És un quart d'una del migdia, quatre minuts i mig.
La Setmana Santa Tarragonina origina la publicació dels opuscles,
de cadascuna de les confreries, llibres d'història,
llibres que intenten recuperar aspectes diferents de cadascun dels moments
i de la història de la Setmana Santa de Tarragona.
Però també generen llibres que són capaços d'equilibrar,
d'una banda, l'emoció, el sentiment i una visió estètica realment extraordinària
de la Setmana Santa, des de la imatge però també des de la paraula.
I és el cas d'aquest llibre que tenim avui aquí al matí de Tarragona Ràdio,
pas a pas, combina els poemes, sonets de l'escriptora Gòria Ganga
amb les fotografies de Pere Amanós Gòria. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
És un llibre de Silva Editorial i volem posar èmfasi
perquè realment és un llibre molt ben editat, molt ben presentat.
D'entrada, la Gòria ens ho ha portat, l'hem agafat i dit
quin llibre més bonic perquè hi ha la portada i la contraportada.
però clar, a la que comences a obrir les pàgines
i veus d'una banda els sonets, perquè tots són sonets,
les fotografies i sobretot aquesta manera d'estructurar-ho,
pas a pas, pas a pas vas endinsant en la Setmana Santa Tarragonina, no?
Sí, clar, seguim el que és la processó del divendres sant
per entendre'ns d'alguna manera.
A veure, el llibre ha quedat, ja ho has vist tu,
és una preciositat de llibre que a l'editorial l'hem felicitat,
un de vegades perquè ha quedat molt maco,
i aleshores la idea, el projecte era de fotografia,
combinar fotografia de tota la processó de Tarragona amb poesia.
No n'hi havia cap amb poesia, jo crec que era un buit,
i que segons va dir el dia de la presentació,
el president del gremi de la Setmana Santa Tarragonina
va dir que estava buit i que amb aquest llibre s'ha omplert aquest buit
que hi havia de poesia, no?
Aleshores s'ha fet aquest llibre,
muntant, evidentment,
seguint tota la processó del divendres,
excepció, evidentment, la d'ahir, del Domingo de Rams,
que encara que no surt el divendres és un altre pas nostre,
o misteri,
i el començament, perquè jo li vaig voler posar,
bueno, no és un pas, però sí la creu,
en el que comença...
És un símbol, realment, del que és el...
Clar, per mi és la creu de guia,
la que segueix tot, no?
Tota la passió de Jesús,
doncs, en el primer és una creu
i li faig el poema de Passa la creu,
i a darrere tot pel mateix ordre
que es fa la processó del divendres.
Clar, la seqüència és la seqüència ritual
de la pròpia processó.
Home, desperta la curiositat
de quan plantegeu fer aquest treball,
fem primer les fotos, fem els poemes,
en funció de les fotos creem uns poemes,
perquè, clar, un sonet no es fa d'avui per demà.
Fer un sonet que tens, doncs,
les paraules han de primir les emocions,
però si un es planteja fer una creació literària
des del punt de vista tècnic correctament,
això no es fa d'un dia per l'altre.
No.
Vaja, jo això de fer sonets
trobo que és molt complexe.
No, home, a veure, quan ho saps...
S'ha de saber, clar, com tot en aquesta vida.
Clar, ho has d'estudiar, no?,
i practicar-ho,
però, evidentment, no és fàcil,
perquè, a veure, t'explico,
jo em puc emocionar en el moment que passa el misteri, no?
I em pot emocionar tot el misteri,
com hi ha poemes que sí porta el títol de tot el misteri,
hi ha poemes que no,
perquè el que m'ha emocionat d'aquell misteri
és una llàgrima,
una olor,
una espelma,
jo què sé.
No ho sé mai.
I aquí hi ha un que és el gran regal,
no hi ha cap misteri que es digui el gran regal.
Exactament, exactament.
Vull dir, aleshores,
no sé cada pas el que m'emociona,
no ho sé.
En el moment que jo el veig passar,
doncs, en aquell moment,
sí que tinc vibracions, no?,
i aleshores escolto el meu interior
per poder desenvolupar aquest poema.
En principi,
és evident que jo l'escric tal com el penso
i ja està.
