La una del migdia, 9 minuts al passat, 29 de març i si m'erro.
Jo aquí tinc dues persones que em poden corregir perfectament.
S'havia de celebrar la festa dels Tres Toms.
La pluja va fer la gitza i s'ha hagut de celebrar aquest diumenge.
I no ha anat malament, perquè de fet ha servit per donar el tret de sortida
a tot un seguit d'activitats que organitza el gremi de pagesos
de Sant Llorenç i Sant Isidre.
Festes que es perllongaran al llarg dels propers dies,
que sorgeixen del gremi, però que, com tot el que fa aquesta entitat,
estan obertes a tota la ciutadania, a totes aquelles persones
que vulguin participar-hi.
Ens acompanya Pere Joan Sales, és el vicepresident del gremi.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Saludem Pilar Ortiz, és la presidenta de la secció
de Senyores de la Pietat. Pilar, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. A veure, si tu vens a mirar bé,
us ha quedat bonic això d'haver d'endarrerir.
Qui no es conforma és perquè no vol?
Qui no es conforma és perquè no vol.
La veritat és que vam tindre una dissolució el dia que es va tindre de retressar,
però les inclemències del temps, a l'home no hi pot fer res, en contra, no?
De tota manera, ens ha quedat bonic, com ho dius tu,
perquè hem pogut fer un mes de festes seguides
i està inclús servit per fer un tríptic i una crida a tota la ciutat
perquè participi en unes grans festes i actes que fem durant aquest mes,
les festes de Sant Isidre.
Que és el 15 de maig, el dia de Sant Isidre.
Sí.
Patró de la pagesia realment a Catalunya,
perquè això ja sabeu vosaltres que sempre hi ha hagut molt de debat,
que si Sant Galderic, que si no sé què...
Com ho tenim això, aquestes alçades?
Òbviament era Sant Galderic, tothom ho sabem,
però diguéssim el va desplaçar Sant Isidre.
Ens va vindre una mica imposat, però bueno, va arrelar molt aquí a les terres
i més o menys calculem que aquí a Tarragona apareix documentat
que el gremi es deia abans de Sant Llorenç
i a partir de l'any 1624 està documentat que ja es diu de Sant Llorenç i Sant Isidre.
Home, si és des del 1600, dius que allà ja té prou entitat la cosa, eh?
Sí, sí, sí, per suposar.
Consolidem Sant Isidre com a patró de la pagesia.
A més va arribar aquí, bueno, diuen que van regalar una imatge de Sant Isidre al gremi
i se li va agafar molta devoció a Sant Isidre i mira, ja està fins ara que continua la mateixa devoció.
Clar, i tant tots som coneixedors, nosaltres visquem en una societat absolutament urbana, industrial,
el tema de la pagesia és gairebé residual, però encara es manté aquest esperit
i a mesura que ha passat el temps vosaltres us heu anat constituint com una entitat cultural i social
amb molta força aquí a la ciutat de Tarragona, i no només pel vostre patrimoni històric i cultural, que és tremendo.
És que pensa que, clar, això és la pregunta que ens la fa tothom, no?
Ens diuen pagesos, pagesos, però si no hi ha pagesos a la nostra ciutat.
I verdaderament tenen raó, però pensa que originalment tots venim del món de la pagesia,
la nostra entitat ve de l'any 1353 i és l'entitat més antiga de la ciutat,
juntament amb l'entitat dels pescadors, que és lògic que d'on s'amenja és de la terra i del mar, no?
I són les dues entitats que li van donar la potència econòmica a la nostra ciutat.
Clar, passa el temps, ve en diferents formes de viure, ve la industrialització de la ciutat,
ve la modernització, i llavors, clar, la meitat de les famílies ja es van dedicant a altres coses.
Ara el sentimentalisme no el perdem, perquè originalment tots venim del món de la pagesia i tenim terres,
i s'edifices estan quasi totes cuidadetes, no donen benefici, però és allò que fas que els caps de setmana
s'intenta buscar un raconet per poder tindre aquelles coses que venen d'herència dels 60 passats,
almenys cuidar-les i que estigui bé, encara que no ens doni res.
Hi ha la part sentimental.
I llavors, clar, som una entitat cultural i llavors intentem també que les tradicions,
com ara els Tres Toms, no es perdin.
Va ser un èxit total per la ciutat.
Van sortir com a 10 o 15 mil persones al carrer a veure passar els Tres Toms tradicionals.
