que han guanyat avui els regals del programa Tast.
En fi, estan passant moltes coses i esperem que encara en passin més.
En un matí, de ser els ennubulats,
on tenim en aquests moments 26 graus de temperatura
a l'exterior dels nostres estudis,
on de moment, i segons informa el Servei Català de Trànsit,
no hi ha cap incidència notable a la xarxa viària tarragonina.
En aquest escenari ens disposem tot seguit a sortir a l'exterior.
Després recordeu que arribarà un nou diàleg al voltant de l'evolució
amb Eudal Carbonell i Jordi Agustí.
I ja acabarem des de la punta del Miracle en directe,
perquè avui és el primer dia del concurs de focs artificials
Ciutat de Tarragona, a més, amb una pirotècnia
que, tot i que ve d'una nissaga històrica del País Valencià,
nissaga cavaller, podríem dir, és la pirotècnia Hermanos Cavaller,
i diuen que dispararan uns focs que seran moderns.
Quina diferència hi ha entre el foc modern i el foc antic?
Ens ho explicarà un dels Hermanos Cavaller,
que és el Vicente Cavaller, millor dit,
i el Jaume Oller, que és expert pirotècnic i membre del jurat.
Però ara anem cap a l'Hospital Joan XXIII,
perquè allà s'està treballant en un tema realment interessant i molt útil.
Aquelles persones que tenen greus problemes
quan els hi pica una vella o una vespa,
doncs sembla que han trobat la solució en aquest centre hospitalari.
Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb en Josep Sunyer i Josep Ardila.
Bon dia, Joseps.
Hola, Jolanda, bon dia.
Esteu a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, ara, no?
Sí, exactament.
Estem just al costat de l'edifici de consultes externes,
amb la unitat mòbil aquí ben aparcada,
a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Sobretot que no us posin cap multa.
No, no, no, està tot controbat.
Em penso que ja tens amb tu l'alergióleg, Gaspar Dalmau.
Amb ell estem, Gaspar, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja estàvem parlant ara que, vaja, com deies tu,
que és un tema molt interessant
i que realment és d'interès parlar-ne i tractar-lo,
que no només es quedi en una notícia,
sinó que el tractem en una entrevista.
Per això hem volgut venir el matí a Tarragona Ràdio
aquí a l'Hospital Joan XXIII, Gaspar,
perquè ens expliqueu una miqueta en què consisteix
això de la immunoterapia que fareu aquí a l'Hospital Joan XXIII.
Bé, bon dia a tots.
Dir-vos que la immunoterapia és un tractament a l'orgològic
que des de fa anys ja està estandarditzat
i que s'està posant en pràctica amb els diferents pacients.
La immunoterapia és un tractament que és conegut al carrer
com les vacunes, la vacuna de l'al·lèrgia,
i que es posa en tractament amb vacunes
per qualsevol al·lèrgia, diguem-ho així,
sobretot al·lèrgies respiratòries,
però en aquest cas, el tema que parlarem és per a l'al·lèrgia
al vari d'insectes, d'insectes que piquen ara a l'estiu,
com són les avies i les abelles.
Perquè els mesos d'estiu són una de les èpoques
on més piquen aquests insectes.
Sí, sobretot les avispes, els vespits,
aquests per la calor, són els mesos de calor,
el que és des del maig fins al setembre,
quan es reprodueixen més i quan surten al camp,
a l'aire lliure.
És per això que quan n'hi ha més,
doncs hi ha més risc de picades
i en gent al·lèrgica és quan poden fer reaccions.
I quins símptomes té?
Llavors, en quant als símptomes que pot provocar una...
parlem de símptomes en pacients al·lèrgics.
No és una reacció local que patim tots els no al·lèrgics,
però és el normal, quan explica un insecte,
en aquest cas una avispe o una vella.
Llavors, les reaccions al·lèrgiques
les diferenciem en dos tipus.
Una reacció local, però exagerada,
que en diem una reacció local gegant,
que és aquella reacció que pot ocórrer en qualsevol extremitat,
o a la cara, o a qualsevol part del cos,
que té un diàmetre de més de 10 centímetres
i que té una durada de més de 24 hores.
Són reaccions grans, doloroses,
amb una vermolló i una infló local bastant important.
