Ara són dos quarts de dotze del migdia,
sis minuts deixem aquesta sala fresqueta, tranquil·la,
de l'hemeroteca, de la biblioteca pública,
i sortim a l'exterior, i amb la que està caient,
això sí que és devoció, i això sí que és fer.
Estem parlant dels portants de Sant Magí,
en els portants de l'aigua.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el seu president,
Vicenç Gabriel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, com esteu?
Moltíssima calor avui, no?
Sí, sí, ja comença a apretar.
Encara tenim una mica la sort dels pincs,
però ens fan una mica de paraigua,
però ja deixem els pincs.
Ja som passat Carol i anem avall.
Divendres ja ens deies que el mes del camí
eren les altes temperatures,
i justament ha coincidit amb aquesta onada de calor.
Com heu passat la nit, primer que tot?
Doncs molt bé, vull dir, bueno,
cadascú ha dormit un sota el carro, l'altre a la tenda,
com a tal, molt bé.
O sigui, tot s'està desenvolupant perfectament.
Vicenç, ahir, abans de...
ens va presidir la celebració de la missa,
el senyor que visu, que el tinc al costat...
Que em sents?
Sí, sí, perfectament, t'estem escoltant, Vicenç.
Sí, sí, sí.
Que va presidir la celebració de la missa,
que cada any tenen els portants a mà de sortir,
la va presidir el senyor que visu,
i després també ens va acompanyar a sopar,
també es va quedar a dormir,
i avui està fent la caminata,
està aquí al costat, com un portant més.
Doncs ja és tan amable, ara parlarem amb ell,
però digue'ns una cosa, Vicenç,
heu passat ja a Santa Perpètua de Gallà,
a Carol crec que us heu aturat a fer un refresc, no?
Sí, sí, ja hem passat el procés a Carol, sí.
I ara aneu camí del pont d'Armantera?
Molt bé, sí, sí.
I després Santes Creus, Vila Rodona,
i a Bràfim teniu previst arribar a la tarda,
o com va la cosa?
Sí, sí, sí, dinar a Santes Creus,
i a la tarda, arribar sobre set de la tarda a Bràfim,
i sopar a Bràfim.
I després?
Com?
La gent de com continua després de Bràfim?
A dormir,
ja ens tocarà, que ens anem després de sopar a dormir,
i demà al dematí ens llavarem,
i a les 7 del dematí sortiran de Bràfim,
anirem baixant cap a Nulles,
perdó,
de Nulles,
doncs anirem fins a l'Argilaga,
on ens donaran,
ens ho sequeran amb l'esborzar,
que cada any el poble d'Argilaga es porta molt bé amb nosaltres,
ens munta allà a la plaça de l'Església,
ens munten unes taules perquè ens bordem,
i després anirem als Pallarejos,
i a Sant Pérez i Sant Pau.
I a punt d'arribar amb l'aigua de Sant Magí de la Profaganya.
Al final, aneu molts portants en aquesta ocasió?
Sí, bueno,
entre uns i altres devem ser uns 80.
Doncs escolta, us feu notar, eh?
Us feu notar pels camins, no hi ha dubte.
Molt bé, Vicenç,
és possible que poguéssim conversar,
ni que sigui un minutet, amb l'arcabisbe?
Sí, i també el senyor alcalde.
Ah sí, el senyor alcalde el tenim per una altra línia,
perquè el tenim en una altra línia, l'alcalde.
Te passo al senyor alcalde.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Doctor Jaume Pujol, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Una salutació des de a prop de Querold,
Camí de Santes Creus.
A mi ja m'havien dit que vostè,
enguany, doncs,
també volia anar amb els portants de l'aigua
i que va ser, doncs, un desit espontani,
perquè vostè ja sabem que és molt caminador
i molt d'anar per la muntanya.
Està caminant molt o en va més al carro?
No, no, no he pujat al carro, eh?
Encara no he pujat al carro.
Encara no ha pujat al carro?
No, no, de cap manera.
S'ha d'anar caminant aquí,
al costat de tots els portants de l'aigua,
que són gent molt caminadora
i ho fan amb un entusiasme i amb una alegria
que, de veritat, dona goig, eh?
Per aquests boscos tan bonics
i, jo diria, tants desconeguts que tenim a casa nostra.
De totes maneres, doctor Pujol,
vostè no havia fet mai aquesta massa de mals portants.
No, no, perquè l'any passat ja algun any
he participat a Sant Magí, a la processó,
però això no ho havia fet en part perquè sempre
toca temps d'estar fora de Tarragona, de vacances,
però aquest any m'ho he organitzat de manera
i pogués participar a totes les festes.
