Les 11 del matí, pràcticament 12 minuts.
Ara ho dèiem fa un moment en el sumari
que el nostre primer convidat d'aquesta cinquena hora
del matí de Tarragona Ràdio
és l'historiador Lluís Valar,
ex-regidor de l'Ajuntament de Tarragona.
Molts segur que el recordaran com a portaveu
del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya
Avers a l'Ajuntament de la Ciutat.
Lluís Valar, en la seva faceta professional d'historiador,
avui fa just un any que ocupa el càrrec
de director del Museu d'Història de la Ciutat.
I per això l'hem convidat per fer, precisament,
balanç d'aquest primer any de responsabilitat
en aquest càrrec.
Senyor Lluís Valar, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal el balanç primer a nivell personal
del que ha suposat d'alguna manera un canvi també
de l'activitat política a una activitat més de gestió tècnica
com a director del Museu d'Història de Tarragona?
Doncs a nivell personal, una experiència molt gratificant
i molt satisfactòria.
Hi ha molta feina, però quan es fa gust, això no importa.
El director del Museu d'Història s'encarrega d'alguna manera
i és el màxim responsable de la gestió
de tots els monuments que depenen de l'Ajuntament de Tarragona.
Què destacaria del que s'ha fet en aquests 12 mesos?
Aquests 12 mesos jo crec que s'ha fet una feina interna
que no es veu i que és difícil d'avaluar,
que és seguir posant ordre els fons en dipòsit del Museu d'Història
i aprofundir en la seva millor organització
a l'hora de presentar millor les col·leccions que tenim a la ciutadania.
I a nivell extern, una senyalització dels monuments
i un important pla d'obres de restauració dels monuments aquests.
Tenim en marxa una quantitat d'obres insòlita
que mai no s'havien fet alhora en aquesta ciutat.
Doncs ara parlarem d'aquestes inversions en obres.
Si ara haguéssim de fer per una fotografia,
una radiografia de com estan els monuments,
insistim, que gestiona l'Ajuntament de Terraona,
com la definiria aquesta?
O quina fotografia faria?
Jo faria una fotografia també amb dues vessants.
Una positiva.
Tenim un patrimoni importantíssim
i estem treballant en que cada vegada estiguin més entenedors,
més a l'abast del públic
i que fem millor la difusió de la nostra història
a través dels monuments.
Part negativa.
Són monuments molt vells, tenen molts anys
i, per tant, l'estat de tots és delicat
i és molt car mantenir-los en bones condicions.
Estan en bones condicions.
La majoria estan en condicions regulars.
Alguns estan especialment en una situació de patiment.
Jo he de dir que sí que estan en bones condicions
perquè la llei ens obliga els gestors a fer això.
Però les condicions dures són dures
per tenir-los en bones condicions.
És a dir, estan en les millors condicions possibles
d'acord amb el pressupost que nosaltres tenim,
d'acord amb les inversions que l'Ajuntament de Tarragona
ha pogut fer en aquests monuments.
I, evidentment, les aportacions que fan d'altres administracions.
Més diners sempre foren benvinguts,
però, evidentment, la situació econòmica és la que és
i en cada moment ens hem d'adequar allò que és possible fer
i el que no.
en línies generals jo diria que sí, sí, estan bé pels diners que tenim.
Deia que, de totes maneres, hi ha un pla d'obres
i hi ha tota una sèrie de projectes a desenvolupar durant els propers mesos.
Repassem, doncs, quines són aquestes obres,
aquestes actuacions que s'han de fer,
o si alguna ja ha començat.
Sí, sí, n'han començat diverses.
A veure, la més de més envergadura que fa molts anys que estava pendent
i que es va començar a executar ara fa uns mesos
és la restauració integral del Pont del Diable.
