Les xifres negatives dels darrers mesos remarquen la profunditat de la crisi econòmica.
Les primeres setmanes del 2009 ens deixen més aturats i més empreses també que pleguen
o que es troben en una situació econòmica força o molt delicada.
Aquest matí volem parlar d'aquesta crisi i ho volem fer des de la perspectiva de la patronal tarragonina.
Per això hem convidat el senyor Josep Anton Belmonte, president de la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la Promícia de Tarragona.
Senyor Belmonte, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina radiografia fa la CEPTA en aquests moments de la crisi econòmica a les nostres comarques?
Bé, la crisi econòmica a les nostres comarques crec que amb respecte a la crisi ja està quasi tot explicat.
Estem assabentats dia a dia del que és la situació.
És una situació complexa, és una situació complicada i evidentment les empreses del territori
estan fent les seves petites reestructuracions entre la mida del que toca
i per sortir-se més o menys còmodament d'aquesta situació.
Aquests dies els canvis de temperatura són constants i ens poden jugar una mala passada.
Com vulgui, endavant.
Bé, jo diria que en un principi el que sí que hem de ser conscients tots,
després que els mitjans i partits polítics ens han assabentat una miqueta també el que és la pura situació,
nosaltres a la CEPTA ja en un principi vam ja començar a avançar totes unes jornades,
unes jornades per parlar de la pròpia crisi econòmica.
Tots els partits polítics els vam invitar a la Confederació.
Ens van assabentar des del punt de vista polític quin seria el futur d'aquesta situació,
ens ha portat al moment que estem, ens han assabentat també a cada moment quina és la realitat,
però les solucions sembla ser que són complexes i estan per arribar.
Les solucions no són gens fàcils, sembla ser, amb tots els paràmetres que en puguem haver marcat.
I dit també d'una altra manera, tampoc nosaltres els empresaris som qui per deixar-nos aquesta responsabilitat
amb la solució a les nostres mans.
Crec que això és un conjunt d'aportacions.
Ara parlem de responsabilitats, també de solucions,
però quins són els sectors econòmics i els sectors empresarials més afectats a les comarques serragonines?
Bé, no en tots, no en tots els sectors la crisi afecta igual.
Lògicament hi ha sectors, hi ha empreses que el de la crisi s'ho veuen una mica al voltant,
no afecta a tothom igual.
Aquestes empreses que, si més no, no els afecta directament, indirectament,
lògicament, tampoc no s'escapen d'aquesta situació de crisi,
però el que sí que és clar és que cada un està prenent les seves mesures
des de la pròpia empresa, que creu convenient,
acompanyat una miqueta amb l'apoi del govern o de l'administració del moment.
Hem parlat, per exemple, dels sectors de la construcció,
sectors de l'automòbil que s'ha conegut,
se n'ha parlat molt, que són segurament dels que més s'han patint aquesta crisi.
Quins són aquests sectors que vostè era comentava que saben,
doncs, vaja, tureixen en certa manera la situació?
Mira, el sector de la construcció,
hi ha una infinitat d'empreses que estan al seu voltant,
empreses serveis,
el sector de l'automòbil,
hi ha tot un teixit empresarial i industrial important,
que són col·laboradors i clients,
en aquest cas dels propis fabricants del sector de l'automòbil.
Aquests estan patint, lògicament,
lògicament estan patint una situació complicada,
a l'abast d'estada de dia a dia,
que els propis mitjans de comunicació
ens tenen suficientment informats
quins són la trajectòria d'aquestes pròpies empreses.
Tenim dos motors importants,
que són la construcció i el sector de l'automòbil,
i aquí totes aquelles empreses
que puguin estar en aquestes rodalies,
ho estan passant malament.
Quines són les que se saben la pregunta que em feia
d'una altra situació?
Andres empreses que, lògicament,
tenen altres activitats,
i ara, per puntualitzar-les,
potser tampoc no seria el moment,
perquè amb aquest cas evident de crisi,
tothom està dintre en aquest entramat
i se salven, jo diria,
una miqueta més còmodament
que no pas les altres que són afectades directament,
com és el cas d'aquests dos principals motors,
automòbil-construcció.
