Continuem parlant de nens i nenes, no parlant de futbol,
sinó parlar de com jugaven els nens i nenes romanes.
Ho sabem, perquè s'ha fet una tasca de recerca realment important
des de fa temps, des del camp d'aprenentatge,
que en el mar de Tarracó Viva tornen a convocar aquesta jornada
que començava a les 9 i a la que s'han adensat
Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac amb la unitat mòbil.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia, Jolanda, què tal?
Molta calor, molta pols, com és habitual al camp de mar, no?
Calor, pols que no falti, però nosaltres encara ens hem ficat a l'ombreta
i encara hi ha aquell nivell d'humitat tolerable
que si et fiques a l'ombre encara ho aguanta sorça bé.
Si estàs al sol, vaja, acabes arrostit directament,
però a l'ombre encara s'està agradable.
A veure, quin panorama tenim aquí? A què estan jugant?
Doncs mira, tenim nens corrents, d'un costat, això està clar.
Això tota la vida s'ha fet, eh?
Això està clar, a veure, poca broma, perquè estem parlant de 1.348 nens.
Els hem estat comptant ara, un a un, i sorten aquests, eh?
1.348 nens de totes les escoles de la ciutat.
Són alumnes de cinqueta primària, per tant, tenen 11 anys,
entre 10 i 11 anys, el soc a fer els 11 anys al llarg d'aquest 2009,
i hi ha alumnes de totes les escoles de la ciutat, que es diu aviat.
Imagina't ja d'entrada el cacau, perdoni l'expressió,
logístic, organitzatiu, per muntar això.
325 monitors que estan aquí des de les 7 del matí.
169 professors a aquestes escoles supervisant-ho tot.
Déu-n'hi-do, quina moguda, no?
Una moguda importantíssima, eh?
Una moguda i de la qual n'és responsable, no sé si dir culpable,
en certa manera, a mirar d'aquesta manera, la Joana Virgili.
Hem de recordar que aquesta activitat, aquest com jugaven els romans,
està promoguda pel camp d'aprenentatge.
La Joana Virgili és la seva responsable.
Joana, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens comentava poca broma, també, perquè això dels 1.350 nens està molt bé,
i més si tenim en compte l'evolució,
perquè fa uns anys, amb la primera edició de Terracoviva,
es va fer la primera edició d'aquest taller.
Recordes aproximadament quants nens hi van participar?
635.
O sigui, heu doblat, eh?
Hem doblat.
Hem fet doblet, i en guany, doncs, bueno, l'any passat,
i fins i tot vam tindre un dia tots els nens de cinquè de Tarragona,
i el dia següent els de fora.
En guany hem tingut que limitar per qüestions econòmiques,
només en un dia a la festa de Juguem,
com jugàvem les nenes i els nens romans,
però Déu-n'hi-do, estem molt, molt contents
de la participació de tothom,
i tant dels ajudants, els monitors,
aquests nois i noies voluntaris,
que realment tenim que també tindre en compte
que estem a final de curs,
i a final de curs representen exàmens,
i han deixat tota la seva tasca per vindre aquí a jugar.
És bonic, perquè, bueno,
vam anar a diferents centres a presentar-ho,
i em va fer molta gràcia,
en el mateix moment en què jo vaig presentar la jornada,
de com seria,
que es van aixecar a diferents braços
i ens van dir, no cal que ens ho expliquis,
nosaltres hi vam participar.
Home, clar, el cercle s'està tancant, eh?
Els que van participar en primera o segona edició,
ara s'han fent de monitors.
Sí, sí, sí, és molt, molt bonic.
145 tallers, Joana, ara en visitarem alguns,
sé que anem fatal de temps, com és habitual a Yolanda,
però espero tenir temps per visitar-nos alguns.
Oh, i tant, algun hem de donar exemple
i una mostra als oients.
Deixa'ns, en qualsevol cas,
reivindicar, en certa manera,
un paper important d'investigació, de recerca,
perquè aquí, parlem clar,
no són els monitors i els nens vestits de romans jugant a futbol,
sinó que hi ha hagut un procés important de recerca,
d'investigació,
per recrear de la millor manera possible
com jugaven els nens de Tarraco fa 2.000 anys.
Sí, sí, és a dir, hi ha hagut tot un treball de recerca
a través de la lectura de textos antics,
també de grafitis que s'han trobat en diferents indrets,
com, per exemple, a la Vila Romana dels Mons
han trobat grafitis en una de les parets
o en diferents museus d'arram de tot Europa,
des del parc temàtic de Xanten, de Carnuntum, d'Escòcia,
on hem anat recollint i en diferents museus
tots els llocs que ens ha estat possible,
també les representacions que hem trobat
en relleus antics romans.