Ja, qui vagi allí podrà veure que l'accés està tallat,
hi ha una franja de protecció a banda i banda de 50 metres,
la meitat està cobert per una vestida
i quan s'acabi aquesta meitat, la vestida anirà a l'altra meitat, tot plegat,
no s'acabarà fins juny del 2011
i quedarà un monument, creiem que en molt bones condicions,
el coneixerem molt millor perquè, a més de la intervenció,
està previst fer un estudi en profunditat
i està previst que d'allí es faci un parc arqueològic molt important
on la gent pugui manipular instruments i eines d'època romana,
reproduccions, evidentment,
i que sigui molt interactiu amb les visites que es faci.
Una altra intervenció important,
l'opertura de la Porta dels Socors,
que aviat s'acabarà a la muralla.
És l'única porta monumental d'època romana
que es conserva de la muralla.
Fins ara estava tapada,
estava fet com una mena d'habitació
i el que hem fet és descobrir la porta amb la seva integritat.
I malgrat que darrere hi ha l'edifici del rectorat,
de l'URB, i això impedeix un pas fluït i d'això,
aquell racó jo crec que ha guanyat moltíssim
i que la gent tindrà una agradable sorpresa
quan ho pugui visitar i veure el que hem fet allí.
Quan pot ser això?
A l'octubre o així.
A més, ara li volia avançar una altra cosa,
que és que aquest mes, a setembre, el 20 i escaig,
el cap de setmana després de Santa Tecla,
es celebra les Jornades Europees de Patrimoni.
I aquí a Tarragona hem pensat de fer unes visites guiades
a les obres aquestes, és a dir,
ensenyar als ciutadans allò que amb els diners públics
estem fent per conservar el seu patrimoni,
de manera que aquest cap de setmana
els tècnics de l'Ajuntament, del museu,
farem visites guiades amb grups de ciutadans
que previament s'inscriguin a totes les obres aquestes,
Pont del Diable, la Porta dels Segors
i el que anava a dir ara, l'amfiteatre,
on estem consolidant les voltes del costat de mar
i esperem poder-les fer visitables,
amb la qual guanyarem molt a l'hora d'ensenyar,
d'explicar i que s'entengui aquell monument.
En el cas de l'amfiteatre, que tu el tinguis citava,
quin és el calendari de finalització?
Doncs no ho sé exactament, però també estem acabant ja.
Després d'aquesta, ve una obra d'adequació d'accessos
i després una intervenció sobre l'Església romànica del Miracle,
on intentarem reconstruir,
amb les peces originals que tenim allí,
la portada i potser alguna de les finestres
que originalment estaven.
Hem repassat doncs aquestes obres,
el Pont del Diable, l'amfiteatre,
la Porta de Socors a la Muralla,
n'hi ha d'altres de previstes per més endavant o encara no?
N'hi ha d'altres de previstes,
però estem pendents del finançament.
Hi ha una importantíssima,
i que s'ha d'executar el més aviat possible,
ja s'escapa del que és estrictament el museu,
que és el pla director de la muralla,
que s'ha d'executar,
perquè la muralla,
tothom sap que està en una situació molt complicada,
és una estructura que pateix molt,
que durant la història ha tingut diverses caigudes i esllevissaments,
els anys 20, l'any 34,
ara darrerament el 96 em sembla que va ser,
és un monument que hem de mimar,
que hem de cuidar moltíssim,
i aquest fora el més urgent de tirar endavant.
És el que està,
de tots els monuments,
de tots els monuments que fem,
a més som patrimoni mundial,
aquest, la muralla,
és el que està en una situació més feble,
per dir-ho d'alguna manera?
Sí, jo diria que sí,
per la seva pròpia estructura.
Són dues parets paral·leles,
amb unes perpendiculars de reforç,
i a més reomplertes a dins de toves,
d'adobe castellà.
Aleshores, això fa que,
si no es drena bé l'aigua aquí entre dins,
doncs l'estructura es va deteriorant i va patint.
I aleshores, això,
i la mateixa erosió de les pedres,
que la gent podrà veure,
que a algun lloc hem hagut de posar unes xarxes
per evitar la caiguda de parts del pedre
sobre dels visitants,
vol dir que és un monument que és molt vell,
que és una estructura defensiva
i, per tant, ha partit moltes agressions
i segurament és el que està en situació més delicada.
