Anem un altre cop amb la unitat mòbil,
amb aquest recorregut que la Yolanda García està fent
en cadira de rodes aquest matí,
el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Yolanda, on us trobeu ara mateix?
Doncs en aquest moment ens trobem exactament a la Rambla,
Cruïlla, amb el carrer Canyelles,
i t'asseguro que tinc un inventari mental del complicat
que és moure's per la ciutat de Tarragona.
Mira, si el Ferran i jo ara volguéssim fer un tomb aquí
pel mercadet, pels marxants, no podríem,
perquè hi ha una paradoxa en la sera
on estem aturats en aquest mateix moment.
A la part dreta, per accedir a la carretera, com si diguéssim,
hi ha la rampa, però a l'altra part de la vorera,
la que toca, la coca central de la Rambla,
no hi ha rampa, Ferran.
Aquest cas és de fotografia, eh?
Bé, aquest cas se repeteix durant tota la Rambla Nova,
sobretot a la banda dreta.
I això? És que, clar, és bastant il·lògic, no?
Doncs quan vols fer una cosa d'aquestes,
ja t'has de plantejar si pujar per la banda dreta
o pujar per la banda esquerra de la Rambla.
I vosaltres direu, una rampa és una rampa.
No, perdoneu, però ens acabem d'adonar
que hi ha moltes maneres de rampes,
moltes formes de fer rampes.
Algunes són purament decoratives,
perquè no serveixen per res,
d'altres tenen una certa dificultat
i d'altres diguem-ne que són correctes.
Jo no sé el criteri que es pot aplicar
des de les persones que són responsables d'això
a l'hora de fer una rampa.
Ja sigui espai públic o espai privat.
A veure, hi ha un criteri a seguir,
que és la llei d'accessibilitat,
on hi ha unes mides i uns percentatges
i, teòricament, l'administració pública
no ha de permetre uns permisos d'obres
o uns permisos d'obertura
sense que aquest criteri es compleixi.
Però, de fet, el que són establiments comercials,
no hi ha cap llei que obligui taxativament
que tinguin una rampa d'accés al seu establiment?
Depèn de l'establiment,
depèn dels pisos,
hi ha una complexitat i molts buits a la llei,
però que, a vegades, no cal aplicar la llei
sinó el sentit comú,
que, per desgràcia, no és el més comú dels sentits.
És veritat.
Al carrer Prat de la Riba
anàvem fent inventari,
el Ferran i jo i deiem
no podrem viatjar,
no podrem comprar-nos un vestit de nòvia,
no podrem entrar en aquest local,
no podrem comprar-nos un pis,
perquè durant aquest trajecte,
una part del trajecte,
la majoria d'establiments no tenien rampa
i l'esglaó d'accés
feia impossible que entréssim amb la cadira.
A veure, de fet, jo avui m'estic adonant
més coses de les que veig a diari,
perquè te tinc al costat que vas dient
mira jo, mira aquí, mira allà,
i això sembla com un...
Sembla que estiguem fent una inspecció, eh?
Sí, com un nen petit
que està descobrint tot un món
i m'ho vas dient, no?
I llavors, coses que jo ja ni m'adono,
avui m'estic tornant a adonar
perquè te tinc al costat que m'estàs dient
mira aquí, i aquí no podríem,
i això altre, no?
Clar, per exemple,
hi ha hagut un pas de vianants
que la rampa era correctíssima,
però quan havies de creuar
era una cantonada
i no tenies cap visibilitat
si venia un cotxe.
Per veure si venia un cotxe
estaves dins del pas de vianants
i el cotxe pot venir llençat
i pots tenir un problema.
I després hi ha una segona part,
per molta pràctica que tinguis,
una caiguda de la cadira,
diguem-ne que no és que sigui un fet habitual,
però tampoc és excepcional.
Alguna vegada tot ha passat
i això implica un perill.
Sí, qualsevol caiguda
pot provocar una lesió
que fa més greu la que tens.
aquest pas que has dit tu ara mateix
que tenia la sortida
de sortir pel pas dret
del pas de vianants,
però just allí teníem
un cotxe aturat
que no ens permetia...
Li han fet una foto, eh?
Ho dic pel conductor del cotxe
que sàpiga que s'ha retratat.
I bé, a vegades,
doncs, una cosa ja és la ciutat
que s'hi fa més o menys pujada
i una altra cosa
és els impediments
que et pot ficar la mateixa gent.
No sé, Ricard,
tens alguna pregunta?
Dic, perquè fixa't quina hora és
i hem d'arribar a la 11
per començar a les 11.
Doncs, home,
no te'n vull fer cap
perquè precisament
jo estic mirant el rellotge
i a mi em preocupa molt
perquè ara sou exactament
a la Rambla
a quina alçada?
Sí, mira, davant del Brasília
per entendre'ns.
Doncs, Déu-n'hi-do, no?
Teniu encara un trosset.
Ah, diu el Ferran
que ho farem en un pis-pas.
Ah, sí?
Jo no sé, confia molt en mi
i ja veurem què passarà.
Dius que si no, Ferran,
que arribem.
Sí, ara farem un sprint
per aquí a la banda dreta
a la Rambla
i fins al carrer Sant Miquel
amb un no-re.
I els braços com els portes?
Home, que mentre estem en dansa
la veritat és que es nota, eh?
Bíceps, tríceps
es nota aquest nivell
de la musculatura
però després quan ens aturem
bé, bé, cap problema.
I és curiós el que diu
de l'esprint
hi ha tota una terminologia
que és exactament igual
que la pràctica de l'esquí
o de qualsevol altre sport
perquè a vegades en diu el Ferran
ojo que aquí has de fer un eslàlon
i efectivament fas
la mateixa tècnica de l'eslàlon
per poder creuar un determinat carrer.
Molt bé, no hi havien caigut
en el tema del mercadet
que la Rambla estaria plena
així que Déu-n'hi-do...
Per la banda dretta
tampoc no hauríem pogut creuar
perquè no hi ha rampa
a la coca central
i ho hem dit ara.
Sí, sí, és una d'aquelles incongruències
que ens podem trobar
en el passeig central de la ciutat.
Ho deixem aquí si vols, Iolanda
perquè pugueu arribar a temps
i ja després de les notícies
de les 11
comentem la jugada
des del Saló d'Actes de l'11.
Si no hem arribat
fes tu els honors
des dels estudis.
Perfecte.
Vinga, fins ara.
Fins ara mateix.
Adéu-siau, bon dia.
Falten 3 minuts
per arribar a 3 quarts d'11.
Seguim endavant
en aquesta quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio.