Hola, bon dia, Jolanda. Efectivament, ens trobem a l'Escola Oficial d'Idiomes a l'interior.
En aquesta ocasió, a la sala d'estudi, a la quarta planta,
una sala d'estudi que en aquests moments està buida,
una sala d'estudi amb les seves limitacions.
Bé, ara en parlarem.
En qualsevol cas, ens acompanyen tres de les persones responsables
d'aquesta comissió de seguiment que ara esmentaves.
La saludem. Una d'elles és l'Anna Gispert, que és alumna.
Anna, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanyen dues professores, la Maite Santacreu i la Maricel Oroola.
Què tal? Bon dia a les dues. Maite, què tal?
Hola, bon dia.
Maricel, benvinguda. Gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia, gràcies a vosaltres.
En primer terme, Anna, crec que ens ho podràs explicar perfectament.
Quan parlem de comissió de seguiment, què és exactament, d'on surt i què preteneu?
Bé, la comissió de seguiment es va crear a partir de professors i alumnes del Consell Escolar
perquè ja fa 20 anys que estem esperant de tenir un edifici digne.
Llavors vam dir que havíem de seguir la pista de prop, no?
Intentar, sobretot, que les parts implicades s'uneixin
i un dels objectius que té la comissió és aconseguir que Ajuntament, Generalitat i Escola
s'asseguin en una mateixa taula i decideixin el futur que ha de tenir l'escola que pretenem per Tarragona.
Aleshores, com que això no s'ha aconseguit, només s'han reunit una part amb l'altra,
però sense ser les tres parts alhora, és el primer objectiu bàsic,
intentar traçar la línia de futur que ha de tenir l'escola
i, sobretot, veure-la materialitzada algun dia.
Ara parlarem d'aquestes negociacions, d'aquesta voluntat,
però d'entrada podem parlar fins i tot de coses que ja s'han fet.
D'entrada tota l'escola està empaparada, d'uns cartells dient que hi ha aquesta comissió,
que s'ha creat un bloc en què es pengen diferents notícies
i totes les accions que s'estan donant a terme.
Crec que la Maite era la responsable d'aquest bloc.
Recorda'ns l'adreça en primer terme, per què vau fer el bloc
i què és el que hi podem trobar avui en dia.
La direcció del bloc és http2.bolemunedificidigna.blogspot.com
i el que volíem fer amb el bloc, més que res, és una necessitat
en la societat en què vivim, perquè també necessites implicar la comunitat
d'una manera virtual.
I el que volem mostrar amb el bloc, per exemple, tenim fotografies
de deficiències de l'edifici i la gent pot comentar totes les notícies
que anem publicant, que van sortint als diferents mitjans,
i poden posar els seus comentaris, la seva opinió, i així poden anar,
tenen un seguiment de tot el que està passant.
Parlem de limitacions, vaja, quan parlem de l'Escola Oficial d'Idiomes
i de les mancances d'aquest edifici dels Caputxins,
ja n'hem parlat en moltes ocasions, la Maricel,
però crec que és professora de l'Escola Oficial de Tarragona
des del setembre.
No sé si quan vas entrar aquí ja havies sentit a parlar una miqueta
d'aquesta aura que acompanya els problemes de l'Escola Oficial
i un cop has arribat aquí, quins són els problemes més greus
que has identificat amb què t'has trobat?
Bé, doncs sí, m'havien dit que l'edifici no era el d'altres escoles
que hi ha arreu de Catalunya, i bé, jo realment a primer cop de vista
ja és la façana externa, ja quan vaig venir el primer dia a Tarragona
i a veure més o menys on estava l'escola, i vaig veure,
bé, em va acompanyar el meu xicot i em va dir
aquest és l'edifici on treballaràs, i em vaig quedar com a ostres,
Déu-n'hi-do.
I llavors a nivell d'aules, és a dir, a nivell de donar classe
no em puc queixar perquè realment penso que la gent de l'escola
fa tots els possibles perquè estigui mínimament penjant pòsters,
a part totes les aules estan condicionades amb tots els aparells
electrònics que necessitem, amb internet, etcètera.
En aquest sentit no tinc cap queixa, però clar, el problema és
per exemple la temperatura, que a l'estiu fa molta calor,
pel que m'han dit, a l'hivern també fa calor.
Sí, encara que sembli mentida, a l'hivern fa calor,
no és que s'hagi equivocat, és que a l'hivern, segons quines aules
aquí pot arribar a fer molta calor.
Després, per exemple, el departament d'Anglès,
i suposo que a tots els departaments ens manca lloc per treballar,
són molts professors en un espai molt limitat,
potser també caldria una sala d'actes,
una mica més de ser on poguessin fer diferents actes culturals
relacionats amb els idiomes, aquest tipus de coses.