Deia al principi de l'entrevista
que també hi ha hagut una feina molt interna
per ordenar les pròpies col·leccions que té el museu.
Explica'ns una mica en detall
que han estat fent o què volen fer
amb aquesta feina interna
per exposar-la al públic més endavant.
Sí, a veure, tot...
Sembla una llegenda urbana,
però és cert,
tots els museus tenen una part importantíssima
dels seus fons que no es posen.
Que estan guardades en magatzems, no?
Que estan guardades en magatzems.
En el nostre cas,
els baixos de casa Castellarnau,
entran pel carrer Ferrés
i aleshores el que es va fer allí
abans que entres jo
és un acondicionament dels magatzems.
Es van arrebossar les parets,
es van posar els marcs de finestres
i portes de fusta
i hem de seguir millorant
l'aïllament dels magatzems aquests
i per altra part estem reacondicionant
peces que tenim per ordenar millor
tot aquell espai
i tractar d'alliberar allò que
en l'argot intern del museu
es diu la cinquena porta,
una de les portes més properes
de casa Castellarnau
cap a la plaça del Pallol,
que antigament va estar oberta
com a exposició permanent
i volem recuperar aquell espai
com a exposició permanent.
I al mateix temps,
completar, millorar
i acabar els inventaris del museu
que s'ha d'estar actualitzant permanentment
i això requereix també un esforç notable.
Alguns dels edificis,
dels monuments que es gestiona
al Museu d'Història,
també rebran diners,
finançament per part de la Generalitat
a través del que s'anomena
del que es coneix com el Memorial Democràtic,
en què es pretén,
en aquest cas,
recordar els fetges de vinguts
al voltant de la Guerra Civil,
ara que s'ha celebrat
o s'ha comemorat
el 70 anys,
el 70 aniversari del seu final.
S'anunciava fa pocs dies
per part del govern de la Generalitat
una aportació econòmica
a la ciutat de Tarragona
que, per exemple,
anirà destinada al pretori
i a Casa Canals,
perquè resulta que en aquests monuments
que tothom pot identificar
en una època determinada,
resulta que tenen un paper,
van jugar un paper
durant la Guerra Civil.
Expliqui'ns què es farà.
Exacte.
Aquesta és una de les assignatures
pendents del museu.
I és que nosaltres tenim un patrimoni
tan romà,
tan important,
que gairebé ens absorbeix
tots els diners
i tots els esforços.
Però l'essència del Museu
d'Història de Tarragona
ha de ser explicar
tota la història de la ciutat,
des d'abans dels romans
fins ara mateix.
i això va en aquest camí.
I va haver una convocatòria
de subvencions
a la qual vam concórrer
per recuperació
de la memòria històrica
i ens han atorgat
aquesta quantitat de diners.
I això ens permetrà
fer tot un recorregut històric
al voltant de la Guerra Civil
i la postguerra civil,
que és segurament
la menys tractada fins ara,
explicant aquells anys tràgics,
no en cap esperit de revenja,
sinó explicant què va passar
intentant fer pedagogia
que no torni a passar mai més.
Això vol dir que ja hem obert
el refugi del Palau Municipal,
està musealitzat,
es pot visitar trucant al museu
prèvia cita,
concertant una cita
i es complementarà
amb tres monuments
que gràcies a aquesta subvenció
podrem condicionar.
Un és una part del pretori
quan era presó de Pilats,
que és la sala
on estaven els condemnats a mort.
D'allí hi posarem
un audiovisual
amb el testimoni
de tres homes
que van estar empresonats allí
i que relaten la seva experiència
a la presó aquella,
recordant que hi va haver
tot aquest seguit de gent
que van patir presó
i que van patir,
molts d'ells,
van ser afusellats
a causa de les seves opinions polítiques.
Aquesta sala,
perdoni,
on està?
És la sala d'Hipòlit.
La sala d'Hipòlit.
Part de la sala d'Hipòlit.
Era la sala dels condemnats?
Era la sala dels condemnats.
No tota.
Hi havia una paret entre mig
però aquella era la sala
dels condemnats a mort.
I allí serà on posarem
l'audiovisual aquest.
