Passen gairebé cinc minuts de dos quarts d'onze del matí.
Aquest cap de setmana, ja des d'avui,
Tarragona acull el nou congrés català d'alcohòlics en rehabilitats,
un congrés que es realitza en col·laboració amb la Generalitat,
amb el Servei Català de Trànsit i la Diputació de Tarragona.
Ens acompanya d'una banda el president de la Federació Catalana
d'Alcohòlics en Rehabilitats, en Josep Esteve.
Bon dia, Josep.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Saludem el vicepresident, Jordi Sánchez.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
Ara, ho comentàvem abans d'iniciar la conversa,
sembla que banalitzem l'alcohol com una malaltia,
com un problema molt greu de la nostra societat,
una miqueta perquè sembla que li trobem més dramatisme
a altres dependències, a altres drogues, com la cocaïna, l'heroïna.
Potser perquè ho tenim molt assumit culturalment, això de l'alcohol?
Doncs possiblement sigui així.
Ens ho tenim massa assumit, tant culturalment,
com en altres aspectes s'ha de tindre en compte
que l'alcohol és la segona droga amb duresa
entre totes les drogues que existeixen, no?
Aleshores, les conseqüències de l'ingesta desmesurada
són fatals per a la salut.
Poden provocar malalties de dipocàncer,
malalties de dipocardiovasculars,
malalties hepàtiques,
quantitat de malalties, no?
Forma part també, o intervé d'una manera molt directa,
amb un percentatge molt elevat dels accidents de trànsit.
I no hi ha només de morts per persones que condueixen
i han tingut accident amb ingesta d'alcohol,
sinó amb gent que han patit també els efectes d'aquests accidents
sense tindre res que veure amb haver begut ni res per l'estil.
Culturalment, el nostre país, concretament Catalunya i Espanya en general,
forma part del que es diu la cultura mediterrània del vi.
Si tenim en compte que aquesta cultura del vi ja es remunta
amb èpoques molt, molt, molt, molt antigues,
pensem que un grec, Homero, quan va escriure a l'Odissea,
en un dels seus capítols,
l'heroi d'aquesta novel·la o d'aquesta narració,
Ulisses,
per poder alliberar-se del monstre d'en Polifemo,
el va embriagar.
I amb els efectes de l'embriaguesa es va quedar adormit
o es va quedar tontat i van poder marxar.
Si ens en muntem una miqueta més cap aquí,
tenim amb els romans que entre tots els seus déus
hi havia en Baco, que era el déu del vi.
Una mostra més que la cultura aquesta del vi,
al llarg del temps, s'ha anat extenent.
Espanya i Catalunya forma part
dels països productors de vins
més importants del món.
Clar, darrere de tot això
hi ha tota una sèrie d'indústria
i una quantitat enorme de llocs de treball.
La idea nostra,
dels que estem no en contra del vi,
ni en contra de les begudes alcohòliques,
sinó estem treballant
perquè la gent es conscienci
que el consum excessiu de begudes alcohòliques
i el dir begudes alcohòliques
entren totes, tant les que són.
Vins, cerveses, destil·lats,
entren totes.
No es pot fer distinció
entre que si el vi és saludable
o té menys graduació...
I que té antioxidants bons per la salut.
Tot això són fal·làcies.
Veritats a mitges, com diu en Jordi.
Hem de tindre en compte que nosaltres,
la feina tant de la federació
com de totes les associacions federades
d'aquí de Catalunya,
la nostra feina no és lluitar contra el vi,
sinó previndre contra els efectes
que pot causar la ingesta desmesurada
de begudes alcohòliques.
Ara que deia això,
em venia a la memòria
quan feia una referència històrica,
però més cap aquí,
a veure, a mi em ve al cap.
Els nens, fa molts anys,
en baranapa amb vi i sucre,
els nens que eren inepatents
anunciaven allò de quina Santa Catalina,
que era alcohol,
o si a l'escola ens posaven malaltres,
ens donaven aigua del carme,
i això era alcohol també.
Vull dir que no només des del punt de vista social,
sinó que realment la creença
que té uns components
que són beneficiosos per la salut,
la tenim molt imbrincada, tots plegats.
I tant, i tant, i tant.
