Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia.
Una vintena de grups de recerca, instituts, centres i departaments
de la Universitat de Rovira i Virgili
participen en la mostra de recerca en desenvolupament i innovació,
que és la Fira de la Ciència,
que des de dimecres es pot visitar al Campus Catalunya.
De fet, nosaltres ens hi hem abonat,
perquè vam veure que allò donava l'oportunitat
de gaudir de moltes experiències
i poder-les compartir amb tots vosaltres.
Avui acabarà aquesta Fira de la Ciència a les vuit del vespre.
Encara teniu tota la jornada
per gaudir-ne, però per nosaltres sí que efectuarem
la darrera visita.
Allà estan Joan Maria Bertran.
Josep Pardila, bon dia de nou.
Bon dia de nou.
T'has recuperat?
Bé, tampoc no ha estat cap cosa així com impactant, no?,
el tema del globus, amb allò que no es movia, amb 20 metres...
Ah, sí, el bonic era veure l'experiència aquesta
de veure el Campus Catalunya a una alçada d'uns 20 metres.
I ja ho deies tu bé, venim,
i avui s'acaba aquesta Fira de la Ciència,
però és que ens han quedat moltíssimes coses per veure.
Per tant, hem pogut fer un tast d'allò més interessant
i per això hem volgut venir aquests tres dies,
doncs per intentar conèixer tot allò que es veu.
Penseu que tots els estudiants que venen
tenen contacte directe amb els caps dels ensenyaments
que aquí estan presents, amb els estudiants,
i per tant poden conèixer molts detalls
i fer moltes preguntes si realment allò que ja els interessa.
I ara estem afincats, ara mateix,
a l'estam de l'IPES,
l'Institut de Paleoqueologia Humana i Evolució Social,
i ens acompanya la Núria.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Perquè ens explica una mica quines són les activitats,
perquè el que aquí ve que és que la gent s'ha embrut una mica de les mans.
Sí.
Aquest any l'estam de l'IPES està dedicat a la cognició humana,
és a dir, al coneixement humà,
i per explicar una mica com podem conèixer,
com coneixien ells a la prehistòria,
el que hem fet és fer dos tallers,
un per a la talla lítica,
que sabem com tallaven, com fabricaven les eines,
i a partir d'aquí entendre una mica com podien pensar,
és a dir, com d'intel·ligents eren,
perquè veiem que al llarg de la història de la humanitat
les eines, la seva complexitat ha augmentat.
I per un altre costat tenim el taller de pintura rupestre,
que intentem explicar com els humans de la prehistòria
manifestaven el seu pensament abstracte a les parets de les coves.
I per últim també tenim,
aquests són els dos tallers que poden fer
tant els instituts que han vingut a visitar-nos
com la gent que passa per aquí voluntàriament,
i també tenim exposició Quatre Cranis
per explicar una mica l'evolució humana
i l'evolució de la intel·ligència,
tenim rèpliques d'eines també per conèixer
com es podien fabricar
i finalment tenim un vídeo dedicat a Fundació Mona
que està situat a Riudellors de la Selva, Girona.
És un centre on es recuperen els ximpanzers i primats
que ja hi ha l'estat,
que han estat entrats il·legalment,
per exemple els ximpanzers que han treballat en circs
o en programes de televisió,
es decomigen perquè és il·legal tenir-los,
i en aquest centre el que es fa és recuperar-los
perquè puguin tenir una vida digna
i els membres del nostre equip estudien
el comportament d'aquests ximpanzers
per també determinar com sorgiria la intel·ligència humana.
Doncs ja ho veieu,
el gran nivell de coses que es poden aprendre
no només ja en un instant.
Ara a Bucabeques que n'hi ha uns quants estudiants
que estan fent això,
les pintures d'aquestes rupestes,
i els ensenyeu amb quines pintures es feia
o quin és el sistema que utilitzaven.
