Obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
com us dèiem fa un moment en el sumari del programa,
saludant el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
Albert Avelló.
Avui amb ell volem repassar
algunes de les moltes qüestions d'economia
i de societat de les nostres comarques
que són notícia en les últimes setmanes.
Senyor Albert Avelló, bon dia.
Hola, bon dia.
Com dèiem, hi ha moltes notícies econòmiques
en els últims dies, en les últimes setmanes,
que afecten directament, a més, les nostres comarques,
la nostra ciutat, una de les més destacades,
no cal dir-ho, ara fa una setmana
que s'obria ja oficialment
el procés de fusió de Caixa a Tarragona
amb Caixa a Catalunya i amb Caixa a Manresa.
Des de la Cambra de Comerç, el seu president,
com valora aquesta fusió?
Creu que serà positiva?
Bé, és una pregunta complexa,
és una pregunta molt complexa.
Entenem que des del moment en què s'ha fet aquesta fusió,
ara parlem de cara a un futur,
hi ha dues coses a valorar.
Per un costat, és el fet que si s'ha fet aquesta fusió
realment és perquè tècnicament,
no per raons polítiques,
això realment, doncs, ho voldríem descartar,
doncs, és el més necessari.
Per tant, el que s'ha de fer és donar-hi el màxim de suport
amb aquesta fusió
perquè realment l'entitat resultant
sigui una entitat molt més potent,
que aquesta entitat doni molt més serveis
a les nostres comarques,
a les comarques tarragonines,
que aporti més obra social
i, en definitiva, estigui molt més integrada
del que pogués estar abans Caixa a Tarragona,
que ho està.
Això realment és una feina,
una tasca,
no és que no ha de ser difícil,
un repte important que caldrà assolir.
Per tant, en aquest sentit,
entenem, valorem, diguéssim,
si no hi havia cap més solució
i aquesta era la millor solució,
doncs, ara l'únic que queda és donar-li el màxim de suport
perquè això funcioni.
Ara, hi ha un tema que ens preocupa
i el tema que ens preocupa amb Caixa a Tarragona
és que si aquesta entitat,
com d'altres que hi ha al nostre país,
doncs, han arribat a aquesta situació
perquè els seus resultats,
perquè la seva gestió,
perquè les seves decisions preses fins ara
no han estat del tot correctes
i això ho ha fet a través d'unes direccions generals,
ja no parlo només de Caixa a Tarragona,
sinó parlo també de Caixa a Catalunya,
poguéssim parlar de qualsevol altra Caixa,
unes direccions generals
que han pres les seves determinacions
i uns consells d'administració
que han donat suport a aquestes decisions,
clar, ens preocupa
que aquesta mateixa gent
són els que han de portar a terme
el que he dit abans.
I llavors, clar,
aquí se'ns obre un interrogant
que caldria avaluar-lo.
Està dient d'alguna manera, doncs,
que la nova entitat d'estalvis
hauria de tenir noves persones al capdavant
o persones no les que han dirigit fins ara,
per exemple, a Caixa a Tarragona?
Jo el que dic és que el món de l'empresa,
si tu tens una empresa,
no funciones,
fas les coses malament,
te foten el carrer.
I si el consell d'administració
no ha sigut prou professional,
s'ha de canviar
per fer una nova entitat.
Jo no sé,
entenc que una entitat com una Caixa
està feta amb fons socials,
està feta amb fons públics,
però tot i bé això
ha de tindre uns principis professionals.
Per tant,
jo no en cric,
des de la Càmera comença a Tarragona,
diem que ficam un interrogant
que realment les persones encarregades
de portar a terme
aquests grans objectius
són les mateixes persones
que ens han portat en aquesta situació.
Doncs, a partir d'aquí,
bé que cadascú faci
les seves valoracions.
I des del punt de vista
estrictament territorial,
li preocupa
que els òrgans de decisió
passin a anar a Barcelona?
Li preocupa
qüestions d'ajudes
a les petites i mitjanes empreses
o als particulars?
Evidentment.
I l'obra social creu
que pot sortir perdent
al territori?
Evidentment.
Evidentment que pot sortir perdent.