Després també un altre tema és les moltíssimes escales
que han de pujar els alumnes i baixar els alumnes cada dia
quan venen a l'escola.
És una autèntica escala extricana dels tercer, quart, cinquè pis,
cien cadenes, vaja, després el segon també els professors
també hi tenen alguns despatxos, és una autèntica gincana,
la que s'ha de dur a terme en moltes ocasions.
Abans l'Anna ens parlava gairebé de la quadratura del cercle,
de sentar una mateixa taula, Ajuntament, Generalitat i Escola,
que són les tres botes sobre les quals vertebra el problema i la solució.
Sou optimistes? Com podeu?
Vaja, crec que ho hem demanat, de fet, una reunió
per poder, doncs, això, sentar-vos junts amb una mateixa taula.
Quin és el resultat, de moment, d'aquesta petició?
Bé, hem fet una carta, ja deu fer dos mesos,
adreçada al delegat territorial d'educació, el senyor Villena,
adreçada al senyor alcalde, Josep Félix Ballesteros,
i adreçada a la directora de l'escola, la Iolanda Scott,
en què demanem que es reuneixin les parts,
tothom se segui, si pot ser una representació del Consell Escolar,
i es decideixi què passa amb l'escola,
quan hi haurà pressupost, s'escriguen uns terminis,
perquè, de fet, se n'ha parlat molt, s'han dit moltes coses,
les paraules se les han dut al vent,
el paper que se'ns ha signat alguna vegada és paper mullat,
i no hi ha res de res.
No hem rebut cap resposta,
jo vaig parlar amb la directora i em va dir
que el silenci és absolut,
només sabem aquests bufs que surten a la premsa,
dels quals de vegades preguntem a l'Ajuntament
i no en saben res ells,
o sigui que tot són històries que de vegades són per no dormir.
És a dir, que de moment hem fet una carta,
no se'ns ha contestat,
trucarem personalment a les persones implicades,
a veure si aconseguim una resposta,
i si no, passarem a fer algunes accions una mica més visuals i contundents.
amb això vull dir que la comissió ja fa mesos que treballa,
s'ha proposat de tirar endavant diverses accions,
una és la carta, no hi ha hagut resposta,
per tant haurem de trobar-nos i decidir què fem,
amb aquesta porta tancada,
amb aquesta falta de comunicació, falta de resposta.
Hem acabat també, hem fet altres coses,
com enviar correus als mitjans de comunicació,
fer preguntes directament a l'alcalde,
amb aquest programa que feu tan conegut,
que és Tarragona Ràdio.
Vem rebre tots els correus
i els vem trasllada a l'alcalde en l'última línia directa.
Sí, sí, la llàstima és que la persona que fa la pregunta
després no pot contestar, no?
Aquí ja ho entenc que s'ha de seguir un ordre i un criteri,
però bé, no vam rebre la resposta que demanàvem, no?
Perquè s'han reunit les parts, però de dos en dos,
però no tots tres asseguts en una taula.
Per tant, cada mes tenim unes actuacions a fer,
algunes no les explicarem perquè ens interessa l'efecte sorpresa,
però d'altres sí.
És a dir, hi ha hagut el bloc, la creació del bloc,
hi ha hagut unes cartes als diferents departaments responsables
que aquesta situació estigui en un impàs, no?
Estem en un exocac, en un carrer sense sortida,
i a més a més en farem d'altres que ara mateix
doncs ens les reservem una miqueta.
Tinc una mica la sensació que aquesta situació
és obvi que fa anys que dura i que comenceu a estar-ne tips.
De fet, les protestes i les reclamacions ja fa anys que hi són,
és visible als alumnes que han estudiat aquí,
fa 7-8 anys ja podien veure constantment també
empaparada amb totes les parets,
amb les notícies de referents al possible trasllat,
això ja fa molts anys que hi és,
però tinc la sensació, Maite,
que ara comenceu a estar-ne ja una mica tips
i que això ha de tenir una solució imminent
de manera immediata, valgui la redundància.
Sí, de fet, és el que estem reivindicant
amb totes aquestes accions i amb les futures accions també.
des del professorat, doncs, som una mica incrèduls,
estem una mica incrèduls perquè, clar,
després de 20 anys en un edifici provisional
i amb l'estat que està, doncs, no t'acabes creient, no?,
tot el que van dient i fins que no ho veiem,
doncs no ens ho creurem.
De fet, l'altre dia, en un mítin de balanç
dels dos anys de legislatura del Govern de Catalunya,
el conseller d'Educació Ernest Maragall
deia, i ho ratificava l'alcalde,
que ara sí, que el pacte era imminent.