I aquestes solen marxar i no esdevindre en reaccions més greus.
Després tenim les reaccions sistèmiques.
Aquestes són les que realment són més perilloses.
i aquestes, ja en diu la paraula sistèmiques,
són reaccions que afecten diferents parts de l'organisme.
No només a la pell,
produint des d'erupcions botànies, urticàries,
infló de parpelles, infló de llavis,
a vegades infló de gola,
sinó que també pot afectar dins el cos,
en forma d'ofec, si afecta els pulmons,
en forma de dolors abdominals,
o a vegades mareig i perdeu coneixement.
I la monoterapia que apliqueu aquí, a l'Hospital Joan XXIII,
exactament en què consisteix?
Afectes pràctics?
Molt bé, la immunoterapia el que fa és,
un cop trobem aquella persona que ha presentat una picada
amb una reacció greu per la vispa o per l'avella,
doncs amb ells els fem un diagnòstic,
primer per veure si és candidat a rebre la vacuna,
a rebre immunoterapia.
Llavors, el diagnòstic es fa mitjançant la història clínica
que fem els metges,
mitjançant, a més a més, proves cutànies d'al·lèrgia,
amb els barins als quals ha reput la picada,
és a dir, tenim uns barins estandarditzats,
és a dir, què és això que tenim en laboratoris,
que ens preparen el que són les proteïnes que causen l'al·lèrgia
al barí de les abelles i els véspits.
Llavors, un cop diagnostiquem el pacient amb les proves cutànies,
els anàlisis pertinents al diagnòstic del barí d'ells,
llavors els indiquem una immunoterapia.
La immunoterapia no és res més que un extracte
del barí de l'abella o de l'abispa purificat.
Això vol dir que bé preparat,
perquè el pacient el rebi de forma controlada,
netes,
et diria que és...
de forma controlada, et diria l'hospital,
per rebre-la de forma subcutània,
administrada o punxada a l'hospital.
I l'immunoterapia el que farà és que ell,
a poc a poc, vagi tolerant allò que és al·lèrgic,
és a dir, vagi tolerant el barí del véspit,
de l'abella, el que és al·lèrgic.
Doctor Dalma, una pregunta.
Això representa una mica la resposta
de per què els apicultors,
quan els pica una abella,
no els hi fa cap efecte?
En part sí, en part sí.
Molts apicultors generen una tolerància immunològica
per les picades que van rebent.
L'Holanda ho dius molt bé,
perquè en molts casos és així.
Però no sempre és així.
Tenim molts pacients,
bé, molts no,
perquè tampoc afecta per sort,
no afecta a una part molt elevada de la població,
aquesta al·lèrgia, no?,
a les picades d'abelles i de bispes,
però els apicultors,
com que estan més exposats,
també és més freqüent que siguin al·lèrgics,
comparat amb gent no apicultora.
I sobretot els apicultors aficionats.
Si compares apicultors,
que s'hi diuen tot l'any,
amb apicultors aficionats,
entenem com aquell aficionat,
que és aquell, per exemple,
que té una actividad laboral
que no és l'apicultura,
però que els caps de setmana
té arnes, no?,
i llavors rep alguna picada,
diguem, no tan habitual,
com l'apicultor que és de cada dia, no?
Llavors aquests tenen més risc encara
de fer reaccions sistèmiques, no?,
de fer reaccions greus.
O sigui, que quanta més exposició estàs,
més tolerància immunològica, no?,
que és el que em deies tu, Blanda.
Ja, ja.
Aleshores, aquestes dosis
que aneu aplicant a cadascun dels pacients,
candidats a rebre aquesta mena de vacuna,
canvia la quantitat de dosis
que s'ha d'aplicar en funció de cada pacient,
o hi ha un estàndard?
No, hi ha un estàndard, això ja...
És com la vacuna de la grip,
que ens la posem un cop l'any i ja està.
Sí, però això és més complicat.
Ja, ja m'ho imagino,
si és que tot el que feu és molt complicat
i complicat per nosaltres explicar-ho.
Sí, sí.
Llavors, sí,
és una vacuna que està estandaritzada,
hi ha molts estudis,
ja des de l'any 74
penses que està en marxa aquest tema,
el que és la immunoteràpia,
però cada vegada s'estandaritzen més.
