La una del migdia, vuit minuts, us ho comentàvem ara fa un moment,
tenim molt d'interès a parlar d'una de les activitats
que s'emmarquen en la tardor literària,
és la jornada Literatura i Dones.
Arriba de la mà, de l'impuls, de la pell,
que l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes.
Ens acompanya un dels seus integrants, en Jesús Figueres.
Molt bon dia, Jesús.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Òbviament, t'hem convidat per parlar d'aquesta jornada,
però com que sou una entitat que feu una tasca molt discreta,
a mi m'agradaria aprofitar que estàs aquí
per explicar què feu, qui sou i el paper que jugueu
dins del que és l'àmbit de la llengua i la literatura, sobretot.
D'acord.
Mira, nosaltres som una associació que va néixer al voltant de l'ORB
una mica per aplegar tots els exalumnes, els exestudiants de l'ORB
i totes les persones que hi estan vinculades d'una manera o altra,
relacionats amb la llengua i la literatura catalanes.
Llavors, nosaltres ja tenim establerts, diguem-ne,
unes activitats que realitzem al llarg de l'any.
Comencem el curs, pràcticament el primer trimestre,
que fem una jornada sobre la llengua
i llavors ja cada any és una temàtica diferent.
Per exemple, enguany hem participat en una jornada sobre llengua i joves,
o joves i llengua, per exemple.
Després, també el primer trimestre, als voltants de Sant Jordi,
organitzem un premi literari de la Pell
dedicat a promoure la creació als joves.
Llavors tenim dos premis establerts, de poesia i de prosa,
i l'àmbit territorial seria l'àmbit de l'ORB,
és a dir, l'àmbit de les comarques tarragonines,
és a dir, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Després, quan arribem a la tardor,
sempre participem a la tardor literària
amb una activitat que sempre porta com a títol literatura.
i, enguany, toca dones,
que tal com comentàvem abans d'iniciar aquesta conversa,
ha coincidit justament amb la universitat,
que també organitza un col·loqui sobre les dones,
i també la Diputació de Tarragona amb paraula de dona.
En recuperem la paraula.
Que fan la lectura de Pedra de Tartera.
Exactament, molt bé.
Llavors, doncs, enguany, per exemple,
l'any passat vam fer literatura i guionatge.
Llavors van vindre guionistes,
o sigui, sempre busquem literatura i un gènere,
o, diguem-ne, una orientació que pugui ser molt atractiu, diguem-ne, no?
I aquest és el resultat.
Llavors, a més a més d'aquestes tres activitats molt marcades durant l'any,
també participem en altres activitats,
com, per exemple, les veus paral·leles,
que és una experiència molt interessant,
nosaltres hi col·laborem,
que sempre s'agafa poetes catalans
i poetes d'una llengua en, podríem dir, menor,
o potser la paraula...
Minoritària.
O la paraula no és prou exacta, potser,
a vegades amb la paraula és difícil encertar-la,
però, per exemple, el curs enguany,
ara enguany no me'n recordo,
però el curs passat, l'any passat,
van venir poetes amb esics.
Sí?
Altres anys hem vingut,
un any van venir historians, poetes historians.
Els començaments gallecs, jo recordo,
que també venien a participar.
Sí, sí, sí.
Un altre any, com se'n diu això, irlandesos, etcètera,
occitans.
Llavors, se fa una sessió bilingüe en català
i la llengua dels poetes convidats.
I nosaltres també hi participem.
I anem participant, doncs,
amb una sèrie d'activitats de tipus relacionats amb la llengua
i amb la literatura, bàsicament la literatura catalana.
Hi ha un cert heroïsme en això que feu vosaltres,
amb els temps que corren?
Jo crec que part de l'heroïsme, que és cert,
hi ha un convenciment, jo crec.
És a dir, tu creus que el fet natural a Catalunya
i arreu dels països catalans és promoure
i donar suport a la llengua i la literatura,
llavors ho fas com una cosa normal,
tot i que suposa un esforç, una dedicació, etcètera,
però vaja, entre jo diria,
dins de la nostra normalitat.
No podeu concebre de fer una altra cosa
en paral·lel a la vostra activitat professional,
tenint en compte que sou filòlegs, no?
Sí, sí, sí.
Parlaves o comentaves,
parlarem de la jornada demà, només faltaria,
però comentaves aquesta activitat de la llengua i joves
que heu tractat en aquest curs.
