Aquest divendres els protagonistes al Teatre Metropol
seran els Nois d'Història, una obra de l'Envenet,
una de les obres que han despertat més expectació
entre el públic tarragoní.
Les proves estan claríssimes.
Poques hores després de posar-se les entrades a la venda
pràcticament es van exaurir.
És una de les obres, com dèiem,
que ha despertat expectació aquí a Tarragona,
però Déu n'hi do l'èxit que està tenint.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels actors de l'obra és el Jordi Andujar.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem endavant d'una bona obra de teatre
que planteja un debat absolutament universal i actuat.
I això de dir que és una bona obra de teatre
no la dic jo, sinó que ho diu absolutament tothom.
No ho dic jo perquè no l'he vista, no per altra cosa,
però aquí és d'aquelles vegades que el públic,
la crítica, tothom coincideix.
Sí, és d'aquelles vegades que dona gust,
dona gust, està treballant un projecte com aquest,
perquè, com tots els projectes,
comences amb molta il·lusió, amb moltes ganes.
Ara, això ja, els primers assajos van ser el mes d'agost de l'any passat
i des de l'estrena, les primeres funcions
i totes les funcions que hem estat fent,
primer a Barcelona, al Teatre Goya i després amb la gira,
doncs la veritat és que sí, estàs bastant unànima
que la gent surt molt contenta de l'espectacle,
surt moltes vegades a comentar-lo,
que els ha colpit molt l'espectacle
i després la crítica també ens ha afectat molt bé.
Clar, l'estètica és molt britànica,
lògicament, perquè a més es planteja en un escenari anglès,
en un escenari de l'educació aquella que tenim tots com un tòpic,
a Anglaterra,
però, com dèiem, és una obra que es pot traslladar a qualsevol escenari,
perquè el que planteja justament això,
de com formem, com ens formen, com eduquem els adolescents.
Sí, la veritat és aquesta.
Vull dir que l'acció transcorre als anys 80
en un col·legi d'aquests britànics,
que, com deies tu, tenim tant vistos per les pel·lis,
per altres obres i tal,
doncs aquest ambient estricte dels nois estudiant,
doncs en aquest cas per entrar a les universitats d'Oxford o de Cambridge,
sí, això seria localitzat en l'espai i en el temps,
el que passa és que el tema, com tu molt bé dius,
va molt més enllà i parla d'educació,
de diferents models d'educació,
que això ens toca a tots,
perquè o hem patit determinats moments d'educació
o ara tenim els fills a l'escola
i, per tant, el tema ens afecta.
Digue'm que la dicotomia està entre l'hector,
que és el professor més conservador,
aquell de, no diré la lletra amb sang entra,
però, vaja, que s'han de prendre els coneixements,
fil per randa, allò de los rios d'Espanya,
que es deia abans,
i l'altre professor, que en aquest cas és l'Irwin,
que l'interpretes tu,
que planteja una altra manera de coneixement,
fins i tot a vegades traspassant determinats límits, no?
Sí, de totes maneres,
el personatge de l'hector no és ben bé això,
de la letra amb sangre entra,
sinó que és un professor
que per ell l'educació no és una cosa
que hagi de servir per aprovar l'examen.
L'educació és una cosa que ha de servir
per la vida dels estudiants,
és una cosa que han de portar per sempre amb ells,
és una cosa que els ha de servir
per ser persones,
per ser persones durant la seva vida,
i per això els hi ensenya literatura,
els hi ensenya teatre,
parlen de cinema,
canten cançons,
són totes aquelles coses que no entren al programa,
el programa pròviament dit,
però que ell considera que els nois
han d'haver experimentat
per ser bones persones a la seva vida.
Aleshores arriba el meu personatge,
que és un personatge,
és un professor molt jove,
que ha contactat el director de l'escola,
simplement perquè aquests nois
aprovin l'examen d'entrada a Oxford,
a Cambridge,
per qualsevol mitjà.