Si mirem les dades econòmiques
que coneixem gairebé diària
amb una miqueta de detall,
podrem comprovar, per exemple,
que l'increment de l'atura de Tarragona
ha estat aquest últim any molt superior
que no pas la mitjana de tot l'estat espanyol.
A què creu que es deu aquest fet,
aquest increment tan important a Tarragona
en relació a la resta de l'estat espanyol?
A Tarragona,
tinc en compte que en els últims anys
ha hagut un desenvolupament important,
tant industrialment parlant,
que dintre del sector propi de la construcció,
tens en compte que nosaltres,
com a comunitat,
el país,
és de les que més ha tirat
i les que més ha avançat.
I, lògicament,
això en projectes de futur,
com es puguin fer
amb qualsevol comunitat autònoma del país,
Catalunya ha sigut un motor important
i, per dir-ho d'alguna manera,
és el que està també
amb tot un projecte en marxa,
que si això es para,
perquè, clar,
una de les situacions complexes,
complicades,
que ens ha fallat,
això ha parat en sec,
perquè aquí no hi ha hagut
una programació,
la mateixa programació que hi ha hagut
per posar-ho en marxa,
això s'ha parat en sec.
I, llavors,
per anar-ho en sec,
jo diria que això passa aquí a Catalunya
o aquí a les comarques de Tarragona,
perquè hi ha un teixit industrial important
i, llavors,
doncs, clar,
el motor que tira
se'n ressent més
que no pas altres comunitats,
i això està clar.
Parlem ara, sí,
de solucions,
de responsabilitats.
Com valoren,
en primer terme,
les mesures que ha pres
al llarg dels últims mesos
el govern espanyol,
el govern de José Luis de Rodríguez Zapatero,
per intentar mitigar
els efectes d'aquesta crisi?
Les mesures que ha pres el govern,
tot i que això
no s'ha tret amb molt bona intenció,
són, com diríem,
una mica per parar el cop.
Per parar el cop,
què vol dir?
S'ha tret tota una partida important
per als ajuntaments,
que és el plan Zapatero.
A més, a més,
jo crec,
jo diria que molt mal planificat,
perquè això ha sortit en sec,
s'ha d'executar molt ràpid,
hi ha molt poc temps
per executar totes aquestes obres
i serveis que s'han de fer,
i al final estem en el dubte
que si faltenen empreses
o faltarà gent per fer aquesta feina.
I a més a més,
clar...
Creu que pot faltar gent,
doncs,
per poder dur a terme
totes aquestes obres
que els ajuntaments
estan contractant ara?
Bueno,
si no farà falta gent,
el problema serà coordinar-la,
coordinar la gent,
perquè això,
en el moment que comencin a despegar
totes les petites obres,
les petites,
perquè, bueno,
si és una obra en concret i gran,
doncs que ja té el seu pla d'execució
durant un temps
prudent,
dient-li així,
tinguin en compte
que hi ha infinitat
obres molt petites
que per a planificar-les
té el seu inconvenient
i a més a més,
clar,
són infinitat,
perquè aquí s'han apuntat,
doncs,
bueno,
lògicament tots els ajuntaments
i hi ha una partida importantíssima
de feina a fer i tal.
Però, clar,
això s'executarà dintre d'un temps,
la premsa ens diu
que això crearà
no sé quants llocs de treball,
tal,
i la premsa
4.700 llocs de treball
per a executar les obres programades,
però, bueno,
però això és un impàs,
això és un impàs.
Jo crec
que d'una vegada
per totes
algú ens hauria d'explicar
en realitat
quin serà
el futur,
quin serà el futur
del nostre país,
quin serà el futur
de les nostres empreses,
perquè tot això,
com deia,
és una miqueta
per parar el cop, no?
Quines perspectives
tenen vostè
i quines reclamacions
reclamen?
Quines mesures creuen
doncs, vaja,
que seríeu porto
plantejades al govern
perquè l'executés,
perquè segons la seva opinió
i segons els seus interessos
aquesta situació
podria redreçar?
Jo,
el primer,
o sigui,
el primer
que tindríem
que anar a aconseguir
és un punt
de vista realista.
