Només dos minuts i mig, seran tres quarts d'una del migdia.
Ja sabeu, en parlàvem ahir a tall de previsió
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
De fet, ho fèiem amb el doctor Jaume Gené,
professor de Comercialització i Investigació de Mercats de la URB,
sobre una jornada que se celebra avui
al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona,
a la demarcació de Tarragona, volíem dir.
La jornada d'ú per títol Quo Vadis, part alta,
i el que pretén és posar damunt la taula
tot un seguit d'elements que, dins del pla integral
de la part alta, doni vies alternatives
per dinamitzar el comerç de la ciutat.
Fins a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
demarcació de Tarragona, s'ha desplaçat la unitat mòbil,
que no para aquest matí.
Allà estan ja Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia de nou.
Hola, bon dia de nou.
Hem parlat de l'aeroport de Reus, dels noms,
i ara val la pena conèixer què és el que es prepara
en aquesta jornada, transcendent, sens dubte,
pel comerç de la ciutat en general i de la part alta en particular.
I tant, ara parlem del comerç,
els centres històrics de la ciutat,
i ho hem fet amb una persona experta.
Si no ha començat ja,
deu estar a punt de començar la seva ponència.
Abans d'entrar, ho hem enganxat i hem estat parlant amb ell,
és el Santiago Martín Subirats, president de Barna Centra,
i de COCAI, que és la Confederación Española de Cascos Históricos.
Hem volgut conèixer, des de la seva visió experta,
i també com a president de Barna Centra,
que és un dels centres comercials
que està en un centre històric més importants d'Europa,
doncs si realment els centres històrics
tenen aquest potencial turístic,
per què s'ha de potenciar i, principalment, com s'ha de potenciar.
Ell ens ha parlat que ha donat un tomb als carrers de Tarragona
i creu que el seu potencial és enorme
i, sobretot, ha copsat una gran il·lusió dels comerciants de la zona.
Si et sembla, escoltem el Santiago Martín Subirats,
que hem parlat fa re, uns minutets amb ell.
Molt bé.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui vostè ve a parlar dels comerços als centres històrics de les ciutats.
Quin potencial tenen aquestes ciutats,
que tenen centres històrics envers el comerç?
És a dir, quins avantatges té respecte d'altres ciutats?
Avantatges totes.
Totes.
O sigui, la diferència entre un centre comercial obert
amb un centre comercial obert històric és abismal.
Un centre comercial obert, evidentment,
funciona també com una unitat de centre comercial,
però no té l'atractiu que té el centre comercial històric
de la monumentalitat, de la història, etcètera, etcètera.
És un atractiu i fins i tot un ganxo
que jo diria que tenen aquests centres.
I vostè parlarà d'això, la seva ponència.
Exacte.
Parlaré d'això i de l'associacionisme
que comporta el fet de pertànyer a un centre històric.
Perquè vostè suposo que coneix moltíssims casos a nivell espanyol.
No sé si n'hi ha algun que sigui un exemple a seguir.
De dir, doncs, el centre històric ha dinamitzat moltíssim el comerç
i ha ajudat, doncs, a que sigui un centre molt viu.
Home, jo hauria de parlar de Barna Centre a Barcelona, però...
És dels més importants d'Europa, si no m'equivoco.
Sí, sí, és dels més importants d'Europa.
Però, bueno, de tota manera, a veure, n'hi ha d'altres
que han dinamitzat també molt les zones,
com és el de Bilbao, com és el de Santander,
el de Santiago de Compostela,
que malgrat ser un centre petitet amb cent i pico d'associats,
és un centre que funciona de meravella,
tenen fins i tot repartiment a domicili,
en fi, en fi, s'han organitzat de manera fantàstica
i els carrers estan nets, polits, el patrimoni rehabilitat,
en fi, i li podria dir, doncs, també,
de ciutats importants com la Lleó.
Lleó, a mi, és un centre que m'agrada molt.
M'agrada molt...
Ara, precisament, estan construint l'aparcament
perquè és el gran dèficit que també que tenen els centres històrics.
No és el cas de Barcelona,
que tenim 3.500 places d'aparcament
en el mateix centre històric,
l'aparcament de la Catedràlia o de la Presse Catalunya.
Però la gran majoria de centres històrics
és el gran dèficit que es pateix.
El tema dels aparcaments.
El tema dels aparcaments, sí.
Vostè creu que n'hi hauria d'haver més
o per poder fer més accessible i potenciar més aquest comerç
o creu que els centres històrics s'haurien de peatonalitzar?
Tots els centres històrics s'haurien de peatonalitzar.
Però per peatonalitzar
ha d'haver una facilitat per deixar el cotxe.
A veure, si estem parlant d'un centre comercial normal,
un matrimoni amb dues criatures, per exemple,
agafen el cotxe, aparquen tranquil·lament,
tenen les botigues per comprar,
tenen restaurants per passar-hi el dia.
No passa això en un centre històric,
en un centre històric que no té aparcament, clar.
Llavors, què passa?
Que ha d'utilitzar el transport públic,
moltes vegades el transport públic no és suficient,
o els deixen massa lluny,
hi ha persones discapacitades que no hi poden accedir,
en fi, hi ha un gran problema amb això dels centres històrics,
si no, home, si estiguessin parlant que tots els centres històrics
tinguessin aparcaments, seria una meravella,
ja no caldria pensar-hi més.
Perquè quines mesures s'haurien d'impulsar des dels centres històrics
per fer això, perquè tinguin un atractiu comercial important,
a banda, doncs, del que comentava dels aparcaments?
A veure, l'atractiu d'un centre comercial històric,
d'un centre històric, perdó,
és el natural.
A veure, acabo de fer una passegereta
per aquí, per la part alta de Tarragona,
i la veritat és que és deslumbrant,
o sigui, són uns carrers meravellosos per passejar-hi,
però, esclar, hi ha un gran dèficit comercial.
Això què passa?
Doncs que hi ha un gran avantatge que no s'utilitza,
perquè si això per si mateix ja trau un nucli de gent important,
la botiga, el comerç, no en treu profit, en aquest aspecte.
Llavors, què s'ha de fer?
Primer que res, potenciar el comerç.
Segon, instituir un sistema que faci efectiva la mobilitat,
la comunicació d'aquest centre.
I després, un gran associacionisme i una gran unió
entre els comerciants per crear una marca d'aquest centre històric.
Per mi, aquests són els tres impositius que vals.
Per tant, en aquest cas, sí que allò que diuen
que la unió fa la força és totalment cert.
En aquest cas, i en molts altres.
I en molts altres, no?
Gairebé sempre, no?
Però en aquest cas és que és imprescindible.
És pràcticament imprescindible.
Un comerciant per si sol ja pot tenir la millor botiga del món,
que si està en un barri que no està cohesionat,
un barri que no està publicitat, no farà res.
No farà res.
I per fer això s'han d'unir tots i anar tots a una.
Un ajuntament, i no estic parlant ara de Tarragona, ni molt menys,
perquè pel que he vist, la rehabilitació patrimonial aquí és fantàstica,
però un ajuntament no escoltarà mai un comerciant,
escoltarà sempre un col·lectiu de comerciants.
I qui diu un ajuntament, diu una generalitat, un govern estatal,
i fins i tot una comunitat europea.
sempre s'ha d'anar unit perquè una paraula resumida
val més que 2.000 paraules sense resumir.
Bona conclusió.
I vostè per què pensa que a vegades és difícil
que hi hagi aquest moviment associatiu,
que es funeixin tots per unir esforços?
Miri, perquè els comerciants portem un rei al cos.
O sigui, jo faig el que vull,
i tinc la meva vida sincràcia,
jo sóc així, i ho faig així,
i els altres, doncs, que ho facin d'una altra manera si volen,
però jo continuaré fent-ho així.
Jo, a mi m'agradaria fer entendre
a tots els comerciants que pensen així,
que els comerciants només tenim un rei,
i no és precisament el Juan Carlos,
sinó se m'ha sigut estat el consumidor,
que és l'únic que ens ha de dir el que hem de fer.