La Caixa de Tarragona
és una entitat
que va ser creada
per uns objectius molt concrets
de territori i etalitat,
de donar servei
a la nostra comunitat,
de fer obra social,
una entitat
que tenia que estar integrada
en la nostra àrea,
que passa que a partir
de certs anys
això es va estrelimitar
i totes les caixes
podrien anar on volien
i potser aquí
es va desmadrar
una mica el tema.
i, clar,
retornar amb això
i realment
incrementar
aquests objectius
no serà una feina fàcil,
però això dic
que les direccions generals
i els consells d'administració
i la gent
que estiguin polítiques
moltes vegades
que estan integrant
aquests consells d'administració
això ho tenen molt clar.
Si no ho tenen molt clar
el resultat que tindrem
serà l'entitat
comandada des de Barcelona
com sempre
amb un centralisme il·lustrat
com sempre
i que la toma de decisions
ens passarà de llarg
i que l'incident
haurem perdut
un valor importantíssim
a les nostres comarques
com és una entitat
com Caixa-Tarragona.
Hi ha més notícies econòmiques
d'actualitat
més enllà de la fusió
de Caixa-Tarragona.
Aquesta mateixa setmana
ha començat
el debat
sobre els pressupostos
generals de l'Estat.
Aquests ja s'estan
debatent les esmenes
a la totalitat.
Com valoren
en línies generals
la cambra
la proposta de pressupostos
de l'Estat
pel 2010
i pel que afecta
les nostres comarques?
Pel que fa
bàsicament
a inversions
en matèria d'infraestructures?
Nosaltres ja fa molt de temps
que diem una cosa
que és molt fàcil
d'entendre.
A veure,
si jo et dic a tu
que et donaré
1.000 euros,
l'important què és?
El que et digui
que et dono 1.000 euros
o finalment
quan te'ls doni
si t'hi donen 1.000 euros
t'hi donen 200.
Llavors, clar,
quan parlem de pressupostos,
quan parlem d'obres
d'inversions
fetes al nostre territori
en quantitats
que moltes vegades
sonen molt grans
és una cosa.
Però realment
el que ningú diu
o ningú explica
és realment
aquests pressupostos
o finalment
quan s'acaben executant.
Aquí en tenim un exemple.
Tenim l'A27,
aquesta autovia famosa
a Tarragona-San Sebastián
que entre d'Aran
hi ha pressupostos
que se'n van a la brossa.
Tenim de l'any 2007
55,6 milions d'euros,
any 2008
52 milions i escaig d'euros,
any 2009
35 milions
i al 2010
no tenim 56 milions.
D'aquests 200 milions d'euros
quasi bé
no s'han licitat
ni un 25-30%
s'han acabat executant.
Per tant,
a nosaltres
el que ens agradaria
des de la Càmera
de la Comissió de Tarragona
és que sisplau,
a més a més
de parlar
dels pressupostos generals
de quina quantitat
importants
festuosa
s'han d'invertir
en les nostres comarques,
finalment
quantes d'aquestes inversions
s'acaben repercutint
i s'acaben executant.
Que alguns ho diguin, sisplau.
Perquè aquesta és la gran pregunta,
aquesta és la gran interrogant
que costa molt desgrinar.
A nosaltres ens costa molt
trobar aquestes dades.
L'altre no,
l'altre és unes dades
grandiloquents
que tothom s'omple la boca
de que si aquí
n'hi ha a parar
tants milions,
que si no...
Molt bé, molt bé, molt bé,
escoltim.
Però quants s'han gastat
a l'any 2009?
Quants d'aquestos diners?
L'obra pública en guany
ha baixat
del que és
del que correspon
al govern central
a les nostres comarques
del que s'havia pressupostat
segons les nostres dades
quasi bé
un 50%
no s'ha executat
i del que correspon
a la Generalitat
més d'un 55%
no s'ha executat
a les nostres comarques.
Això sí que és greu.
Per tant,
s'haurien de fer...
Està bé que em facis
aquesta pregunta
perquè realment
és el que toca, no?
Però ens afecta
realment
el que s'acaba repercutint.