En la idea,
en el futur,
de fer una explicació integral
del monument.
Aquell és un edifici
molt complicat
i intentarem explicar
què va ser en època romana,
què va ser a l'edat mitjana
i què ha estat,
doncs,
fins que ha estat museu
que va ser,
doncs,
a presó provincial.
i dins d'aquesta ruta
l'altra fita és
fer,
dignificar
i posar un monument
a la fossa comuna
del cementiri
de Tarragona
on molts
dels afusellats
van ser
enterrats
allí.
I cal recordar
fer-los un homenatge
a unes persones
que han estat
enterrades
anònimament
i que no se'ls ha fet
cap homenatge
jo crec
que és ben merescut.
Aleshores,
aquesta és una altra fase
i la darrera
serà
l'acondicionament
i l'opertura
al públic
d'un refugi
antiaèri
que hi ha
als baixos
de casa canals
sota,
als de casa canals
a sota
del jardí.
La condicionarem
i l'explicarem.
Bàsicament,
perquè jo crec
que els refugis
un element
de defensa passiva
juguen
un paper
molt exemplificador
del que són
les guerres.
Els bombardejos
de l'aviació
franquista
els patien
tots els ciutadans
de Tarragona.
Tinguessin
l'opinió política
que tinguessin,
fossin anarquistes,
comunistes,
republicans
o fins i tot
simpatitzants
del bàndol
enemic.
Quan venia un avió
i bombardejava
la por la patien tots,
tots havien de córrer
als refugis
i jo crec
que és una mostra
important
d'allò
que no ha de tornar
a passar
que és una guerra.
Els diners ja els tenen
perquè són del
Memorial Democràtic
de la Generalitat.
El 75%
i el restant
el posa
l'Ajuntament
de Tarragona.
Quin termini
es marquen
per tirar endavant
aquestes tres
iniciatives?
És un...
Tenim un termini
de dos anys.
És un...
una...
una execució
avianual.
Enguany
ja ha estat
adjudicat
l'acondicionament
del pretori,
de la sala
d'Hipòlit.
Immediatament
ens posem
a treballar
en el condicionament
del cementiri
i acabarem
amb el refugi
de Casa Canals
pel 2010.
El refugi
de Casa Canals
es podrà visitar
igual que es pot
veure el de l'Ajuntament.
Sí, sí.
Molt diferent
un de l'altre?
Sí, és molt diferent.
El de l'Ajuntament
és una excavació
en roca
inacabada
perquè pretenia
connectar
amb el refugi
que hi havia
sota la plaça
de la Font.
No es va acabar
i en canvi
el de Casa Canals
és de mina,
és a dir,
està excavat a terra
i és complet.
És molt petit
però és complet.
Té diverses boques
d'entrada
que era obligatori
en els refugis.
Sí que hi ha
la bambuna
i quedava assegada.
Havia de tenir
altres llocs
per fugir.
i té
allò
que té
de comú
tots aquests refugis
que no és recomanable
per persones
que pateixin
algun tipus de fòbia
als espais tancats
perquè són llocs
corprenedors.
El Museu d'Història
de Terraonadón
s'encarregarà
de gestionar
totes aquestes iniciatives
de fets,
de llocs,
d'espais
que recorden
un fet històric,
el de la Guerra Civil.
Parlant d'una altra guerra
molt més anterior,
hem de recordar
la del 1811,
la Guerra del Francès,
perquè, en fi,
estem al 2009
i s'estan preparant.
De fet,
ja s'havia anunciat
per part de l'equip
de govern de l'Ajuntament
de Tarragona
que es prepararien
tots uns actes
commemoratius
del bicentenari
d'aquests fets.
I amb això
està treballant
el Museu d'Història.
Podem avançar alguna cosa?
Quina és la filosofia
d'alguna manera
del que ens acompanyarà
al llarg del 2011
o abans?
Sí, sí.
La commemoració
de la Guerra del Francès
a Tarragona,
de la batalla
del XVI
i la consegüent batalla
a Tarragona
el 1811
és una data
molt significativa
que, d'alguna manera,
el 200 aniversari
ha de tenir
la seva expressió.
