logo

Arxiu/ARXIU 2009/ENTREVISTES 2009/


Transcribed podcasts: 1096
Time transcribed: 14d 22h 12m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts,
passem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara us ho dèiem en el sumari,
que volem repassar avui l'actualitat política
en aquest inici de nou curs
amb el portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana,
Sergi de los Ríos.
De fet, així tancarem un cicle d'entrevistes
que hem anat fent al llarg de les últimes setmanes
amb els representants dels diferents grups polítics
que tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona.
Sergi de los Ríos, bon dia.
Hola, bon dia.
L'inici del curs polític ve marcat bàsicament per dues qüestions.
Una, de caire econòmic, l'impacte de la crisi econòmica,
és evident, però també una altra des del punt de vista nacional
i que és notícia en els últims dies arran de la consulta
sobre l'autodeterminació celebrada diumenge passat a Arenys de Munt.
En aquest sentit, abans i sobretot després
de la celebració d'aquest referèndum a Arenys,
Esquerra Republicana, com a formació política,
ha decidit promoure tota una sèrie d'iniciatives
allà en els ajuntaments o on té representació política.
Quina serà la posició del grup municipal d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona sobre aquest tipus de consultes?
Doncs la posició del grup municipal d'Esquerra serà molt clara,
molt clara en el sentit que crec que el diumenge 13 de setembre
el poble d'Arenys de Munt ens va donar una lliçó de democràcia a tot el país
i crec que això no pot passar a pas desapercebut.
De fet, va ser una lliçó de democràcia on es va plantejar
d'una manera oberta, tranquil·la, democràtica,
si els ciutadans de Arenys de Munt estaven a favor
que Catalunya tingui un estat propi i, per tant, sigui independent dins de la Unió Europea.
I es va desenvolupar tota una jornada electoral
molt rigorosa i molt seriosa.
De fet, abans d'ahir estava parlant amb el portaveu del grup d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament d'Arenys de Munt
i m'explicava que el fàcil va ser aprovar la moció
i el difícil va ser fer tot el muntatge d'aquestes eleccions
o d'aquest referèndum d'una manera sobretot molt seriosa i molt rigorosa.
I, de fet, aquest va ser el gran èxit del que va succeir a Arenys de Munt.
L'èxit va ser la participació.
Evidentment, el resultat com a independentista, doncs, més que em satisfà.
Senzillament, doncs, notes una certa eufòria, no?, quan veus allò.
Però, sobretot, va ser que el poble d'Arenys de Munt va anar a votar
independentment de les edats, gent gran, gent jove, homes, dones,
població immigrada també va poder votar.
Era una de les primeres vegades que podia votar.
I, sobretot, que la gent deia
no veig cap diferència en qualsevol altra votació.
És a dir, s'havia organitzat molt bé.
En aquest sentit, el partit hem pres una decisió a nivell nacional.
La vam prendre amb el Consell de Soso Municipal,
que es va fer abans d'ahir, al qual jo vaig assistir.
I demà es fa una assemblea de tots els regidors d'Esquerra Republicana,
els 1.800 regidors que Esquerra Republicana té arreu del país.
i tirarem endavant unes mocions,
la qual presentarem al grup municipal d'Esquerra Republicana en el proper ple,
que és dintre la setmana que ve, no l'altre,
on posadarem a consideració del Consistori de Tarragona
la possibilitat que, si existeix un suficient consens social i polític,
i existeix una iniciativa que ve de l'àmbit de la societat civil
d'organitzar un referèndum per la independència a la ciutat de Tarragona,
es tiri endavant.
I aquest serà un debat que, gràcies a una moció que presentarem a Esquerra Republicana,
tenim de termini fins dilluns per presentar-la,
per tant, per ser debatuda el dilluns dia 26, si no vaig...
28.
