I els protagonistes del Teatre Metropol,
concretament demà a dimecres, seran tres terapeutes.
No, no, no són actors, són terapeutes.
Ells van trobar la malaltia
i sembla que també han trobat la teràpia per en sortir-nos.
Es tracta de la companyia Volres.
Demà arriba a Tarragona per representar al Metropol
el seu últim espectacle, Can Guelis.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels actors integrats de la companyia, Joan Sagalès.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Jo he estat comentant aquest matí els oients,
allò quan anàvem anunciant que parlaríem amb algú de vosaltres,
que si tenien oportunitat que entressin
a una web molt senzilleta que diu canguelis.com,
perquè jo diria que és, home, imprescindible,
però no està malament passar per aquesta web
abans d'anar amb el teatre, no?
Bé, és allò de tenir més informació
i quan vegis l'espectacle
doncs potser tu pots passar millor
encara sabent més coses.
No, i fins i tot trobar la necessitat
perquè jo he fet aquest qüestionari
sobre les meves pors
que poseu a l'abast dels lectors.
I mira, sumant la puntuació m'ha sortit
sense pressa però sense pausa.
Hauries de demanar hora a la nostra clínica.
El teu cas té solució
si inicies el tractament en pocs dies.
Si l'inicio demà, Joan, ja tinc futur?
Jo crec que en màxim de tres sessions en tindràs prou.
D'acord.
Per tant, demà hi ha d'estar al teatre.
Demà hi ha d'estar al teatre.
En el teatre millor perquè ho faràs
en una sola sessió.
Molt bé, doncs ha concentrat.
Parleu de pors de tota mena.
Bé, totes les que tenim,
totes les gent cada dia.
No és un espectacle de terror,
ni molt menys dels personatges aquests clàssics,
sinó aquelles pors que tenim cada dia.
I mira que n'hi ha de ben curioses,
sembla que no existeixin.
Però sí, sí, hi ha de tot.
Des de la que té por a obrir la finestra,
travessar la porta, pujar a una escala,
ja no tinc els ascensors i espais oberts,
que aquestes ja són clàssics, per dir-ho així.
Jo al vostre diccionari he vist pors realment singulars,
com por a sentir cantajotes,
por als núvols, por de l'all,
d'altres, diguem-ne, com a més documentades
al llarg de la història de la psiquiatria.
Heu fet un bon diccionari de pors, eh?
Home, penso que gairebé cada paraula
et podria acabar amb fòbia,
perquè gairebé totes existeixen.
Perquè això que et dic,
cada dia la gent et vas comprovant
i a mesura que vas parlant amb la gent
vas descobrint coses que et pensaves que no existien
i realment sí que existeixen, eh?
Les pors aquestes quotidianes,
les pors a les olives,
en fi, qualsevol cosa.
A la festa major hi ha gent que té por a la festa major.
Ja veus, eh?
Unica de tot.
Aquí he vist que també hi ha algú que té por de les opinions.
Ah, també.
També heu posat por de les opinions.
No, no tenen por.
Alguns hi tenen a versió directa, ja.
Segurament sí que és així.
Home, jo m'imagino que a l'hora de plantejar aquest espectacle,
que està tenint un èxit extraordinari,
una mica heu treballat com és habitual, no?
Amb l'observació de l'entorn.
Després passar-ho cap a l'escenari
i aquí tots ens veiem una miqueta retratats
en el millor sentit de la paraula.
I tant.
Home, sempre nosaltres intentem partir
de les vivències de la gent.
Per tant, tot el que es veu en l'escenari,
tot el que juguem, diguéssim, en els espectacles,
tu ho pots reconèixer.
El que passa és que a vegades dius,
mira, això li pertoca al veí,
més que no pas a tu directament,
però n'hi ha algun que no,
que diu, ostres, si tu m'heu ben retratat,
o sigui, m'hi he vist.
I això, esclar, volguis que no,
quan ho fa un altre,
et produeix una altra sensació
que quan no ho fas tu mateix.
Una miqueta com es va estructurant l'espectacle, Joan.