Dels que hem sapigut les normes,
sobretot dels que ens ha donat Ovidi i Virgili,
aquests han posat les normes del joc
i les que no les han fet aproximadament
el més habitual que hem pogut.
les reproduccions dels materials
també ha sigut una tasca realment important,
perquè, per exemple,
el joc de les taves o ossets
són les carnisseres del mercat,
les que ens aguarden al llarg de tot l'any
aquests ossos...
Ja van pensant durant tot l'any
amb Tarracuí al mes de maig.
Exacte, és a dir, ens els van aguardant,
els bullim, els rentem
i els tenyim,
perquè avui se pugui realitzar
aquesta jornada amb material
el més original que podem.
Dilluns és ben a prop d'aquí,
des de Casa Cefus,
el director de Tarracuí Viva,
Magí Serit Jolans,
ella,
Tarracuí Viva,
en 11 anys,
ja s'ha convertit en un festival de referència
i fins i tot abans
nosaltres ens miràvem amb ells
als festivals del sud de França
i ara és una mica al revés
i crec que amb aquesta qüestió infantil
també es produeix una qüestió semblant,
perquè hi ha hagut un indret
que ha copiat, en certa manera,
aquesta tasca d'investigació
que s'ha fet a Tarragona.
Sí, sí, concretament Arles,
el Museu Antic d'Arles,
el seu director, Fabrice Denis,
ens va demanar,
aviam si podia utilitzar
els nostres jocs
per muntar el jardí permanent
dels jocs romans
a dintre del que era
tot l'espai del cirroman.
Llavors, allà hi ha
les nostres reproduccions,
les nostres instruccions,
que permanentment,
al llarg de tot l'any,
els nens de les diferents escoles
o els diferents visitants
que vagin a veure el cirr,
poden jugar en aquests espais
en els quals han copiat
els nostres jocs.
Ja per acabar,
ara visitarem un parell
d'aquests espais,
però com jugaven els nens romans?
Com s'entretenien?
Suposo que, clar,
no hi havia televisió,
no hi havia consoles,
no hi havia ordinadors,
eren nens de jocs
que es feien majoritàriament
al carrer.
Majoritàriament al carrer,
exacte, és a dir,
les places aquelles,
jo que ja tinc una certa edat,
sortíem a jugar a la plaça,
sortíem a jugar al carrer
i, sobretot,
són molt manipulatius,
molt de grup,
molt de competició,
molt de córrer,
molt de bellugar,
que és el que ha de fer un nen,
no?
Bellugar,
córrer,
manipular,
doncs aquests són els típics jocs romans,
tot i que,
hem de tindre en compte
que molts d'aquests jocs,
fins a nosaltres,
els hem traspassat
en els mitjans actuals.
Per exemple,
els nens romans
jugaven al 3 en ratlla,
avui en dia,
a través de l'ordinador,
tu pots jugar al 3 en ratlla,
recorrem la pel·lícula
de Juegos de Guerra,
és a dir,
ni més ni menys,
i no han canviat tant les coses
nens romans tenien les seves nines,
els actuals tenen les seves nines.
Les pilotes,
els nens d'un estatus social elevat,
eren pilotes de pell,
els d'estatus social menys elevat,
utilitzaven les bufetes d'orina
dels animals que havien mort.
Bufetes d'orina d'animals morts,
de mi no?
Les buidaven,
i les reomplien,
podia ser amb arena,
podia ser amb roba,
o podia ser amb trossos de pell,
però eren les pilotes,
és a dir,
si avui nosaltres,
un dels jocs preferits dels nens
són les pilotes,
els jocs romans també hi ha gaire.
Joana Virgili,
gràcies novament
per atendre en directe
els micròfons del matí
de Tarragona Ràdio,
felicitats per aquesta feina feta,
i anem a visitar,
sí, digue'ns-ho,
molt ràpidament,
si us plau.
Jo només voldria agrair,
sobretot,
els meus companys
del camp d'aprenentatge,
la Nuri,
l'Ada,
el Jordi i la Marta,
que també són ells
els que ho han patit,
i Mercès,
el seu apoio,
han pogut arribar aquí,
i esperem continuar
durant molts anys.
Un reconeixement també
per tots ells.
Veiem cares de nens feliços,
suposo que estan contents
que és del que es tracta.
Joana,
moltes gràcies.
A tu, Jordi.