O 28, perdó, 28 de setembre, el dilluns 28,
que és el dia que hi haurà plenari,
tindrem oportunitat a Tarragona de portar aquest debat
que crec que és molt saludable i molt democràtic.
I aquest debat o aquesta moció que presentaran el dia 28
creu que té possibilitats de ser aprovada,
tenint en compte que tenim els casos d'altres ajuntaments
on han votat clarament a favor d'aquestes mocions
Convergència, Unió i Esquerra Republicana,
però no és el cas del Partit dels Socialistes.
Vostès aquí, Esquerra Republicana,
governen amb el seu soci, és el Partit dels Socialistes.
Quines possibilitats creuen que té de tirar endavant o no la moció?
Davant d'una moció d'aquest estil, és menor.
Si som o no socis del Partit Socialista a nivell de l'Ajuntament
o si estem els dos a l'oposició.
El Partit Socialista té la seva ideologia
i té els seus objectius polítics
i Esquerra Republicana té els seus,
Convergència i Unió té els seus
i el PP en té els seus,
referint-me als quatre grups municipals de l'Ajuntament.
Evidentment, jo el que sí sé segur
és que Esquerra Republicana la presentarem
i els dos regidors d'Esquerra Republicana la votarem a favor.
A partir d'aquí, jo crec que la pregunta
se'ls ha de fer a la resta de grups municipals.
El que estem veient per part del comportament
de Convergència i Unió davant d'aquesta moció
és que en alguns ajuntaments,
per exemple, en el cas de Berga abans d'ahir,
doncs el van votar a favor,
però en el cas mateix d'Arenys damunt
també va ser així,
però en certa manera Convergència ha dit
que donarà suport però que ells no impulsaran
tot aquest procés.
Per tant, estan en una posició una mica més tèbia
davant d'aquesta possibilitat.
Ara bé, jo crec que, vaja,
els convido a Convergència i Unió
a que votin favorablement aquesta iniciativa,
que és una iniciativa absolutament
d'exercici democràtic.
Al marge del debat polític
que pugui haver-hi al ple de l'Ajuntament,
Esquerra Republicana ja s'ha mogut
i ha entrat en contacte
amb possibles entitats civils
de la ciutat que podrien ser,
en el cas que s'aprovés la moció,
podrien convocar aquesta consulta popular?
Nosaltres, amb aquesta moció,
crec que hi ha una cosa molt important,
que és que impulsarem o tirarem endavant,
i és el redactat mateix de la moció
que presentarem,
diem que sempre,
és a dir, s'ha d'organitzar un referèndum
sobre la independència a Tarragona
en tant en quant hi hagi consens social
i polític dels grups municipals
representats a l'Ajuntament.
Per què això?
Perquè, en definitiva,
l'Ajuntament t'agradi o no t'agradi,
és a dir, la composició,
t'agradi o no t'agradi,
a mi m'agradaria que Esquerra Republicana
en comptes de tenir dos regidors
en tinguessin vuit, nou o deu,
això és el que a mi m'agradaria,
però això és la democràcia,
és la representació democràtica
de la ciutat de Tarragona.
I, per tant,
l'opinió del ple de l'Ajuntament de Tarragona,
que és la màxima institució democràtica
de la nostra ciutat,
no s'ha de passar per alt.
I, per tant, el que no farem
serà tirar endavant
un referèndum sobre la independència a Tarragona
el qual el ple de l'Ajuntament no ha guanyat.
És a dir, no tirarem això,
perquè aleshores el que estaríem fent,
si nosaltres el que estem dient
és que això és un exercici de democràcia,
no tindríem en compte
la màxima autoritat democràtica
que és l'Ajuntament i el seu ple.
