This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Seguim a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
d'aquest divendres, en clau estrictament política,
en clau interna d'Esquerra Republicana de Catalunya,
que ara fa una setmana escollia nou president regional
aquí a les comarques del camp de Tarragona.
Es tracta d'Adam Manyer,
que una setmana després del seu nomenament
l'hem convidat aquí al matí de Tarragona Ràdio
per repassar precisament les qüestions de l'actualitat política
i per preguntar-li pels seus objectius
com a màxim responsable d'aquesta formació política.
Adam Manyer, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal el nomenament, els primers dies de president regional d'Esquerra Republicana?
Bé, doncs molt bé, perquè la veritat és que, déu-n'hi-do,
l'endemà mateix dissabte inauguràvem el president del partit,
el Joan Puigcercós, una nova seu de la secció local de la Canonja.
L'endemà dinàvem el diumenge amb regidors del Priorat,
per tant, i dilluns m'estrenava a la primera reunió de l'executiva nacional
com a representant del territori, per tant, déu-n'hi-do.
Adam Manyer arriba a la presidència d'Esquerra Republicana,
recordem uns mesos després de perdre precisament les eleccions per la mínima,
unes eleccions que en aquell moment va guanyar Alberta Pereira,
que uns mesos després va dimitir,
i això ha portat a l'elecció ara d'Adam Manyer en aquest congrés extraordinari.
Es tanca d'aquesta manera una etapa una mica convulsa dins el partit?
A veure, la veritat és que el congrés del 18 de setembre es va tancar en fals.
Era un moment, eren unes certes seqüeles, o digue-li com vulguis,
del congrés nacional que hi havia hagut per triar president i secretari general,
i era un congrés estrany, diguéssim, en la història d'Esquerra Republicana, no?
El fet que estava tancat en fals és que, de fet, el president va dimitir,
però, en fi, això és el passat i ara anem endavant, no?
El congrés de l'altre dia va ser un congrés de normalitat,
respecte a tot, diguéssim, respecte a nombre, respecte a la llista,
respecte a tot plegat, molt positiu,
i el que fa és garantir, doncs, això,
que hi ha 14 persones a l'executiva de la federació del Camp de Tarragona,
que, en fi, que ho dèiem en el congrés,
que ens hem de posar la granota i ens va fer de manobres i de paletes
i el que convingui, no?
La veritat és que el Camp de Tarragona és una regió que, en fi,
s'hauria de mirar cada comarca, no?,
però en què Esquerra està fent una bona feina,
té prou alcaldies i té regidories, etcètera,
i la llista és representant,
hi ha representants de tot el territori, de totes les comarques,
hi ha gent amb experiència
i gent que no havia tingut responsabilitats orgàniques
i, per tant, jo crec que pot fer molt bona feina.
El partit, però, creu, ha de manera que ha quedat tocat una mica
en els últims mesos, a nivell de militànça, de simpatitzants,
per la convulsió que ha viscut a nivell nacional i també a nivell regional?
A veure, la veritat és que ha quedat menys tocat del que sembla,
a Esquerra aquestes coses li passen,
que a vegades l'opinió pública li sembla que pateix més del que toca.
De fet, pràcticament, tret de...
De fet, dèiem, aquesta sortida d'alguns que n'hi ha en carretero
és pràcticament imperceptible, molt poquet.
Per tant, animats i endavant.
Ara comença el període d'estiu,
que segurament també baixa molt l'activitat política,
però ja pensant en la pròxima temporada,
en el pròxim curs polític, el 2009-2010,
quins són els principals objectius o la prioritat
que s'ha fixat a Dammanyer com a president regional d'Esquerra Republicana?
Sí, a veure, ho dèiem l'altre dia amb el president del partit,
escolta'm, fem vacances perquè tothom n'ha de fer,
perquè hem de carregar piles,
però al setembre hem d'anar...
començarà a ser frenètic, diguéssim, no?
A veure, nosaltres volem...
Estem treballant, d'una banda,
per enfortir l'estructura,
això vol dir anar repassant secció local per secció local.
Algunes seccions locals tenen un local propi,
algunes altres no.
Tenim un pla estratègic
que vol dir que anirem aplicant temporalitzadament
aquesta feina d'enfortir estructura,
de demanar necessitats,
parlar molt amb el militant, etcètera.
Estem també definint discurs,
en el sentit que pensem que aquesta és una de la nostra força,
una de les forces d'Esquerra Republicana,
és que, si us hi fixeu,
ha anat marcant el discurs d'uns anys cap aquí,
és a dir, hi havia hagut uns anys
que no havien sortit a l'opinió pública
algunes coses com el problema de finançament.
El problema de finançament sí,
però el fet que pràcticament el concert econòmic
és l'única alternativa tal com estan les coses
i ara ens estem adonant
perquè estem arribant a la inanició pràcticament.
I aquesta és una cosa
que no estava tampoc a la projecció pública
de la manera que està ara.
És a dir, pots trobar gent de tots els pensaments, etcètera,
que ha arribat a aquest...