Han canviat els mitjans,
ha avançat la tecnologia,
però l'objectiu continua sent,
podríem dir,
el mateix.
Una cosa,
digues.
Jordi,
la part gastronòmica
també està reflectida enguany
amb allò de l'hidromiel
i tot això que tasten?
Sí,
sí,
de fet,
ara hi passarem,
amb un taller que es diu
Com menjaven els romans.
Ara hi passarem,
però abans,
deixa'ns passar per un taller
que ens ha creat molt l'atenció,
no n'esquitxats.
Saludem la Núria.
Núria,
què tal?
Bon dia.
Hola,
bon dia.
La Núria és la monitora responsable.
Situem els oients,
Núria.
Hi ha quatre gerres grans,
plenes d'aigua
i després hi ha com una mena de cassola,
totes elles de fang,
de terrissa
i són plenes d'aigua.
Què han de fer els nens?
Els nens,
amb cada got,
han d'intentar omplir el got d'aigua
i intentar omplir la gerra,
cadascú la seva gerra
i guanyi aquí,
el nen que omple més la gerra d'aigua.
O sigui que es tracta d'omplir la gerra
amb aquesta aigua que hi ha al vol central.
Sí, sí.
Heu sortit molt esquitxats després del dia 8?
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Què tal l'experiència?
Bé,
molt bé,
perquè els nens se'ho passen d'allò més bé,
jugant,
rient,
es mullen.
Molt bé,
molt bé,
molt divertit.
Moltes gràcies,
Núria.
Igualment.
Vaja,
ens hem enlliurat,
ja ens hem apartat.
Sí,
heu fet bé,
sí,
l'experiència és un grau,
també.
Són molts anys de terraco viva ja.
Són molts anys de cap.
Mira,
tenim claca,
tenim claca al fons i tot.
Anem cap a un altre taller,
tot i que hi ha gent que se'ns escapa,
però vaja,
esperem que no,
ho teníem pactat.
Hola,
què tal,
bon dia.
Hola,
bon dia.
El teu nom,
sisplau.
Gemma.
Tenim aquí,
amb un taller sobre com menjaven els romans,
tenim aquí un pot de mel,
de melmelada,
què hem de fer exactament?
No,
exactament consisteix en com compraven els romans.
Com compraven els romans,
és a dir,
els nens tenen unes monedes,
que són els tramosos,
que realment no són monedes,
són mongetes que els han donat al col·le,
i senzillament ells venen aquí
i compren productes
que el mercat de Tarragona
ens ha proporcionat en altres
per a que els poguéssim fer este joc.
I diferia molt la manera
que tenien de comprar els romans
a la que tenien altres?
Bé,
més o menys era el mateix,
senzillament,
el canvi de moneda
i el regatejament,
que era diferent abans.
Hi havia regateig.
Sí,
molts ara ens diuen,
ah,
dona'm això per dos tramosos,
ai,
doncs no,
és massacar,
és massacar,
rebaixa meu...
Sí,
sí,
això sí que ho fem molt.
I sou exigents o no?
O us heu timat?
O sigui,
siga sincera,
heu timat algun nen o no?
No hem timat
perquè,
òbviament,
són nens
i no està bé
que timar els nens.
Ens han timat ells de naltres.
Ah,
diuen que ens han timat ells de naltres.
Ja passa això,
que els nens
es tenen cara d'innocents
i la veritat
ens saben més que alguns dels nens.
Moltes gràcies.
Us heu passat bé,
per cert?
Sí,
molt bé,
una experiència molt bonica.
Us queda mitja horeta encara, eh?
Jugar,
comprar i vendre
ho hem fet tota la vida
també els crius, no?
Quan érem petits
jugàvem a botigues.
Sí, sí.
Ara hauríem de jugar a hípers,
però bé,
és una altra cosa, no?
Sí, home,
ho podem donar
a altra banda
a preguntar-ho.
Hi ha un clàssic
del camp d'aprenentatge
que podria dir,
home,
no sé si és el taller
un xalat més,
però gairebé
la lluita de gladiadors.
Home,
i que es posen
els seus cascos
i les espaces
i tot això, no?
Parlem amb un dels monitors
en directe
per Terragona Ràdio.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Oriol.
Oriol, escolta'm,
aquí s'aclar,
lluita de gladiadors.
Com ho fan
els nens petits?
Es fan grups de...
Bueno,
depèn del número de gent,
es fan grups,
en este cas,
de 5 i 5,
lluita un contra un
i es tracta
de donar un cop,
un cop,
les pas al pit
o a l'esquena.