Clar, però aleshores
a les seves paraules
es pren que deu opinar
el mateix
del Pla Nacional
d'Infraestructures
que es presentava
la setmana passada
que a més és
a llarguíssim termini
estem parlant
de l'any 2020
amb uns pressupostos
pel conjunt del país
o per uns pressupostos
i unes obres
i uns projectes
a les comarques de Tarragona
que suposo que
des del seu punt de vista
també el que cal
és executar-les
més que anunciar-les, no?
Evidentment, evidentment
però clar,
el fàcil és anunciar-les, no?
Evidentment
però d'aquests
4.000 milions d'euros
d'aquest pla d'inversions
primera fase 2013
segona fase 2020
a veure,
finalment
quants aniran a ejecutar?
Que de fet
ja percentualment
és mínima la quantitat
que ens pertoca a nosaltres
d'entrada
i que molts d'ells
són pressupostos
que ja van
amb infraestructures
que ja haurien d'estar fetes
fa 10 o 15 anys
que aquest és l'altre.
Per tant,
el que ens preocupa
dia darrere dia
és el que s'acaba ejecutant
i per el que intuïm,
per el que veiem,
per el que acabem
deduint d'una manera o altra
és que el que s'executa
és ben poca cosa.
Ja que estem parlant
d'infraestructures
a mig camí
de la proposta
de pressupostos generals
de l'Estat
i també del Plan Nacional
d'Infraestructures
de la Generalitat.
Vostè ja ha citat
l'A27,
l'autovia
que ha d'anar
cap a Montblanc.
Aquesta seria la prioritat?
Aquesta,
el desdoblament
de la Nacional 420
un cop l'Estat
va descartar
l'autovia
d'Aragó
i va optar
per l'opció
valenciana,
per l'opció de Castelló,
aquestes dues vies
serien,
creu vostè,
les més prioritàries?
Per nosaltres,
la via més important
per dues raons
és l'A27,
la Tarragona-San Sebastián.
En primera,
perquè econòmicament
és la que té
més repercussió
a totes les comarques
de Tarragona.
Hem de pensar
que aquesta comunicació
Tarragona-Nord d'Espanya
és la que ens nutreix
del que és
el tràfic de mercaderies,
amb les dues direccions,
pel port de Tarragona,
el que ens aporta
una quantitat importantíssima
de turisme,
això per un costat,
i per una altra banda
és una autovia
que fa anys i panys
que està dissenyada
pressupostal licitada,
la tenim a tiro.
Si no som capaços
d'executar definitivament
aquesta autovia,
apaga i vamonos,
no farem res
amb aquesta casa aquí,
no farem absolutament res,
perquè ho tenim a huevo.
Però tot i amb això,
com he dit abans,
portem any rere any
que aquesta autovia
sembla que s'estigui fent,
evidentment,
ara s'està fent alguna cosa
que fa 4 o 5 anys
no s'estava fent res,
però no acaba d'agafar
la velocitat
ni l'empenta necessària.
Intuïm que segurament
això és per falta
de recursos generals
de l'Estat
que abans potser
podia i no volia
i ara vol i no pot,
perquè té altres inversions
més importants.
Nacional 420,
el desenvolupament,
ja ho hem vist ara,
amb aquesta proposta de llei
que ha fet el Partit Convergència,
que tots els partits
li no hi ha suport,
menys el Partit Socialista,
i això caldrà
que s'expliqui
al Partit Socialista
i als nostres diputats
en Madrid,
per quina raó,
quan tot el territori
estava demanant
aquest desenvolupament,
ja que no es va aconseguir
l'A68,
tothom estava demanant
aquest desenvolupament
de l'A420,
per quina raó
resulta que el Partit Socialista
es desmarca
perquè resulta
que els altres
de l'altra banda
han dit que una cosa
ells diuen el contrari,
és realment ridícul,
però són dues coses diferents,
una és un projecte
a llarg termini,
un recorregut molt llarg
i el que és
l'A27
a Raon Sant Sebastián
és una carretera
que ja hauria d'estar feta
perquè és la gran infraestructura
que ens cal
avui per avui
a la nostra àrea.