Què vol dir això?
Que cada vegada,
a cada pacient,
sabem quina quantitat de baril
hi hem de posar amb la vacuna,
quant de temps hi hem de posar
i en quins intervals hi hem de posar.
I les pautes normals que fem
són dosis mensuals al primer any
i dimensuals a partir del segon o tercer any.
Llavors, hi tenim una quantitat
que són 100 micrograms de baril.
Això és una quantitat que permet
a aquella persona
com si rebrés dos o tres picades
de vespi, més o menys.
I quan estan en aquest procés
que se'ls hi posa la primera dosi,
si els hi pica una abella,
en aquest cas,
a veure,
s'han d'aplicar un antiestamini,
que han de fer alguna cosa
de les que feien habitualment
o diguem-ne que els efectes
d'aquesta picada
s'han de tractar d'una altra forma?
En quant a la picada...
Sí, diguem-ne que a mi,
jo soc al·lèrgica,
que no és el cas,
em poseu aquesta mena de vacuna,
surto al carrer,
em pica una abella
i és mala sort,
però podria passar.
Sí.
Aleshores,
quin tipus de tractament local
aplico?
Un antiestamini,
un tractament sobre la pell,
normal com sempre o...?
Si és una reacció local,
algun antiestamini
per controlar la reacció
és suficient.
Llavors,
a nivell local,
en mesures locals,
diria com mesures de fred,
posar fred local
en una bossa de gel,
una bossa de fred
que tinguis a la nevera
o a vegades
aquelles bosses de gel
que ja hi han preparades
per això,
per exemple,
quan la gent té algun cop,
doncs això es pot posar
per minimitzar la reacció local
i després a vegades
en pomades o corticoides tòpics.
Amb això n'hi ha prou
per controlar una reacció local.
Això per qualsevol picada
a l'insecte,
independentment
que sigui una abella
o un véspit.
Però,
val a dir que
amb les persones
que estem vacunant,
aquesta vacuna
ja és efectiva
és del primer dia
que l'estem posant.
Llavors,
parlem d'una vacuna
que ja des de...
si l'hem posat
amb una persona
fa 15 dies,
doncs quan rebi
una picada
de l'abella
o de la véspa
al que és al·lèrgic,
teòricament
ja no farà
una reacció greu
sinó que únicament
farà una reacció local.
Com la persona
que no fos al·lèrgica
una mica més, potser?
Això mateix.
El que s'espera
amb l'efecte de la vacuna
és això,
que ja no faci
una reacció greu
sinó que no es faci
una reacció local
com una persona
no al·lèrgica.
A més, Gaspar,
Jovanda,
a més, Gaspar,
llegim també
que l'Hospital John 23
és pioner
a més a vore
de aplicar la tècnica
de la repicada.
En què consisteix
exactament això?
Doncs,
lligant amb el que dèiem abans,
agraeixo la pregunta
que em fas,
llavors,
per veure l'eficàcia
de la immunoteràpia,
de la vacunació,
l'únic que poden esperar
els pacients al·lèrgics
és que reben una picada,
una picada
que pot ser accidental,
espontània,
al camp,
a l'aire lliure,
o bé una picada controlada,
que és el que diem abans,
la repicada,
controlada a l'hospital,
una repicada intra-hospitalària.
Llavors,
això què és?
Això és que,
un cop tenim el pacient
diagnosticat
i tractat amb immunoteràpia,
amb un barí
que sabem el que és al·lèrgic,
que a la immunoteràpia
hem de pensar
que li conferirà
una protecció
enfront d'aquell barí,
de manera que esperem
que un dia que li piqui
no faci cap reacció greu,
doncs és
la prova la fem
per veure l'eficàcia
de la immunoteràpia.
Llavors,
li fem una picada,
identifiquem
l'insecte
al que és al·lèrgic,
identifiquem
l'insecte
al que és al·lèrgic
i llavors
li repiquem
i li piquem a l'hospital
amb tot el suport hospitalari
que té.
I això es fa només
aquí a l'Hospital Joan XXIII?
A Catalunya, sí.
A Catalunya només
ho fem nosaltres
de forma sistemàtica
i protocolitzada
amb el diagnòstic
de tractament
dels pacients al·lèrgics.
