultura de la ciutat.
Uns protagonistes, sens dubte, ben singulars
els que trepitjaran aquest divendres i aquest dissabte
als jardins del Teatre Metropol.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic en Jordi Aspa.
És d'Escarlata Circus, juntament amb la Bet Miralta,
que aquest divendres i dissabte, com deien,
ens portaran al muntatge titulat Deboris Causa.
Tenim el Jordi a l'altre costat del fil telefònic.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Esteu parant la taula, podríem dir-ho així?
Estem parant la taula, sí, gairebé.
Sí, sí, estem preparant el que serà aquest espectacle
El Déu a la Discausa, que representarem demà a les 8 i a les 10,
i dissabte també a les 8 i a les 10 del 12,
als jardins d'aquest teatre meravellós, el Teatre Metropol.
Algú pot dir, home, tenint un teatre, perquè han de muntar ara una carpa,
té una raó de ser, això, no?
Té una raó de ser, sí, perquè la configuració rodona,
des de fa un temps, en l'Escarlata Circusi, estem treballant una mica a fons,
perquè creiem que ens permet d'expressar i de configurar el públic,
de posar-lo, de confrontar el públic davant de l'espectacle d'una altra forma.
Diguem que el cercle ajuda a que el públic se senti molt més partícip de l'espectacle.
Estan uns al costat de l'altre, però alhora estan uns davant de l'altre,
el públic es veu, així com en el teatre a l'italiana és escenari enfront de públic,
i, doncs, aquí no, aquí tots, d'alguna forma, prenen part de l'espectacle i del ritual.
Crea més intimitat?
Crea més intimitat?
Perquè es deu ser necessària, no?, la intimitat en aquest espectacle, aquesta proximitat.
Sí, aquest espectacle és un espectacle de petit format,
on hi caben 50 persones de públic.
tot el que passa, doncs, és en proporció de les 50 persones
i d'aquest espai, d'aquesta carpa de 8 metres de diàmetre.
Sí, podem dir que és un espectacle íntim.
A veure, és un espectacle que feu, bàsicament, la Bet Miralta i tu mateix,
però, diguem que també hi participen molts éssers vius,
com a circ, com a escarlata circus.
És un espectacle amb animals, però també amb vegetals.
També amb vegetals, sí.
A partir d'un acte tan quotidià i tan rutinari que és el de cuinar,
el de preparar un àpat,
nosaltres ho desenvolupem i en fem un espectacle amb els vegetals.
I també hi ha un animal, que és un indiot.
Es diu Fridu, no?
Es diu Fridu, que participa en aquest espectacle amb nosaltres.
Jo he vist algunes de les fotografies i la veritat és que no és gens predecible
el que pot passar a partir d'aquesta primera escena en la que apareixes tu,
que ets un cuiner, res a veure amb els cuiners mediàtics que surten per la tele.
És una altra cosa.
No podem, a més a més, és un espectacle circular que comença com acaba, d'alguna forma,
i llavors el que passa dins, convidem el públic a descobrir-ho en el moment,
perquè volem que sigui aquesta la sorpresa de l'espectacle.
I, de moment, a tot arreu on ho hem fet ho hem aconseguit.
És una sorpresa que el públic al final se n'adona,
se n'adona del sentit de l'espectacle i del que és,
i del que han menjat, i d'on prové, i tot plegat, no?
Feu algun tastet, inclòs, o què?
Sí, hi ha un tastet, la gent té un tastet a l'inici de l'espectacle, sí, sí, sí.
Potser en participar de la nostra culinària.
Jo és que no vull insistir molt en de què va l'espectacle,
perquè sorprendre a l'espectador i que es faci partícip,
però sense que vagi amb una idea preconcebuda,
imagino que és un dels vostres objectius, també.
Sí, és un dels nostres objectius, que no sàpiguen on van,
que sigui una sorpresa, que es transportin en el temps i a l'espai, no?
D'alguna forma, hi ha bastanta gent que ens ha dit
és xulo aquest espai i aquest espectacle perquè des del moment que entres aquí
perds la noció del temps, perds la noció d'un espai, diguem, tradicional,
perds aquesta noció i viatges, i llavors viatgem plegats fins al final de l'espectacle
i trobo que per nosaltres és molt important això,
perquè és una de les fites dels espectacles,
de fer viatjar, d'acompanyar l'espectador en un viatge, en un ritual, en un espectacle,
doncs realment d'estendre's de la realitat i de la quotidianitat,
penso que és molt xulo.
