La festa del barri de Sant Pere i Sant Pau,
protagonista en aquest punt del migdia al matí de Tarragona Ràdio.
I camí de la una, tornem a parlar d'aquelles coses
que són de malparlar, les pujades dels preus.
El que passa que m'imagino que aquesta és una mesura
no tan impopular com la pujada dels carburants,
a tret de que hem vist ser força resignació.
Davant de l'anunci que ja va fer el Consell de Ministres
que va anunciar en el seu dia
la pujada dels impostos del tabac, la gasolina i el gasoil.
Parlem d'aquesta pujada d'impostos del tabac,
que en d'una banda la nostra unitat mòbil
està ubicada a l'Avinguda Catalunya,
novament amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Esteu ubicats, és que és un estanc, és que hi ha un silenci.
Jo m'imagino que molts compradors no hi ha en aquest moment.
Oh, doncs ara n'hi ha uns quants,
potser n'hi ha quatre o cinc aquí a l'estanc,
però sí, sí, però està força en silenci.
No sé si demanar-te que els entretinguis una estona
o, escolta, ja aniran entrant fins a la una que tanquen l'estanc.
Sí, amb l'estona que hem estat aquí van entrant, van entrant.
Per tant, jo crec que en podrem parlar encara.
Perfecte. I anem en un instant perquè volem saludar també Josep Cervera.
Ell és el president del gremi d'estanquers de la província de Tarragona.
Senyor Cervera, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Només ens posem en contacte quan puja el tabac amb vostè, eh?
Ah, mira, sempre és un motiu com un altre.
A veure, ha pujat el preu del paquet, en general, un 7% de mitjana, no?
Bé, depèn de la banda que t'ho miris.
A veure, expliqui'ns-ho, vostè, que és l'expert.
O sigui, el que està clar és que el que és el tabac premium, el tabac car, diguéssim, el tabac de primera línia,
estem parlant d'una puja de 35 cèntims.
I la resta, doncs, entre 25 i 35.
O sigui que la veritat és que la pujada és escandalosa, no?
És... d'un cop és molt...
El que ha pujat encara és el tabac de l'IAR.
I si anem a mirar que els paquets que més han pujat,
doncs són aquests del tabac de l'IAR, que és el que fa servir normalment l'obrer,
el menys poder adquisitiu,
doncs vostè mateix.
Perquè aquest tabac que esmentava vostè havia allò...
havia crescut moltíssim en els últims temps, no?
Prop d'un 60%.
Bé, crescut en què? En preu?
En venda, no, no, en venda, en venda, en demanda.
No, venda de creixer de vendes d'un 60%.
Ah, el tabac de l'IAR.
De l'IAR, sí, sí.
Sí, sí, bueno, en demanda.
Que havia crescut molt la demanda.
En el moment del que és la cigarreta feta,
el tabac de l'IAR, doncs, bueno,
s'havia posicionat, vamos,
a llocs que ningú ens imaginàvem mai que arribés, no?
Senyor Cervera, però fixi's que sempre que parlem
de la pujada del tabac a enviar impostos,
és un tema, i entenguin que ho diu, de mal parlar,
perquè com que això de fumar...
És a dir, ara parlàvem de la gasolina.
S'ha d'afrontar valentment, això.
Clar, però m'entén vostè que dius, home,
mentre pugin el tabac i no pugin la gasolina
i el pa i l'oli, però clar,
jo no sé això pel sector, vostès,
des del punt de vista professional,
sense fer altres consideracions.
Què suposa per vostès?
Per nosaltres, evidentment,
que quan hi ha una cosa d'aquestes,
sempre hi ha algun moviment, no?
Amb la gent aquell que diu,
ara deixaré de fumar o ara deixaré de fer...
la veritat és que a mig plaç o a curt plaç,
la gent torna a lo seu, no?
Jo, com tantes vegades que hem parlat,
vostè i jo sempre li he dit el mateix,
no és un problema ni de pujar impostos,
ni un problema de repressió,
és un problema d'educació des de petits.
No podem defensar el tabac.
El tabac és el que és,
i tots sabem el que és,
amb uns es perjudica més, amb els altres menys,
però tampoc podem dir que és bo.