Val la pena, jo encara inclús apostaria perquè l'any que veu tornem a fer aquesta data.
Fent-ho coincidir, no?
Sí, perquè és que, a més, els altres pobles es fa...
Tu saps que són els mateixos carros que es van anant passant per...
Queda com una mica aïllat, però si es lliga tot, sembla que té més sentit.
I llavors la Tarragona quedaria com un colofon de dir, bueno, s'han anat als pobles,
s'han passat pels carrers difícils i tortuosos i venim aquí a fer la ronda de lluïment
amb una rambla, que som l'única ciutat que es fan els Tres Toms a la rambla planera
i que es pot veure per tots els quatre cantons al carro,
amb els cavalls macos, els seus engorniments, i la gent ho pot lluir, no?
Però, clar, mireu, tot i que no som pagesos, som gent urbana i tot plegat,
sempre feu perquè els actes que teniu, doncs, tinguin aquest vincle amb el món de la pagesia.
Sense anar més lluny, el llibre que presenteu avui,
el concurs de paneres de fruites i verdures, que és molt tradicional,
vull dir que els actes estan, diguem-ne, molt lligadets, eh?, amb el tema.
Escolta, la senyora Pilar, vull que primer que te parli una miqueta del Sant Isidre
i dels actes una mica religiosos, no?
Doncs sí, més o menys ho he començat a dir abans.
Sabem que Sant Isidre va néixer a Madrid del segle XI.
Sabem, el que t'he comentat abans, que sembla que a partir del 1624
ja es documenta que la cofredia, que es deia abans només Sant Llorenç,
ja es diu Sant Llorenç i Sant Isidre,
i la donació d'una imatge de Sant Isidre va ser, diguéssim,
la que va impulsar aquesta devoció.
Li demanaven tot per la paisigia,
tot que limpies les terres, que les collites no es malmetessin.
Pluja, pancalia, segurament.
Sí, això mateix.
Però, a més a més, Sant Isidre té fama de l'aigua,
perquè si se li demanava aigua, que la concedia,
perquè a Madrid hi ha un munt de fonts que diuen que van ser obra de Sant Isidre.
I aquí se li demanava, quan els conreus s'ofegaven per falta d'aigua
i deixava les ciutats a s'adegada,
se li demanava al sant que fes brullar aigua dolça i ho concedies, veu.
Amb això podem assemblar, diguéssim, o lligar una mica amb Sant Magí,
que també Sant Magí era d'aigua.
O sigui, tenim dos sants molt a prop,
un a Sant Llorenç, Sant Isidre, que està a l'iglesia de Sant Llorenç,
i l'altre no res a traspassos, que està a Sant Magí aquí mateix.
La imatge de Sant Isidre...
Són esglésies veïnes.
Veïnes, veïnes, que es donen la mà.
La imatge que presideix la nostra església
la va donar una senyora, en Josep Pautés Monguió,
perquè l'any 40, bueno, al maig del 40 es va venir,
perquè les antigues que hi havia, ja sabeu que durant la guerra,
doncs, es van cremar totes, es van destrossar,
només se va conservar el Crist del Sant Sepulcre.
I ara només dir, bueno, a part d'altres coses,
que crec que celebrar Sant Isidre és una mica
com recordar-nos els nostres antepassats,
perquè qui no té un avi, qui no té un tiet,
els avis quasi tots són pagesos, la majoria,
però els nostres més avis, bueno,
jo crec que al 100% podríem dir que venim de pagesos.
I ja que ells van confiar en Sant Magí,
i en Sant Isidre ara tinc una mica de lapsos.
Però tots dos són sants, i tots dos tenen l'Església a Tarragona,
i són de l'aigua, com deia.
I són de l'aigua.
Tots dos tenen una barra miraculosa.
Sí, és el mateix.
I ja que els antics, els antepassats nostres,
es van recordar d'ells,
amb les necessitats,
ara que passem una època de crisi,
seria bo que també ens en recordéssim una mica,
del nostre Sant Isida.
De totes maneres, és una opinió personal
de l'observació que tens cada dia.
Treballem a les ciutats,
fem unes feines que no tenen res a veure
amb aquest sector,
però poc o molt tothom té,
o una tomaquera o una torreta,
o si té la parcel·la, planta quatre vergínies.
Aquesta cosa de la terra,
tothom la manté.