Bé, en Jordi abans, fora de micro,
ens comentava que
durant una època no massa llunyana
de la nostra història,
doncs els governants
que ja havien anat en aquella època
ja es preocupaven de mantindre
aquestes tradicions i aquesta cultura
i aquesta història
per distreure'ns d'altres coses
que eren molt més importants.
Però escolta, jo ara penso,
tal com estan les coses,
i siguen realistes,
no es pot concebre una societat com la nostra
sense la presència de l'alcohol,
en una o en una altra mesura.
Hi ha col·lectius, diguem-ne,
molt més vulnerables,
com són els joves,
que vostès hi dediquen
una part del Congrés molt important,
però en principi no són vulnerables,
són molt vulnerables.
Però ara també dic,
alguns oients que s'escoltin,
que ara arriba el cap de setmana
i escolta, tenen una visita,
i obriran una ampolla de cava.
I prèviament hauran envegut
una copa de vi o dues en el dinar.
Després continuen amb la seva vida.
Clar, han de sentir
una certa culpabilitat?
No.
És a dir, perquè no es pot concebre
la societat sense la presència de l'alcohol.
on posem la mesura i com la posem?
Perquè vostès deien,
no estem en contra d'això,
en principi no estem en contra de res.
Parlem de manera preventiva,
que la gent es consciencii, no?
Exactament.
No, no, continua.
Sí, el fet d'això que estàs apuntant
és aquest,
que nosaltres el que volem
és que la gent es consciencii
que l'alcohol no porta cap benefici.
Més aviat porta molts perjudicis,
de tot tipus.
Tu deies que ara ve el cap de setmana,
que possiblement a casa
de qualsevol de les persones
que ens està escoltant
es presenti una visita
amb unes pastetes
i que sigui una miqueta de cava.
Exacte, és el normal.
Però bé, aquesta normalitat
pot arribar a trencar-se,
perquè com deies,
potser abans d'anar a casa
d'aquesta visita
o d'arribar a aquesta visita
a casa nostra,
doncs a casa seva
i han fet el seu vermut.
Han dinat, han consumit,
vi, cava, cervesa,
és igual.
Han anat a casa
del presumpte amic
o del seu amic, no?
I han continuat
amb les pastetes,
el cava,
el cafè,
el conyac,
el que sigui, no?
Si anem sumant
tot el que ha begut
al cap del dia,
es passa, però,
de sobres,
del límit normal
que es considera.
Però en quin punt
es trenca aquest límit?
En quin punt
traspassem la barrera
d'aquell acte
de beure socialment
o en ve d'agost
una copa de vi
que a més és boníssim,
que és un vi caríssim,
boníssim,
que m'han regalat,
m'agrada el vi
i beure aquesta copa,
en quin moment
una persona se n'adona
o és que no se n'adona
que ha traspassat aquest punt?
Normalment no se n'adona,
però nosaltres sabem
que aquest punt,
és a dir,
es traspassa aquesta línia
quan deixa de ser
el consum
d'una beguda alcohòlica,
és a dir,
una copa de vi,
una copa de cava,
una cervesa,
inclús algun d'estudat,
deixa de ser,
millor dit,
comença a ser el motiu
pel qual
se celebra algo.
O sigui,
la pròpia celebració
queda en segon joc
perquè l'alcohol
ocupa el primer joc,
és a dir,
el consum.
I això passa,
per exemple,
amb la festa,
malament dita,
festa del botell,
i les festes del botell.
El botellón.
És a dir,
el consum dels joves
en el botellón
és un consum
exclusivament
no per celebrar res,
sinó per embriagar-se
per poder celebrar.
O sigui,
no s'embriaguen
celebrant algú,
sinó que s'embriaguen
per poder celebrar.
Però és un consum puntual
de cap de setmana.
La resta de la setmana
el millor no gasten l'alcohol,
no?
Aquest consum puntual
acostuma
a ser puntual
de cap de setmana,
al cap d'un temps
ja són dos dies
a la setmana,
després són tres dies,
fins a que arriba
el moment
en què diàriament
necessites
la ingesta d'alcohol
per poder tirar endavant
tant amb la feina
com amb les relacions socials,
etcètera.
És aquí
quan comença a aparèixer
la dependència alcohòlica.
I és aquí
quan comencen a aparèixer
tots aquells elements
distorsionants
de la realitat social
que nosaltres,
des de la federació,
és el que intentem combatre.
