senyor Sabater Ipi, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i primer que tot deixi'ns que li donem l'enhorabona
per aquest homenatge que li estan fent i aquesta exposició.
Sé que li van fer un homenatge l'altre dia
amb diferents autoritats, allà a Calella,
com va anar aquest acte, em va quedar satisfet, no?
Sí, molt bé, molt bé, molt agraït.
Ara parlàvem amb l'Alfons Pare, el comissari de l'exposició,
que bona part del resultat de la seva feina
a banda del coneixement és aquesta passió pel continent àfricà.
I digui'm Tafanera, però jo he estat mirant
i he vist que vostè, molt jovenet, ja va anar
a la seva primera presa de contacte amb el continent àfricà,
va ser a Fernando Pó, i va anar a treballar, no?
Vaig anar a treballar quan tenia 17 anys.
Molt jove.
Després de la guerra.
Era molt jove vostè i en una època en què havíem anat a l'Àfrica
no era com ara?
No, home, no, no era com ara, no.
En aquella època a l'Àfrica no hi anava ningú.
I vostè de què treballava exactament quan va arribar allà?
Quan vaig anar a treballar a casa d'un parent del meu pare,
que tenia una finca de cacau i cafè,
i vaig anar a treballar de cap a tas,
amb els indígenes.
I com comença aquest interès per els primats?
Jo l'interès per l'Àfrica, no per l'Àfrica.
Pel món el tinc des que era petit, no és només d'Àfrica.
Jo vaig anar a les escoles franceses
i anar indiscutiblement al tipus d'educació era diferent del d'aquí.
I ja em van impressionar molt
les xerrades que ens donaven de continents exòtics,
per exemple, d'Amèrica del Sud, d'Àfrica, d'Oceania.
I tot això va anar creant un entorn
en què l'anada d'Àfrica
va ser com una experiència inesperada.
Vostè ha dit alguna vegada
que una de les grans eines
que va poder fer servir
per tirar endavant tota aquesta carrera
va ser la seva capacitat per dibuixar.
Te'l va ajudar molt.
El dibuixar és una cosa molt útil pels científics.
un científic o especialment naturalista
és molt important que sàpiga dibuixar.
A Espanya això està encara molt a les barceroles,
però espero que cada vegada hi hagi més gent que en sàpiga.
No el volem desturbar gaire més, senyors.
No, no, podre desturbar.
Em sabria greu aquesta hora.
A mi el que em crida molt l'atenció
és que m'agradaria saber en quin moment,
en les circumstàncies que vostè va arribar
al continent africà,
decideix o se n'adona
que hi ha un món que és el dels primats
que existeix
i que vostè vol saber coses,
vol aprendre coses d'ells,
vol compartir amb ells.
A mi em va venir
amb la meva relació
amb el Museu de Ciències Naturals de Nova York.
Jo treballava
pel Museu de Ciències Naturals de Nova York
estudiant uns ocells
que són els indicadors de la mel
i em van dir, home, vostè
que ha fet una aportació tan bona
a aquests ocells,
per què no estudia els goril·les
que ningú els ha estudiat?
Perquè en aquella època els goril·les,
científicament,
només els havia estudiat
xala dels goril·les de muntanya.
Llavors,
em van dir això
i jo m'hi vaig començar a dedicar
i d'aquí ve.
Ells em van ajudar molt
i vaig aprendre'n molt.
Els goril·les
estan en perill d'extinció?
Estan en perill d'extinció
rapidíssima.
Ara mateix,
amb l'epidèmia d'èbola,
aquesta terrible
l'enfermetat
que hi ha a l'Àfrica Central
ha mort la meitat
dels goril·les
de l'Àfrica Central.
Per tant,
calculo jo
que si no es prenen
mesures ràpides
i dràstiques,
els goril·les
tenen a l'Àfrica
una vida
no més llargana
de 50 anys.
A veure si entre els científics
i els que prenen decisions
aquesta segona part
ja és més complicada,
doncs es pot evitar
aquest espoli...
No ho evitaran, eh?
No ho evitaran.
No hi ha res a fer, no?
No hi ha cap interès.
Sí, clar,
aquesta és la segona part.
Hi ha un interès purament
folclòric,
però res més.
Com el que va haver-hi
amb Fluquet de Neu, no?
Folclòric.
L'home pensa que és el senyor
absolut soberà de la Terra
i que tot està a les seves ordres.
I està completament equivocat
perquè tot s'acabarà.
Ens falta molta humilitat, no?
Als homes i a les dones
respecte a la natura.
Molta humilitat al gènere humà.
Al gènere humà
li falta humilitat.
li falta pensar
que no és més
que una peça
entre altres que hi ha
en el conjunt complicat
de la vida de la Terra.
Però, per exemple,
nosaltres no sabem
res pràcticament del cosmos.
No sabem
si hi ha altres cosmos.
Jo crec que n'hi ha més.
Per tant,
l'interès dels humans
és molt limitat
i condicionat
per problemes
de tipus abstracte.
Així estan les coses,
però així també
se continua treballant
des de l'àmbit científic
i des de determinades organitzacions.
Jordi Sabatepi,
moltíssimes gràcies
novament
per atendre la nostra trucada.
Li asseguro
que ha estat un honor
i un privilegi
conversar amb vostès uns minuts.
Gràcies.
Gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Molt bon dia.
Gràcies.