Home, hi ha gent que no li interessa per res,
però en general, fins i tot,
a vegades veus els àmbits de les finestres dels pisos,
julivert plantat,
una tomaquera txerri,
coses simbòliques,
però aquella cosa de la terra
i de plantar una llavor
i veure créixer la verdureta
i ara poso la canyeta a la tomaca
i ara miro a veure si surten les bajocas.
Hi ha moltíssima gent
que encara manté aquesta tradició,
ni que sigui de hobby.
Ni que sigui a les escoles
que posem els dos cigronets
al cotafluix,
perquè surti la...
És l'evolució de la vida.
Jo l'he vist alguna vegada
al concurs de paneres de fruites i verdures.
És una preciositat.
Val la pena.
Si algú no ha anat...
No és aquest cap de setmana,
és aquest cap de setmana,
Exacte.
Bueno, barregem una miqueta els dies.
Sí, anem fent així.
Jo ara li estava dient a la senyora Pilar
que quan era més jovenet,
fa, diguéssim, 25 o 20 i pico anys...
Ala, ala, ala.
Es posa coqueto ara.
Resulta que érem tots els joves
que vam recuperar
o vam entrar nous al gremi
i vam recuperar el concurs
de fruites i paneres
per primer cop,
perquè, esclar,
totes les entitats
tenen les seves pujades i veixades
i davallades
i se'ns va ocórrer,
des de treure les rodes
dels passos de Setmana Santa
i posar-los al coll
a tornar a organitzar
les típiques festes
que es feien.
I una d'elles va ser
el recuperar el concurs
de fruites i paneres
i, bueno,
ja el primer any
me'n recordo que vam vindre
com a 10 o 12
a participar
i va ser molt lluït
i molt maco.
És que és molt bonic, eh?
És molt primaveral, a més a més.
A més, fa goig, eh?
De veritat que allí
la gent intenta lluir-se al màxim
i fa goig.
I no sóc el concurs de paneres
sinó que per Sant Isidre
a tots els que venen a la missa
els fem obsequi
d'unes bocetes
amb cireres i nispros
a tots els que no siguin
coses de les nostres.
Sí, pana ells,
si vols superar.
I en guany
també vindrà
l'alcalde de la ciutat
i durant el concurs
se'ls farà entrega
de la medalla
del gremi
quasi com a cluenta
una miqueta del dia
de tot això.
I el...
Vindran...
És que, perdona,
que me poso les ulleres
i t'ho dic...
I a més sóc jo
que t'he anat saltant
al programa d'actes
però dius...
No, allà a la una
es farà el repartiment
de trofejos
és que ara ja hi veig més bé.
A la una es farà...
És que eren més joves abans.
Ja ho deies tu.
Allà a la una
es farà el repartiment
de trofejos
que vindrà el senyor
Maneret López
tenen d'alcalde
de Relacions Ciudadanes
a repartir els prèmits.
El senyor Albert Ballbè
és el president
de la Diputació també
i ens n'anen repartint
doncs els trofejos
i els prèmits
de les diferents
paneres
que vinguin.
S'intentarà
que hi hagi
trofejos
i prèmits
per a tothom
perquè només
per la participació
doncs ja s'ho val.
I el sacrifici
d'aixecar-se
a les set del matí
a preparar la panera
amb verdura fresca
i fruites
i feu
que es fan
verdaderes obres d'art.
No és que no ho hagi vist mai
de veritat
que se tansi
perquè val la pena.