El Josep apuntava
malalties físiques,
però després
tot el problema
de la malaltia emocional,
la malaltia psiquiàtrica
i l'emarginació.
La malaltia psíquica
que poden ser,
doncs imagina't,
des de la demència alcohòlica
pot ser,
bueno,
poden ser,
es calculen
de l'ordre
d'unes 60 malalties
totes elles greus
produïdes
o induïdes
pel consum d'alcohol,
consum excessiu d'alcohol.
I es pot mesurar
objectivament
amb alguns paràmetres,
és a dir,
es podria fer
un test
o un autotest
de saber
si una persona
és alcohòlica
o no ho és,
una persona consumidora
d'alcohol,
objectivament es pot
diguem-ne
diagnosticar.
Això existeix,
és a dir,
quan un especialista
se n'adona,
inclús
l'especialista
de medicina comunitària,
de medicina familiar,
se n'adona
que vas al metge
perquè tens
uns mals d'estómac
o perquè tens mals de cap
o perquè tens molèsties
de no sé on
i si et fa
un petit historial
i li dius
bueno,
jo és que
acostumo a beure
el normal,
sempre tots diem
el normal.
Què és el normal?
Doncs miri,
són tres cerveses al dia,
dues copes de vi,
un whisky
després de dinar,
home no,
el normal és aigua,
això seria
el normal.
I la copeta
d'acabar el dissabte,
no?
Com a molt.
Com a molt.
Aleshores,
esclar,
escolti,
vostè,
aquest mal de cap
que té,
possiblement estigui produït
per la ingesta
excessiva d'alcohol,
va així
amb un especialista.
Aquest especialista,
sí,
es disposen
d'uns tests
amb els quals
va ser una sèrie
de preguntes
que no van més enllà
que el fet
que consumeixes
algun amic
t'ha dit
alguna vegada
que es preocupa
perquè et veu veure molt,
necessites
prendre una copa
abans de començar
a treballar,
necessites,
o sigui,
busques alguna excusa
com, per exemple,
anar a fer
un petit entrepà
a les 11 al matí
i amb el petit entrepà
pren-se tres cerveses
i després un carajillo,
aquestes coses
doncs són les que determinen
que sí que hi ha
un...
Clar,
va sumant.
...que hi ha
una dependència
de les vegades
alcohòlices.
Perquè aleshores
no generalitzem
que no hi ha
alcoholisme,
hi ha malalts
d'alcoholisme,
cada persona és diferent,
això és importantíssim,
no generalitzem mai
en aquest terreny,
però clar,
algú podria pensar
no veig per assaborir
una beguda determinada
que casualment
és alcohòlica,
sinó que veig
per canviar
el meu estat emocional
i la meva percepció
de la realitat
perquè no m'agrada,
aquesta podria ser
una de les motivacions?
Aquesta és una
de les moltes
que n'hi ha,
però bàsicament
aquesta és una.
i això ve determinat
precisament
per una situació
d'una baixa autoestima,
per una situació
d'entorn social
difícil,
per situacions
inclús ara,
amb l'actualitat
que ens envolta,
nosaltres estem convençuts
que hi haurà
un augment
de consum d'alcohol
i un augment
perillós
perquè
ens trobem
davant d'una situació
econòmica
molt difícil
i que molta gent
no hi troba la sortida
perquè no...
Estats d'ansietat.
Exacte.
Aleshores,
aquesta manera,
aquesta possibilitat
de fugir
de la realitat.
Cosa que,
en definitiva,
no és cert.
Vull dir,
perquè una de les preguntes
que jo recordo
quan jo estava
en tractament,
doncs va ser
preguntar-me
a una doctora
que portava
la meva història,
persona
a la qual
m'estimo molt,
doncs em deia,
Jordi,
vostè quan
quan bevia
tenia problemes,
dic,
i tant,
i ara que no veu
té problemes,
dic,
i tant,
l'únic que ha canviat
és la meva percepció
del problema
i la meva actitud
davant del problema.
Però el problema
els tinc igual.
Abans en tenia
un defeixit
que era el més greu
i és que,
a més a més,
dels problemes
que tenia
com a persona
dins de la societat,
com a qualsevol persona,
estava greujada
per la meva dependència
d'alcohol.
