i a l'estratègica.
Ens acompanya el president de l'associació
veïnat de Bonaire, Mario Font.
Bon dia, senyor Font.
Benvingut.
La secretària de l'entitat i portaveu, Rosa Queralt.
Perdona, Rosa, bon dia.
Benvinguda.
Es tracta de conèixer quina és la situació,
les gestions que heu fet fins ara
i a veure què és el que ha de passar en un futur
que és el més important, sobretot per a vosaltres.
Si us sembla, expliquem i ubiquem una miqueta
als oients on està exactament
aquestes parcel·les Bonaire.
És la Nacional 240,
per situar els oients una mica.
Sí, és al costat de la Nacional 240,
davant de la zona del campus de Sassalades,
de la URB,
i és el que és la zona educacional,
que també està al col·legi de pràctiques,
a l'altra banda, diríem,
pujant cap a Sant Salvador a la dreta,
queda el campus de la URB
i l'escola de pràctiques,
i a l'esquerra queda amb nosaltres
amb un raconet.
A veure, aquestes cases on viviu vosaltres
són cases que tenen ja unes quantes dècades,
ja fa molts anys la majoria que viviu allà.
Sí, efectivament, allí,
com a primera residència,
hi ha del voltant de 10 veïns,
que com a mínim porten allí 20 anys.
inclús alguns porten ja 40 anys perquè,
inclús algunes cases han passat,
com és el meu cas,
dels meus sogres,
que la van construir en els anys 50,
i nosaltres la vam arreglar una miqueta
i aquí ha quedat com a primera residència.
I ens trobem allí,
doncs, efectivament,
ja portem un grapat d'anys vivint allí.
tenim llum, aigua,
careixem, evidentment,
dels altres serveis,
com és el clavegram,
ni l'humanitat públic,
perquè està sense urbanitzar.
I, bueno,
el tema és que ens van assabentar
que es feia allí
aquest àrea de residència especial
denominada Pou Boronat,
i que no s'afectava directament nosaltres.
Ens van enterar una miqueta,
per casualitat.
I, de fet,
ha sigut sobretot a través d'internet,
i després ens vam posar en contacte
tots els veïns
per defensar, evidentment,
els nostres interessos,
que es mantenguin
les vivendes aquestes
que no s'enderroquin.
Comentaves...
No, no s'ho posem, perdó,
no s'ho posem en principi.
Sí, això ara ho explicarem,
perquè vosaltres no aneu a l'hora.
No, no, no s'ho posem en principi
que es faci, evidentment,
hi ha una urbanització,
i el contrari,
serà millorar
les nostres condicions de vida.
claveguera amb enllumenat públic,
etcètera, etcètera.
Però són moltes hectàrees de terreny
que es poden fer moltes cases,
i no veiem, evidentment,
que s'hagin d'entorrocar
les vivendes nostres.
A veure,
quan has comentat
que no hi havia claveguera
ni el no enllumenat públic,
és bo que els oients sàpiguen
que estem parlant d'una zona,
però que està d'unes cases
que estan fetes
en una zona urbanitzable,
que no esteu en un terreny rústic
i que no estigui dins de la normativa.
Clar, és que potser...
Però clar,
en aquelles èpoques,
quan es construïa,
doncs no es podia construir,
no calgui que hi hagués claveguerant,
per tant,
esteu dins de la més estricta legalitat
des d'aquest punt de vista,
vosaltres teniu tot el dret
d'estar allà en un habitatge
de primera residència,
i us assabanteu
que han de tirar a terra
les vostres cases,
i vosaltres no dieu
no, no,
no és que no vulguem
que aquí es facin
1.600 vivendes d'aquest are,
que modifiquessin el projecte
i desplacessin una mica,
seria aquest el tema?
Clar, a veure,
nosaltres no ens oposem
que el govern de la Generalitat
hagi decidit fer ares
residencials estratègiques.
El que passa és que
dins d'aquesta àrea
del Pou Boronat,
que nosaltres no ens identifiquem
amb el Pou Boronat,
perquè això queda al darrere
de les nostres vivendes,
han previst muntar,
tothom dieu 1.600,
però el que jo he llegit
al planejament
són 1.890 vivendes.
Aquestes 1.890 vivendes
ocupen, diríem,
el que és el lateral
de la Nacional 240.
Hi ha una zona,
que és la zona del Can Sala,
que allí,
el que és el restaurant
i els xalets
que hi ha al voltant,
els deixen estar.