Sí, el que fem primer és una mica situar-los en context,
explicar quina és l'antiguitat d'aquestes pintures,
quin podria ser el motiu que va portar els homes prehistòrics
a pintar tantes coves,
i llavors expliquem una mica com es fabricaven aquests pigments
i com pintaven,
que ho farien amb les mans,
o bé amb plomes d'ocells,
que és el que veiem que fan ara els nois que ja pinten,
o amb pals de fusta.
Per tant, que es pintava amb diverses coses.
Déu-n'hi-do, Núria,
moltíssimes gràcies per haver-nos acostat a l'estand de l'IPES.
Molt bé, a vosaltres, bon dia.
I anem tombant per aquest Fira de la Ciència.
Una anècdota,
no només pinten els estudiants,
sinó que l'altre dia,
quan sortíem,
vam veure una dona ja gran
que va decidir entrar a la universitat
al veure aquest estand
i acostar-se i aprendre la ciència.
Fins i tot m'ha explicat,
és que m'han gravat a la televisió
dibuixant a l'estand de l'IPES,
dibuixant a les pintures rupestes.
Per tant,
la vocació aquesta de la universitat
de situar la carpa al campus de Catalunya
per obrir la Universitat de la Ciutadania,
doncs sembla si més no,
Iolanda,
que ha funcionat,
perquè hi ha gent de totes les edats,
és el que et deia.
Important que ho diguis,
perquè potser els oients diuen
que està molt bé això,
però només és per a instituts,
per a secundaria,
no, no,
és per al públic en general.
Qualsevol persona pot accedir
de manera lliure i gratuïta
a aquesta fira de la ciència.
I aquí en tinc un exemple,
per exemple,
a veure si...
Hola, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Ai, molt bé.
Que han volgut venir a la universitat
a veure la fira de la ciència,
o com s'han trobat això?
És que nosaltres anem
a la universitat de gent gran.
Ah, molt bé.
I llavors ens van dir
que hi havia això
que vinguéssim a veure,
i per això han vingut.
Clar, home,
i què estudien vostès?
No.
Fan els cursets, oi?
Sí, això,
conferències,
s'expliquen coses,
de tot,
de tot,
de tot.
Per tant,
aprenen moltes coses.
Sí, i tant,
i tant,
i tant.
I ara han vist ja algun estant,
o han vist alguna cosa,
o acaben d'arribar ara?
No ho acabem d'entendre,
com que hi ha la joventut davant,
doncs...
Hi ha la joventut al davant...
I passant de llarg.
Bueno, mirem una miqueta
i anem passant de llarg.
Molt bé, gràcies, bon dia.
Adeu-siau.
Doncs ja heu vist,
un dels exemples
de lo que dèiem,
que aquí hi ha gent
de totes les edats
i de tot arreu.
Ara, Jolanda,
estem just davant
de l'estant d'infermeria,
on, com dèiem l'altre dia,
està just al davant
del famós polígraf.
Aquí fèiem reanimació, no?
Aquí fan reanimació,
o sigui, anem a veure què ens expliquen.
A veure si podem fer
alguna experiència com ahir.
Bon dia.
Bon dia.
Aquí estem a l'estant d'infermeria,
què és el que us hi expliqueu
als estudiants?
Més o menys,
el més interessant
pels visitants
és com es fa la reanimació.
Llavors, tenim uns ninots,
els ensenyem
quin és el protocol d'actuació
davant d'una persona
que el podem trobar pel carrer,
a la platja,
a qualsevol lloc,
i els ensenyem més o menys
com es faria.
Els ensenyem que són 30
compressions,
dues ventilacions,
i més o menys
com es fa.
La col·locació dels braços,
la posició de la persona
que estigui en un entorn
de seguretat,
que no hi hagi perill
ni per la persona
que està ajudant
ni per la persona
que està realment malament.
Per tant,
informacions bàsiques
per poder fer aquesta reanimació
en algun cas d'urgència.
Sí.
Amb això que ens ensenyem aquí
ho podríem fer?