Per tant, consens social, sí,
i, independentment del resultat
que hi hagi a l'Ajuntament
amb aquesta votació d'aquesta moció que presentarem,
sí que entrarem en contacte amb moltes entitats,
perquè les coses s'han de treballar a molt termini,
i ara hi ha aquesta aritmètica,
l'Ajuntament,
a partir del 2011 pot haver-hi una altra
que potser afavoreixi,
per tant, no ens quedem només
amb el curt termini d'aquesta moció
del dilluns 28,
en certa manera el que volem és encetar
aquesta via,
però sí que no tirem endavant
referèndums en aquells municipis,
i en el cas de Tarragona,
on no tingués el vot favorable
del ple de l'Ajuntament,
perquè aleshores estaríem,
si és el màxim òrgan democràtic de la ciutat,
estaríem en contra d'una decisió
del màxim òrgan democràtic,
quan volem fer un exercici de democràcia
que és un referèndum.
Per tant, el que volem evitar
són referèndums on no compten
amb el suport de l'Ajuntament,
i en certa manera ja deixen de ser seriosos,
ja deixen de ser rigorosos,
allò que dèiem d'Arenys de Munt,
que va ser la gran força
que va tenir l'Arenys de Munt,
en certa manera el que no donarem suport
serà anar a consultes populars
que per entendre'ns es facin
amb una caixa de sabates
al mig de la plaça de la Font.
Per entendre'ns,
això no és un referèndum
per la independència,
i aquí a Esquerra Republicana
no hi jugarem,
sí que hi jugarem
a fer-ho d'una manera seriosa i rigorosa.
Queda clar la posició
d'Esquerra Republicana
i veurem el debat que això origina
tenint en compte la celebració
del pròxim plenari municipal
el dilluns 28 de setembre.
Més enllà d'aquesta qüestió
que marca en bona part
l'inici del curs polític
a nivell general de Catalunya,
a nivell de Tarragona,
com encara Esquerra Republicana
aquest nou curs?
Hem superat ja l'equador
del mandat municipal,
estem, per dir-ho d'alguna manera,
obrint el tercer any del mandat,
en fi, quin examen fa fins ara,
quina avaluació fa del que s'ha fet
i com encara aquest nou curs 2009-2010?
La valoració és positiva,
és positiva i quan dic positiva
no vull dir que tot el que haguem fet
des del govern és perfecte,
de nota 10 i que siguem invencibles
i perfectes.
Hi ha moltes coses que també
que hem fet molt bé,
però hi ha coses que potser
no l'hem acabat d'encertar.
I per tant jo crec que d'entrada,
quan es fa una valoració així genèrica,
la valoració d'Esquerra Republicana
és aquesta.
Han anat molt bé determinades coses,
altres no han anat tan bé
o no amb el suficient ritme
que haguéssim desitjat.
Què és el que estem més,
diguéssim, més contents,
més satisfets de com van les coses?
Que aquells grans projectes de ciutat,
estratègics per a la ciutat,
que a més a més estem pilotant
des de Conselleries d'Esquerra Republicana,
estan tirant endavant.
I estic parlant d'aquests famosos
projectes de llarg termini
que moltes vegades els resultats,
un comença a treballar l'any 0
i els resultats es veuen fins a l'any 6.
I jo crec que aquest estiu, per exemple,
hem tingut mostres molt clares.
Per exemple, el mes d'agost,
que és de vacances,
però vam treballar.
La signatura del conveni
entre l'Ajuntament de Tarragona
i l'Incasol
per tirar endavant
tot l'eix urbanístic
del parc tecnològic.
Importantíssim, clau.
I experts en urbanisme
d'aquí, del camp de Tarragona,
no fa masses dies,
em deien
que potser la gent no valora prou
el que aquesta assignatura
d'aquest conveni urbanístic
que heu fet amb l'Incasol
és el que pot implicar
d'acceleració
del projecte de parc tecnològic
a Tarragona.
Potser no es valora prou,
potser es valorarà d'entre d'uns anys.
Doncs bé,
allò es va fer a l'agost
de l'any 2009
i això és important.
L'anella verda.