És a dir,
que no els enderroquen,
ni sort que tenen,
ni no voldria que ningú passés
el que estem passant nosaltres.
Però nosaltres diuen
que per la mateixa raó,
donat que les nostres vivendes
són molt més antigues,
això no vol dir
que no estiguin conservades,
al contrari,
estan molt ben conservades,
també tinguen la mateixa sort.
És a dir,
el que no volem
és que es despulli un sant
per vestir-ho a un altre.
Primer,
perquè hi ha lloc
per fer més vivendes,
perquè a l'extensió
són moltes hectàrees
i nosaltres només ocupem
8.000 metres quadrats.
és a dir,
que volem que
que ens deixen estar.
És a dir,
que d'igual manera
que les cases d'alrere
es preserven,
que les nostres cases
també es preserven.
I al mig,
que està completament,
diríem que són antics garrofers,
etcètera,
que feien els habitatges
que creguin convenient.
Perquè tècnicament
es podria fer
i aterreny suficient
sense tocar les vostres cases.
Home, i tant,
perquè és que si nosaltres,
per exemple,
estiguéssim al vell mig
de tot el terreny,
però és que estem
en un costadet,
és a dir,
estem al costat
de la Nacional 240,
però molt delimitat,
és a dir,
a més a més
de la delimitació
és en la que,
per exemple,
tot el barri està,
tot el carrer,
el Bonaire,
el Passatge Bonaire
i el carrer Bonaire,
que són dos,
els únics
que tenen nom
de tota aquella zona,
estan voltats
per uns murs
de pedra seca
que en altres parts
sempre estan dient
el planejament
que l'han de conservar,
etcètera,
i resulta
que els nostres,
el que envolten
els nostres carrers,
resulta que aquests
no tenen cap valor
a nivell de pedra seca
així com en altres llocs
se conserven.
Vull dir,
és una mica
al·lucinant.
Deies, Rosa,
perdona,
que us vau assabentar
per internet
quan es va fer públic
i es va presentar
tota la revisió
del pla general,
no hi havia,
en principi,
no vau observar
una afectació
a la zona on viviu?
Jo vaig anar a veure
fa temps,
quan van començar
amb el PUM
i parlaven
de Terres Cavades
i tot això
vaig anar
a l'Ajuntament,
vaig mirar
i vaig preguntar
i vaig dir,
no,
això no queda afectat
de res,
queda com sempre,
i queda com sempre
era en virtut d'un...
Sí,
en l'antic PUM
que està encara vigent
l'actual,
encara, bueno,
hi ha l'aprovació inicial,
està en tràmits,
en tràmits,
la Generalitat...
Nosaltres,
això sempre ha figurat
com terreny urbanitzable
i nosaltres
amb conscient
que un dia
s'hauria d'urbanitzar,
però ficava una clàusula,
bueno,
dins de la denominació
que amb l'urbanisme
21F
i sempre se parlava
ahir de parcel·les
mínimes
de 600 metres quadrats,
planta baixa
més una altura,
que és el que
nosaltres actualment
està ahí construït
i consolidat.
Algunes cases
tenen,
com la de Rosa,
tenen dues altures,
la mà en concret
té una sola,
però vull dir
que nosaltres
quan ens van assabentar,
vam entrar a internet,
vam veure l'Ares
i immediatament,
bueno,
doncs,
van començar
a bellugar-nos
entre nosaltres
i justet,
justet van arribar
a temps
de presentar
les alegacions
corrupències.
No us havia passat
el termini encara?
No,
encara són.
Però clar,
de fer una cosa,
amb senys
sempre ho fem,
vull dir,
però amb temps,
amb molta cura.
Amb una bona assessoria jurídica.
Exacte.
Doncs vam tindre
que anar a Corre Cuita,
bueno,
menys mal
que vam trobar
un bon advocat
i vam presentar
dins del límit
les alegacions pertinents
i també n'han presentat
alegacions
al pont actual.
Per continuar
defensant
els nostres interessos,
això penso
que és important,
van constituir
que fins ara
no hi havia
una acció
de veïns
de residents
i amics
i amigues
també ho van fer
una miqueta més ampla
del passeig de Bonaire
que ho van fer
el dia 7
i, bueno,
estem
en aquests tràmits.