Sí.
si ens trobessin
pel carrer,
has de tenir una mica
de noció,
perquè, per exemple,
si ho fas malament
tampoc passaria res,
però si tens
unes nocions bàsiques
és molt millor.
Doncs és el que ensenyen
en aquestes
de la infermeria.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Doncs ja ho veus
si se n'aprenen de coses.
Digue'm.
Se sent moltíssim d'ambient.
Jo m'imagino
que aquesta fira
està plena, no?
Sí, i tant.
El que farem ara
és parlar
amb aquesta gent
universitària
i també gent
dels estudis
de diversos instituts
de la demarcació.
Per exemple,
mira,
hi ha l'Institut Català
d'Investigació Química
que és un dels instituts
que també col·labora
en aquesta setmana
de la ciència
apropant la ciència
a tothom
i a més a més
fent també
des de l'Institut Català
d'Investigació Química
activitats familiars
per apropar
la ciència
d'una manera
més planera
i que tothom ho entengui.
I ara estem justament
en aquest,
a l'estat de BICIC.
Buenos días.
Buenos días.
Què és el que expliqueis
aquí a vos estudiantes?
Aquí en el estándar
de l'Institut Català
d'Investigació Química
les explicamos
reacciones muy sencillas
de la química orgànica.
Por ejemplo,
les explicamos
lo que es una reacción
de óxido de reducción
en una solución
de glucosa
y azul de metileno.
Les explicamos
el color
de algunos complejos
metàl·licos
y cómo al deshidratarlos
pueden quedar blancos.
Les explicamos
la formación
y el concepto
de los polímeros
fabricando con ellos
algunos juguetes
como pelotas.
¿Y eso lo podemos hacer ahora?
Claro que sí.
De luego que sí.
Venga,
vamos a hacer
este experimento
en directo a la radio
para ver cómo funciona.
Exactamente
cómo funciona.
Bueno,
funciona,
el principio
es muy sencillo.
La polimerización
tiene lugar
cuando
ponemos en contacto
una solución
de silicato de sodio
y etanol.
Y si queremos
que además tenga color,
utilizamos un colorante
alimentario.
¿De acuerdo?
Entonces,
¿quieres color?
¿Vamos?
Sí,
venga,
sí,
vamos,
vamos a hacerla.
Venga,
som-hi.
Esto es magia.
Es un procedimiento
muy sencillo.
Ahora,
agafa los instrumentos
per poder hacer
el experimento.
Es un procedimiento
muy sencillo
en donde mezclamos
partes iguales
de la solución
de silicato.
Estamos poniendo
esta solución.
El silicato.
El silicato.
¿Cómo es el silicato,
Josep?
Es de color blanco,
¿eh?
Es de color blanco,
sí,
de color blanco.
¿Y después?
Con una cantidad
igual
de etanol.
Etanol,
tenemos aquí.
También de color blanco,
¿eh?
El etanol.
El color blanco
y el etanol.
De acuerdo.
Y ahora,
si queremos darle color,
vamos a pedirte
que nos escogas un color.
Tenemos amarillo,
rojo y azul.
Vermell,
groc y blau.
¿Quién prefereixes,
Yolanda?
Blau.
¿Al blau?
Venga,
el cubo corporativo
de la radio.
Muy bien.
Venga,
somi.
Entonces,
aquí tenemos
un color azul,
colorante azul.
Este es colorante alimentario,
entonces no es tóxico.
Usamos tres gotas solamente
y empezamos
el proceso de polimerización.
Para que polimerice
es suficiente con mezclar,
con agitar vigorosamente
y en unos pocos segundos
en el fondo
va a empezar a aparecer
nuestro polímero.
Los polímeros generalmente
son moléculas muy grandes
y al ser tan grandes
suelen ser sólidas.
¿Vale?
Este polímero en particular
lo puedes ver aquí
como ya está formando.
Así ya se ha formado
una mena de pasta.
Una pasta.
Como un bland y blue, ¿no?
Sí,
esto es como un bland y blue.
Es como un bland y blue.