Fins i tot vam tenir molts debats
a l'Ajuntament
on alguns grups de l'oposició,
en concret Convergència i Unió,
cridava el mal temps
i deia que no tindríem
fons europeus
per finançar aquest projecte,
que anaven massa confiats,
que no ens tindrien en compte.
doncs bé,
ho sento,
teníem raó nosaltres,
no ells,
que cridaven el mal temps.
Hem tingut ja
el vistiplau del govern
de la Generalitat
amb el finançament
de la meitat
del projecte
de la primera fase
d'Anella Verda.
En concret,
del Fons FEDER,
pràcticament
un import global
de 900.000 euros,
és a dir,
quasi un milió d'euros
per tirar endavant
la primera fase
d'Anella Verda.
D'aquest milió,
la meitat
la paga Europa,
l'altra meitat
la paguem des de l'Ajuntament.
Tira endavant.
I per tant,
estem amb molt
el projecte
de nou model turístic,
el tirar,
per exemple,
jo crec que també
s'ha notat un impuls
important
des de l'àrea
de la Rosa Rossella
a divulgar
la candidatura
de Tarragona
a la Capital Cultural
Europea 2016.
Per exemple,
la pròpia nit 10
de TV3
va ser molt important.
Tot el tema turístic
s'està treballant molt.
Revistes
de molt de prestigi
des del punt de vista turístic
com descobrir Catalunya.
Precisament aquest número
d'aquest mes de setembre
parla molt de Tarragona
quan mai havia parlat
de Tarragona.
Per tant,
jo crec que aquestes coses
de llarg termini
estan avançant
i molt.
I per tant,
això em fa
especialment satisfet.
Satisfet,
però també
amb un punt
de preocupació.
Que és que
com són projectes
de llarg termini,
a vegades veig
que la població
no ho valora prou.
No ho valora
o potser
tots plegats
no li sabem donar
la importància que té.
i potser la descobrirem
dintre de molts anys.
I crec que aquí està
el meu repte.
El meu repte
i el del meu partit.
Que és
que explicar
que tots aquests
projectes
de llarg termini
que és on estem
abocant
bona part
dels nostres esforços,
això és fonamental.
I que també
han d'anar
acompanyats
d'aspectes
de solucions
petites
del llar,
de l'immediat.
Però que això
és també
molt important
i a vegades
no s'ha valut prou
en aquesta ciutat.
I potser
per haver pensat
massa en el curt termini
i no en el llarg termini
tenim
tants projectes
d'aquest llarg
que vas encara
com els tenim.
Doncs parlem
d'alguns
d'aquests projectes.
He fet
d'alguns
els ha citat,
però per exemple
un que no ha citat,
el projecte
del mercat central,
la remodelació,
després de tots els canvis
que ja vam explicar
a principis
d'aquest any 2009
i tot com ha evolucionat
durant la primavera.
Ara que ha passat l'estiu
i obrim
d'alguna manera
l'últim trimestre
del 2009,
com tenim
el projecte?
Sí, jo precisament
quan vaig anunciar
la decisió
de canviar el projecte
que va ser
en una primera fase
al mes de gener
quan es va explicar
davant de l'opinió pública
que el projecte
antic
en quatre plantes
d'aparcament
pel cost,
pel temps de duració
de les obres
i pel propi rendiment
econòmic
de l'aparcament
que anava sota
era absolutament inviable
i l'havíem de canviar
i després
ja vam explicar
al mes de març
que finalment
ens quedàvem
reduïvem el projecte
amb un canvi
de model constructiu
i reduïvem
el pàrquing
a la meitat
és a dir,
en comptes
de quatre plantes
d'aparcament
en fèiem dues
d'aparcament.
En aquell moment
al mes de març
jo vaig dir
que les obres
s'iniciarien
a finals d'enguany
de 2009
o com a molt tardar
a principis
al gener
del 2010.