Després, l'estructura de país
també és un tema que estava mitja adormit
i que nosaltres hem posat a l'actualitat, etcètera.
Hem d'enfortir la nostra presència,
o sigui, la presència...
Estic parlant amb Clau de Camp de Tarragona.
La presència de les sectorials.
Les sectorials són el lloc de debat ideològic
i de definició de discurs del partit
i, per tant,
hem de mirar de cobrir les sectorials
en què no tenim gent, etcètera.
I després també hi ha una part important
d'aprofitament de les tecnologies de la informació.
Nosaltres som un partit que escoltem molt el militant
i escoltem molt a tothom
i, per tant,
el tema de la comunicació interna
i de la comunicació externa
és molt important.
És molt important en el sentit que
potser una de les mancances és aquesta,
que no acabem de saber explicar
o no acabem d'explicar
el més afinadament possible
tota la feina que estem fent de gestió
de molts alcaldes, de molts regidors,
de govern, no cal dir-ho, etcètera.
A més, Esquerra Republicana,
com la resta de forces polítiques,
haurà d'afrontar a partir del proper setembre
el nou curs, el nou cicle electoral.
Hem de pensar que hi haurà eleccions
al Parlament de Catalunya el 2010
i que després arribarien el 2011
a les eleccions municipals.
Ara, precisament, acabem de passar a l'Equador
dels mandats municipals
als ajuntaments del nostre país.
Com encara, precisament, aquest cicle electoral
després d'uns anys
amb un ascens important,
però també amb les últimes conteses electorals,
en què l'Esquerra Republicana
ha anat perdent electors?
Sí, de fet, nosaltres vam tenir,
si tu mires,
hem tingut alguns creixements
conjunturals, per entendre'ns.
Hem tingut alguns creixements
conjunturals, però al mateix temps
tenim un tou de gent,
una base de la qual partim,
que, és a dir,
les últimes conteses electorals
ens han fet veure
que hi ha un cert nombre d'electors
que van pujant o baixant,
però al mateix temps
que n'hi ha alguns de consolidats.
i això ens fa preveure
que s'ha de treballar
també en un aspecte
en què s'obviava
i que no s'ha d'obviar,
que és mirar d'acostar
al màxim possible
l'acció política,
allò que li diu la gent,
els polítics,
i l'acció política,
a la ciutadania.
I a l'inrevés,
és a dir,
que hi hagi aquesta connexió.
Sense aquesta connexió
és molt difícil
i al final
hem de fer-nos entendre
amb el sentit de dir
que, malgrat tot,
encara que hi hagi polítics bons
i polítics dolents,
com hi ha paletes bons
i paletes dolents,
malgrat tot,
necessitem
que es gestioni
la cosa pública
el més feliçment possible.
I, per tant,
aquesta és una feina
que nosaltres,
que nosaltres,
com a gent
que té el ideari republicà,
diguéssim,
com una de les seves,
com una de les seves fonts
d'inspiració
hem de fer,
és a dir,
la fraternitat,
el diàleg,
la gestió de la cosa pública
d'una manera correcta,
és una de les coses
que hem de costar.
Sí que és veritat
que tenen molt ressò
els casos de desaprensius,
com n'hi ha desaprensius
a tot arreu,
però aquesta és una feina
que s'ha de fer,
és una feina
que ha de fer tothom
i que nosaltres també
ens plantegem.
I pensant en aquestes eleccions,
en aquest cicle electoral,
concretament en les eleccions
al Parlament del 2010,
Adam Manyera,
com a president regional
d'Esquerra Republicana,
es planteja
anar-hi a les llistes
al Parlament,
fins i tot en capsa
aquesta candidatura?
Ui, això s'ha de veure, eh?
Això s'ha de veure molt,
hem de parlar molt,
hem de veure
quins canvis hi haurà,
què segur que n'hi haurà,
i hem d'anar
enfortint la regió,
per exemple,
algunes comarques,
jo crec que podem assolir,
encara no hem tocat sostre,
que el Priorat és una comarca
que ideològicament
ens és molt propera
de la Conca de Braverà,
etcètera, no?
És a dir,
que estem,
que la realitat reflecteix,
no reflecteix ben bé
el que nosaltres,
la nostra implantació,
i per tant,
en fi,
això ara és molt prematur,
nosaltres ens posem,
ens posem a treballar,
sempre estàs treballant per això,
no?
Però ens posem a treballar
seriosament al setembre
en les dues eleccions,
diguéssim,
que ens venen,
que és la feina més immediata
que tenim,
que són Parlament
i Municipals.
Aquesta és una feina
que s'ha de fer
parlant molt amb la gent,
veient quins candidats
poden ser més feliços,
etcètera,
i després triant
si n'hi ha més d'un,
és a dir,
que això és una cosa
que ara no ens plantegem.
En clau estrictament municipal,
i per anar acabant,
i recordant que tenim això,
eleccions aquí dos anys,
que acabem de passar a l'Equador
del mandat municipal,
a la capital de la demarcació,
a Tarragona,
Esquerra Republicana,
porta precisament dos anys
governant a l'Ajuntament,
en fi,
després d'un llarguíssim
període de no governar,
ni tan sols
d'haver tingut presència
al consistori tarragoní.