Deixant les infraestructures,
però encara en relació
als pressupostos generals
de l'Estat
que s'estan debatent
aquesta setmana,
hi ha el tema
de la pujada dels impostos,
va inclosa
en el paquet,
per dir-ho d'alguna manera,
la política econòmica
del govern central
en aquest context
de crisi econòmica,
per la cambra,
tenint en compte
qui representa
la cambra
de comerç de Tarragona,
què suposa,
com valora,
què opina
d'aquesta anunciada
de pujada dels impostos
per l'an que ve?
Bé, nosaltres
estem reflexes, no?
Jo no sé,
nosaltres des de la gama
de Tarragona
no entenem
quina brillant
persona
dintre del Ministeri
se li ha acudit
que ara per ara
en uns moments
com els actuals
el que convé
és pujar els impostos.
Entenem
que és una mesura
absolutament desafortunada,
que no toca,
que en un moment
com l'actual
justament el que cal
és donar il·lusió
al mercat,
és donar empenta,
és procurar
que les empreses
no desapareguin
perquè al final
a banda
de les persones
que puguin treballar
en règim de funcionarial,
els únics
que poden donar feina
en aquest món
són les empreses
i actualment
el nostre
tutaïcit empresarial
s'està destruint
dia,
rere dia,
amb una velocitat
espectacular
i que la pujada
d'impostos
doncs ara per ara
no representaria
gran cosa,
en canvi
sí el que presenta
és un desànim
dintre dels sectors,
dintre de la classe mitjana
i provoca també
un efecte
que s'està dient ara,
doncs que està pujant
l'estalvi, no?
La gent
curiosament està estalviant,
estan pujant
els passius dels bancs
perquè la gent no gasta
i el que convé
avui en dia
és dintre d'un ordre
evidentment
és que la gent
doncs tingui
una certa seguretat
vegi la llum
i que doncs
sortin al carrer
i no és que
malgastin els diners
però sí que
doncs el fet
de fer despesa
o de fer gasto
de repercutir
el mercat
això fa que
l'economia avanci
la pujada d'impostos
no
tradicionalment
en un moment de crisi
a ningú se li cuideix
pujar els impostos
només aquí
en el nostre país
les cambres de comerç
molts col·lectius d'empresaris
es van manifestar
fa uns mesos
van anar a Madrid
a protestar
d'alguna manera
contra la política
del govern central
i també ha presentat
tota una sèrie
d'alternatives
de propostes
es plantegen
tornar a Madrid
a manifestar-se
a protestar
es plantegen
algun tipus de queixa
a veure
el que vam fer a Madrid
fa uns mesos
va ser prou
que tota una colla
d'empresaris
agaféssim a l'AVE
curiosament
jo em vaig trobar
amb un polític a l'AVE
i això representa
una mica com va el país
a nosaltres
justament ens va passar
aquell dia
nosaltres anem a Madrid
agafem l'AVE
i tots anem en classe turista
jo normalment
sempre vaig en classe preferent
amb l'AVE
i em vaig trobar
amb un polític
un diputat a Madrid
que no diria el nom
que anava en classe
en classe A
o sigui en classe
primera classe
i jo li vaig dir
en broma
com aquest país
no pot funcionar
és que no podem funcionar
mai a la punyetera vida
com és possible això
si els empresaris
han d'anar en preferent
i els polítics
van en primera classe
això
no funciona
és una anècdota
que va passar
però una mica representa
la diferent mentalitat
la diferent velocitat
que va
els polítics
i va
la societat
la societat va amb un ritme
jo si soc empresari
puc
aniré en primera
i si no aniré en preferent
i si no aniré en turista
i si no aniré a peu
els polítics
passi el que passi
sempre aniran en primera
sempre van en primera
això és un escandalós
és un escandalós
perquè representa
i projecta
una imatge
de com està funcionant
els polítics
la nostra classe política
avui per avui
els que manen
però si no
si no manessin uns
segurament serien els altres
doncs no estan entenent
el que està succeint
el que vam fer aquell dia
de fer una manifestació
tots els empresaris
a Madrid
crec que va ser prou
però fora de to
però fora de norma
no sé
no se m'acudeix
quina altra mesura
no sé
potser anar allí
cremar-se lo bonzo
o no sé
què haurem de fer
perquè realment
això tingui
una notorietat
els polítics
han d'entendre
que estem en una situació
realment especial
i han de submergir-se
a la realitat
i han d'aplicar
mesures valentes
fora de populismes
fora de clau electoral
i tirar endavant
aquest país
perquè ens queda
molt poc marge
per salvar-ho
ja que estem parlant
de la crisi
del seu impacte
quina impressió
quines dades
quines sensacions
tenen a la cambra
sobre l'impacte
que està tenint
especialment
el sector del comerç
i parlant del comerç urbà
que és el que vostès
representen
ara mateix
està afectant molt?