Bona conclusió també, són frases d'aquestes.
Perquè vostè també té un comerç, eh?
Dos comerços, sí, sí, a la Barna Centre.
A què es dedica?
Jo venc regals i artesania popular.
I això de la crisi econòmica,
és a dir, que se n'ha parlat tantíssim,
mesures com aquestes, d'impulsar els centres històrics,
poden ajudar també a tirar endavant el petit comerç?
Molt, molt.
Jo li seré franc.
Nosaltres estem aguantant gràcies
a tenir un turisme potenciat a la ciutat de Barcelona
i un turisme que passeja pel barri gòtic,
que és Barna Centre.
i jo crec que d'altra manera,
i de fet conec molt de prop el problema dels nostres companys d'altres eixos de Barcelona,
que tenen un comerç purament intern,
que estan patint molt, estan patint molt.
Nosaltres també, no és que siguem ara els reis del mambo,
però, home, estem potser millor preparats per resistir d'alguna manera aquest envit de la crisi.
Nosaltres el turisme ara el tenim afortunadament pràcticament tot l'any,
perquè si no és turisme de visitants, és turisme de congressos, és turisme de creuers,
i això, esclar, el turisme que desembarca a Barcelona, vingui d'on vingui,
està obligat a passar pel barri gòtic, està obligat a passar pel que en diem el shopping line,
que és passeig de Gràcia, Diagonal, Rambla, barri gòtic.
Aleshores, esclar, els altres eixos queden una mica despenjats,
viuen només del comerç interior, i això avui en dia es fa molt difícil.
Es fa molt difícil, sobretot sobreviure, que no hi hagi aquest potencial turístic,
que, com deien, si hi ha moltíssima gent que passa per allà,
doncs un dia o l'altre pararan a comprar.
No sé si vostè ha parlat amb gent de Tarragona,
una mica de com ells veuen la situació, o què ha pogut copsar vostè.
Jo el que he pogut copsar és que hi ha molta il·lusió, moltíssima il·lusió.
O sigui, aquí no he parlat amb molta gent,
però, home, sembla, pel que m'ha arribat,
que la gent aquí està molt disposada a fer el que calgui per sortir-se'n.
I jo, realment, per mi això és admirable,
i la mida que pugui, intentaré posar la meva goteta de sorra.
No vinc a donar lliçons de res, però vinc a parlar de les meves experiències,
que poden ser interessats per algú.
Que les poden escoltar en aquesta conferència,
Escova, Dispartauta, que es fan aquests dos dies a Tarragona.
Moltíssimes gràcies, i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Aquests dos dies no, avui només,
que això hem donat la data de moment, només es feia avui.
No, i a més, recordem que ho apuntàvem els nostres convidats d'ahir,
parlant d'aquesta jornada,
que es fa un horari que no ha començat a les 9 del matí,
comença a estar una mica per adaptar-se a l'horari comercial,
perquè interessa moltíssim els comerciants aquesta jornada, lògicament.
Cap a quarts d'una ha començat,
i a mi m'agrada quedar-me amb això,
amb algunes de les frases que diuen els convidats,
i avui el senyor Santiago Martín Sobirats
comentava això de l'associacionisme,
la importància que els comerços uneixin
i que una paraula resumida val més que 2.000 paraules sense resumir.
Això ho diu tot, i que, per tant,
és important que els comerços uneixin
per tirar endavant aquestes propostes de dinamització comercial.
El senyor Martín té les coses molt clares,
i parlant de frases lapidàries,
jo m'he quedat amb aquella de que tots portem a dins un rei,
i és ben veritat, m'ha agradat molt.
També m'ha agradat.
Interessantíssim el que hem explicat
a través dels micròfons de Tarragona Ràdio,
per tant, aquesta conferència prometi molt.
Josep, Joan Maria, ja cap a casa, no?
Ara ja tornem, sí, sí.
Nosaltres tornem a l'exterior,
però en aquest cas amb Jordi Blanc,
perquè és el temps del futbol, i fins ara.
Adeu, fins ara.
Adeu.