Llavors,
el meu personatge es dedica a dir-los-hi
que coses com que
la veritat dels exàmens no és tan important,
el que és important és que hi hagi una teoria original
de cara a que el teu examen
ressalti per sobre dels altres,
perquè cridi l'atenció,
perquè no sigui un examen tòpic,
i que això et permeti aprovar l'examen
per qualsevol mitjà, no?
Això crea contradicció en els alumnes,
o els alumnes hi ha d'entrada, diguem-ne,
que es posicionen al costat del teu personatge?
No, la veritat és que
la part interessant de l'espectacle,
el que és molt maco,
i que fa que els personatges
els nois d'història,
de veritat sí,
el veritable protagonista de l'espectacle
és precisament això, no?,
que són vuit nanos
que es troben en un moment molt important
de les seves vides
amb dos models completament oposats,
molt interessants per les dues bandes, no?,
però que realment és difícil triar
l'un o l'altre.
Llavors, donant bona part de l'espectacle,
és això, vas veient els vuit xavals
que van cap a una banda o cap a l'altra,
triant la seva manera d'enfocar
aquest exàmens tan important que tenen
i agafant les coses bones i dolentes
d'un model, d'un professor i de l'altre, no?
Vull dir, realment,
com ho reben això els nois,
jo, per mi, personalment,
és una de les coses
que em sembla més macas a l'espectacle.
I probablement és el que transmeten
a l'espectador
que navega tota l'obra,
que no sap exactament
on posicionar-se,
perquè en deu veure virtuts i defectes
en cadascunes de les línies
que planteja, no?
Sí, efectivament,
per això és el que et comentava abans,
que quan sortíem del teatre
i parlàvem amb gent
que ens havia estat veient,
realment, la gent
es dedica a comentar-ho, no?,
pensa, recorda'm aquell professor
que havia tingut
o aquell professor
que li hauria agradat tenir, no?
I no es pot evitar
fer comparatives
amb les coses
que tu has rebut
quan estudiaves.
Llavors sí que s'uscita debat,
s'uscita que la gent
vagi a prendre un cafè després
i parli sobre l'obra
i sobre educació, no?
Que és una cosa molt maca,
realment,
un espectacle
que dura dues hores i mitja,
que la gent s'ho passa molt bé,
que riu,
que s'emociona,
hi ha cançons,
i a sobre surts del cara
i encara tens ganes, no?,
de seguir parlant del tema
i comentant, en aquest sentit
que em sembla
aquest espectacle de rodó.
En alguna ocasió,
conversant en aquest mateix programa
amb Josep Maria Pou,
reivindicava,
des de feia temps
i la seva obra
i la seva trajectòria
ho demostra,
aquell teatre
en el que l'espectador
després...
Que li crees conflicte,
que fas que reflexioni,
que fas que pensi
en tot allò
que acaba de veure a l'escenari.
No és un teatre
que s'ho vintegi molt,
però afortunadament
també s'en fa, no?
És d'aquest tipus de teatre,
també, no?
Sí, és fantàstic.
Vull dir, això,
de fet, nosaltres vam estrenar
aquest espectacle,
va ser l'espectacle
que va reobrir
el teatre a Goya,
a Barcelona,
que era un espai
que portava molt de temps tancat
i que ara s'ha renovat tot,
han deixat un teatre fantàstic.
I el Josep Maria
és el director artístic
de l'espectacle,
és l'encarregat
de la programació
i, com tu deies,
ell és una cosa
que tenia molt clar,
que ell volia
que el teatre,
els espectacles
que estiguessin al Goya
fossin en aquest sentit,
que arribés a un públic
molt ampli,
però que no és a comèdia
o a una cosa senzilla,
que la gent ho consumeix,
surti del teatre
i se n'oblidi,
sinó que tingui
aquesta altra dimensió
que fa que el teatre
se'n va amb tu
quan surts de la sala
i al temps del cap
durant un temps
i que realment
t'hagi arribat a llocs
on un aspecte
una mica més pla
potser no t'hauria arribat.