Estem treballant
en aquest calendari
estem treballant
estem arribant
i per tant
ara ja
quan estem
al mes de setembre
que estem
doncs falten
això
quatre mesos
pel desembre
jo crec
que ja tenim
bona part
de la fenya
feta
i podrem
donar compliment
amb aquest primer termini
que ens havíem fixat.
Per tant,
jo en aquest sentit
tot i que
aquest setembre,
octubre i novembre
internament
haurem de treballar
i molt
per complir tot això
però per exemple
que em tranquil·litza
doncs que per exemple
ja ha sortit
de concurs
l'obra
de la desviació
dels serveis
és a dir
la primera fase
que s'ha de fer
d'obra
del mercat
és
les clavegueres
el gas
la llum
la fibra òptica
la telefonia
que passa
que en aquests moments
estan passant
aquests serveis
passen per allà
on es farà
l'obra del mercat
evidentment
s'han de desviar
doncs
per exemple
el concurs
d'aquesta obra
ja ha sortit
de fet vam obrir
les pliques
aquesta setmana
per tant
ja diguéssim
ja no estic parlant
d'unes
dates
abstractes
i això
aleshores es farà
les pròximes setmanes
no
això ara
s'ha obert
pliques
s'ha de
reunir
la mesa
la mesa
de contractació
que determini
quina empresa
constructora
realitzarà
realitzarà
això
per exemple
i el que volem
és
en paral·lel
amb aquesta obra
de desviació
de serveis
que és la primera fase
de les obres
també
puguem fer
tot l'apartat
arqueològic
que queda
de tota
la gran
excavació
arqueològica
per tant
hem d'entrar
en desmuntatges
etcètera
que es farà
en el mateix temps
i que també
hem de treure concurs
per a veure
quina empresa
d'arqueologia
doncs
ho realitza
que també
ja estem
en la fase
de fer-ho públic
etcètera
per tant
quan ja estàs
en aquest nivell
ja
d'haver tirat
concursos públics
i d'haver fet això
doncs ja estàs
ja veus
que arribes
fins i tot
crec que pot succeir
pot succeir
doncs que
que la primera
quinzena
de desembre
estiguem ja
en condicions
d'iniciar les obres
però aleshores
també
haurem d'entrar
amb un diàleg
amb els botiguers
perquè tampoc
el que volem nosaltres
és començar
just les obres
quan comença
la campanya
de Nadal
per tant
molt probable
passaria
que si no hi hagués
la campanya
de Nadal
al desembre
ja poguessin
ja començar
tal com havia dit
i si no
doncs
acabar-nos d'esperar
per entendre'ns
el 7 de gener
o el 8 de gener
que és quan acaba
la campanya
de Nadal
i poder
ja tirar endavant
tenim després
en matèria de turisme
ha citat el pla
de competitivitat
turística
que s'ha de començar
a aplicar
de fet ja s'ha començat a aplicar
hi ha algun efecte pràctic
del pla
que puguem veure
els ciutadans
o encara no?
No, no
el pla encara no
l'hem començat a aplicar
de fet
l'assignatura del pla
entre totes les administracions
serà aquest mes d'octubre
estem intentant
fem la nit del turisme
a principi
la primera quinzena
d'octubre
estem intentant
que la mateixa nit del turisme
que és una gala
diguéssim manual
que es fa
en guany la farem
al Teatre Metropol
sigui l'escenari
on s'realitzarà
l'assignatura
del pla de competitivitat
el que sí hem fet
ha sigut
aquest estiu
ha sigut ja
la constitució formal
del Consorci Tarracor Romana
que ens uneix
a Tarragona
a Altafulla
a Roda de Barà
a Constantí
en definitiva
era una
una feina prèvia
a l'assignatura
del pla
jo sé que tot això
mareja una mica
no?