Escolteu,
com és el primer dia
sense alcohol
quan un decideix
prendre una decisió
duríssima,
difícil
i que veu arribades
de la desesperació?
Jo et diré la meva
i després el Josep
et digui la seva.
El primer dia,
perquè és que no m'ho puc ni imaginar.
El primer dia
jo vaig sentir,
jo vaig entrar,
recomanat per un psiquiatre,
perdó,
per un psicòleg
molt amic meu,
vaig anar a l'Hospital Clínic
de Barcelona,
vaig parlar
amb la doctora
Anna Lligonya
i quan vaig sortir
de l'hospital
jo em vaig sentir
tan lliure,
tan lliure
que mai
en ma vida
havia tingut
una sensació així
ni inclús
quan va passar
el 20 de novembre
del 75,
va passar el que va passar,
ni inclús aquell dia
em vaig sentir tan lliure
i tan feliç
i tan descarregat.
I el teu nivell
d'autoestima
es devia disparar.
En aquell moment no,
però sí que em sentia satisfet,
em sentia content
i feliç
perquè havia pres
una decisió
i per mi important,
però és que,
saps allò que,
és que és una cosa
que no puc explicar, eh?
Però devia ser
el que t'ha aguantatat,
perquè et vindrien dies difícils.
Aquesta idea de llibertat
és el que devia aguantar
que seguissis
amb el tractament
i la teràpia, no?
Sí,
i el fet
que la història anterior
doncs havia sigut
una història
una mica greu,
greu,
no en tant,
no en quant a malalties físiques,
perquè per sort
doncs jo estava molt bé,
però bueno,
les conseqüències
familiars,
els meus fills
que em van ajudar molt,
la meva esposa
que em va ajudar molt,
vull dir,
els meus amics,
els verdaderics amics,
com per exemple
el propietari del restaurant
on jo anava a dinar
a l'hora de,
quan acabà el migdia de feina,
curiosament,
doncs li vaig explicar
i em va dir,
em deia,
Jordi,
jo me'n vaig donar compte
i t'haig de dir
que si algun dia entres
a casa meva,
pots entrar sempre que vulguis,
si algun dia entres
a casa meva
a dinar
o a esmorzar
i em demanes una cervesa,
tindràs una cervesa
però l'has perdut
un amic.
Em vas guanyar
i vas consolidar
un que ja en tenies.
Aleshores,
aquesta sensació
ja et dic,
per mi va ser
una sensació
de tanta felicitat
i una sensació
de tanta llibertat
que mai més
he tornat a sentir
una sensació igual.
En el teu cas,
Josep,
el primer dia?
El primer dia
jo em vaig sentir
també,
com diu en Jordi,
molt lliure,
però la que va
disfrutar
de debò,
de debò,
de debò
va ser la meva senyora.
Jo vaig deixar
de veure
el dia del sorteig
de la loteria
de Nadal
de l'any 78.
Doncs amb ella
li va tocar
i a tu també.
Per això dic
que ella va ser
la més contenta
de tots.
Jo aleshores
tenia els meus tres fills,
que eren molt jovenets,
el gran tenia
en aquell moment
tenia set anys,
més ben dit
vuit anys,
el mitjà
en tenia
sis
i el petit
en tenia tres.
I jo sabia
que tenia tres fills
perquè corrien
per allà per casa,
no ho sabia
per res més.
I a l'endemà
del dia de la loteria,
o sigui,
el dia 23 de desembre,
me'n vaig adonar
que el que corria
per casa
no eren
tres voltos,
que de tant en quant
emprenyaven una mica.
No, no,
em vaig adonar
que allà
hi havia
tres criatures
que m'estimaven,
que van
començar
a respectar-me
i allò
em va fer sentir
però molt,
molt,
molt,
molt feliç.
Ho vaig passar
molt malament
amb el sentit
que
haver estat bevent
durant tant de temps
i que
deixar de beure
tot just
dos,
tres dies abans
a les festes
de Nadal
on el consum
de begudes alcohòlites
aviam,
sense ser exagerat
a casa meva
concretament,
doncs era
el que es pot considerar
normal
amb aquestes dates
que jo
ho afegia
una miqueta,
o sigui,
aquella normalitat
jo la multiplicava
per 4 o per 5
i
estava a la mar de bé,
no?