Em fa moltíssima il·lusió.
I, de veritat, ahir vaig celebrar l'Eucaristia
allà al peu de les aigües, sentint les aigües,
veient la gent.
De veritat, és un moment de pregària
per tots els tarragonins
i portar l'aigua des del lloc on Sant Magí,
segons la tradició,
amb els seus tres cops
es va fer néixer les fonts i el riu Gaià.
El Vicenç, el president dels portants,
ens deia que ens deia el Vicenç,
el divendres que va estar aquí als estudis,
que hi ha moments molt emotius,
com vostè deia,
de molt de recolliment en aquest acte,
que potser des de fora ens quedem amb la cosa
així com d'anar per la carretera,
de la cosa de portar l'aigua, però...
Més folclòrica, no?
Que també és molt bonica la cosa folclòrica,
però jo penso que si no hi hagués aquestes arrels,
els arbres caurien, eh?
Les arrels, els arbres que no tenen arrels,
en tenim aquí un aldevant que està caigut,
perquè les arrels es veu que es van trencar,
i en canvi, quan hi ha les arrels fonses,
que són la nostra fe,
aquesta devoció que tenim a Sant Magí,
una devoció bonica,
perquè allà al portal del carro sempre s'hi veu gent, eh?
I això és molt maco, eh?
I diguem una cosa, com van fer el camí?
Van parlant, van conversant...
Tot el brazo, tota l'estona estem parlant,
estem explicant cosetes,
bé, és que és un moment molt bonic, aquest, eh?
És un moment molt bonic,
perquè ens trobem amb gent molt coneguda,
amb gent que...
I tothom explica les seves coses, com és lògic, no?
I hi ha temps per tot, eh?
I també alguna pujadeta més d'això,
però tothom calla, eh?
Perquè quan la cosa comença a pujar,
i ara se senten ja els carros que estan arribant.
Nosaltres ens hem parat un moment aquí a la carretera,
tinc aquí al davant tots els carros,
que això és una preciositat.
S'hauria de veure,
però sí que la ràdio no es pot veure.
Si fos la televisió, es veuria,
però aquí vénen els carros,
se sent una mica el ciroll del carros.
Sí, sí, sí que el sentim.
Sentiu-ne, eh?
I tant que ho sentim.
campanetes, eh?
Sí, sí.
I és molt maco, això, és molt bonic, eh?
Bueno, jo...
Sí, el tenim en una altra línia telefònica, l'alcalde, em penso.
Ah, el té aquí.
Digui'm una cosa.
Doctor Pujol, l'arcabisbe de Tarragona,
no pujarà el carro?
Vostè creu que aguantarà caminant?
Jo vull arribar caminant, eh?
Mira, ara està passant el carro,
el primer carro està passant al nostre costat.
Sí que sentim, sí que sentim.
I tant que el sentim.
És això.
Ara em passa el segon,
el tercer, el quart,
el cinquè, el sisè,
i el septè, el vuitè.
Aquí estan els vuit carros, eh?
Van molt bé els del carros,
se'ls veu molt contents, molt feliços.
Home, molt tranquils.
Però també nosaltres estem feliços i contents aquí caminant, eh?
Molt bé.
Molt bé.
Doncs...
Què passa, el senyor alcalde?
Molt bé, senyor Arcavisme, moltíssimes gràcies.
Bueno, i gràcies a una salut a tots els que ens escolten, eh?
Gràcies.
I els ho comano a tots els que estan malalts, eh?
Bon arribar d'aquí a Tarragona amb l'aigua de Sant Magí.
Adéu-siau, bon dia.
Josep Félix Ballesteros, alcalde de Tarragona, bon dia.
Em penso que sí que el tenim.
Bon dia?
Sí? Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Ara us ho dic.
Hola, alcalde, és que entre les campanetes, com deia l'arcabisbe dels...
Ai, sentim els cavalls, eh?
Esperi, alcalde.
Sí, sí, sí.
Estan just passant a un metre de nosaltres, que hem fet un alt per no perdre la cobertura
aquí en el camí, ja portem 21-22 quilòmetres de camí, que és aquest 9,7 km a la matinada.
Ho sentim ara? Mira, mira, mira, se sent perfectament.
Sí, sí, sí. Ara acaba de passar l'últim, justament.
Ara ja estan passant totes les furgonetes de suport, de protecció civil, els moscos d'esquadra, en fi.