Clar,
perquè, a veure,
si es complís
aquest projecte
això suposaria
que vosaltres
marxeu
de casa vostra,
les cases
es tiren a terra
i?
I es fan cases
de protecció oficial
i expropiació
i tota la cosa,
clar.
És que l'àrea
se fa
és que és una miqueta
complicat,
vull dir,
se fa per el sistema
de cooperació,
és a dir,
nosaltres el terreny
que tenim,
la parcel·la
que tenim actualment,
cadascú
una de 1.000 metres,
una altra de 500,
una altra de 1.200,
què és el que fan?
Agrupen
aquestes hectàrees
o aquests metres quadres
de terreny
per construir blocs.
Lògicament,
en una parcel·la de 500 metres quadres
no pots construir un bloc
perquè no hi ha espai suficient.
Agrupen,
te lo donen
el més propi possible,
se suposa que en un proindiviso
llavors tu,
una de dos,
o tu fas
de promotor de vivendes
per construir-les
o l'inca solta les compra
i per tirar endavant
el que són vivendes
de protocició oficial
i evidentment
si t'enderroquen la vivenda,
si hi ha vivenda
i te l'enderroquen,
això te lo indemnissen.
Ara,
aquí ve una segona discussió
que bueno,
esperem que no arribarem aquí
el preu d'aquesta vivenda,
clar,
perquè lògicament
hi ha una precessió,
bueno,
etcètera,
etcètera.
Ah, clar,
unes viures
que estan dels anys 50
i que és casa vostra
jo entenc
que lògicament
no te'n vas en una mà
i un altre al darrere
si em permeteu l'expressió,
però el fet
que t'endemnits
i no et paguin
a vosaltres
no us compensa.
No, no, no,
a veure,
de cap manera,
jo no vull ni un duró,
d'això,
jo vull casa meva
perquè vam triar,
vam optar
per viure en una zona,
diríem,
d'aquestes característiques,
igual que ja va hi haurà
molta gent
que ho va fer
cap al llevant
i no va passar res,
oi?
I aleshores,
doncs,
a més a més,
i tal com va dir ell,
ja feia molt de temps,
havíem rebut una carta
dient que quedava
les nostres parcel·les
consolidades
i a més a més,
l'única cosa,
la clàusula,
que en el moment
en què es fes
un pla d'urbanització
tindrien que posar
les clavegueres,
enllumenat públic,
voreres,
etcètera.
Però,
evidentment,
i que vam signar
tots amb molt de gust
perquè mai ens hem oposat
a fer aquestes mesures.
Per tant,
jo no em vull sentir parlar,
vull dir,
a mi em trauran
amb un tanque,
no?
Perquè,
d'una altra manera,
no em trauran de casa,
vull dir,
és una cosa
que has viscut allà,
jo fa 30 anys
que vinc allí
i aleshores,
doncs,
a veure,
el meu fill no coneix
altra casa,
d'acord que
les cases van i venen,
no?,
però,
en definitiva,
tu has fet
una opció de vida
que fins ara
ha estat molt bé
i que, a més a més,
és contradictori
amb el planejament
de l'ÀREC
perquè diu,
es mantindran al màxim
les preexistències existents,
llavors,
clar,
jo no entenc
com hi ha unes preexistències
que sí que es conserven
i hi ha unes altres preexistències
que resulta que
estan en dubte,
evidentment,
això és una cosa
que hi ha per greu,
vull dir,
no pot ser,
vull dir,
ningú té dret
que el traguin així,
diguen,
ah, sí,
el realotjarem,
escolti'm,
baix un pont,
però,
vull dir,
tu has optat
per una qualitat de vida
que ningú t'ha discutit,
per un terreny semiurbà,
ahir,
sí,
dient-li així
perquè
en la que pots estar treballant
al teu jardí
o l'hortet
que et pugues tindre al costat,
que fins ara,
doncs,
això ha estat molt ben vist
i que,
evidentment,
tu no t'esperes mai
en què canvien
i, a més a més,
canvien sense
poder debatir
perquè, clar,
si això
sigues
una democràcia orgànica,
doncs,
evidentment,
podríem dir,
però és que resulta
que no és així,
oi?
I, per tant,
vull dir,
penso que els afectats
podíem,
encara que es véssen
fet reunions informatives
i tal,
per part de la Generalitat
que ha planejat això,
doncs,
a veure,
si hi ha un estudi exhaustiu
de la flora,
de la fauna,
que jo sempre ho repeteixo,
s'explica
quines són les serps
que hi ha a la zona,
quines són els ratolins,
etcètera,
i resulta que de les persones
només som un nom
i un número de parcel·la.