Ajá.
Pero al estarse agitando
periódicamente
toma un poco más de consistencia.
Lo cual nos va a permitir
moldearlo y darle una forma
de pelota.
Y como le pusimos
un colorante alimenticio
de color azul,
tenemos una pelotita
de color azul.
De color blau.
Fixa't,
i això amb silicato
i etanol.
Sí, sí,
amb aquests dos components
químics,
els ha barrejat
a parts iguals
i hem posat
el colorant
de color blau
i ha sortit
aquesta pivoteta
que ara la traurem.
Que mono.
Lo que sigue
es que vamos a decantar,
es decir,
a separar solamente
nuestra parte líquida
y aquí es donde
viene la interacción
con los jóvenes
que vienen a visitarnos
porque la parte sólida
la tomamos con la mano
directamente,
le quitamos un poco
el exceso
de etanol
y de mezcla
que tenemos.
Ara ha tret
la pilota aquesta,
com si diguéssim.
Sí, sí.
Empezamos
a moldearla.
Això ho podem moldejar,
doncs a veure,
ara la tinc a la mà.
Oh, quina il·lusió,
avui tot ho fas tu, eh?
Oh, quina ràbia.
Té un tacte, vinga.
A veure, ostres,
pues sí, no?
Té un tacte...
Que és com a bland y blue o què?
Sí, és una pasta
molt tubeta
i com dèiem
és de color blau.
Para que tenga
un poco más
de consistencia
a tu pelota,
le ponemos un poco
de etanol
y por favor
sigue dándole
forma de pelota.
I sí, sí,
efectivament la pasta
cada cop es posa
més dura, eh?
Exactamente.
Con el tiempo
toma una consistencia
no completamente dura
sino lo suficiente
para que puedas
darle la forma
y esta en un par
de horas
queda seca
y bueno, por ejemplo,
aquí ya empieza
a botar un poquito,
¿verdad?
Vaja, Pep,
que ha dit
de manera planera
has fet plàstic.
Tienes que darle
un poquito más
de tiempo
para que seque.
Esto lo puedes
poner en una bolsita
que te voy a dar ahora.
Muy bien.
Y esto es...
Com li diríem
al carrer plàstic,
goma,
què seria?
¿Cómo lo diríamos esto?
¿Plástico o cómo lo diríamos?
cuando una vez está hecho.
Una vez que está hecho
es un polímero.
Un polímero.
Però ho diríem
al carrer no diem
compro una pilota de polímero.
Això, y en la calle
para no decir
es que esto es polímero
para que la gente
no se entienda.
Podemos decir
que es un derivado
de silicio
no tóxico.
No, m'ho posa
més complicat encara.
Encara és més complicat.
Podemos decir
este...
Es que no es plástico.
No es plástico,
exactamente.
Posa un polímero
i ens acostumen-se.
A partir de silicio
no tóxico.
Pues això,
pues escoltem.
I si ens ho pregunten
com que ara ja ho sabem
doncs ja us ho expliquem.
I ens en portem
a la bosseta
a la pivoteta.
Mira que bé,
ja t'has firat.
I muy amable
y muchas gracias por su atención.
Gracias.
Molt amable.
De la institucionalidad
d'investigació química.
Molt amable
aquest químic
que realment
és el que jo deia.
La química
ja sabem que és una ciència,
no ho dic menys tenir-la
sinó tot el contrari.
A mi a vegades
em sembla autèntica màgia.
I tant, i tant.
Ens han explicat moltes coses.
Mira, si et sembla
ens acostarem
a un altre dels estants.
Vinga.
L'altre dia vam dir
a les notícies
dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio
que en guany
els llums de Nadal
de Tarragona
serien íntegrament
leds.
Sí, senyor.
Per tant, utilitzaríem
aquesta tecnologia
que, segons explicava
el regidor Sergi
de los Rios,
tindria un estalvi energètic
aproximadament
d'un 60%.