Precisament els diferents estudis de sociolingüística
que s'han publicat recentment
apunten que en aquest territori estem una miqueta perduts,
que els joves cada cop utilitzen menys el català
com a llenguatge, diguem-ne, habitual, social, fins i tot.
Sí, jo suposo que jo no en tinc estudis complets
i tampoc no segueixo massa la sociolingüística,
però jo suposo que també depèn de les zones
i dels àmbits i de les circumstàncies, no?
O sigui, ara nosaltres, diguem-ne,
som protagonistes d'una nova immigració,
que ara, per causa de la crisi,
està una mica aturada, no?
La immigració que prové dels països llatinoamericans,
de països de l'Est i del Magrib, també,
i de països de l'extrem orient, com la Xina, per exemple, no?
Llavors aquesta nova immigració
fa que hi hagi una recomposició del tema, no?
Suposo que depèn dels ambients
i depèn de les circumstàncies, també.
De tota manera,
en una situació democràtica com la que estem vivint,
encara que no sigui una democràcia perfecta,
l'avenç del català, jo em penso que ha estat considerable.
O sigui, dintre de...
Sempre amb el tema lingüístic,
i més nosaltres, la nostra àrea lingüística,
potser fem dues passes endavant i una endarrere,
o tres endavant i mig endarrere,
i ara, si estem fent la mig endarrere,
sembla que tot hagi de trontollar
i s'hagi de plegar com un joc de cartes.
Però jo penso que el context i el conjunt
és positiu i esperançador, a més a més.
Deixem la sociolingüística i parlem de literatura,
perquè el que sí que és cert és que es publica
moltíssima literatura,
moltíssima narrativa d'autors contemporanis,
poesia, assaig.
És a dir que, així com en altres terrenys
de la comunicació i de la cultura,
probablement hi hagi mancances,
si parlem de cinema, de televisió...
Sí.
Però en el cas de la literatura,
hi ha molts autors i autores catalans contemporanis
que estan publicant i amb èxit, a més a més, no?
Mira, ara això que comentes,
em ve la mar de bé per centrar el tema
i pel tema de demà, de l'acte.
Pensa que l'acte de demà té dues parts.
La primera part és una conferència,
després parlaré de la conferència,
i després hi ha una taula rodona.
La taula rodona està integrada per persones,
dones,
totes d'aquí del Camp de Tarragona,
i que han publicat i publiquen
obra, obra sòlida, diguem-ne,
amb editorials de Tarragona,
o del Camp de Tarragona, diguem-ne.
Per tant, diguem-ne,
hi ha una realitat
que també, diguem-ne,
ha escrit de l'esperança.
És a dir,
dones que publiquen
i publiquen amb editorials
de l'àmbit del Camp de Tarragona.
Per tant, això és molt...
Això és esperançador.
Això és molt positiu.
I tant.
Això és molt positiu.
Si de cas, ara,
parlem una mica de la conferència.
Fixa't, la conferència
la farà l'Elise Russell,
que és una professora d'anglès,
d'aquí de la URB.
Llavors, hem volgut agafar amb ella
perquè ella és una especialista
en literatura anglesa de dones.
I, per tant, la tenim aquí.
O sigui, ella, diguem-ne,
no publica la nostra llengua
i no publica aquí,
però és una persona que coneix moltíssim
el tema de la literatura de dones
en l'àmbit de la literatura anglesa.
I que té grans noms
i que a més han estat molt populars
en la seva...
Per exemple, Jane Austen.
Potser parla més que una guda
que ha tingut aquesta empremta
al llarg de la història universal
i més en la literatura anglesa.
Llavors, hem volgut convidar-la
perquè ella ens aporti la seva experiència.
A la taula rodona tenim
l'Agnès Llorenç,
que és periodista.
Després tenim
l'Urdes Malgrat,
que és escriptora,
que ha publicat aquí a Tarragona,
Editorial Arola,
un llibre que es diu Amat,
un llibre de poesia,
amb una col·lecció molt atractiva
que es diu la imatge que parla,
que hi ha la combinació de text
i, diguem-ne,
obra gràfica, no?
Amb l'entorn Roca.
Després ha publicat Terra Fonda
amb el col·lectiu de la gent del Llam,
que és un col·lectiu també
del Camp de Tarragona.
Jo diria que l'Urdes
és un element molt important,
diguem-ne,
en el conjunt del Camp de Tarragona,
pel que et diré.
És escriptora,
evidentment ha publicat,
amb obra publicada.