Evidentment,
això,
en qualsevol estudi,
un treball de camp,
mínimament ben fet,
té en compte la gent.
Teniu la sensació
que s'ha traçat
sobre un plano?
Sí, sí,
això és evident.
Que s'han mirat,
s'han mirat,
s'han mirat per sobre,
jo no sé si és que,
a més a més,
a l'estudi
l'han portat gent
de Barcelona
que no coneixen
ni d'allò.
Jo sé que,
va dir una persona,
vam passar
per davant casa vostra
perquè ho veigués,
a veure,
perquè, clar,
vull dir,
si és que passessis
pel davant
d'unes parcel·les
en què hi ha
unes cases,
diríem,
deixar voles,
etcètera,
però no és el cas,
aleshores,
no ho entenc,
francament no ho entenc.
Penso que
quan es fa un estudi,
s'ha de fer un estudi
en profunditat
i s'ha de parlar
amb la gent,
almenys jo,
això és el que dic
als meus alumnes,
oi?
I aleshores,
clar,
quan tu te'n dones compte
de la descripció
de tota la zona,
però resulta
que el factor humà
no existeix,
aleshores,
tinc dignes,
tinc dignes com a tècnica,
tinc dignes com a polític,
perquè això no es pot fer,
tinc dignes com a usuària
de que,
a veure,
si nosaltres
no véssim sigut,
que ens véssim assabentat
com aquell que no vol la cosa,
que ens van dir
ah,
esteu afectats
per l'ara Pou Boronat,
però si nosaltres
no som Pou Boronat,
ah,
perquè clar,
ja fa més de 40 anys
que havien presentat
al Boronat
i altres veïns
d'alrere
un pla
per urbanitzar allò
i havien tingut problemes
que sí,
van arribar fins i tot
al Tribunal Suprem.
Aleshores,
doncs clar,
tu ja ho sabies
que allí,
alrere,
hi hauria una urbanització,
però tu ja estaves d'acord
que hi hagués,
però que
t'incloessin
els teus habitatges
quan en les altres vegades
havien quedat consolidats,
això no.
Del que no hi ha dubte,
Rosa,
és que vosaltres heu fet
el que heu de fer
i que teniu dret,
que és iniciar
aquest tràmit jurídic
per la via de les al·legacions,
que seguirà,
doncs,
el seu curs,
però en paral·lel
també esteu contactant
amb responsables
de les diferents administracions
aquí a Tarragona
i teniu intenció
de parlar,
de dialogar
i de,
a banda,
perquè no s'estanqués
els terminis
de les al·legacions,
no descarteu,
doncs,
continuar parlant
i contactant
amb els representants institucionals
una miqueta
aquelles reunions
que no havíeu tingut
abans,
doncs,
poder-les tenir
com a mínimara,
no?
Sí,
efectivament.
Bueno,
el propassat,
dia 8,
vam tindre
una entrevista
amb el conseller,
el senyor Terrés,
Conseller d'Urbanisme
d'aquí a l'Ajuntament
de Tarragona,
vam anar
a representació
de los veïns
i els companys
i companyes
i, bueno,
vam sortir
de la reunió
una miqueta esperançats,
o sigui,
van agafar,
el senyor Terrés
va agafar un compromís formal,
bueno,
a part de les explicacions
que evidentment
no es va donar
que això no era un tema
que afectava l'Ajuntament
sinó que era directament
de la Generalitat,
ell va agafar
el compromís,
torna a insistir
que dins del pla
que tenen els ajuntaments,
crec que és fins al dia
20 de gener,
presentaria
les alegacions pertinents
agafant
el nostre punt de vista.
És a dir,
estan les vostres alegacions
i ara
s'afegirien
les de l'Ajuntament també.
Exacte,
els diferents ajuntaments
que estan afectats
per ara
tenen temps
de presentar
una sèrie d'al·legacions.
Llavors,
bueno,
ell va agafar
el compromís formal
que se presentarien
agafant
les nostres inquietuds
i estem a l'espera.
Ara,
el dia 15,
vam demanar
una reunió
amb el delegat
del govern
de la Generalitat
de Catalunya,
el senyor
Xavi Sabater,
i el proper dijous,
penso que és dia 15,
tindrem una reunió
per explicar-li també...
