Ara són les 12 del migdia, en 10 minuts, tal com us anunciàvem,
hem de sortir a l'exterior perquè sota el lema
infermeria per la nostra professió, el Sindicat d'Infermeria,
a Tarragona, ha convocat concentracions
als centres i institucions sanitàries de tota la demarcació,
seguint, això sí, una convocatòria de caràcter estatal.
Ens ho explicaran immediatament des de les portes
de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona,
però, com és evident, vosaltres podeu imaginar
que aquesta concentració sorgeix arrel de la indagnació
que la professió està mostrant pel tractament
que durant aquests dies s'està fent justament
de la professió d'infermeria, després d'uns fets puntuals
que van esdevenir disortadament a l'Hospital Gregorio Marañón.
Anem a conèixer més dades, doncs, connectem amb la unitat mòbil,
Josep Sunyer, Josep Ardila, molt bon dia.
Bon dia, Jolanda, si et sembla.
Començarem a escoltar una mica el manifest
que està enllegint ara mateix a les portes de Joan XXIII
i, posteriorment, el que farem és parlar amb la representant
del sindicat per conèixer els seus arguments.
Escoltem-ho.
El fiscal de la premsa va acusar directament
el personal d'infermeria qualificant
aquest fet com un terrorífic error professional
del personal d'infermeria
i de gravíssima negligència.
Declaracions que entenem com greus
i que hem posat en coneixement
del fiscal general de l'Estat
i de les quals exigim una rectificació pública
i de no produir-se aquesta la seva dimissió.
requerim una investigació rigorosa i exhaustiva
que analitzin totes les circumstàncies que van concórrer
perquè tan lamentable fet s'hagi produït.
Com a professionals, assumim plenament la responsabilitat del nostre treball,
però no permetrem cap intent de desprestigiar la nostra professió,
especialment davant la societat,
a la que volem transmetre en aquests moments
un missatge de tranquil·litat i confiança en les seves infermeres i infermers.
Denunciem que el Ministeri de Sanitat i Política Social
en la persona de la seva ministra
no hagi realitzat una declaració formal
que substituï la realitat dels fets
i transmeti el seu suport a la professional afectada
i a tota la professió infermera,
oblidant la contribució de l'infermeria espanyola
a la qualitat i el reconeixement
que té la nostra sanitat pública a la Unió Europea i al món.
La societat ha de saber
que als professionals d'infermeria
se'ns obliga a treballar
amb unes plantilles deficitàries,
sense que se'ns substitueixi
gran part de les baixes ni els permisos,
amb una gran sobrecàrrega de fenya
que els gestors volen que assumim
com a normal en els nostres serveis sanitaris
i obligant-nos, fins i tot,
en un mateix torn a realitzar el nostre treball
en diferents serveis o unitats.
Aquestes eren, Jovanda,
algunes de les paraules d'aquest llarg manifest
que ho desenvoluparem ara amb l'Anna Ballerri,
és la secretària provincial de Sàtze a Tarragona.
Abans et comento que són unes...
Jo m'atreviria a una quarantena,
una cinquantena d'infermers i infermeres
que s'han concentrat a les portes de l'hospital,
també pensem que és època de vacances,
que justament a les 12 és el torn
on han de passar per totes les sales dels pacients,
per totes les habitacions,
per donar la medicació i, per tant,
no hi ha el volum d'infermeres
que també treballen aquí a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Quin és el motiu de la protesta d'avui al matí?
El motiu de la protesta és una concentració
que es generalitza a tot el territori nacional,
en el qual el sindicat ho està abandonant,
però que és un col·lectiu en el moment d'enfermeria,
que sí que té el sindicat la majoritària
per poder fer aquest acte,
però que és totes les infermeres del país
que ens manifestem en rebuig a les declaracions
que va fer el gerent.
Per què?
Doncs perquè no van ser afortunades,
com anteriorment he dit ja,
però tampoc han tingut elles una repercussió
que no són agradables per nosaltres,
que és una alerta social.
Les persones que tenen gent ingressada a un hospital
confien en la infermeria.
Actualment estan en un interrogant.
Què passa si una infermera s'equivoca?
Què passa? No.
No, l'enfermera es pot equivocar perquè és humana.
Igual que s'equivoca el metge,
igual que s'equivoca l'enginyer,
el catedràtic o qui sigui.
Però realment, quan hi ha una errada d'aquest tipus,
no és una persona sola.
Són un acumul de fets que possiblement siguin
perquè a l'hospital no tenia les mesures
que estan de tindre per aquests serveis
tan altament tècnics i delicats,
com és una unitat de cuidadors intensius,
de prematurs, no d'adults.