I avui,
en aquest estant
d'aquesta fira
de la ciència,
a la Setmana de la Ciència,
ens expliquen també
quina diferència hi ha
entre les bombetes
i els leds.
I per tant,
anem a veure
si ens poden explicar
una miqueta
en què funciona
aquesta tecnologia.
El que hi ha
és una mena de màquines
amb una bombeta
led
i amb una bombeta
senzilla,
amb una bombeta
normal,
i ens expliquen
una miqueta
quines diferències
hi ha
entre les dues
tecnologies.
Buenos días.
Buenos días.
Era perquè volíem
conèixer una miqueta
quina diferència
hi ha
entre els leds
i entre les bombetes.
Mínimament,
una cosa curteta.
Acá tenemos
un experiment
que consiste
en comparar
el consumo
de energía
entre un led
i una bombilla
normal
que tenemos
en casa.
Entonces,
la idea
un poco
es mostrar
que para obtener
la misma cantidad
d'energia,
o sea,
de luminescencia,
el consumo
en un led
és muy inferior
al consumo
d'energia
en una bombilla
normal.
Y es como
un poco
comparar
que el precio
que pagamos
por la misma
cantidad de luz
és inferior
en un led.
Entonces,
es como
para promover
que se haga
un ahorro
d'energia.
Per tant,
sí que es paga
més a priori,
però después
esto sale
mucho más barato.
Exacto.
Esa es como
un poco
la idea
que se quiere
mostrar
con el experimento.
Y aquí
a la pantalla
¿qué es lo que
veiem aquí?
Acá
vemos
los megavatios
que se consumen
para generar
la misma energía.
Entonces,
se observa
que para
la bombilla
normal
es muy superior,
es alrededor
del triple,
no mucho más,
de 3.000
a 142 megavatios.
Entonces,
la idea
es,
nosotros pagamos
el kilovatio hora.
Entonces,
la idea
es como
minimizar
la cuenta
que pagamos
en las entidades
públicas.
Pues,
muchas gracias.
Bueno,
a ustedes,
hasta luego.
Pues,
ja ho he visto,
una otra cosa
que hemos aprendido,
que la tecnología
VET se en parla
molt y realmente
la química
y la ciencia
en este caso
lo demostra,
que a priori
comprar una tecnología
VET
potser es más car,
pero que al final
siempre tiene
un rendimiento
económico
muy más
important.
Déu-n'hi-do,
Jovanda,
la cosa que m'ha après,
Déu-n'hi-do.
Les propostes
de la Fira de la Ciència
són molt variades
en guany
a la Universitat
Rovira i Virgili.
Recordem que
en la 14a edició
abandonava
el Palau de Congressos
i per primera vegada
s'instal·lava
al Campus Catalunya.
I a banda de convidar,
en tot cas,
a la ciutadania
que s'acostin a la Fira,
és també una bona oportunitat
de veure el Campus Catalunya
que encara
és una mica desconegut
per la gent
que estudia,
òbviament no,
però per les persones
en aquest moment
per veure aquest espai.
Clar, clar,
i a més a més,
és bo que dèiem abans,
per tots aquests estudiants
que estiguin mínimament
interessats
en aquest món
de la ciència,
de la química,
també de les humanitats
que treballen
en aquest àmbit,
doncs poden acostar-se aquí
i fer les seves preguntes.
Tots ells marxen
amb unes bossetes
amb informació
de la universitat
i, per tant,
qui sap si en un futur
tots ells
vindran a estudiar
a la universitat.
Doncs bé,
doncs moltíssimes gràcies
a en Josep Ardilà
en directe
des de la Fira
de la Ciència
i ja cap a casa.
Cap a casa ja, eh?
Que porteu un matí
també maco, eh?
Sí,
i recordeu que fins avui
a les 8 del vespre,
si no m'equivoco,
podreu venir a visitar
aquesta Fira de la Ciència.
Per tant,
que en queden unes hores.
Gràcies, Josep.
Fins ara.
Adeu, fins ara.
Adeu.