Se us ha confirmat
aquesta reunió?
Sí, sí,
està confirmada
el nostre
i el programa
que planta gent
i que faci
ell també
com delegat
del govern,
persona,
jo penso que
directament impliquada
perquè ells
ho tiren davant
la Generalitat
de Catalunya,
tornem a insistir,
que faci
els tràmits oportuns.
Després hem demanat
també,
ja a nivell
més tècnic,
una entrevista
amb el senyor
Santacana,
que és el delegat
d'Urbanisme
de la Generalitat
aquí a Tarragona
i estem en l'espera,
això és el demanat
per escrits,
estem en l'espera
que no es contesti.
En el millor dels casos,
sí, sí,
perdona, Màrio.
No, no,
i estem,
bueno,
velluant-nos
a veure
a on podem arribar.
Hem de ser positius
i insisteixo
en el millor dels casos,
si es modifica
el projecte,
si aquests habitatges
es fan
modificant el projecte
que no toquin
casa vostra,
tothom es veuria
afavorit
perquè també
es faria el clavegram,
l'enllumenat públic,
guanyarien els futurs
propietaris
d'aquesta àrea
i guanyaríeu vosaltres
també,
en aquest sentit.
Evidentment,
evidentment.
Nosaltres,
una de les coses
que jo vull matisar,
a part de les visites
institucionals,
també hem parlat
amb el senyor
Carles Sala Roca
de Ciu,
amb el Daniel Pi
d'Iniciativa
i també
Joan Bertomeu
del PP.
I estem avers
a parlar amb més gent,
vull dir que
a Bellugans
ens bellugarem.
Una de les coses
que jo veig
amb aquesta situació
és que com això
és un planejament
que s'ha fet
supramunicipal,
és a dir,
per part de
política territorial
i habitatge
i per un altre
cantós
tant els ajuntaments,
el que percebim
els veïns,
el veïnat
o jo mateixa
no és allò
de la transferència
de risc,
és a dir,
a mi no me toca,
li toca a l'altre,
a l'altre,
per què?
Perquè la resposta
que ens diuen és
nosaltres ja farem
les al·legacions,
no?
Llavors els altres
diuen,
sí, sí,
però han de ser formals,
és a dir,
que realment
això es tregui,
se canvia
sempre i quan
hi hagi un acord
formal de l'ajuntament,
que sigui
a través del ple,
a través
d'una comissió
d'urbanisme
o un decret
de l'alcaldia,
perquè si no,
els altres
no tocaran
absolutament res,
és a dir,
te veus
que entre
una cosa
i l'altra,
no?
Vull dir,
tu vas
de la feca a la meca,
per dir-ho així,
perquè d'entrada
vull dir que,
clar,
nosaltres el que veiem
és que
la primera instància
és a l'ajuntament
i l'ajuntament
doncs és
el que té referència,
però clar,
ara ell li han tret
atribucions
respecte a l'urbanisme,
i aleshores
el que trobes
en aquesta situació
és una situació
penosa,
no?
I més,
si et treuen terra
o el que sigui,
doncs d'acord,
dol,
perquè dol,
però una altra cosa
són els habitatges.
I que tinguin la casa a terra
és molt diferent
a que...
A veure,
de moment
l'ajuntament
doncs està en aquesta línia
de també presentar
les al·legacions,
jo m'imagino
que teniu
unes expectatives
interessants
que ara
a l'entrevista
que mantindreu
amb Javier Sabater,
amb el delegat
del govern de la Generalitat
i després d'aquí
ja anireu fent,
com aquell que diu
en funció de la resposta
que aneu trobant.
El calendari
a vegades juga a favor,
a vegades juga en contra.
Jo m'imagino
que el tema dels terminis
i tot això
és importantíssim,
més enllà
del període
de delegacions,
perquè això s'ha d'anar
complint...
Justos
en quant a terminis,
però bueno,
suposo que arribarem
a tots.
Però el que sí que...
Bueno,
també,
no d'una manera directa,
però indirectament
ens hem sabentat
que les obres
començarien immediatament.
És el que jo us anava a preguntar,
quan comença
el moviment de Terras.
Exacte.
Teòricament,
a veure,
no està confirmat oficialment,
perquè de fet,
oficialment,
no sabem,
encara estem en limbo,
no tenim ni idea
del que realment passa,
però semblava
que a partir del 2010
començàvem el moviment de Terras.