Sí
està afectant
en tots els diferents sectors
no solament el comerç
que s'havia reduït
s'havia reduït
les seves vendes
el consum
s'havia reduït
un 25
o un 20 escats
però també
altres sectors
la indústria
doncs el turisme
està repercutint
a tots els sectors
i una cosa
està clara
i és que
sembla ser
que ja han tocat
quasi de fons
amb aquesta crisi
sembla
tots els grans experts
els grans gurus
els grans allò
però ara la pregunta
no és
quan s'acaba
aquesta crisi
que això
més malament
difícilment
podrem anar
d'aquí a finals d'any
sinó
en quina velocitat
ens recuperem
aquesta és la gran interrogant
i la gran pregunta
que tothom es fa ara
si tenim una recuperació
molt lenta
molt suau
en plan a la japonesa
no podrem resistir-ho
aquí el que es tracta
és de ficar les mesures necessàries
pensant ja en una recuperació
pensant que s'han de tornar
a recuperar
els sectors empresarials
els autònoms
la petita i mitjana empresa
que se'ns ha de carregar
d'il·lusió
se'ns ha de donar
una dosis nova
de combustible
per poder tirar endavant
i això
són mesures polítiques
són mesures que
els nostres responsables
màxims
doncs
tenen que portar
al marge de qüestions econòmiques
i de la crisi
altres temes
o altres qüestions
tenim
en aquest context de crisi
això sí
sembla que hi ha un parell
de projectes
relacionats amb el món comercial
un que hi ha en marxa
i un altre
que està a punt
el que està en marxa
és una iniciativa privada
la del Corte Inglés
que avança a bon ritme
una altra d'iniciativa pública
que començarà
ben aviat
el projecte del mercat
com ho valoren
des de la cambra
com estan anant
aquestes dues iniciatives
una insistim privada
i l'altra pública
bé
el mercat
avança
amb un ritme
amb un ritme
bé
jo diria
el correcte
perquè a tots ens agradaria
ara farà dos anys
que el mercat provisional
es va desplaçar
allí
a la carpa
a la carpa
sí
però
bé
fa dos anys
i ara a principis
d'aquest any 2010
resultarà que
començarem
a construir
doncs
el que és el nou mercat
s'entén que hi haurà
d'estar pressupostat
i es tirarà endavant
és una obra que durarà
quatre anys
en total seran uns sis anys
en qualsevol cas
a nosaltres ens sembla
que
no sé el cas del Corte Inglés
el Corte Inglés
no està tan de temps
també és una obra complexa
tu has vist les obres
del Corte Inglés
el forat que han hagut de fer allà
la magnitud i el volumen
de les obres
són importantíssims
les han liquidat
en dos anys
nosaltres per fer
aquest mercat central
i la reconversió
de tota la zona
que és inherent
no pensem només
en clau al mercat
pensem
que tota l'àrea
que repercuteix
al mercat central
de Tarragona
és un nucli comercial
molt potent
que es té que regenerar
el tenim que
el tenim que pujar
al nivell
d'una manera
molt important
doncs
aquestes obres
duraran molt de temps
i això
suposa
un risc molt clar
que la gent
se baixi decepcionant
pensem que
la mitja edat
dels venedors
del mercat central
és de 40 i llargs anys
si això s'allarga molt
els 69 parades
que han dit
al mercat central
es trobaran
que quan hagin de canviar
el nou mercat
tots estaran
amb època de jubilar-se
llavors ens trobarem
curiosament
que tindrem
un envàs
fantàstic
sense contingut
i avui en dia
trobar
bons charcuters
bons paisaters
bons carnissers
bons
gent d'aquesta
avui
és més difícil
trobar això que un bon advocat
ja ho veiem
a les ràdios
hi ha advocats que són brillants
però trobar aquests grans professionals
llavors es poden trobar
que si això s'allarga molt
doncs pot ser
pot haver-hi un problema
simplement dir
que el que ens interessa
i creiem que l'Ajuntament
en certa manera
està treballant
en aquesta direcció
és que és donar-se manya
en tirar endavant el mercat
que a principis d'aquest 2010
puguin començar
les obres definitivament
i que això s'acabi
més ja possible
perquè interessa comercialment
en tota l'àrea
més qüestions
concretes ja
segona edició
del Tarragona de Tapes
després de l'èxit
de la primera edició
de la passada primavera
ho tornaran a fer
l'any que ve?