Ara, a part
ai perdona
que t'estic tallant
a part
tothom està convidat
a vindre
si no ve a concursar
doncs que vingui
a veure-ho
a assistir
als oficis religiosos
però a part
que també tindrem
que el vermut
de l'Iza Aguirre
en Guany ens ha donat
vermut d'Iza Aguirre
per donar en tots els actes
a l'acabar tots els actes
nosaltres donarem
avellanes de Tarragona
i vermut d'Iza Aguirre
per tothom
o sigui que
no hi ha mig d'aperitiu
que val la pena
molt bé
el dia de Sant Isidre
que és el divendres
de fet
la meravellosa
seu vostre
que és aquesta església gòtica
pràcticament
estarà ocupada
tot el dia
tot el dia
des de la missa
fins a l'audiovisual
del concert
si comencem
a les 10 del matí
perquè clar
una hora abans
per almenys
hem d'estar allà
per preparar les coses
i després
a les 11
l'ofici
que per cert
aquest any
el presideix
el bisbe de Tortosa
el rebendíssim
Javier Salines
i després
com he dit
al final de la missa
s'entrega
bossetes
de
de cireres
i nispros
i també hi haurà vermut
i també hi haurà vermut
però sí senyor
i avallanes
val la pena
des de l'1
cada any
s'omple l'església
és que és una església única
llavors
dóna gust
se celebra molt maco
i a la tarda
el que has comentat abans
els 70 anys
de la recuperació
de la processó
del Sant Enterrament
del Gremi de Pagesos
que és un audiovisual
que està realitzat
per l'artista
el vicepresident
de l'Ateneu de Tarragona
el senyor Jordi Freixa
i han col·laborat
el Jordi Amanós
la Gòria Ganga
i Victòria Forç
crec que serà
una preciositat
amb moltes ganes
que llueixi
i bueno
és que pensa
que això és una mica
com si diguéssim
la memòria històrica
que igual
és que
després de la guerra
representa
que tots els passos
de la ciutat
i tot el que era
tota la iconografia
va quedar tota cremada
i destruïda
només es va salvar
el nostre Sant Cris
del Gremi
i va ser
i es va poder fer
per primer cop
la promoció
un altre cop
de la Setmana de Tarragona
amb la única imatge
que va quedar
que va ser
el Sant Sapulcre
que es va poder
bueno
ja tot de Tarragona
sap la història
però val la pena recordar
que aquest audiovisual
doncs una mica
també em va rememorant
tenim molt poquet temps
després del concert
hi ha excursió
que feu
sopars de germà
que tot i que
no estan obertes
a tothom
com que tenim poc temps
m'agradaria
la cursa
parlem de la cursa
perquè si anem
la cursa
venim ja el 24 de maig
si vols
es tornes a convidar
un altre dia
i t'ho venim a explicar
que ara queden
un parell de dies
el que voldria
és explicar
és el que abans
he dit allà
que és la presentació
del llibre d'avui
això de la cooperativa
de Capçanes
ja es fan els 75 anys
del celler cooperatiu
de Capçanes
que ha sigut
un llibre
de la història
que l'ha fet el senyor
Maria Pena
que és un conegut
actiu de Tarragona
senyor
ara ja s'ha jubilat
però havia sigut
director del col·legi
de Sevedra
professor dels hermanos
de la Salle
bueno
docent
va ser director econòmic
de Covega
de la
Cola
sí, sí, sí
de l'antiga
també econòmic
de la Baco
de la botelladora d'oli
i ara ha canviat
la cola
pel món del vi
pel món del vi
que és una opinió personal
però jo crec que ha sortit guanyant
llavors
no sé si
que es queden 30 segons
ens queden 30 segons
exclusivament
bueno
llavors
també convidem
a totes les ciutats
que vinguin
al Museu d'Art Modern
que
hi haurà també
el president
de la cooperativa
que és el senyor
Francesc Blanc
el senyor
Poblet
president de la Diputació
presiderà l'acte
i es farà
a part de la presentació
del llibre
es farà
una cata
dels vins
que
que es fan
aquí a la cooperativa
que un d'ells
és el vi
dels jueus
el vi
el vi
el vi
el vi
el vi
Hoixar
que va ser
la primera cooperativa
que es va
dedicar a fer aquest tipus
de vi
i a part
doncs hi haurà
els tres tipus
de garnatges
que fan
val la pena que vinguem
tothom està convidat
i podrà participar
de la cata de vins
molt bé
doncs és aquest vespre
a les vins
el fill del Jujol
que és l'arquitecte
Jujol modernista
tan vinculat
al nostre gremi
del que tenim moltes peces
també es farà
l'explicació
dels dissenys
que el seu pare
va fer
de l'escut
del nostre gremi
i que
un
una reproducció
de l'escut
també l'oferirem
al president
de la Diputació
molt bé
és un acte molt complet
i també hi haurà
també hi haurà
avellanes
de la ciutat
doncs també hi haurà avellanes
i moltíssimes gràcies
per venir avui
Pere Joan Salles
Pilar Ortirez
en vicepresident
i presidenta
de la secció
de Senyores de la Pietat
respectivament
del gremi
de pagesos
de Sant Llorenç
i Sant Isidrà
que vagi tot molt bé
i continuarem parlant
que encara queden actes
per una altra setmana
moltes gràcies
Bona tarda
Adéu-siau