De totes maneres, Jordi,
a tu no t'agafes de nou
aquest concepte
i aquesta ambició teatral
que ara l'espectador
perquè a banda
de la teva participació
en sèries de la televisió
molt populars
t'has mogut molt en el teatre,
a veure,
no sé si és correcte l'adjectiu,
més alternatiu també, no?
Per tant,
t'interessa
treure-li una miqueta
més de suc al teatre
que no pas al pur espectacle?
Sí, home,
jo des de molt jove,
des de quan vaig començar
a treballar
les primeres sales
que he treballat més
com a sala Béquet de Barcelona
o el Tantarantana,
la Bessos Teatre,
aquestes sales
que s'entren dintre
del circuit alternatiu
que realment,
doncs,
més on pots accedir
com a públic
a propostes molt interessants
de joves dramaturgs,
joves dramaturgs
que no només estan,
no només pensen
en el producte final
com aquest consum immediat,
sinó que volen dir
moltes coses,
són una tota una generació
que ara,
afortunadament,
tenim fantàstica
aquí a Catalunya
d'autors
que si deixen la pell
en les seves obres
i que diuen moltes coses
i que són projectes
molt interessants.
Llavors,
jo des de sempre
he estat treballant
aquest tipus de projectes
i tot i que ara
un projecte
com el dels nois d'història
era una altra escala,
és una sala comercial
amb una productora
molt potent a darrere
i amb una superfigura
com el Josep Maria
com a cap de cartell,
però sí que una mica
la agència
està viva
en els dos tipus
de fer teatre,
per això realment
les propostes
de Josep Maria
per mi han estat
molt còmodes
i molt gratificant
treballar amb ell
també en aquest sentit.
Com dirien antigament,
que bé que qui té possibles
s'han de dir
qui hi ha aquests possibles
a tirar endavant
a espectacles com aquest,
això és fantàstic realment.
Afortunadament, sí.
Deies que la gent reia
perquè hi ha un to
de comèdia claríssim,
emociona,
perquè lògicament
parlem de teatre
i d'un autor
com l'Alan Bennett,
però ho ho he conegut,
i el tema de les cançons
a mi
em sorprèn una miqueta,
com entren
les cançons aquí?
Hola,
és fantàstic,
però molta gent pregunta,
però feu un musical?
I la resposta
de tota la companyia
és no, no, no,
no fem un musical,
però hi ha cançons.
I sí,
la cosa ve donada,
doncs pel que et comentava
una mica abans
del personatge
de l'Hector,
que és el que interpreta
el Josep Maria,
que és aquest professor
que vol que els nois
coneguin literatura,
coneguin teatre,
coneguin cinema,
coneguin cançons.
Llavors,
una part molt important
de les seves classes
és cantar cançons populars,
cançons en anglès,
cançons en francès,
i llavors a l'aula
hi ha un piano
que alguns dels actors
toquen en directe
i els actors
canten en directe,
però el personatge
no és allò
d'un musical
que estan parlant
i es posen a cantar
perquè sí.
Sí,
que dius,
home,
això que queda bé,
no?
Que et quedes molt parat.
Exacte,
no, no,
és simplement
que durant les classes,
a començar les classes
o durant,
o fan un tros
d'una obra de teatre
i llavors
es posen al piano
i alguna cosa,
doncs hi ha petits moments musicals,
és a dir,
no és que sigui una obra musical
ni molt menys,
però sí que estan
inclosos dintre de l'acte
d'una manera lògica
que és que els nois
estan cantant a classe
per rics motius,
no?
Llavors,
per això hi ha unes quantes cançons
i a més ajuden
a donar un ritme fantàstic
a l'espectacle
i a més els vuit nois
cantant ni toquen el piano
molt bé,
o sigui que...
Fantàstic.
Jordi,
es van vendre les entrades
en un moment, eh?
Ni una.
Sí,
això no ho sabia,
no ho sabia que era tan ràpid.