De fet,
bueno,
hem vist moviment
a nivell d'empreses
de geotècnia,
etcètera, etcètera.
Vull dir que això,
en principi,
sembla que tira endavant.
De moment,
heu rebut cap comunicació oficial
a vostre domicili?
Ni una.
O sigui,
totes les visites
que han programat fins ara
ha sigut a petició nostra.
És a dir,
que si vosaltres no ho veieu a internet
no sabríeu res.
No, no, no,
a veure,
si nosaltres no llegim
el planejament
a internet,
ens baixem a l'Ara,
Pou Boronat,
i les altres Ares
que hi ha per aquí,
no?
I els imprimim,
els llegim,
els estudiem,
si no ens baixem
la llei 1-2007
que és la llei d'urbanisme
i tot això
no sabríem absolutament res.
És a dir,
que ens ha agafat
en que
més o menys
estem al dia,
alguns,
amb ciències
de la informació,
però que hi ha molta gent
al barri
que són gent gran
i que tampoc
no tenen aquest allò,
no?
Perquè l'altre dia
va vindre un veí
i va dir
jo me n'acabo
de sedentar ara,
no?
és a dir,
que aquesta
és una
de les coses
que més em dol
a mi,
no?
És a dir,
perquè penso
que un govern d'esquerres
ha de tindre
sensibilitat
de cara a això,
no?
I ha de fer realment
una democràcia participativa.
Jo no dic
que no hi ha cap problemes
a nivell d'informar,
en urbanisme,
etcètera,
etcètera,
per una informació
de dir
aquest és el que
les nostres intencions,
però a més
que això és
l'ABC
de fer un pla,
l'ABC
de fer un pla
és mirar
quins són
els recursos
que hi ha,
el que costa,
el que costaria
de fer,
a més a més
és un projecte
caríssim,
no?
Si mires
les obres,
perquè clar,
els desnivells
d'allí,
hi ha molts
de desnivells,
llavors això
també s'ha de mirar,
no?
és una zona
més pròpia
del que hi ha,
perquè a vegades
és que les coses
estan perquè,
no estan per casualitat,
estan per alguna cosa,
no?
Perquè els màrgens,
per exemple,
fan funció
de contenedor
d'aigües,
no sé,
vull dir una sèrie
de coses
que dius
no entenc.
Nosaltres,
jo afegiria també això,
que és que
hem estat en contacte
també
amb
diferents representacions
de veïns,
per exemple,
de la Canunja,
de Cambrils
i de Reus,
i la veritat
és que els Ares
estan
tenint una oposició
bastant forta
per part de tothom.
Hi ha ajuntament
que estan posicions
en un sentit,
en un altre sentit,
però,
i la majoria
es queixen
de lo mateix.
Que no és una excepció
a la nostra casa.
presentacions
de la gent
afectada per a l'Ares.
L'altre dia,
a la reunió nostra,
a la Constitució
de la Ciutat de Veïns,
va vindre un company
de la Canunja,
i ell se van assabentar
perquè un de les que feien
l'estudi mediambiental
era amic seu,
li va dir,
escolta,
que això tira endavant,
mira,
estem fent l'estudi mediambiental,
com?
Vull dir,
a Cambrils
m'assembla
que pràcticament
el mateix.
A Reus,
també estem en contacte
amb els afectats
per als Reus.
Vull dir,
que jo penso
que en aquest cas
l'administració
ha actuat,
però no diríem
negligència
ni en mala fe,
però malament.
I tres esquenes,
no?,
del que són
els veïns
de les zones afectades.
Esperem que trobeu
resposta.
De moment,
el que sí que han demostrat
és que s'estan oberts
a rebre-us,
a parlar amb vosaltres,
i tant de bo
que es pugui esmenar
a aquest projecte,
no cal dir
que estem a la vostra disposició
com a emissora pública
i que seguirem
molt de prop
l'evolució
d'aquesta qüestió.
Màriu Font Rosa Caral,
president,
secretària
de l'entitat
i portaveu respectivament
del veïnat
de Bon Aire.
A veure si la propera vegada
que els veïns
us junteu
segueix per muntar la festa
d'aquí
petit barri.
Tenim unes ganes.
A veure si podeu celebrar
com a entitat.
Doncs no hi faltarem.
Moltíssimes gràcies.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.