Dos quarts i mitjons, continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Deixem les qüestions relacionades amb la seguretat amb els Mossos Esquadra
i hem conversat fa uns instants amb el seu intendent en cap al camp de Tarragona,
amb el senyor Jaume Giné, i ara canviem completament de qüestió
perquè volem parlar d'una nova entitat, podríem dir,
que es va presentar aquest divendres a la ciutat de Tarragona.
Es presenta com el moviment laic i progressista del camp de Tarragona
i és una entitat que, òbviament, com es pot deduir del seu nom,
té per principal objectiu difondre aquests valors relacionats amb el laicisme.
Ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio un dels seus promotors,
en Mario Borzurí. Mario, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
En primer terme, quins són els objectius concrets d'aquest moviment laic i progressista?
L'objectiu concret del moviment laic i progressista
potser seria coordinar una mica tot el que serien entitats, associacions,
a Ateneus, etcètera, etcètera, perquè s'infongués a la societat
una idea més de laïcitat, de progrés, d'esquerres,
que potser aquí a Tarragona encara anem una mica endarrerits.
Venim de Barcelona, el MLP sorgeix a Barcelona
i ara ha volgut estendre-se en el territori
per la importància que té no només ser un nucli central a l'àrea metropolitana.
El moviment laic i progressista és hereu de l'ideari republicà
i de la il·lustració, no?
I el que vol és que la societat tingui un major pes
als camis que han d'anar, no?,
en la política, l'associacionisme, etcètera, etcètera.
Parlaves que les comarques de Tarragona,
d'elles sexualment, que s'ha d'endarrerides en aquest àmbit.
Quan parles d'aquest endarreriment, a què us referiu?
Potser és de l'ampli poder que té tot el que seria l'Església,
tot el que seria el moviment associatiu, no?,
com podien ser els esplais, el moviment Escolta, etcètera, etcètera, no?
Llavors, potser sí que és l'hora, s'ha donat el moment precís, no?,
que amb un conjunt de persones s'ha tingut ganes de treballar
per aquest idari, no?, i doncs vam presentar fa dues setmanes
l'Ateneo Republicà, el Sánchez Cervelló,
i naltros vam pensar que seria un bon moment
per presentar-nos ara aquí, a Tarragona.
I d'aquesta presència que comentaves de l'Església
a la societat civil tarragonina,
segons vosaltres, cap a una hauria de desembocar?
No ens tatxem d'anticlericals.
Naltros el que creiem és que
ha d'haver-hi una divisió més clara entre estat i església.
Aquí a Tarragona és una relació que ha estat bastant marcada per la història,
i simplement creiem en el llibre albedrío,
les llibertats individuals, no?,
però potser hauríem de restringir el poder de l'Església
en altres àmbits que són més d'influència formativa
per poder fer una societat més progressista, no?
En l'àmbit, per exemple, com l'educatiu, dedueix-ho?
Sí, per exemple, entre d'altres, no?,
és el que et deia, no?,
els esplais majoritaris que hi ha aquí al Camp de Tarragona
estan tots relacionats amb l'Església i tal,
i volem fer veure, no?,
que també és possible un associacionisme més laic, no?,
amb una divisió més església-estat,
bé, no, església-estat, vull dir,
una divisió més de context formatiu
i, d'altra, ja, de llibertats individuals,
com pot ser la religió, no?
Ens has posat l'exemple, per exemple, dels esplais.
En quins altres casos concrets que hi heu, per exemple,
que aquesta divisió, molt teòrica,
però que, òbviament, té les seves relacions a la pràctica,
entre església i allestat,
no es produeix a la ciutat de Tarragona?
En quins altres casos no estaríeu d'acord?
Bé, no és estar d'acord o no,
simplement és una forma de pensar, no?,
per crear noves entitats.
Llavors, doncs, bé, els casals i grups de joves, també,
tot el moviment Escolta,
vull dir, diferents entitats.
Tampoc concretem...
Sí que l'MLP està formada, bàsicament,
per unes entitats més grans, més potents,
com serien la Fundació Ferrer i Guàrdia,
l'Acció Escolta, Cooperativa,
la Cooperacció, també, no?,
la Fundació, bueno,
diverses entitats i així bastant fortes, no?,
però el que volem és arribar més al petit públic,
com si diguéssim, a les associacions més petites,
que tinguin menys capacitat, potser,
per complementar-les o per coordinar accions
que creguem que siguin adequades, no?
Parlem d'aquestes accions.
Hem parlat d'aquests objectius més d'àmbit general,
el moviment es presentava tot just, insícim,
divendres passat a la ciutat de Tarragona.
Com pensa aconseguir aquest objectiu?
Quines accions té prevista dur a terme
en els propers mesos en aquest camí?
Doncs mira, ara, el 8 i 9 de maig,
es fan unes jornades a la universitat
sobre l'associacionisme,
i aquesta seria, doncs, la primera acció més formativa, no?,
que es donarà, no?, sobre el moviment social,
de la ciutat i el camp i això.
I més endavant, ja pel 5-6 de juny,
es farà, bueno, el dia 5,
el sopar de l'associacionisme laic
amb la Lliga per la Laicitat
i altres entitats que col·laboraran,
i, bueno, i després ja veurem,
farem un projecte més anual, no?
Aquest moviment es presentava divendres a Tarragona
amb un manifest i amb la presència
o amb la significació d'algunes personalitats
del món cultural, associatiu,
del teixit social, en definitiva,
de la ciutat de Tarragona.