Això sí que m'he assabentat,
però no sabia que s'havien venut
tan, tan, tan, tan ràpidament.
Però molt ràpidament.
Va ser una cosa immediata,
perquè, clar,
la crítica,
el que tu deies,
a més als actors que venien,
hi ha unes garanties
i els espectadors teatrals
ja saben, eh?
Tenen aquesta intució
per saber quin espectacle
aniran a veure.
Per cert,
escolta,
tu has tingut alguna vegada
la teva vida un Irving
com a professor
o has tingut més hèctors?
És bona la pregunta,
és bona, és bona.
Jo diria
que he tingut més hèctors,
més hèctors,
però,
evidentment,
per temes d'haver de complir
amb el pla d'estudis i tal,
hèctors que s'havien de disfressar
d'Irwin una miqueta.
A més,
també, clar,
jo, per exemple,
no he anat a classes
tan exquisides
com les que surten
en aquest espectacle
de classes petites
amb vuit nois,
amb el professor i tal,
sinó que, clar,
amb classes més grans i tot,
aquest tracte tan directe
a l'alumne,
doncs no he pogut,
no he pogut gaudir.
He tingut molts bons professors,
però que, clar,
tu em veies
que arribar al final
del trimestre
havien de passar
de modo Héctor
a modo Irwin
per acabar una mica
el programa
i arribar als examens.
És una mica
de salvis
qui pugui,
no?,
en aquesta situació
quan arriba
a final de curs,
realment.
Sí, sí, realment,
sí, sí,
jo planyo també
els professors,
que sí que els veus
amb bones intencions
al començament de curs,
realment,
que sigui una cosa
que sigui molt interessant,
que els nois arribi
tot plegat,
però, clar,
si has de complir
el pla d'estudis
i arriben els exàmens
o arriben les selectivitats
i aquestes coses,
s'ha de complir el programa.
Això també és interessant
a l'espectacle,
realment,
com els nois agafen
una cosa i l'altra
dels dos professors
per intentar aprovar
aquest examen
tan important que tenen.
És molt divertit
com agafen una mica de cava
i es fan el seu propi projecte.
Està molt bé.
Plantejar una obra
que parli de l'educació
en un moment
en què l'educació
només es planteja
com a estadístiques,
com a xifres
de fracassos escolars.
I, doncs,
plantejar l'educació
com alguna cosa més,
com alguna cosa essencial
i que, en definitiva,
el que fa el nostre sistema educatiu
i tots
és formar els adults,
que seran demà.
Per tant,
és una qüestió
molt,
però que molt interessant.
Estem encantats
d'haver conversat amb tu
i encantats
que hàgiu tirat endavant
aquest projecte
Als Nois d'Història.
Sou a Tarragona,
esteu de gira,
anireu a més llocs,
ho dic,
perquè com que aquí
no hi ha entrades,
a veure si actueu
per aquí a prop.
Sí, doncs, mira,
la setmana passada
vam estar a Reus,
que també estava
absolutament ple,
fantàstic,
i, bueno,
aquests dies
encara teníem
Rasa,
Viladacans,
avui demà estem a Lleida
i després ja a finals de mes
ja comencem
una mica
la gira espanyola,
comencem pel Bilbao,
pel famós Teatr de Riaga,
llavors tenim
molt per Espanya
ara fins a l'estiu,
però després de l'estiu
tornem
amb força
també per Catalunya,
anem barrejant una miqueta,
es va fer com
3-4 setmanes
per Espanya
en castellà,
3-4 setmanes
per Catalunya,
vull dir,
anem barrejant bastant,
a més tenim
gira molt llarga,
vull dir,
fins fins a entrat,
tant a entrat el 2010,
o sigui que
visitarem
moltes, moltes poblacions.
Doncs Déu-n'hi-do,
llarga vida,
aquests nois d'història
de l'envenet,
Jordi Andujar,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada,
molt bon dia.
No,
moltes gràcies a vosaltres,
adeu-siau.
Adéu-siau,
adeu.