És directora
de l'Escola de Lletres
de Tarragona.
Impulsora, a més a més.
Va ser de les creadores
en aquesta cita.
Sí, és impulsora i la directora,
exactament.
Que ensenya a la gent,
petits,
mitjans i grans,
a escriure.
Algun jove que ja ha publicat
va començar i va prendre contacte
amb la literatura
a l'Escola de Lletres
i amb l'Urdes Malgrat.
Per tant, té una experiència
que pot aportar
en aquesta taula molt interessant.
A més a més,
forma part del col·lectiu
de la gent del Llam
i dels escriptors
del camp de Tarragona.
Vull dir que és una persona,
és un pes pesant,
diguem-ne,
dins de les nostres comarques
en el camp de la literatura
i de la cultura en general.
Després hi ha
la Rosa Pagès,
que és de Reus,
que també és escriptora.
Ella va,
durant uns quants anys,
ara ja fa anys que no,
va d'un taller d'escriptura
al Mas Carandell,
també,
i ha publicat
llibres de contes,
una novel·la
i dos llibres,
un que es diu Binomis
i un altre,
Llibre de Plagis,
també al col·lectiu
de la gent del Llam.
Per tant,
diguem-ne,
són gent molt arrelada
a les nostres comarques
i viuen aquí
i escriuen des d'aquí
i publiquen des d'aquí.
Per tant,
això és un valor afegit
que a vegades dir,
més que a Tarragona
no hi ha res,
Tarragona és un desastre.
Tots sabem
que les generalitzacions
són falses de per si.
A vegades això
ens ho fa dir
el desconeixement,
eh?
També.
Perquè aquí a Tarragona
ja en el camp de les lletres
del que no hi ha dubte
és que hi ha moltes persones
que fa molts anys
que s'hi dediquen
i que tenen un prestigi
més que comprovat,
no?
Exacte.
Llavors tenim
l'Isabel Ortega
que també és tarragonina,
tarragonina de Socarrel,
és escriptora,
professora de secundària,
ha publicat
a la gent del Llam
un llibre de poesia
runa plena
i ha guanyat
el Premi de Poesia 2001
dels Premis Ciutat de Tarragona
amb el recull poètic
en Filall
i a més ha publicat
Literatura juvenil.
És a dir que
tenim una gent
jo diria
de categoria.
Literatura i dones
amb un binomi
molt controvertit
perquè se'm diu
la literatura és literatura
ni dones ni homes.
Les dones escriuen
pels homes,
per les dones,
dones escriptores,
homes escriptors,
molt controvertit
però clar,
davant d'aquests noms
que acabes de dir
vagi per on vagi
el col·loqui
les jornades
serà interessant segur.
Interessantíssim.
Esteu tots convidats
evidentment.
Ho fem demà
aquí a la
Cambra de Comerç
Carre d'Indústria
i Navegació de Tarragona
al carrer Pau Casals
17 de Tarragona
i serà
a veure si trobo l'hora
a les 7 de la tarda.
A partir de les 7.
És interessant també
aquest apunt
que fas Jesús
que és un acte
obert a tothom
perquè a vegades
quan es diu jornada
sembla que sigui
una cosa tècnica,
professional,
especialitada
i no,
és un acte
obert absolutament a tothom.
Exacte.
O sigui,
nosaltres el que procurem
també,
això val a dir
com a professionals,
com a associació
de professionals,
busquem gent professional
per poder parlar
de les coses,
no?
I llavors
hem buscat
a la Cambra de Comerç
que és un lloc
també paradigmàtic
de l'estat de Tarragona,
un lloc cèntric
que hi pots anar a peu
tranquil·lament,
vull dir que més fàcil
no ho podem posar,
no?
Una bona manera
de gaudir
de la tardor literària
i iniciar tot aquest cicle
com deia el Jesús
dedicat a la literatura
i a les dones
que arribarà
des de la Universitat
Rovira i Virgili
que també arribarà
des de la Diputació
de Tarragona
i ja en parlarem.
Avui volíem
especificar
doncs aquesta activitat
justament perquè és demà
i que us apunteu
a l'agenda,
són aquestes jornades
que organitza
l'Associació de Professionals
i Estudiosos
en Llengua
i Literatura Catalana.
Avui ens ha acompanyat
un dels integrants
de la Junta,
Jesús Figueres,
moltíssimes gràcies
per venir,
que vagi molt bé.
Gràcies igualment.
Adéu si ja ho en diga.
Adéu.