Però a partir d'aquí,
quan jo el vull vestir mon sonet,
aquí és quan comença la feina dura,
pura i dura aquesta, no?
Clar, perquè jo estic llegint alguna així per sobre
i veig que a banda de la bellesa
que té el propi sonet
i l'expressió dels sentiments
ve a ser també una descripció detallada
d'allò que s'explica
i de la pròpia fotografia.
En el sentit que estan agafades,
és a dir, aquí, al descendiment,
estàs fent referència als plos,
i aquí la fotografia,
veiem la Magdalena amb els peus de Jesucrist.
És a dir, que tot es complementa,
està tot molt ben imbrincat, no?
Clar, però aquí,
aquí perquè em donava...
O sigui, a mi em va emocionar...
Ho he agafat a l'Axara, això, eh?
Sí, sí, no, no.
A mi em va emocionar tot el misteri en si,
no?, del descendiment,
i aleshores sí que hi haig de fer referència a tot.
Però, per exemple, la Pietà,
i tot i que és a la meva confradia,
doncs no em va emocionar tot el misteri,
sinó em va emocionar una part.
Doncs aleshores l'hi he escrit amb allò.
Després, el Pere Manos i jo,
hem combinat les fotografies que ell crea,
a més a dir,
dient, si te n'adones,
veuràs que no són fotografies de persones.
O sigui, més aviat són detalls del misteri
i aleshores el poema
que jo havia pensat per aquest misteri.
No, no, realment,
i va fent també, lògicament,
una descripció del que és la seqüència
de tota la processó.
Clar, clar.
Un tal com surt el divendres sant,
que surt aquí a Tarragona,
tota la processó,
doncs seguim,
excepció del primer poema,
que se li fa la creu, no?
Ningú dubta que això és una feina,
feina,
però a veure,
ella jugava amb avantatge.
Poetesa,
i a més a més,
confrada.
Oh, i tant.
Doncs dius, home,
com a mínim,
diguem-ne que la base la tenim, eh?
Sí, a veure,
tant el fotògraf,
el Pere Manos com jo,
som dels pagesos,
i tot i que també soc de la soledat,
som de vàries,
però vull dir,
nosaltres, sí,
home, som creients,
evidentment,
i més a la Setmana Santa, no?
Som Setmana Santés tots dos,
i clar,
doncs això,
sí que ho portem un,
o sigui,
la base la portem,
però en què vaig dir que fer-ho,
perquè ell fa molts anys que fa fotografia,
i això ha sigut triat,
entrem dos mil diapositives,
i jo fa anys que escric,
i bé,
i jo crec que ara,
crec que ens haurà quedat una miqueta.
És la primera col·laboració que feu?
Sí,
conjunta sí,
sempre ha sigut individual,
les que he fet,
a part d'altres llibres en col·lectius,
d'altres escriptors,
però barresar un altre art,
com és la fotografia,
doncs sí,
és la primera,
i la veritat,
estic molt contenta,
molt,
molt.
No m'estranya.
Actualment,
tot i a Tarragona tenim un clar exemple
del seguiment
i de la importància que té la Setmana Santa
a la ciutat,
però poesia de caràcter religiós
no se'n fa gaire.
No massa,
no,
i menys matricada,
o sigui,
jo soc una amant de la mètrica,
tot i que també,
també contemplo en altres llibres meus,
doncs a la poesia lliure
i la poesia blanca,
els versos blancs,
vull dir,
m'agraden molt les estructures.
La mètrica és un repte,
a l'hora de fer un poema,
és important.
I buscar les mètriques,
aquests poemes,
com és un sonet,
que és la poesia per excel·lència,
no,
el sonet,
però a més a més,
buscar-li diferents sonets
a cada misteri,
és un treball una miqueta complicat,
però ha sigut un projecte de quatre anys
que al final s'ha dut a terme.
Pensa que aquí hi ha sonets,
els clàssics,
evidentment,
i que són italians i tal,
i aleshores aquests ja ens coneixem tots,
però és que,
a més a més,
després hi ha altres sonets
que la gent no coneixerà,
perquè aquests sonets
estan creats
en el Seminari d'Investigació Poètica de Barcelona,
a la qual pertanyo
des de fa moltíssims anys,
allà treballem,
estudiem,
i que són sonets
que han treballat
grans poetes catalans,
que estan publicats
des de fa molts anys.