Se li vol donar
una lectura
bàsicament
antibalicista,
també,
a favor
de la pau
més que enllà
que
d'exaltar
erudicitats
i qüestions d'aquestes.
Es farà un guió
comú
de manera
que
audiovisuals,
algun joc
i altres coses
que s'estan treballant
girin tot
al voltant
d'un mateix discurs
que sigui coherent.
I en marxa
tres comissions.
La primera
és de tècnics municipals
implicats
en la tasca aquesta,
que això implica
museu,
arxiu,
en maroteca,
relacions ciutadanes
i altres
àmbits municipals
que hem de treballar
coordinadament.
N'hi ha una altra
que és
d'institucions
que,
semblantment,
com ja es va fer
amb la commemoració
de l'aniversari
de la República,
amb el final
de la Guerra Civil,
ara fa poc,
de manera
que ens coordinem
i si el Museu
del Port
o Caixa Fòrum
o
el Museu
Arqueològic
organitzen coses
al voltant
d'aquest efemèride
que no ens
contraprogramem
uns als altres
i que tinguem
una coordinació
de manera que la gent
pugui assistir
a tots els actes
sense haver de
triar entre un
i l'altre.
A més d'això,
hi haurà
exposicions,
hi haurà
una remusealització
del passeig arqueològic,
perquè cal oblidar
que allí tenim
una construcció
del segle XVIII
que és la muralla
davant de la muralla
romana,
on posarem
un monogràfic
explicant
aspectes
de la Guerra
del Francès.
Tot això
de cara al 2011?
Començarem
el 2010
i culminarà
el 2011
amb l'aniversari
de la batalla
que es va donar
entre finals de maig
i el mes de juny.
Sí,
perquè és precisament
el moment culminant,
no?
Exacte.
De fet,
se celebra
la data
a finals de juny
com el final
del setge.
Exacte,
la data
que van
trencar
la muralla
que hi havia
a la Rambla,
al carrer de l'Assalt,
que encara porta el nom
per això,
van ocupar la ciutat,
l'exèrcit francès
van estar
tres dies
els soldats
fent el que volguessin,
és a dir,
que pillatge
i totes les barbaritats
que van voler
i celebarem
o recordarem
tots els fets
d'aquests tràgics.
Servirà per
això,
per donar a conèixer
també aquest moment
històric de la ciutat
que potser,
no sé,
si és bastant desconegut
per part dels tarragonins?
És potser una mica
oblidat,
perquè ara fa cent anys
ja es va celebrar
abundantment
i potser
s'ha de fer
una relectura
de tots els episodis
aquells
perquè en un moment
determinat
van servir
com a exaltació
nacionalista
i jo crec
que se li ha de donar
una altra lectura
i entre altres coses
perquè el nacionalisme
no existia encara.
en aquell moment
s'eran súbdits
dels reis
i no ciutadans
i és a partir
de mitats
del segle XIX
quan es crea
la ideologia
nacionalista.
Bé,
havia aparegut
a la Revolució Americana,
a la Revolució Francesa,
però aquí
és durant el segle XIX
que es crea
el concepte
de nacionalisme,
de nació,
en el sentit modern
que entenem ara.
i tot això
s'ha de rellegir
perquè a vegades
s'ha fet una lectura
molt patriotera
amb el pitjor sentit
de la paraula
de la Guerra del Francès
i jo crec
que s'ha de fer
una lectura
també com a conflicte social,
també com...
és molt complexa.
En fi,
seguirem de ben a prop
tots els preparatius
per commemorar
i per recordar
aquest bicentenari
de la Guerra del Francès,
del setge
que va viure
la ciutat de Tarragona.
Així que bé
amb aquest repàs
que hem fet
a les coses
en les que està treballant
el Museu d'Història
de la ciutat de Tarragona.
Ho hem fet amb el seu director
que avui fa just un any
que va assumir
aquest càrrec de responsabilitat.
Senyor Lluís Valar,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vostès.
Fins la propera.
Bon dia.
Adéu, bon dia.