Citarem, per exemple, algun parell de noms,
el de Sergi Xirinacs, que és autor teatral,
o el de Santi Cassellà,
el professor de la Universitat de Rovira i Virgili,
i n'hi ha d'altres.
Heu buscat, per tant, aquest contacte
amb personalitats del camp de Tarragona?
Sí, sí, sí.
A més, hi ha hagut moltes persones, també,
que, encara que no van poder assistir a la presentació,
han signat el manifest a la pàgina web,
com podria ser l'Oriol Grau,
i, bueno, l'Hortència, també,
bueno, me'n recordo els cognoms, però...
Buscarem el nom d'algunes d'aquestes personalitats.
Treballant, Ramon Canalda, el Sánchez Cervelló,
el Jaume Prós, Pilar Molina, Quim Vessora...
Hi ha bastantes persones que ens han donat molt de suport
i també s'hauria d'agrair a ells, no?,
el suport que hem rebut per part de, bueno,
tant d'entitats com de persones, no?
Tant de diferents partits polítics,
joventut, vull dir, ha sigut un recolzament molt fort
i estem molt agraïts.
Abans, a l'inici de l'entrevista,
el Màrio Burzurí, el nostre convidat,
es parlava que deia, amb aquestes paraules,
que Tarragona es produïa cert endarreriment,
en aquest sentit, en l'extensió de laïcisme.
Realment, ho hem de veure així?
Laïcisme com a modernitat i religiositat,
com a antic règim, com a una cosa vella?
Vosaltres ho veieu així, d'aquesta manera?
Jo crec que siguin compatibles, les dues coses poden ser compatibles, no?
Potser s'hauria de definir una mica més
quin és el camp d'actuació de l'Església, no?,
i quin és el progrés, no?
Vull dir, el que estem fent és lluitar
per uns drets fonamentals,
unes llibertats individuals,
a les que potser una...
Quan parlem de la laïcitat,
no volem pensar només en l'Església catòlica,
ens referim a totes les entitats religioses,
el que sí que cadascú té la llibertat per elegir
quina religió té,
però, clar, no volem que s'imposi la moralitat
de ninguna d'aquestes religions a la societat,
que intervingui com si diguéssim
els drets individuals de les persones.
No esteu, per tant, en contra de la pràctica religiosa?
No, no, no.
A més, hi ha gent que dona suport,
hi ha cures que han donat suport al manifest,
perquè sí que pensen que potser l'Església
està interferint en un àmbit que no és el que li correspon.
I per què creus que es pot produir aquesta interferència,
com anomenes?
Perquè hi ha moltes vegades que el que s'intenta
és imposar una ideologia, una moralitat i una ètica
que és totalment massa apagada a la religió.
Llavors, el que voldríem nosaltres
és fer una separació més dura
i que així tinguin definides els seus àmbits d'actuació.
Abans parlaves que el pes de la història
havia marcat Tarragona en aquest sentit.
No sé si et refereies a allò de Ciutat de Capellans,
com moltes vegades s'havia catalogat històricament
la ciutat de Tarragona.
Creus que, efectivament, aquesta història ens ha marcat
fins avui en dia també, a l'entrada del segle XXI?
Home, jo crec que tot influencia, no?
Però, bueno, tampoc cal fer un debat tan gran
de si actualment està influenciant com abans.
Òbviament no, no té el mateix poder,
però encara continua tenint un poder molt fort
i per això influencia les persones
a prendre decisions o altres coses, no?
Quina opinió teniu des de la moviment
de bandes de fesses de caràcter religiós
com són, per exemple, les fesses de Santa Tecla
o la Setmana Santa, que vam celebrar ara fa pocs dies,
que tenen molt de pes i molta importància
ciutadana i social a la ciutat de Tarragona?
Quina consideració, quina opinió en teniu
des d'aquesta nova entitat?
Home, nosaltres potser miraríem això
com una festivitat cultural, més que religiosa, no?
Sí que té un inici que és religiós,
però a l'hora de la veritat
aquestes tradicions s'han acabat fent cultura
pròpia de Tarragona, vull dir,
no estarem en contra de treure les festes de Santa Tecla
o de Setmana Santa.
Cadascú té la llibertat individual
per decidir si vol, com vol viure aquestes festes,
de quina manera, més religiosa o més d'oci
com succeís, per exemple, a Santa Tecla.
Aposaríeu per una reconducció com a moviment?
Sí, bueno, estaria...
Bueno, la qüestió és fer més partícip a la ciutadania, no?
Màrio Borçaria, per acabar, totes aquelles persones
que vulguin interessar-se més per aquest moviment,
com poden posar-se en contacte amb vosaltres?
Doncs, en un principi, de moment,
mitjant la pàgina web, que seria www.mlp.cat,
i allà directament ja tenim el manifest,
et pots inscriure o adherir-te, si vols,
tant com a individu o com a entitat,
i a partir d'allà ja estan els nostres correus
de la gent que estem aquí a Tarragona.
En Màrio Borçaria és un d'aquests promotors
de la moviment, l'equip progressista,
que, insistim, com ja m'ha explicat,
darrerament s'ha presentat a la ciutat de Tarragona.
Senyor Borçaria i Màrio, moltes gràcies
per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio
i temps tindrem, de moment segur,
per anar comentant i avaluant
aquestes accions previstes per als propers mesos.
Moltes gràcies.
A reveure, bon dia.
Bon dia.