És una estructura poc habitual,
perquè són creats pel CIP,
pel Seminari d'Investigació Poètica,
i aleshores els han aplicat
molts poetes catalans,
però no són habituals,
no són els clàssics sonets,
que també sonen al llibre,
però aquí n'hi ha 22
i em sembla que només n'hi ha un
que repeteix l'estructura,
són tots diferents.
Aleshores,
és aquesta la complicació.
I aquí s'afegeix,
a més a més,
a aquesta novetat literària,
que no li falta res al llibre.
Clar,
parlaves de quatre anys,
al llibre,
quan els oients
el tinguin entre les mans,
que segur que més d'una persona
que ens escolta
estarà encuriosida,
se n'adonaran
que no és una feina improvisada
ni de bon tros,
que és una feina molt seriosa,
molt ben feta,
i que jo,
pel que sí,
ha tingut una gran acollida.
Primer,
al voltant de les persones
que estan directament implicades
en la Setmana Santa,
la presentació,
la gent es va quedar
molt bocabadada.
Sí,
al mes es va omplir la sala.
En sentit comentaris
realment molt bons
d'aquell llibre.
Sí,
es va omplir la sala
i realment la taula
eren set persones
per opinar del llibre
i va ser tot positiu.
Què és el que més
et va agradar
del que van dir
del teu llibre
i del Pere?
Perquè el llibre
és d'alagòria
i del Pere, eh?
I tant,
evidentment que sí.
Passa que Pere
per temes de feina
no ha pogut venir, però...
No, no, no,
el llibre ha sigut
de tots dos,
per supost,
del Pere i meu.
Què és el que més
et va agradar?
Què és el que em va agradar?
No ho puc dir.
Bé,
doncs no ho diem.
Ara no quedarem
ni bé ni malament amb ningú.
No,
no, a veure,
és que eren moltes coses
les que ens deien positives
i, bueno,
una, per exemple...
El que més t'ha tocat el cor,
no?
El que més t'hagi agradat del llibre.
Exacte,
una de les coses
que em va dir,
per exemple,
mossèn Barberà,
que també va parlar
i va...
Doncs que un d'aquests poemes
és el musicaria
per cantar-lo a la coral
del cor de la catedral.
Home, això no m'estranya
que t'hagi agradat,
a més tenint en compte
també la trajectòria musical
que té mossèn Barberà.
És un gran afalac, eh?
I a més que jo estic
el cor amb ell, no?
I, clar,
em va arribar l'ànima, no?
Perquè estic acostumada
a cantar
de molts autors
i...
Imagines cantar un poema teu?
Jo no sé si el podré cantar
o em posaré a plorar.
Jo crec que no,
aquest seria molt difícil, eh?
Jo em sembla
que em posaré a plorar
perquè em va emocionar molt.
Aquest fet
em va trasbalaçar una mica
per bé, no?
És evident.
Però això vol dir
que mossèn Barberà
era positiu
per poder-lo...
posar-li música,
per poder posar-li música, no?
Perquè si no,
no ho decidís.
Per exemple.
És un llibre
molt i molt bonic,
de veritat.
En el tema de la distribució
el podem trobar
a qualsevol llibreria
de Tarragona,
perquè això és important,
que a vegades
ho oblidem de dir-ho
i ho sap
perquè ens troben
escolta,
aquest llibre que heu parlat?
No, no,
doncs a les llibreries,
com es deia abans,
los puntos habituales de venta.
Doncs això mateix
el poden trobar
pas a pas
a Setmana Santa
de Tarragona.
Gòria Ganga,
Pere Manós,
és una mirada poètica,
és una mirada estètica
i absolutament emocionant
de la Setmana Santa
per aquesta feina
en deus tenir altres
en cartera,
perquè jo tinc entès
que sempre estàs activa.
Doncs quan sigui el moment
esperem que tornis
a acceptar la nostra invitació.
I tant,
i moltíssimes gràcies
a tots vosaltres
per tenir aquesta deferència
amb els llibres,
sobretot de Tarragona.
Gràcies.
Ha estat un plaer.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.