Ja amb uns adults tenim els nostres problemes,
amb un nadó que no té el pes
i que no té el temps de maduració,
encara se multiplica més.
Per tant, critica que això que es generavitzi.
Ara veiem...
Mira, si viuen, anirem a l'ombra, que estarem millor.
Ara sentim tots els aplaudiments.
S'ha acabat el manifest,
on ja els infermers i infermeres han llegit
tot allò, totes les reivindicacions
que tenen respecte a aquest cas.
Ens comentava que, sobretot arran del cas
de Gregorio Maranyón,
de les declaracions del seu gerent,
potser s'ha generalitzat a tota la professió.
S'ha generalitzat a tota la professió.
En aquest moment nosaltres estem ofeses
perquè estem treballant en unes situacions
per damunt de les nostres possibilitats.
Com anteriorment també he dit
en altres mitjans de comunicació,
el ràtio d'Europa
és de 8 infermeres per 100 malalts.
Aquí a Espanya tenim un ràtio de 5%.
Sí que hi ha llocs, províncies, autonomies
que potser són una mica més,
també n'hi ha d'altres que són una mica menys.
Però a veure,
la mitjana, anem a dir,
que correspon és aquesta.
Per tant, estem molt per sota
del que correspondria
a una bona proporció
d'infermeres per pacients.
Llavors, què pot donar això?
Una sobrecàrrega.
Nosaltres aquí podem tindre 18 malalts
en els quals ja no analitzem
les seves peculiaritats de la malaltia,
que uns necessiten més cuidados que altres,
per tant necessitarien més plantillament
que no a altres llocs.
I què passa?
Doncs que som per tot igual,
arriba a les vacances,
vam sortint de forma de petit goteig
la gent de vacances.
Degut al problema econòmic,
no hi ha les substitucions que devien d'haver.
A més a més,
hi ha més avalanxa de gent,
més accidents a la carretera,
turistes,
hi ha més de tot,
i llavors ens trobem bloquejades.
Nosaltres som persones humanes
exactament igual que el resto de la gent.
Llavors tenim un moment
en què estem frescos
i podem treballar i anem al 100%,
i a mida que nosaltres anem passant la jornada,
anem disminuint.
Però això passa a tota persona humana.
Si nosaltres no tenim un reforç
i no tenim amb qui
poder fer unes parades
i substituir la feina,
la feina és les 24 hores del dia,
els 365 dies a l'any.
O sigui, no tenim una aturada,
no podem aturar.
A Tarragona,
quina falta de professionals hi ha?
Home, a Tarragona s'hauria de mirar
quan a tots els hospitals que hi ha
ja siguin de l'ICS i no ICS,
que són de la XUP
o de la xarxa de Santa Tecla.
A veure, jo crec que aquí a Joan XXIII
s'està fent un aplantillament
de forma paulatina.
Els gerents,
la gerent territorial
ens ha fet arribar
la seva intenció
d'anar complint els pactes
i anar complint
tot el que hem anat negociant
a fi,
efecte de poder augmentar
aquests mínims,
però no pot sortir avui per demà.
Estem patint exactament igual
que la resta d'estius passats.
O sigui, falta de personal,
increment de la població
i això repercuteix en la qualitat.
Que podem parlar
d'unes 70 o 80 infermeres,
100 i escaig d'infermeres,
però a veure,
aquestes 100 no estan totes de cop
amb un horari i amb un torn,
sinó que són un sistema rotatiu
que hi ha
i un sistema que el que ens porta
és que avui jo treballo,
demà m'acobreixes tu,
passat demà l'altre té una guàrdia,
l'altre fa de matí,
l'altre fa de tarda.
O sigui que quedem molt diluïdes.
Perquè ara, Joan XXIII,
hi ha una plantilla de 600, 700,
m'has comentat.
Sí, 700 infermeres és la plantilla fixa,
però també tindríem que mirar
quina quantitat de malalts
està ara en aquests moments d'urgències,
quina quantitat està a partir
de les 2 o les 3 del dematí a urgències,
quantes persones agraven la seva situació vital
als domicilis i venen directament
ingressats per urgències
o directament a les unitats especials,
a veure, trasllats d'hospitals
que tenen, a veure, un servei
que no està tan tecnificat com el nostre
i que llavors ens es deriven
d'un hospital a l'altre.
O sigui, hi ha un moviment molt important.
Vas a urgències i trobes llimbulàncies
que estan entrant i sortint contínuament
amb gent, clar, amb malalts.