La realitat és una,
que estem en un país
que un dels hàbits principals
és el fumar
i que això és un tema de temps
i no pujan impostos.
Llavors, el que sí,
moltes vegades li diu també a vostè,
que empipa molt la hipocresia política.
Perquè, bé, una cosa és que pugin el tabac
perquè la gent deixin de fumar.
I això tothom sap que no és així,
és un tema d'educació.
La gent se'ls puja el tabac
quan les arques del govern estan baixes,
quan no tenen un duro,
quan estan fent mil i una entregues de diners
que ja no entreguessin si està bé o està malament.
Però, escolti'm,
els miracles es fan a l'Urdes.
O si es donen diners,
es recapten diners,
o si no se'n recapten,
no se'n poden donar.
Això és així de clar.
I en aquest cas,
tant la gasolina,
que a mi no m'afecta,
però, bé, m'afecta a nivell personal.
Com és el tema del tabac,
escolti'm,
és una pujada d'impostos
per a nivellar la balança dels senyors
que estan al govern i ja està.
I més més.
Per la seva experiència,
i això també ho dirien
des de les persones que treballen
en tema de tabaquisme,
no sé quina seria el seu parer,
ja tindrem ocasió en un altre moment.
Sí, sí,
però des del seu punt de vista,
apujar el tabac,
que pot ser una mesura disuasòria
per abandonar aquest hàbit,
o realment aquella persona
que no té clar deixar de fumar
ja li poden pujar,
que continuarà fumant?
Jo li diré que la repercussió
en una puja de preu
és mínima.
Perquè el fumar descompulsa,
en la majoria dels casos,
aleshores,
es busca la forma i manera
i el sistema
de poder fumar.
I això és un hàbit.
És un hàbit,
és un costum,
hasta m'atreviria a dir
una mitjocultura
d'aquest país
i d'altres com aquest.
Amb la puja de preus
no es baixa el consum,
es baixa mínimament.
La puja de preus,
la baixa de consum
és la pantalla,
l'excusa
per dissimular
altres coses
que no volen dir.
I ja està.
Senzillament necessiten
recaudar calés
i el més fàcil
és recaudar el del tabac.
I dic el més fàcil
però no senzillador.
No sé si vostè és fumador
o no.
Però em refereixo
quan vostè compra
una queixeta de cigaretes
pensi
que el 83%
del que vostè està pagant
són impostos.
Clar, això és el que a vegades
sorprèn, no?
Que amb una mà
et diuen que deixis de fumar
i amb l'altra
els nodreixen.
I que es paguen
abans de consumir.
O sigui,
quan vostè em ve el meu estanc
i em compra un paquet de tabac
jo ja he pagat
aquells impostos.
És l'únic cas
que existeix
en totes les mercaderies
d'Espanya, no?
Aleshores, clar,
deixem-se de tonteries.
O anem a recaptar
o anem a mirar
mesures sanitàries.
Mesures sanitàries
no és això, escoltin.
Si l'any passat
es va recaudar
l'equivalent
a l'impost de...
O sigui,
el pressupost nacional
de defensa
i d'educació
solament amb el tabac,
sigui,
en sèrio,
per favor,
si dediquéssim tot això,
tot el que és
els impostos,
a combatre això,
doncs mira,
potser tindríem
un hospital
en cada poble,
que vol que li digui.
Vostè ho deia
que el tabac
és el que és,
tots sabem l'efecte
que causa
el nostre organisme,
però a vegades
les raons del tabac
i la pujada de preu
són raons que en principi
no tenen molta coherència
entre elles,
però en fi,
abans que comentàvem
senyor Cervera,
hem visitat també
una estació de servei,
des del punt de vista
empresarial,
les gasolineres
ja fa temps
que van diversificar
el seu producte
més enllà del carburant,
això els estancs
també ho estan fent
d'alguna manera,
diversificar...
Ho estem intentant,
perquè només venen tabac
al futur,
jo no sé com el tenen vostès.
Mira,
de moment una miqueta fotut,
però estem intentant
a nivell del Ministeri d'Economia
i del Comissional
pel Mercat de Tabacs
d'ampliar
el nostre negoci,
de diversificar.