Doncs ho vaig passar
malament en aquest sentit
però per una altra banda
ho vaig passar
molt bé
perquè
jo m'ha majoritat
que
el que jo m'havia proposat
tenia,
diguem-ne,
el recolzament
de la meva esposa,
tenia el recolzament
de la meva àvia,
jo vivia amb la meva àvia,
una dona
de les d'abans,
tenia
en aquell any,
tenia ella
92 anys
i
em va
quedar molt gravat
també la reacció
d'aquella persona,
de la meva àvia,
em va quedar molt gravat
perquè
el dia que jo vaig arribar a casa
i vaig dir,
senyors,
hem anat al metge,
el metge m'ha dit
que he de fer això,
això i això,
començo el tractament
i a partir d'avui
no torno a veure mai més
o per lo menys faré
els possibles
i els impossibles
per no tornar a veure mai més.
Afortunadament
no he tornat a veure mai més.
S'ha de tenir molt clar, no?
Doncs sí.
La decisió
l'has de prendre
després de meditar-ho molt
perquè és un pas fonamental
a la teva vida,
canvia la teva vida
completament.
Quan comences a veure,
quan ets un malalt alcohòlic
i quan deixes de ser-ho.
exacte.
Bueno, malalt alcohòlic,
aviam,
ho farem sempre.
Ho farem sempre.
Si és tota la vida.
Si és tota la vida.
Això no és com a dialètic.
Esteu desactivats.
Ho podem expressar així?
Exacte.
Exacte.
Aviam,
sí,
és un cop fort,
no?
Un cop fort
estar en actiu
durant molts anys
i que de cop i volta
diguis
cep,
a partir d'ara
s'ha acabat.
Però és que a partir d'ara
s'ha acabat
perquè
hi ha hagut
uns condicionants
molt forts
que t'han
donat
una empanteta
perquè fessis
aquest pas,
no?
Jo,
de jovenet,
vaig estar estudiant
aquí a Tarragona,
a l'antiga
Universitat Laboral.
Vaig ser
de la primera fornada,
com aquell que diu,
em sembla que va ser
de l'any 55
o 56
que es va inaugurar,
doncs jo vaig ser
dels que vam aixecar,
no la primera pedra,
perquè ja estava posada,
però que vam aixecar
el primer plat
en el menjador,
no?
Juntament amb mi
hi havia en Joan Manel Serrat,
hi havia...
El Josep Maria Pou,
l'actor,
també ha estat estudiant aquí.
Exacte,
en Josep Maria Pou
és una miqueta més
cap aquí
de quan jo hi vaig estar.
Jo hi vaig estar
des de l'any 55,
56
fins al 60,
60,
61.
Quan vaig acabar,
quan vaig acabar
els estudis aquí,
clar,
vaig anar a casa
i a partir de llavors
espavilar-me,
guanyar-me les garrofes
com fos.
Jo vaig començar
a beure
bastant,
bastant
després
de tot això,
però
vull dir
amb anterioritat
que jo
manifestés
el meu problema fort,
doncs
a mi
veure'm entrar
a un bar
a prendre'm un
carajillo
o un conyac
no m'havien vist mai,
perquè és que no entrava.
I ara és molt prematur
que es comença,
es comença molt a l'adolescència,
amb els joves.
Exacte,
jo com aquell que diu
vaig començar a beure
en sèrio,
en sèrio,
quan vaig estar fent
el servei militar,
que això
és d'aquest
que et feien un home
deuria ser per això,
perquè
agafaves unes pitigües
impressionants
i no hi havia manera
de sortir tant.
I a partir de les hores
va ser quan jo
vaig començar a beure
ja
d'una forma regular.
Vaig perdre
moltíssimes coses.
Jo treballava
en una empresa
on estava
de cap de ventes
i vaig acabar sent
el noi dels recados
i encara he de donar
les gràcies
que no m'han posat
de potes al carrer
perquè ho haguéssim
pogut fer tranquil·lament.
Els sidrals
que jo muntava
en aquella empresa
amb les compres
i les ventes
i les històries
de per allà dintre
eren impressionants
i es podria escriure
i es podria escriure
en un llibre.