Davant d'aquesta notícia,
què en penseu des de la comissió, Anna?
A veure, el conseller Maragall
va fer un text escrit
a la primera pàgina de la revista
dels 20 anys de l'escola
en què es compromet a tenir escola l'any que ve.
Llavors...
L'any que ve és el 2010, no?
Sí, sí.
Llavors, això està escrit en una presentació
de revista de 20 anys
de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Per tant, quan arribi l'any,
doncs, li enviarem el retall
perquè ens contesti a veure on és l'escola.
Ell va venir aquí
a presentar el projecte de la Chartres
i la veritat és que tot eren facilitats
i no hi havia problema.
També recordo que era una època preelectoral
i, de fet, fins que no tinguem l'escola feta
i la inaugurem i hagin fet la primera classe,
jo que porto 9 anys al consell escolar
i ja he fet dos idiomes
i potser me'ls acabaré o aniré fent-ne més,
no ens ho creiem.
Jo penso que ara, en relació amb el que deia la Maite,
l'administració té un avantatge,
que clar, a l'escola hi ha entre gent jove,
es va renovant el consell escolar
i llavors el problema sembla que comenci cada vegada.
Però els que som gats vells
ja portem molts anys en aquesta ciutat
i a l'escola i al consell escolar
veiem que això no avança de cap manera.
Ara parlava dels alumnes, l'Anna.
Els alumnes, per exemple, els seus alumnes,
que què en pensen davant d'aquesta situació,
d'aquestes aules petites,
d'aquestes incomoditats que abans ens enumeraves,
què en pensen d'aquesta situació?
Doncs sí, estan d'acord amb la comissió
i amb el que pensa la comunitat,
tothom que treballa aquí,
que realment faria falta un lloc
amb millors condicions,
insonoritzat, que abans he oblidat de dir-ho.
Doncs sí, penso que la majoria
pensen que una ciutat com Tarragona
mereix tenir una escola d'idiomes amb condicions.
La solució a tots els problemes
és el projecte de la Chartres?
O sigui, aquest projecte que el conseller
ha presentat i que s'ha explicat en moltes ocasions
és la solució definitiva
a tots aquests problemes que ho has matat fins ara?
A veure, jo crec que...
independentment de les preferències
i dels gustos que puguin tenir professors i alumnes,
la solució és tenir un edifici digne i de cara i ull.
Si és la Chartres, la Chartres,
i si és en un altre lloc, en un altre lloc.
El problema és que això s'està dilatant de tal manera
que és una mena de presa de pèl
i això el ciutadà no s'ho mereix
i els tarragonins o tota la gent de la demarcació de Tarragona
que ve aquí a l'escola d'idiomes
tampoc no s'ho mereixen.
Em sembla que són més de 3.000 o 35.000
que han passat per aquesta escola
que han de tenir una resposta.
Llavors, si diem Chartres,
endavant, és un edifici patrimoni
que inicialment no està previst
que s'hi facin classes,
però ja s'adacuaran, ja es posaran els mitjans.
El que passa és que preguntem
aquells mitjans que hi havia,
aquells diners, aquelles partides
que estaven concedides per fer l'escola,
on són?
Què passa amb tot plegat?
Per què estem aturats?
Per què no hi ha una via per on avançar?
O sigui, no ho entenem, realment no ho entenem.
Maite, ja per acabar recordant-nos,
l'adreça d'aquest bloc que comentaves,
que pot ser la manera d'anar coneixent
les vostres accions,
aquestes accions que,
en algunes d'elles, no volia desvallar.
Com podem anar-nos mantenint informats
de les vostres actuacions?
Sí, la direcció és
volemunedificidigna.blogspot.com
I aprofito per dir
també que hi ha un grup al Facebook
que si teclegeu,
eu i te reu, no ho trobareu.
A les últimes tecnologies,
al Facebook també,
en aquesta xarxa social.
Doncs ho deixem aquí
amb aquests recordatoris
d'aquestes actuacions també
a la xarxa internet.
La incredulitat,
podríem dir-ho,
és una mica la tònica general
dels integrants d'aquesta comissió
que no donen,
vaja, credibilitat valgui la redundància
novament als anuncis
que fan cíclicament els polítics
i que volen una solució
més o menys immediata.
I Holanda,
coneixem tots plegats
les mancances d'aquest edifici,
les solucions promeses
es van repetint una i altra vegada
però de moment no han arribat.
Si us sembla,
ho deixem aquí,
ens retrobem des d'una altra connexió.
Tornem la connexió
a les estudis centrals.
Fins ara, I Holanda.
Fins ara,