Qui ho aconseguisse
primer, guanya.
Però es tracta
de jocs inofensius
al 100%, eh?
que els pares
que els estiguin escoltant
no pateixin
per la integritat
dels seus fills.
Els pares,
que estiguin tranquils,
que la integritat
dels seus fills
està assegurada.
I hi ha traça?
Veieu entre els nens petits o què?
Sí,
hem vist que molts de xiquets
han volgut repetir
durant el matí
i hem vist que al final
tenen traça
i hi ha que van...
ja ho dominen.
La pel·lícula Gladiator
aquí deuria influir molt, eh?
Sí.
Us heu passat bé?
Vosaltres també,
els monitors?
Els monitors estem passant
un bon dia
i voldríem repetir
l'any que ve.
del responsable de l'activitat
que molts monitors
heu sacrificat un dia
aquests a finals de maig
gairebé en període d'exàmens.
Vull dir que té mèrit,
eh, suposo?
Estem una setmana...
la setmana que comencem exàmens,
aquesta la tenim per estudiar
però hem posat
tots els monitors
una mica per nostra
per poder...
que pugui sortir bé.
Anem, Oriol.
Gràcies.
Parlem, no sé si podem parlar,
per exemple,
amb algun d'aquests nens.
Hola, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
Per Navas Fuentes.
De quin col·legi ets?
Del Seipantoni Roig.
d'aquí del centre de la ciutat.
Dima, molt ràpidament,
a què heu jugat, Pol?
Doncs nosaltres
ens han donat unes monedes
que eren faves
i amb aquelles monedes
podíem comprar cosetes.
L'altre ja acabem de visitar ara.
I què ha comprat?
Què ha comprat aquest nens?
Què has comprat, Pol, per cert?
Jo he comprat
una mica de menjar,
unes olives
perquè m'agraden molt
i també podríem comprar
passes
per jugar a alguns jocs
privats.
Déu-n'hi-do, eh?
Vull dir que aquí
s'ha de marcar de ja, eh,
Jolanda?
Vull dir,
t'has d'anar guanyant.
Tot té un preu, Jordi.
I a quins altres jocs has jugat, Pol?
També hem jugat a...
També hem jugat a fet i amagar,
hem fet uns quants puzzles,
a lluitar gladiadors, també,
hem fet uns quants puzzles
de la ciutat romana
i hem fet com una guerra
d'un equip contra un altre,
és que ara no em sortia.
Tranquil, són els nervis al directe.
Merci, Pol.
En Jaume també està aquí.
S'ho passaven millor els nens romans
que en altres?
Què en creus, Jaume,
després de passar tot un matí aquí?
No ho sé,
però crec que els nens romans
tenien com més il·lusió
en poder jugar amb uns quants jocs.
Com nosaltres ja tenim més jocs per jugar,
era l'únic que tenien,
doncs disfrutàvem més a l'hora de jugar.
I el Víctor, per exemple,
Víctor, a què has jugat?
A lluitar gladiadors.
Que has guanyat?
Has jugat contra el Pol o no?
No, anàvem al seu equip.
Al seu equip.
Bé, els riomans,
contra ja...
contra ja un altre equip.
Lo tengo!
I...
Tira-nos a Marc.
Tira Marc.
Déu-n'hi-do, eh?
Vull dir que aquí hi ha una activitat lúdica important.
Víctor, moltes gràcies.
De res.
Doncs ja ho heu pogut...
Quin ambient, eh?
No, no, hi ha ambient.
Ha arribat moltíssim aquest ambient, Jordi.
Sí, sí.
Vaja, mil...
Déu-n'hi-do, eh?
Ara no hi són tots perquè alguns col·legis han marxat a les 12,
altres marxaran d'aquí uns instants, a dos quarts d'una,
però vaja, crec que hem pogut copsar de la millor manera possible l'ambient.
Imagineu-vos això, l'activitat ha començat exactament a dos quarts de 10 del matí,
els municipis estaven citats aquí a les 7 del matí, a quarts de 8,
o sigui que Déu-n'hi-do el matí d'activitat que hi ha hagut a Jardins del Camp de Mart avui.
I com deia la Juana, no estan els nens d'avui en dia tan acostumats a jugar al carrer i a moure's aquesta nit,
cauran al llit plans del tot, eh?
Els pares i les mares...
Jo crec que hi haurà alguns pares que ho agrairan.
Ho agrairan moltíssim, això del camp d'aprenentatge.
Jordi, Joa Maria, moltíssimes gràcies.
Fins després.
Adéu-siau.