Sí. Alcalde, vostè com l'arcabisbe no ha pujat el carro, va caminant des d'aquest matí?
No, no, no, no. Tant el senyor arcabisbe com jo hem fet tot el camí i, a més, l'acabarem
a Sant Escreu sense pujar el carro ni els cotxes. Això s'ha de fer així i, a més, és
molt bonic fer aquest esforç. És molt bonic per Sant Magí, per tots plegats, per l'entitat
i per la ciutat, que, en definitiva, tots aquells que no ho han pogut viure, doncs ho poden
viure en diferit i de manera simbòlica també és vostra, que també és molt important.
És la primera vegada que participa en la baixada de l'aigua?
No, no, no, ja fa més de deu anys.
Ja de manera sistemàtica. Per tant, coneix...
L'any passat, com que estava acabat d'operar del jonell, vaig haver de pujar
en un carro i no vaig poder fer-ho caminant, però, a fi, ja fa deu anys.
Per tant, coneix perfectament la seqüència, que arribaran a Sant Escreus a dinar,
a Brafim a dormir, no? Cada any es repeteix l'itinerari.
El més important de l'arribada a Sant Escreus, a part de l'ombra i el dinar, és que allà
hi ha un riarol que hi ha a l'aigua fresqueta i podem posar els peus en remull,
cosa que és molt d'agrair.
Quin és l'ambient que es viu en aquesta baixada? Perquè, clar, és el que ara ho comentàvem
amb el senyor Arca Bisba, la part més folclòrica que nosaltres quan arriben a l'aigua
i als portants i els veiem aquí a Tarragona.
Però, clar, el camí és molt llarg, són un parell de dies, allò amb una convivència
molt estreta amb tota la gent que hi pren part, no?
Molt, molt estreta i, de fet, a la nit, fins a altres hores de la matinada,
sota un cel estelat impressionant, que valia la pena només per això,
vam celebrar la missa, vam estar sopant, vam agrair a l'alcalde de Puntius
i la gent que ens rep per tot el camí amb un sopar a l'aire lliure
i, sobretot, havien un enviant, això, de germanor, d'intercanvi,
allà tots els portants dels carros fins als que cuiden els cavalls,
la gent de l'empresa d'aigües, protecció civil, tots érem una pinya
i, en definitiva, es tractava de passar-s'ho bé, de fer tarragonisme
i d'honorar-se amb així, per suposat.
Per ser alcalde, l'alcalde de Puntius els ha portat avui la barreja,
com cada any?
Efectivament, això va molt bé per l'esperit,
és una barreja feta de nís, hola?
Sí, sí, sí, el sentim perfectament.
Feta de nís i de birranci, boníssima, que desperta l'esperit,
després hi ha cafè també, i una coca boníssima, acabada de fer,
amb una xocolata d'aquestes fortes que dona energia per la resta del camí fins a crou.
Falta energia, molta falta farà perquè entre el camí i l'asfalt és molt més dur
que el que és un camí de terra, no hi ha dubte.
I amb la calor, perquè avui ja sap vostè que estem sota una onada de calor molt severa,
per tant, les temperatures seran molt altes,
i em penso que se'ls acabarà el bosquet d'aquí, no res, i entraran ja en un camí.
Ara d'aquí a molts pocs metres o algun quilòmetre ja se'ns acaba el bosc
i, per tant, entrarem en plena calor, així és que ajudeu-nos en comanança també a Sant Magí
perquè ens ajudi a fer el camí tots plegats,
perquè l'aigua demà arribi en bones condicions
i, sobretot, que ho puguem disfrutar, tant els pares, les mares, la canalla, la gent gran
i, com ha dit el senyor arquebisbe, també els malalts que no ens poden seguir en directe
que ens puguin seguir a través de les dones.
I que, naturalment, rebran la seva ampolleta d'aigua de Sant Magí
als hospitals com és tradicional.
No volem que es quedin enrere, sobretot tenint en compte
que són dels que caminen i no van en carro.
Alcalde, moltíssimes gràcies per atendre la trucada en directe del matí de Tarragona Ràdio
i bon camí, bon camí amb l'aigua de Sant Magí de la Brufeganya.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres i a totes les reunions.
Adeu-siau.
Doncs ja ho han sentit, connexió en directe en el camí.
Ara, els portants de l'aigua, havien passat ja Santa Perpètua de Gallà,
Carol, camí del pont d'Armentera i a dinar a Santes Creus, a dormir a Brafim.
Ara són 3.15 del migdia i dos minuts.