sí
l'altre dia vam tenir una reunió
amb la Federació de Turisme
amb el seu secretari general
i ja vam definir
que de fet
ja ho vam avançar
l'última edició
que el de 17
això ja ho anunciarem públicament
però del 17 d'abril
al 2 de maig
farem aquesta segona edició
de Tarragona de Tapes
la veritat és que tenim
molta gent
molts restaurants
i molts bars
que volen participar
evidentment farem de fer una selecció
de les persones
que aportin millor qualitat
i prometin millor servei
aquests seran els dos factors
que han de marcar
aquesta segona edició
estem molt preocupats
de tal manera
de pujar el nivell
de la qualitat dels productes
i del servei
i atenció
dels mateixos establiments
és probable
que hi hagi una població convidada
que també aportarà
4 o 5 establiments
en total seran
30 o 35 establiments
i entenem
que és una iniciativa divertida
lúdica
que en moments com ara
són molt necessàries
i que fiquen en valor
i que pugen al prestigi
d'un sector
que aquí mateix
a l'àrea de la ciutat de Tarragona
dona feina
gairebé més de 3.000 persones
que és el sector
de restauració
poca broma
llavors el fet
que els restauradors
tinguin
una vegada més
manera de mostrar-se
hi ha altres
iniciatives
que també són molt bones
a la ciutat
a Tarracoviva
etcètera
però que en aquest sentit
tinguin una oportunitat
de mostrar-se
està molt bé
més qüestions
també molt concretes
el moviment Mouta
la Càmbra de Comerç
és un dels impulsors
d'aquest moviment
ciutadà
que va néixer fa uns mesos
quina valoració
en fa
del recorregut
que han fet
i quines són
les properes passes
que caldria fer
segons vostè
bé
el moviment Mouta
entenem des de la Càmbra
jo personalment
que és un moviment
absolutament necessari
la societat civil
té que
té que
té que dir
té que dir coses
i en aquest sentit
doncs la feina
que fa Mouta
també la poden fer
altres entitats
és molt important
el moviment que es troba
Mouta
per el que jo sé
perquè a veure
això és un moviment
que des de la Càmbra
sí que vam ajudar
però tampoc és
que nosaltres el liderem
doncs està en un procés
d'organitzar-se
de fer-se una associació
de constituir-se formalment
hi ha una candidata
a presidir
aquesta entitat
que és doncs
la senyora
Anna Rígis Per
una molt bona
terragonina
i una gran persona
i a partir d'ara
doncs el que s'ha de fer
és
el que va
el que va promoure
el Mouta
que és una consciència ciutadana
a veure
no estan les coses
que pugui fer el Mouta
sinó el fet
que tinguem
que creure
que la ciutat
ens necessita
com a ciutadans
i que no es tracta
de fer una iniciativa
que en vagi en contra
del govern
de la localitat
ni molt menys
sinó que es tracta
de col·laborar
però sí que es vegi
que la societat
tarragonina
doncs té
té unes ganes
de dir coses
de pronunciar-se
de defensar
els seus interessos
i que no sempre
això s'ha de fer
que s'ha de fer
però no sempre
a través dels nostres
partits polítics
que moltes vegades
les seves decisions
són tan sesgades
sinó que la societat civil
doncs tingui l'oportunitat
de dir el que li sembla
i a través d'una associació
com aquesta
pot ser molt interessant
el que passa és que
el primer objectiu
senyor Aballó
que va expressar el Mouta
que era el tema del tren
uns mesos després
no s'ha vist res
en efectiu
creu que això
li pot afectar
al moviment
i a les persones
que han engegat
la iniciativa
la falta de resultats
concrets
davant d'un tema
concret
com es va explícitar
que era el tema
del bypass del tren
sí
el tema del bypass del tren
és un tema
a llarg recorregut
és molt difícil
aconseguir una solució
de totes maneres