Quan parles de sobrecàrrega,
et refereixes al volum de feina
que teniu o heu de fer feines
que a les infermeres i infermers
no us tocaria?
D'entrada estem parlant de volum de feina.
O sigui, cada malalt té unes necessitats a cobrir
i l'infermera està equip per cobrir aquestes necessitats.
Per tant, si nosaltres tenim més malalts
que els que podem atendre,
automàticament jo tinc una sobrecàrrega.
I ens podríem referir també,
a això que vi comentava,
a unes feines que no us hi pertocaria fer?
A veure, això ja són competències
i això ja entra dins del dilema laboral
en el qual hi ha en alguns casos
i en algunes situacions,
sí que nosaltres allarguem potser una mica més
el que ens tocaria fer.
Però ara només ens basem aquí
i parlem del que correspon a una sobrecàrrega.
Evidentment, l'altre dia vaig sentir per la ràdio,
no sé quina emissora, venia amb el cotxe,
que es deia que de metges ara ja estan ben dotats,
o sigui, ja no hi ha falta.
I es parlava que hi havia una gran falta d'infermeria.
Bé, doncs ara es tracta de cobrir aquesta infermeria,
que és la que està mantenint les 24 hores del dia
el que és l'assistencial,
que nosaltres diem la quotidianitat amb el malalt,
el que necessita, la medicació
i els controls que se li han de fer segons la seva patologia.
I a què atribueix vostè aquesta falta de professionals?
La crisi econòmica, que no hi ha potser prou facultats d'infermeria,
a què atribueixen?
A veure, jo crec que és un compendi de diverses coses.
Ja fa anys que nosaltres estem dient
que hi ha falta de professionals.
Llavors, això ho ha de regular la universitat.
Nosaltres des del lloc de treball no podem fer-hi res,
simplement reclamar.
Llavors, les universitats,
ara estem en un moment de canvi,
amb el títol de grau,
hi haurà un any en què no sortirà cap infermera,
i totes aquestes modificacions,
com les que va haver amb el seu dia,
amb el diplomat d'infermeria,
en quant a ATS,
doncs què va passar?
Que també va haver un any de carència.
Què passa?
Que com que les universitats no han projectat,
no han planificat aquesta carència,
i no han planificat,
perquè no es podia planificar,
l'increment de població que tindria,
en aquest cas Catalunya, Espanya,
amb el tema de les immigracions,
què ha passat?
Doncs que realment ha faltat aquesta planificació,
tant per la universitat,
i amb conseqüència,
després als llocs de feina,
com pot ser l'hospital,
o pot ser la primària,
doncs no hi ha hagut aquesta projecció,
no hi ha possibilitat.
Aquí a Catalunya,
sobretot a la província de Tarragona,
em consta que hi ha moltes infermeres
que venen a estudiar aquí,
per la fama que tenim
de tindre un bon caché de formació,
però que són de fora.
I jo sempre ho he dit
i he fet altres declaracions,
en què, a veure,
si Tarragona és una província cara de viure,
i el preu de...
O sigui, a veure,
el que correspon al salari d'aquesta infermera
és dels més baixos d'Espanya,
i jo resulta que vinc a estudiar aquí,
però soc de Guadalajara,
per dir alguna cosa,
o de Madrid,
què faré?
Doncs me n'aniré a Guadalajara,
que allí visco amb la família
i almenys el que guanyo
li trec més profit,
perquè jo he tingut tres anys de carrera,
tres anys d'estudiar fora,
i qui més, qui menys sap avui en dia
el que costa tindre un fill estudiant fora.
A més a més,
ara la carrera que passarà a quatre anys,
el grau.
Arriba en un moment especialment delicat
aquest canvi universitari,
que com comentava,
hi haurà un any
que no sortirà cap infermera de la facultat.
Jo crec que arriba
en aquest moment inoportú,
com tots els canvis,
però que en aquest moment
es veu agravat
perquè hi ha hagut aquesta manca
de planificació
des de la universitat
o des d'on correspon.
I en aquest cas jo dic
que des de la universitat.
Vull dir que no vol dir
la universitat de Tarragona,
vull dir que estic parlant
amb clau general.
I se senten escoltades
amb les seves reivindicacions?
Actualment he de dir que no.
Per què?
Això,
m'assembla que aquesta pregunta
es tindria que fer
a la gent que no ens recolza,
no?
A veure,
una persona quan perd la salut
pels motius més o menys greus
i arriba a un hospital
i troba l'enfermera
i troba els seus cuidados,
ho agraeix i llavors sap
per què servim.