Per ser un aclariment, suposo que important,
que no és un espectacle per a nens petits, tot i que es dieu escarlata circos,
ho dic perquè per algun lloc he vist que val la pena fer aquesta cotació, no?
Bé, nosaltres aconsellem que el públic infantil a partir de 8-10 anys,
tot i que ho han vist nens més petits i no ha passat res,
llavors depèn de cada cas, no?
Cada família és un món i cada nen ha viscut coses o les ha conegut,
l'espai és molt reduït, nosaltres actuem molt proper de l'espectador,
llavors, degut a això, diem a partir de 8-10 anys
que els nanos ja poden entendre aquesta situació,
que és una situació, diguem, dramàtica o d'espectacle teatral
i que no els afectarà...
No tindran cap trauma, vaja!
M'hanem?
Que no tindran cap trauma.
Exacte, que no és la nostra fita traumatitzar ningú, no?
M'ha cridat l'atenció, Jordi, hi ha tot un conjunt de persones,
lògicament, que han col·laborat, que treballen amb vosaltres,
però m'ha cridat particularment l'atenció que heu tingut
l'assessorament culinari de la Mariona Quadrada.
No m'estranya perquè és una dona molt activa
i que immediatament, doncs, sempre es presta a qualsevol idea nova.
Sí, sí, sí.
Nosaltres, a la que vam iniciar el projecte,
a la que ens va venir al cap i a la que vam decidir
què hi hauria aquest menjar, què hi hauria aquesta cosa,
amb la Mariona, som amic,
de proximitat, arreus i tot plegat,
i li vam demanar els seus assessoraments.
I, de fet, ella encara no ha vist l'espectacle,
perquè l'esperança no va poder venir
i vindrà aquí a veure'ns a Tarragona.
Estem molt contents.
Quan el vau fer per primera vegada?
En quina data, més o menys?
Per primera vegada vas fer a temporada alta
al mes de novembre a Girona,
a l'auditori de la Mercè.
Va ser la primera fase, era sense la carpa,
vam adaptar un espai com si fos la carpa,
amb un esgrada, rodó, vam tancar-ho tot,
vam reproduir un espai carpero, circense,
i els febrents van entregar la carpa
i des de llavors la carpa hem fet la seu burgell,
Lleida i Olot, i ara Tarragona.
Clar, és que jo penso ara, si ho vau fer al novembre,
ara som al juny, els actes protagonistes,
que són els vegetals, els aneu canviant,
segons l'època de l'any, o què?
Clar, segons on estiguis,
i l'època que estiguis, aquí faig espàrrecs,
o fa pesos...
Els mateixos des del novembre.
Però que són de plàstic, o què?
O són de veritat?
No, no, són vegetals de veritat.
Ja, ja.
Si són, diguem, són els mateixos,
però són els seus cosins,
els anem canviant.
Anem canviant.
Jo diria als oients que,
si amb el que han sentit no en tenen prou,
que entrin a la vostra plana web,
perquè resulta un espectacle absolutament atractiu i diferent.
I que està molt bé,
que a mi em crida moltíssim l'atenció, la veritat.
Allí tenen una mica més d'informació,
una mica més de sinopsi,
hi ha el dossier,
hi ha alguna foto, alguna crítica,
si volen llegir, alguna crítica que ens han fet els diaris.
I també poden veure l'historial d'Escarlata Circles,
i qui som, i d'on venim.
Home, ja fa anys que us moveu pel món, eh?
Més de 20, no?
Com a companyia, sí.
Enguany farà 22 anys.
I estem molt contents amb el resultat fins ara,
amb el Déboris Cauda, que és l'última creació.
Molt bé, Jordi.
Doncs moltíssimes gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
i amb el teu permís, ara el que farem serà convidar
a uns quants oients al teatre a gaudir del vostre espectacle, d'acord?
Perfecte.
Nosaltres el que volem és que estigui ben ple
i que la gent gaudeixi d'aquest espectacle.
Doncs allà estarem.
Moltíssimes gràcies, Jordi.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adeu-siau.
Gràcies.