Ara bé,
ens trobem
amb un segon tema,
el segon tema
és que
els estancs
són el que són
i
durant molts anys
amb 12 metres quadrats
n'han tingut prou
i desgraciadament
molts dels
establiments
que hi ha de tabac
no poden
atendre
un canvi
o una ampliació
de negoci.
Llavors,
entren més coses
a aquesta darrere.
Llavors,
s'haurà d'intentar
subvencionar,
canviar de llocs,
moltes coses.
Més fàcil el tema.
Ja veurem
com pinta
el futur.
De moment
és el que hi ha
damunt de la taula.
Senyor Josep Cervera,
president del Gremi
dels Tanquers
de la província
de Tarragona,
com sempre,
moltíssimes gràcies
i com sempre,
molt amable
en atendre
la trucada
de Tarragona a ràdio.
Ja el sabeu
cada vegada
que ho necessiteu
i el sabeu
quan trobeu.
Gràcies,
molt bon dia.
Vinga,
adeu-siau.
Adéu-siau.
I ara és moment
de posar en pràctica
tot això.
Bé,
de fet,
ja s'ha posat en pràctica
augmentant el preu
de les cigarretes.
Òbviament,
des del tractament
d'aquest tema,
aquí ningú diu
que s'hagi de fumar
és una obvietat.
Tots sabem
l'efecte
que causa el tabac.
que estem parlant
d'una situació econòmica,
les seves conseqüències
i anem a reconèixer
o a conèixer,
millor dit,
el pare del carrer,
dels fumadors,
dels usuaris
i dels venedors també.
Feia un moment
que saludàvem
Joan Maria Bertran,
Josep Ardila,
estaven un dels estancs
de tota la vida,
podríem dir-ho,
de l'Avinguda Catalunya
de Tarragona,
no, Josep?
Hola,
bon dia.
Et veig així
que tu no fumes,
per tant,
no...
No,
a mi no m'afecta.
A tu no t'afecta.
i estem amb la Núria Balló,
ella és la propietària
de l'estanc,
abans però,
si et sembla,
com que ara
hi van passant els uns clients,
els preguntarem a ell
què els sembla aquesta pujada,
tot i que he de dir
que la Núria Balló
estava escutant en Josep
i feia que sí amb el cap,
o sigui que
li donava tota la raó
en això que deia,
a veure si ens vol respondre.
Hola,
bon dia.
Sí.
Que li podria fer
un parell de preguntes?
Sí.
Vostè ve a comprar
tabac habitualment?
Sí.
Què veia semblada
aquesta pujada dels preus?
Com la veu?
Com la valora?
És una bogeria
i sobretot de la gasolina,
o sigui,
és un robatòria
amb armada,
o sigui,
no pot ser.
Què vi suposa vostè?
Quin gast
quin gast on fa vostè del tabac?
Com el tabac no és una cosa
que si ho pugen
que ho pugin,
però la gasolina
és una cosa
que fem servir tots els dies,
o sigui,
és així.
Doncs moltes gràcies.
Doncs de res.
Doncs ja ho veu,
no només el tabac,
sinó abans
estàvem amb una gasolinera
i ara també.
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Vostè ve a comprar
tabac habitualment?
Sí.
Cigarretes dels paquets
o el tabac aquest
de picadura
o del IA?
De picadura
i de l'altre.
Quant es pot gastar, Josep?
I què li sembla
aquest augment
d'aquest mesurat
dels preus?
Que no s'arriba
fins de mes al final.
Doncs ja ho veu,
l'opinió.
Josep, disculpa,
li pots preguntar
quina despesa
fan diària
o setmanal
en tabac?
Perquè abans
que marxis,
que ja marxava,
ja marxava.
Quina despesa
habitualment
fas de tabac
a setmana
o cada dia,
aproximadament?
Al mes,
uns 100 euros.
Uns 100 euros, eh?
Per tant,
es notarà
a final de mes
aquesta pujada.
Se nota,
se notarà.
Moltes gràcies.
I ara anem a veure...
100 euros al mes.
Déu-n'hi-do,
100 euros, eh?
Déu-n'hi-do.
Això sortim a sopar
cada cap de setmana.
Sí,
aproximadament, eh?
I ara en parlem
amb la Nuri.