Mentre la gent del carrer
està per altres coses
i altres sergues
i et diuen que això
són problemes laborals.
No, no són problemes laborals.
estem reivindicant sempre
perquè no podem donar
els cuidados
que es mereix la població.
I jo avui sóc infermera
i porto aquesta bata blanca
i treballo aquí
o treballo en un altre lloc,
però també puc perdre
la meva salut.
I també necessito
que les meves companyes
i que la gent
que està atenent
a la població
tingui la formació pertinent
i estigui amb els ratios
que correspon.
A vegades potser,
i per bon general,
ens oblidem
que sou persones també.
Evidentment.
És una reclamació
que potser tindríem
que començar per aquí,
que nosaltres som de carn i ossos.
Pensem, ens cansem
i em malaltim
exactament igual
que la resta de la població.
I potser diria
que en segons quins moments,
més.
Perquè en un moment
en què arriba
un problema de contaminació,
contagi,
qualsevol enfermedad
que sigui contagiosa,
on trenquem
és a nosaltres.
Les infermeres
som la porta d'entrada.
Per tant,
nosaltres acudim
sense saber
què té el malalt.
Després,
quan ens n'entenem,
doncs mira,
moltes vegades
ja ens hem de tractar
per evitar
el contagi
o per evitar
l'enfermetat.
I altres
tenim la mala sort
que patim l'enfermetat.
La gota
que ha fet ja
caure aquest bas,
per dir-ho d'alguna manera,
és aquesta paraula
tan...
a mi em sembla
bastant forta,
per dir-ho d'alguna manera,
de negligència mèdica,
el que hi ha hagut
a Gregorio Mayranyón.
Es pot parlar
de negligència mèdica
en aquest cas
o s'atribueix
en aquesta sobrecàrrega
que parlava de feina.
Amb les declaracions
del Gregorio Mayranyón,
torno a repetir-me
que utilitzar paraules
que estan al diccionari
i que podem veure
quina connotació tenen,
en aquest moment
jo no les utilitzaria,
perquè el més important
és que s'ha d'obrir
una investigació.
I la investigació
no es té
els resultats
en 24 hores.
Per què?
Doncs perquè no és solament
una persona,
sinó que
fins que la medicació
no arriba
al pacient,
passa
per diferents
departaments,
com pot ser farmàcia,
com pot ser
el magatzem de compres,
com pot ser
la persona
que manipula
i dosifica,
fins a la que
realment
fa la feina
d'injectar
o de donar
aquell tractament.
per tant,
jo crec
i demano
que realment
hi hagi
una investigació
i que després
si convé
el resultat
se publiciti,
però que no
s'aixequi
una alarma
i que es busquin
a partir d'aquesta
investigació
que es busquin
tenir mesures
perquè això
no torni a passar.
El problema és aquest,
no?,
que parlem
sense tenir
una investigació
i que això
crea alarma social
també.
Clar,
aquest senyor
declarant això
és el que he dit
al començament,
vull dir,
les persones
que tenen pacients
aquí dintre ingressats,
a veure,
quina tranquil·litat
tenen
quan ens veuen
a nosaltres.
Fins ara
deien,
oh mira,
menys mal que arriba
l'enfermera,
oi que vingui l'enfermera
que li vull preguntar
i l'enfermera
era la que resolvia,
la que preguntava,
la que resolvia
el problema puntual
o donava
frases d'esperança,
a veure,
i ara,
què passa?
Ara m'estava aquí
comentant una companya
que a primària
a la sala d'espera
s'han sentit comentaris
una mica desafortunats,
de dir,
clar,
esteu treballant
d'aquestes manerotes,
que clar,
què passa?
Que resulta
que al final
no m'estranya
que hi hagi gent
que s'esmora.
A veure,
això és molt desagradable,
perdona que t'ho digui.
Perdona,
però això
és indignant.
És com si aquell
que diu ara
la culpa la tenen
les caixes i els bancs
perquè resulta
que jo he demanat
un crèdit
i ara resulta
que no el puc pagar.
Doncs home,
jo ja ho sabia
d'entrada
que no el podia pagar.
Que si guanyo 100
i el crèdit
me puja 90,
de què viuré?
Realment desafortunades.
A veure,
són declaracions desafortunades
i llavors,
a veure,
que la crisi s'agrava
la situació
perquè no es pot contractar,
perquè no es pot pagar?
Val.
Aquí ja són,
això serien flecos,
diríem,
d'acord?