Ja sabem, la base és aquesta
i, clar, això dona un terreny molt ampli
per treballar i construir tot un seguit d'històries.
Què és el que són, no?
Diferents històries.
Home, bàsicament, això són tres personatges
que tenen les seves pors,
cadascú les seves,
que assisteixen a aquesta clínica
per seguir un tractament,
un tractament bastant directe,
tot s'ha de dir.
El que passa és que els personatges
d'aquesta clínica,
de tant en tant,
també ens fan una exposició d'anuncis
de tractaments que ha fet la clínica
en altres casos,
i llavors aquí permet que el ventall
de pors i de situacions
siguin bastant més àmplies.
però, vaja,
la base és això,
és una clínica especialitzada
en el tractament de pors
i tres personatges
que assisteixen a ella
per curar-se de les seves pors.
Que no sé si acaben tenint por de la clínica,
perquè, vaja,
jo no sé si aquesta clínica
té els papers en regla
i té els títols pertinents
per poder obrir les pors de la gent,
no?
Aquesta investigació
te la deixo tu,
si no parlem.
Ah, molt bé, molt bé,
molt bé.
Em posaré de periodista intrépida
i investigaré.
Exacte.
El que sí heu trobat
és el medicament,
que és riure,
però al teatre i a la vida real
també és fonamental.
Oh, i tant.
I tant, i tant.
Home, pensa que
el fet de riure
el que et provoca
és un cert distanciament
i, per tant,
no el converteix
en tan tràgic
ni tan potent
les coses que ens passen.
Ens distancia una mica.
Això no vol dir
que no sigui sèrio, eh?
Vull dir,
tu pots ser sèrio.
El que passa
és que riure't una mica
de tot
t'ajuda a veure-ho
i viure-ho
d'una altra manera, no?
I especialment
aquesta ritmetja
que la gent ve al teatre
i surt
amb allò
l'has descarregat,
per dir-ho així, no?
I surt
amb un somriure a la cara
i molt content
i tal,
doncs, home,
això ja de per si
ja és valor,
per dir-ho així.
És el teatre
de vol ras
que coneixem,
que ens agrada,
però en aquesta ocasió
heu introduït també
un element,
no sé si és singular,
jo he sentit
per algun lloc
que en aquest espectacle
introduï una veu en off
però ja ho fèieu anteriorment,
no?
Alguna vegada.
Alguna vegada,
però no és la norma habitual
en el vostre teatre.
No,
mira,
potser aquest espectacle
hem introduït una mica més
la paraula,
tant això,
a nivell de la veu en off,
per dir-ho així,
que seria més o menys
el doctor,
el doctor Màxim de la clínica,
doncs,
que va guiant
durant tota la sessió
i no només això,
sinó que algun dels personatges
també dintre de la teràpia
també té el fet de parlar,
o sigui que ja
hi incloem no només el gest,
per dir-ho així,
el gest i l'humor,
que són els dos eixos bàsics
de vol ras,
sinó que en aquest cas
juguem també amb la paraula.
Doncs demà us veurem,
sobretot us veurem
i riurem moltíssim
a l'espectacle
Quarts de Déu de la nit
al Teatre Metropol de Tarragona,
Canghelis de Vol ras
i si tenen temps
que entrin a la vostra
Canghelins,
Canghelis.com.
Joan Segalés,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada, eh?
Vinga, us espero demà
i que no tingueu gaire por, eh?
No, no, jo ja
jo penso que feu el tractament
perquè m'ha sortit això,
m'ha sortit entre 13 i 20 punts,
m'he espantat.
Una mica va bé per viure, eh?
Perquè si no vas massa refiat
de tot plegat
i llavors et prenen el pèl.
Però una miqueta de por va bé.
Ara, quan ja comença a ser excessiva,
llavors això és un problema, ja.
Sigui com sigui,
jo vindré demà,
no m'ho puc perdre, eh?
Gràcies, Joan.
Molt bon dia.
Vinga, bon dia.
Adéu-siau.