Altres centres
de Catalunya,
per exemple a Lleida,
ho hem fet
algunes vegades
però no ho tenen
protocolitzat
com a triomnatros.
A tots els pacients
que tenim,
a tots els que tenim
uns 25
aproximadament actualment,
els estem repicant.
I val a dir
que de tot el que n'hem fet
una vintena ja,
només hem tingut
dues reaccions
sistèmiques positives.
Llavors,
inclús d'aquestes dues
que han tingut
reaccions positives,
ens ha anat molt bé
veure que
haguen sigut positives
perquè volgut dir
que aquella vacuna
no li estava anant bé.
Llavors,
ens ha permès
estudiar novament
aquell pacient
i de forma ràpida
sense esperar
que hagués patit
una picada accidental
al camp,
amb el que hagués comportat
amb aquest pacient,
de fer una reacció greu
al camp,
a l'àrea lliure.
ens ha permès revalorar
aquella persona
que és al·lèrgica
i canviar-li el tractament.
I després,
amb els dos casos
que li hem fet,
els hem tornat
a repicar
i els hem tolerat
havent canviat la vacuna.
No hi ha dubte
que cal donar-vos
l'enhorabona
per aquest procés,
pel fet d'aquesta feina,
que lògicament
hi ha uns antecedents
i com tu bé deies,
tota una tasca
d'investigació prèvia
a aplicar-la ja
sobre els pacients.
Però si em permets,
per acabar Gaspar,
una pregunta molt bàsica,
molt bàsica, eh?
Potser et fa ràbia
que t'ho pregunti,
però jo t'ho he de preguntar.
Perquè avui dia,
com que tenim
tanta informació
i allò que ja teníem
assimilat de sèrie,
de seguida l'hem de deixar córrer,
a veure,
sense al·lèrgia,
sense problemes,
vaig pel camp,
em pica una abella,
una vespa,
amoníac, pomada,
frego, no frego,
aigua freda,
aigua calenta,
fred sec,
fred mullat,
què he de fer?
Perquè ens donen tanta informació
que ara sí que estem confosos.
A veure,
el que és bàsic
per qualsevol picada
és netejar la ferida primer.
Aigua i sabó?
Això, aigua i sabó.
Això és el primer
que has de fer.
Si estàs al camp
i no tens aigua i sabó,
menys aigua per netejar.
Llavors,
el de l'amoníac
realment té efectes
antiinflamatoris.
No deia el pipí a la terra,
dic un llapis d'aquests
que venen a la farmàcia.
Sí, sí,
millor així,
millor així.
Llavors,
realment l'amoníac
té efectes anticiàtic
antiinflamatori
a nivell local
i fa que no hi hagi
tanta reacció local.
Però sobretot això...
En principi,
aigua i sabó
ja estaríem bé.
Sí,
aigua i sabó
i després amb un any
que queda fred local
que dèiem abans,
per controlar la reacció local
ja anem bé.
Hem abusat una mica,
un consell molt bàsic,
com dèiem,
però em valia la pena
també aprofitar
l'atenció
que ha tingut
en Gaspar Dalmau,
metge alergiòleg,
d'atendre'ns
i explicar-nos
aquesta iniciativa
que ens dubta
té moltíssim interès.
Joseps,
alguna cosa més?
No, res més,
Jovanda.
Ens trobem d'aquí
una estoneta
des de la punta del miracle,
d'acord?
Allà estarem.
Gràcies, Gaspar,
molt bon dia.
Moltes gràcies,
Jovanda.
Adéu-siau,
que vagi bé.
Nosaltres ara seguim aquí
en directe,
tornem als estudis
de l'Avinguda Roma,
fem una petita pausa
i retrocedim
milions i milions d'anys,
jo no sé com serien
les vespes
i les abelles
en aquell moment
que arribaven
els primers pobladors
europeus,
diuen,
diuen,
les hipòtesis
més acceptades
que venien de l'Àfrica.
Però per això
tenim nosaltres
un parell d'experts
que al llarg
de totes unes setmanes
ens han estat oferint
uns diàlegs
al voltant de l'evolució.
Eudald Carbonell
i Jordi Agustí
després de la publicitat.