Però el que realment és
és que fins que aquí
a mi no m'arribi
o a gent com jo,
al nostre col·lectiu,
no ens arribi realment
la investigació
quines són les conclusions,
nosaltres aquí
no volem parlar
i volem estar al costat
d'aquesta companya
perquè aquesta companya
és una persona
exactament igual
que a nosaltres
i el que li ha passat
amb ella
ens podia haver passat
a qualsevol de nosaltres
i aquesta és la indignació
que veiem
que realment
no estaríem recolzats.
A veure,
negligència mèdica,
quan diem negligència mèdica
aquí ja fem la paraula
metge,
mèdic,
medicament.
Per tant,
no anem a culpabilitzar
però que si està clar
és que quan un metge
s'equivoca
amb una dosificació
té el filtre
de la infermera
que li diu
escolti'm,
aquí vostè se manté
amb aquesta dosificació
amb aquest malalt
perquè em sembla
que aquí
o no arribem
o ens han passat
o això no és habitual.
Clar,
el metge llavors
ho torna a llegir
més tranquil·lament
i diu
hòstia,
gràcies,
m'hauria fet
un error.
Però l'infermera no,
l'infermera és aquell soldat
de trinxeres
que el primer tiro
va per ella,
vull dir,
no tenim cap filtre
de cap mena.
Nosaltres treballem
amb equip
però hi ha vegades
que aquest equip
no és tan sòlid
com tindria que ser.
Un cas aïllat,
doncs eh,
sens dubte,
un cas aïllat
el de Gregorio Maranyón.
No sé si
avui heu fet
una convocatòria
a nivell de tot Catalunya
o a nivell de tot l'Estat,
a nivell de tot l'Estat.
No sé si teniu pensat
fer algunes altres reivindicacions
o alguna altra protesta
d'aquesta mena.
Home,
nosaltres de moment
estem donant ara temps
perquè
el Gregorio Maranyón
faci
el que té que fer
i donarem temps
perquè se resolgui
la situació
i veurem a veure què passa.
Perquè ara tampoc
no es tracta
que si a nosaltres
no ens agrada
que ens matxaquin
tampoc no anirem a matxacar.
A veure,
a veure,
no podem entrar
en aquesta dinàmica.
Això ha sigut un fet
que ha passat,
que hem d'analitzar,
que hem de resoldre
i que hem d'intentar
per tots els mitjans,
públics i professionals
de la índole que sigui
i del nivell que sigui,
que això no torni a passar.
Són situacions
en les que,
com he dit abans,
nosaltres treballem
per intentar
recuperar la salut
de la gent.
Però moltes vegades
això no és així.
Anna Ballerri,
secretària provincial de Sats,
moltes gràcies.
La deixem treballar
que ens costa
que hi ha moltíssima feina.
Moltes gràcies a vosaltres
per fer-se resoldre.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho han sentit,
les reivindicacions
d'infermers i infermeres
i a banda realment
en casos aïllats
que es generalitzen
i hi ha declaracions
desafortunades
segons comenten
els infermers,
i que per tant
volen fer sentir
la seva veu
a través dels micròfons
de Tarragona Ràdio
i vaja,
a través de la gent en general.
Doncs ha quedat
ben entès
quina és la postura
i jo suposo
que donarà peu
a la reflexió
que hagin de fer
els ciutadans
que en definitiva
són els usuaris
de la sanitat,
en aquest cas
la sanitat pública.
Gràcies,
en Josep
ja de tornada
cap a la ràdio.
Aprofitem per recordar
que s'ha restablert
el servei
de l'estació
del Camp de Tarragona
Madrid-Atocha
a l'AVE
fa aproximadament
un parell d'hores
i que no cal baixar
a Saragossa de Lícies
i agafar un autobús
fins a Madrid.
Dit aquesta informació
ens la trobem aquí
a la ràdio,
d'acord?
Molt bé,
fins ara.
Et recordo,
Ivana,
més recordatoris
perquè tenim un matí
de notícies
i d'informacions.
Ja s'ha acabat
la concentració,
ja totes les infermeres
han tornat ja a la feina,
només a nivell d'anècdota.
No, no,
de fet,
la concentració,
com que són grans professionals,
van dir que serien
uns 15-20 minuts
i així ho han complert
perquè, com bé,
deien també i explicaven,
ara han de fer
tota aquesta ronda
per les habitacions
de l'hospital.
Gràcies, Josep,
fins ara.
Adeu, Ivana,
fins ara.
Fem una petita pausa
i continuem parlant
d'una altra qüestió
relacionada amb la sanitat
però que no té res a veure
amb les polèmiques,
sinó tot el contrari.