ja s'ha mostrat
que l'Ajuntament
doncs està disposat
amb el tema del bypass
doncs el pla d'infraestructures
ja contempla mínimament
que hi hagi un bypass aquí
o sigui
ja una mica
s'està apuntant
s'està treballant
hi ha diferents accions
que en propera setmana
sorgiran
amb el tema del bypass
una d'elles
és segurament
un estudi econòmic
que s'està treballant
per veure
la viabilitat econòmica
d'aquesta estació
s'està plantejant
també diferents reunions
amb responsables polítics
perquè vinguin
a explicar-nos
què és el que en pensen
del projecte
de Tarragona
del bypass
a Tarragona
però no deixa de ser
un objectiu
no aconseguible
a curt termini
molta
es té que plantejar
com un moment ciutadà
que en clau ciutat
i en clau
temes generals
també es pronunci
com ha sigut ara
amb el tema
de la caixa de Tarragona
com puguin ser
doncs
amb el tema
dels pressupostos
etcètera
en clau ciutat
no entrant al detall
que per això
estan les associacions
i altres entitats
i que
no és una carrera
de velocitat
aquesta associació
es té d'anar
implantant
la nostra ciutat
mica en mica
i agafant la forma
sense presses
i sobretot
treballant en què
la gent ha d'entendre
ja té una voluntat ciutadana
acabem ja
ha començat el procés
de renovació
dels òrgans
de govern
de la cambra
que això vol dir
que culminarà
amb la presidència
de la cambra
vostè
disposat
a repetir
en el càrrec
bé
jo a l'últim plenari
vaig dir
als membres del plenari
que
les properes eleccions
jo optaria
jo optaria
a una cadira
del plenari
com m'he fet
fins l'última vegada
i que en el cas
que solgués
aquest objectiu
d'aconseguir
una cadira
i sempre i quan
els sectors econòmics
de la demarcació
de la cambra
de comèixer de Tarragona
m'adonguessin el suport
jo optaria
per la presidència
no puc ser presentuós
de dir
no jo vull ser president
escolti
hem de ser respectuosos
perquè pot haver
altres persones
que també vulguin ser
i pot haver
altres candidatures
que tinguin més suports
jo en el cas
que aconsegueixi
ocupar aquesta cadira
i els sectors
m'adonguin suport
optaré
amb aquesta presidència
si no és així
i ho vaig fer
en plenari
però també
amb una qüestió
de cortesia
perquè no em passés
on tés i on pronunciés
i justament
els membres del meu plenari
ho sapiguessin
via els mitjans de comunicació
aquest va ser el tema
em presentaré
sempre i quan
es pugui fer
aquesta propera legislatura
al nou comitè executiu
i si estic jo
com a president
una nova etapa
de la cambra
jo entenc que
les cambres de comerç
i moltes entitats
ara
això és un després
no té res a veure
amb el que hem tingut fins ara
i totes les institucions
inclús les cambres de comerç
tenen d'adaptar-se
a aquests nous temps
no podem fer les coses
com les hem fet sempre
és una nova etapa
realment apassionant
i que totes les institucions
tenen que ser realment útils
no es podem permetre
el luxe
de tindre
d'arrossegar coses
que no funcionin
i que no serveixin per res
i una cambra de comerç
té que servir
aquest procés
de renovació dels òrgans
comença ara
s'allarga uns quants mesos
no?
sí
això començarà
començar ara
i després
de les eleccions
de fer la part més
més calenta
de les eleccions
comencen a partir del gener i febrer
i culminen
el mes de maig
molt bé
doncs entindrem temps
de parlar més detall
d'aquest procés
electoral
d'aquest procés
de renovació
dels òrgans
de la cambra de comerç
senyor Albert Avelló
president de la cambra
de Tarragona
moltes gràcies
per venir aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio
fins la propera
que vagi molt bé
moltes gràcies
gràcies
bon dia
bon dia