Nuri, bon dia.
Bon dia,
molt bon dia.
Estava aquí tenta
també escoltant-nos
i hem vist
que la gent
ho veu una mica
exagerat.
Vosaltres,
com a propietaris de l'estant.
Quina opinió
en copseu
de la gent?
A veure,
la gent ho està trobant
exagerat.
S'estan queixant,
com sempre que es queixen,
però segueixen
comprant,
en principi.
A més,
penseu que fa molt pocs dies,
llavors la gent encara no sap
com arribarà a final de mes.
Això ho sabrem,
possiblement,
tindrem els números
més clars
el mes que ve,
d'acord?
Però,
de totes maneres,
la gent està passant molt
el tabac de picadura,
d'acord?
Tabac de liar.
Però,
amb tot i això,
el tabac de liar se'ls ha posat
molt car,
ara.
O sigui que no sé exacta
com anirà la cosa.
I jo,
o sigui,
jo mateixa no us puc dir
exactament com anirà.
Estem ara amb l'impàs aquell
que algun deix de fumar,
passa amb un tabac més barat,
deix la seva marca dos o tres dies,
torna la seva marca.
O sigui que ara estem a l'impàs,
jo crec, eh?
Perquè quines són les marques
que han pujat més?
Em comentaves que el tabac de liar,
que era, també ho deia en Josep,
que era potser el que compraven,
els que tenien un poder
que es diu més baix,
ara quin és el que s'ha encarit més?
El que s'ha encarit més,
així parlant,
és el tabac de liar,
que és el que agafava molta gent jove.
Jo aquí tinc la facultat
i la facultat,
vull dir,
la gent jove havia passat
moltíssima,
moltíssima,
un tant per cent,
molt elevat,
el tabac de liar,
tant noies com nois.
Vull dir,
era una cosa que
venien aquí a comprar el tub,
el venien a comprar el paper
i miraven a veure
si encara hi havia tabac de liar
d'un euro,
que encara n'hi havia
i t'agafaven aquest tabac
d'un euro,
un euro vuitanta
i aquest tabac
ara se'ls ha posat pels núvols
amb aquesta gent.
Per això et dic que tampoc,
jo crec que estem a l'impàs
per saber exacte
com aniran els tiros.
Perquè exactament
quin està de la pujada,
o sigui,
ara algú que vingui a comprar
aquest tabac de picadura,
el tabac d'avià,
quant es gasta?
Per exemple,
un tabac,
que clar,
no es pot dir això a la marca,
no?
Per exemple,
un tabac que gastava molt
la gent jove,
que estava a 1,80,
ara el tenim,
espera que t'ho diré exacte,
a 2,75.
De 1,80 a 2,75, eh?
Sí,
i que ja t'ho dic jo
perquè tinc la facultat
aquí i ho veia,
vull dir,
era un tabac que sortia
però com l'aigua.
I clar,
això ara,
a veure què passarà,
perquè clar,
10,80 a 3,
ai, a 2,70 que parlem,
són molts diners.
I de les catcetes de cigarreta,
els paquets de tota la vida,
aquests quins són els que més
s'han encarit?
De manera pràctica,
per aquests que vinguin a comprar
a l'estanc.
Parlem d'una marca que és,
però per les marques
no podem parlar, no?
Per ràdio.
A veure,
la marca, per exemple,
que és una marca
a 3,10 a 3,45 ara.
I estem parlant
d'una primera marca,
que és una d'aquestes
que es venia molt...
Bé, una primera marca.
I comentaven també
a la Yolanda,
amb en Josep,
que els estancs
no només teniu cigarreta,
sinó que teniu altres productes.
Aquí ho veiem.
Això és el futur, una miqueta?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Que el que hem de fer
és arreglar els estancs,
com deia ben bé Josep,
que s'han d'arreglar els estancs,
donar-li una altra cara,
donar-li un altre imatge
i, bé,
obrir-se a tot el que puguem obrir-se.
Perquè, clar,
el futur no el sabem.
No el sabem.
Per tant, ja resumint,
la gent es mostra una mica resignada.
Sí, sí.
Jo crec que aquesta vegada
és de les vegades
que s'han vist més la gent resignada.
No em preguntes el per què,
perquè no ho sé.