Com observa
el president del partit,
o com analitza
el president regional
del partit
el pacte
amb el partit
dels socialistes
i la presència,
per tant,
d'Esquerra Republicana
en el govern de Tarragona?
Doncs,
l'observo molt positivament.
Si te n'adones,
i a la meva feina
també al Departament de Cultura
ho estic veient
de primera mà,
hi havia hagut a Tarragona
molts anys
d'una certa aturada
també,
o inanició
en alguns temes.
I el fet
de l'entrada
d'Esquerra Republicana
o del nou govern municipal,
per entendre's,
en el qual
Esquerra Republicana
té un paper important,
la veritat és que
s'han pres
unes decisions
històriques,
que no són fàcils,
que res no és fàcil,
diguéssim,
però el fet
del nou museu
arqueològic
a la Tabacalera,
el fet de tenir
la Tabacalera
ja municipal
per poder-hi fer
un centre
cultural important,
amb biblioteca,
el centre d'art contemporani,
etcètera,
no?
El fet
de
al Palau de Congressos
passar-hi moltes més coses
que no hi passaven,
etcètera,
la projecció de ciutat,
el tema aquest del pla
d'inamistia turística
de Tàrraco,
etcètera,
home,
són coses inèdites
que no havien passat,
no?
I que han de situar
Tarragona
on encara no és,
eh?
És evident
que amb la força
que té
Tarragona
hauria d'estar
en una situació
molt millor
turísticament,
etcètera,
no?
És a dir,
d'aquí pocs dies
començarem a notar
la senyalització,
etcètera,
i pel poc temps
que fa que hi som,
és que de vegades
la perspectiva
de temps
és enganyosa,
no?
Diguéssim,
esclar,
només fa dos anys,
i quan treballes
a l'administració
de fa anys
com jo,
te n'adones
que els tempos
són difícils,
home,
jo ho veig
molt positivament
la feina
que estan fent
el Sergi de los Rios
i la Rosa Rossella.
En qualsevol cas,
i tenia en compte
que Damanyer
és el director
dels serveis territorials
de cultura
de la Generalitat
a Tarragona,
i ara citava
el cas,
per exemple,
del Museu Arqueològic,
de la Tabacalera,
com una de les coses
que s'han aconseguit
a nivell municipal
en aquests dos anys,
quan començarem
a veure alguna cosa
a la Tabacalera?
Perquè aquí
té molt a dir
el govern de la Generalitat.
Sí, home,
doncs mira,
de seguida,
per exemple,
per dir-ho alguna cosa,
jo penso,
a veure com aniran
els terminis,
però una de les primeres
coses que podem veure
és les obres
per a l'adequació
per al nou centre
de catalogació
i classificació
de materials
de Catalunya,
que el situarem allà,
aquestes obres
s'han de,
en pic tinguem
la sessió de l'Ajuntament,
que deia l'altre dia
la regidora Rossell
que serà ja,
les començarem a executar,
és a dir,
les tenim pressupostades,
tenim guardats els diners,
per tant,
aquesta és una de les coses
que costa,
ja està feta,
i després,
en fi,
potser el que costarà més
és la biblioteca,
perquè són dos dels magatzems,
etcètera,
però el centre d'art
o el centre de creació contemporània
penso que també serà
una de les primeres coses
que es notaran
i després,
ara tenim pendents
les obres
en el Museu Arqueològic
de la plaça del Reí,
que també s'han de,
en fi,
s'ha d'adequar a l'edifici
per fer-hi unes altres escales,
etcètera,
els tancaments,
la climatització,
etcètera,
per tant,
això serà el que tindrà
una cuina més lenta,
però jo penso que
a la tardor
podem veure i obres ja,
que això és l'important,
és a dir,
que no passi temps
respecte a aquell espai,
que l'anem adequant
i que tampoc
ens emborratxem,
diguéssim,
sinó que tampoc podríem,
perquè ara
l'escenari pressupostari
és dolent,
però que a poc a poc
hi han d'anar passant coses,
sí,
i que si algunes ales
no es poden adequar
es deixin tranquil·les,
però que mentrestant
ja hi hagi activitat,
no?
Jo penso que una de les primeres coses
que hi haurà
és aquest centre que et deia,
el centre de catalogació.
L'important és que el ciutadà
vegi que es fa alguna cosa
a la tabacalera.
En fi,
així acabem aquesta conversa.
Avui amb Adam Manyer,
en qualitat de president regional
d'Esquerra Republicana
al cap de Tarraona,
tot i que ara fèiem uns comentaris
relacionats
a la seva feina
com a director
dels serveis territorials
de cultura
de la Generalitat a Tarraona.
Adam Manyer,
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
a la sintonia de Tarraona Ràdio
i molta sort
amb aquesta nova responsabilitat interna
en clau d'Esquerra Republicana.
Gràcies.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Bon dia.