i diu la gent
quantes reunions
i quantes decisions
i quants tràmits administratius
hi ha al darrere
de totes aquestes coses
però
és que
és que s'ha de fer així
és inevitable
és inevitable
i a mi ja m'agradaria
que dius
però el que jo
sí que puc assegurar
és que amb tots
aquests projectes
no hi ha temps morts
no estan a 20 temps morts
senzillament
el que estem fent
és
anar fent
tota la tramitació administrativa
està molt a sobre
perquè no es perdi
un dia
és a dir
la pròpia tramitació administrativa
ja són prou llargues
i complexes
com perquè a sobre
perdem temps
és a dir
hi hagi espais morts
i el que estem reduint
són precisament
aquests espais morts
i mentre s'han en turisme
ara que s'està acabant l'estiu
quines edades tenen
el patronat municipal
de com ha anat
exacte
hem notat la crisi o no?
i tant que l'hem notat
s'ha notat a tot arreu
això ja
jo crec que quan ja fèiem
quan parlàvem de previsions
recordo
amb aquesta mateixa taula
parlant de previsions
ja ho dèiem
compte
que és un any
complicadíssim
a veure
en quant a
pernoctacions
per tant
gent que ha vingut
als hotels
de Tarragona
a dormir
aquí hi ha hagut
un descens
un descens
que
que
més o menys
va amb la mitjana
de la resta
de la costa d'Aurada
hem tingut moments
potser el juliol
millor que l'agost
però ara
per exemple
hem tingut
un excel·lent cap de setmana
de l'11 de setembre
a la nostra ciutat
un excel·lent cap de setmana
que per cert vull dir
que
per exemple
una de les coses
que hem canviat
un dia
com l'11 de setembre
o l'1 de maig
que també va ser un pont
a Tarragona
els monuments
estaven tancats
estaven tancats
és a dir
una família
venia
a passar
perquè a més a més
coincidien ponts
tots dos casos
o bé
més que ponts
en caps de setmana
llars de tres dies
doncs
doncs
estaven tancats
imagineu-vos
una família
que hagués vingut
a aquest pont
de l'11
perdó
aquest cap de setmana llarg
de l'11 de setembre
a la nostra ciutat
arriba el dijous
al vespre
i es posa
a les 9 del matí
de divendres
a començar a visitar
i s'hagués trobat
a l'amfiteatre tancat
el cirr tancat
etc
bé això ho han canviat
l'1 de maig
es va obrir
i
l'11 de setembre
també s'ha obert
jo crec que és
començar a canviar
aquesta mentalitat
Tarragona no tenia
mentalitat
de ciutat
turística
i
del nostre turisme
no estem parlant
d'un turisme
de sol i platja
un turisme massiu
estem parlant
d'un turisme cultural
familiar
etc
i les adesons
que tenen a dia d'avui
això que
aleshores
les prenotacions
han anat com he dit
però en canvi
les visites
al mes de juliol
van incrementar
d'una manera espectacular
les visites
i això
com ho
com ho mesurem
per al nombre
de consultes
que
atenem
en els punts
d'informació turística
de Tarragona
veiem
i sobretot
també veiem
les procedències
i la gran importància
que ha agafat
per Tarragona
i el conjunt
de Costa Daurada
al mercat francès
aquest estiu
aquest estiu
i fins i tot
per exemple
en dades
de la Setmana Santa
que és en certa manera
quan comença
una mica la temporada
Tarragona va triplicar
el nombre
de turisme
francès
respecte
a altres
Setmanes Santa
doncs bé
això s'ha anat mantenint
potser no triplicant
però sí que ha augmentat
de maneres significatives
molt bé
el juliol
en quant a visites
no també l'agost
l'agost
vam estar
igual
o fins i tot
un pèl per sota
de l'any 2008
però en canvi
aquest cap de setmana
de setembre
dic aquest cap de setmana
a llarg de setembre
perquè és
les dades més recents
que tenim
encara estem
encara ha d'acabar
al setembre
han anat molt bé
tornem a repuntar
en quant a visites
i les mostres d'això
doncs parles
amb restauradors
de la part alta
mateix
sense anar més enllà
i no els hi ha anat malament
aquest estiu
no els hi ha anat malament
o potser
estaven preparats
que els hi anés tan malament
que després han vist
que Déu-n'hi-do
el que s'ha mantingut
i això és gràcies
a les visites
i això ha sigut
gràcies a les visites
acabem ja
Palau de Congressos
com estan les coses
perquè des d'aquest punt de vista
també té un impacte important
el context de crisi econòmica
saber si funcionen o no funcionen
si tenim més congressos
si les previsions de futur
són positives o negatives
a dia d'avui
com veu la...