Només te diré
i no donaré noms
a empreses
només te diré
que jo treballo
en un polígon industrial
amb Arturellas
concretament
i de la fàbrica
del costat
hi havia un senyor
que cobrava
la puntualitat
rigorosament
perquè jo
entrava cada dia
del món
abans d'entrar
a la meva fàbrica
jo entrava
a la fàbrica
del costat
fitxava
i me n'anava
i com aquestes
totes les que vulguis
el perds completament
al nord
o i tant
i tant
i tant
i tant
per això
i rebobinant una mica
el que estàvem parlant
abans
del botellón
jo voldria fer
una puntualització
el botellón
amb els nanos joves
s'ha de tindre en compte
que estem parlant
ja no diré
de nois
de criatures
de 13, 14, 15 anys
16 anys
els quals
el seu cos
encara estan
informació
el seu cervell
encara està
desarrollant
què passa
si de cop i volta
amb un cos
diem de fràgil
com és
el d'una criatura
de 13, 14 anys
de cop i volta
li endinyes
la quantitat
d'alcohol
que arriben a endinyar
aquell cos
ha de petar
per alguna banda
per això es produeixen
les borratxeres
que es beuen
nois tirats pel carrer
amb comesatílics
comesatílics
urgències
els caps de setmana
són habituals
exacte
inclús morts
pels mateixos
comesatílics
o sigui
és
és
és
els queden dos minuts
i és una llàstima
en tot cas
per acabar
el que valdria la pena
és assenyalar
que és alcoholisme
que són joves
que és la politoxicomania
que és un fenomen
que s'ha incorporat
en els últims anys
que ja no només és alcohol
sinó altres substàncies
adolescents
i conduccions
i nous comportaments
perquè això també genera
un ritme i un tarannà social
i una manera de relacionar-se
molt diferent
a la que es faria
sense l'alcohol
segurament
fareu taules rodones
conferències
només per persones
que estan integrades
dins de les diferents associacions
o alguna persona
que ens escolti
que dius
escolta
jo vull anar
a sentir
parlar
que expliquin
a informar-me
pot assistir
qui vulgui
diguem-ne
d'una manera informal
al Congrés
sí, sí, sí
perfectament
generalment
aquests congressos
van adreçats més
a tota la gent
de totes les associacions
d'aquí d'arreu
de Catalunya
venen també
altres associacions
de resta
d'altres autonomies
venen convidades
com a audients
com a conferenciants
en algun cas
i tal
el que nosaltres
no farem mai
serà tancar la porta
a qualsevol persona
d'aquí
de la ciutat
o d'altres llocs
que vulguin
participar
o assistir
a les conferències
i taules rodones
que celebrem
no hi ha cap mena
de problema
en què puguin assistir
haurem de puntualitzar
si es pot assistir
lliurement
com a
com a ullent
com a ullent
sí, sí
perquè la
la pretensió
del Congrés
no és
els congressos
no han de ser
com diríem
com nosaltres diem
una macroteràpia
sinó que ha de ser
un espai
de reflexió
del qual
han de sorgir
unes conclusions
que són les que
fan
que dinamitzar
la propera feina
que s'ha de fer
des que
s'acaba aquest Congrés
fins que comencem
el
el
el posterior
o sigui
el següent
clar
això que vol dir
que
com que
la federació
la feina
de la federació
és la defensa
dels drets
i evidentment
doncs no
imposició d'obligacions
però sobretot
la defensa dels drets
de les persones
de totes aquelles persones
afectades
per la malaltia alcohòlica
siguin o no siguin
alcohòlics
davant de
40 segons
només
és una llàstima
doncs
si ens queden 40 segons
que esteu convidats
a assistir-hi
i a més
jo sí que volia
que quedés constància
del nostre agraïment
a la ciutat de Tarragona
per la seva implicació
en aquest Congrés
i evidentment
a vosaltres
per la vostra rebuda
és necessari
que hi hagi
aquesta veu experimentada
i que ens pot explicar
realment
quina és l'experiència
de l'alcohol
no és aquesta glamurosa
i lúdica
hi ha una experiència diferent
per cert
fer una cantada de vaneres
per què substituir
o el roncremat?
Sí
ho farem
amb un gotet
en lloc de roncremat
farem un gotet
d'aigua gelada
Molt bé
doncs escolta
frasqueta
que va la mar de bé
Jordi i Josep
moltíssimes gràcies
per venir
A vosaltres
Molta sort
Adéu-siau
Gràcies