Però és de les vegades
que així com protestaven molt,
moltíssim,
quan s'augmentava primers d'any
era una cosa
que semblava que tinguéssim
tant la culpa
d'haver fet l'aument,
aquesta vegada es resignen.
O sigui,
els primers dies canvien,
agafen un altre tabac,
tornen,
avui donen un dels que fumava jo
i donen un altre més barat,
vull dir,
però resignes, resignes completament.
No ens hem trobat
amb carades ni coses rares, eh?
Perquè els clients,
de manera de mitja,
quant es gasten aproximadament?
Ui,
això m'ho posa molt difícil,
perquè, clar,
vull dir que hi ha clients,
sí,
segons el nivell que tenen,
cadascú adquisitiu,
i el que fumen,
clar, vull dir que tampoc,
això no ho podem,
això no t'ho puc dir.
La veritat és que no t'ho sé dir,
no t'ho sé dir, eh?
Això depèn també del paquet
que compra cadascú.
Clar, clar,
hi ha persones
que cada dia es gasta un euro o vuitanta,
per exemple,
abans se gastava,
i s'ho gastava,
doncs,
cada dos o tres dies,
i hi ha gent que es gasta
cada dia tres euros,
vull dir,
això és molt,
depèn molt això,
no?
I de la gent
que es gastava un euro o vuitanta
cada dia,
ara,
a dos o tant a cinc,
doncs a finals de mes
suposem que es notarà,
es notarà bastant.
Jo tinc mania
que es notarà més,
d'anar a compte
com arribarà a final de mes
i llavors què hauran de fer,
si hauran de canviar,
no hauran de canviar
o a veure què hauran de fer.
Jo crec, eh?
Vull dir,
és una,
a veure,
és una opinió molt personal,
però em sembla que aniran així
els tiros, eh?
Em fa l'efecte.
Em crida l'atenció,
Josep,
però ho apuntava la Núria Balló,
que els usuaris i els compradors
el primer que fan
és llançar la cavalleria
cap a la persona que està
a l'altra banda del taulell
com si fossin els culpables
d'aquesta pujada, no?
Sí,
sempre ha sigut així,
però ja et dic,
aquesta és de les vegades
que siguen una de les pujades
més fortes
i jo trobo que no han tirat
massa cavalleria.
O sigui,
hi ha hagut vegades molt pitjor
per mi, eh?
La meva manera de veure, eh?
Ho diuen bastant resignats.
Ves,
que hi farem,
clar,
són així,
vull dir,
que hi farem,
que hi farem,
t'hi diuen bastant, eh?
No ha sigut de les vegades pitjors, eh?
Però sí, sí,
clar,
el primer que et fan
és tirar-te la cavalleria
com si fóssim n'altres els culpables.
Vull explicar,
que fumeu si voleu o no,
però nosaltres no som qui pugui
el tabac, no?
Ah, és que a més a més vull dir,
i tot són impostos
i tot història,
o sigui que nosaltres
no tenim res a veure,
ni molt menys.
Ojalà nosaltres
poguéssim fer el que volguéssim.
Molt bé,
Núria,
molt amable per atendre
la unitat mòbil
de Tarragona Ràdio,
de veritat,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per interessar-se.
I Josep,
Joan Maria,
ens retrobem aquí a l'estudi.
Gràcies,
fins després.
Adeu,
fins ara.
Adeu,
siau.
I ara justament
estem parlant del tabac,
però deixeu-me recordar-vos
que demà és dimarts
que estarem a la plaça de la Font
fent el programa especial
de Sant Joan,
que hem canviat
els continguts habituals,
no tindrem els diàlegs
amb l'evolució,
però no renunciem
a l'espai del Tasta.
Serà ja el penúltim programa
abans de fer el sorteig
el proper dia 30 de juny
del viatge a Tunísia
per a dues persones
que van decidir
deixar de fumar
i que s'han apuntat al Tasta.
Atenció,
el dia 30
el sorteig del viatge a Tunísia,
però demà
tindrem l'espai del Tasta
i el tindrem a la plaça de la Font
si no hi ha cap novetat
de darrera hora
amb cinta d'Aufí.
Un minut i mig,
la una del migdia.