tenint en compte
que a més per exemple
aquesta setmana
s'està fent un congrés
prou important
amb 800 persones
relacionades amb el món
de la medicina
de la neurocirurgia
exacte
exacte
és importantíssim
vas veient
tota la zona
de la Rambla
de centre
que van amb les acreditacions
del Congrés
penjades al coll
i tot això
són gent
que estan ocupant
tots els hotels
de Tarragona
estan anant a restaurants
estan entrant
a les botigues
també
per tant
l'impacte econòmic
és molt gran
nosaltres vam fer
una roda de premsa
el mes d'agost
precisament
on fèiem una mica
d'anàlisi
o de balanç
del que havia significat
els congressos
a la primera meitat
d'enguany
i quina era la previsió
per la segona meitat
en aquest sentit
les xifres
estaven al voltant
d'uns 14-15 congressos
enguany
i quan dic congrés
som més d'un dia
és a dir
hi ha congressos
hi ha jornades
hi ha activitat
i per tant
les xifres d'ocupació
del Palau de Congressos
estàvem satisfets
de com estaven anant
donada
les circumstàncies
econòmiques
és a dir
en certa manera
estàvem mantenint
el llistó
altíssim
quan et compares
amb altres
palaus de congressos
d'altres ciutats
per exemple
del nord
de l'estat espanyol
que en aquests moments
doncs
les seves mitjanes
són 4-5 congressos
a l'any
nosaltres estem a 14
per tant
també
comparem-nos
per veure
com estan uns
i com estem nosaltres
jo crec que
el posicionament
del Palau de Congressos
s'està consolidant
i sobretot
en un moment difícil
on obriran
palaus de congressos
doncs aquí
al propi camp de Tarragona
molt a prop d'aquí
per exemple
el del Port Aventura
sense anar més lluny
i per tant
en aquest sentit
congressos
convencions
s'està treballant molt
l'any 2010
i 2011
perquè molts congressos
es lliguen dos anys abans
i en aquest sentit
jo crec que
s'està fent
una bona feina
en quant a congressos
i jornades
i per tant
en una ocupació
però tot i així
crec que també
l'aposta
de veure
el Palau de Congressos
com un centre
on es desenvolupi
activitat cultural
per exemple
exposicions
crec que ha estat
un encert
de Carles
a treure-li
més suc
al Palau de Congressos
i les escales
començaran
l'obra
ara
al mes d'octubre
es va fer
l'aprovació inicial
del projecte
a l'agost
ha de passar
un mes
d'exposició pública
aprovació definitiva
allò que dèiem
de les tramitacions
administratives
i inici d'obra
ara sí
un Palau de Congressos
que per cert
ara fa 10 anys
i ho celebrarem
i ho celebrarem
farem un monogràfic
ja en tindreu notícies
farem un espai
o una entrevista
o un programa
fins i tot monogràfic
dedicat al Palau de Congressos
coincidint amb el seu
desè aniversari
així acabem
aquesta entrevista
amb Sergi de los Rios
portaveu del grup municipal
d'Esquerra
a l'Ajuntament de Tarragona
i tinent d'alcalde
de promoció econòmica
i exterior
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins a la propietat
gràcies a Valtros
bon dia