Ja estic d'acord
que jo aquí
puc parlar
en certa mesura,
el president
del govern
ens dona
tots els ànims
que
algú
es perpèria
en van,
ens demana
que els empresaris
com l'altre dia
vespre a Madrid
amb una cimera
que vaig estar
i que vaig assistir,
ens ho deia
escoltem,
i no tenim altra situació
que resistir.
Bueno,
doncs ja estem resistint,
però
ens hem de resistir
fins quan?
tant,
perquè potser ja no
tenim temps
de resistir tant.
O sigui,
aquí
s'ha d'assentar
el sector
empresarial,
COE,
i els seus
invitats,
president del govern,
presidentes de les
comunitats autònomes,
i a qui correspongui,
hi ha molt directament
aquesta responsabilitat,
eh,
s'ha d'assentar
una vegada
per totes,
i,
escolta'm,
la realitat
és aquesta,
no ens enganyem més,
no anem més
per les rames,
no perdem més el temps,
la realitat
és aquesta,
i creiem tots plegats
que el camí
ha de ser aquest,
no?
Bueno,
està per veure,
estem esperant,
lògicament,
que ens expliquin,
perquè a casa nostra
ja ens l'administrem
nosaltres mateixos
a la mesura que podem,
el que sí que és evident
que el país
l'administra
els polítics
que per això estan,
no?
D'adueixo de les seves
paraules que
les perspectives
no són especialment
optimistes
de cara als propers mesos.
No,
a veure,
a mi em sembla
estupendo
que diuen que
si no ets optimista
no pots ser empresari,
d'acord,
ja jugo una mica
dintre l'optimisme
i que això
no durarà
molt de temps
i que no hi haurà
forma d'aguantar-ho
amb molt de temps,
però jo estic
convençudíssim
que això caurà
pel seu propi pes,
per bé o per mal,
però caurà
pel seu propi pes,
perquè el que sí
és evident
és que a hores d'ara
no hi ha ningú
que els rotatius
de premsa
del demà dia
ens digui
escolta'm nois,
la solució
per aquest sector
la tenim per aquí,
la solució
per l'altre sector
la tenim per allà
i les sectors,
amb diferents sectors
del país,
que lògicament
estan empenyent
tot aquest temàt
industrial,
empresarial,
alguna sortida
o altra,
i llavors,
clar,
això de moment
és així,
jo estic també,
independentment
de la meva part
d'optimisme
que pugui tindre,
jo esperà
que això
maduri
lo suficient
i torno a insistir
i caigui
pel seu propi pes.
De moment,
a mi,
no hi ha cap mesura
d'aquelles,
des d'un punt de vista
optimista
accentuat,
que digui,
doncs mira,
això ja em sembla bé,
no?
Estem com estem?
Aquesta és la realitat.
Avui, precisament
aquest dilluns,
l'ECEPTA
presenta
l'Observatori Trimestral,
d'acord dedicat
en aquesta ocasió
a l'obra pública,
abans en parlàvem
en relació
al Fons Estatal
d'Inversió Local,
està servint l'obra pública
per pal·liar
en certa manera
els efectes
de la crisi
o no és suficient?
Bé,
com deia abans,
això és una mica
que està fet
amb tota la bona intenció,
torno a insistir,
però és una mica
per al cop.
Nosaltres
fa uns dies
vam tindre
una reunió
a la subdelegació
del govern
que va sortir
aquesta partida
precisament
i hi havia representants
del sector
de la construcció
que lògicament
podrien entrar
en més detall
que hi ha
ara en aquests moments,
però sí és cert
que bé,
evidentment,
moltes de les empreses
que estan avui per avui
gairebé
amb molt poca feina
o sense gens de feina,
lògicament,
això serà
un revulsiu important
que donarà
més o menys,
però això és un curt plaç,
això no durarà
per tot l'any,
aquest paquet
de mesures
o d'obres
que es traurà
lògicament
no serà
per tot l'any
i això serà
per un temps
a curt plaç.
A Tarragona
fa anys
que es parla
precisament
del dèficit
d'infraestructures
i com ha afectat
això
al llarg
dels últims anys
negativament
l'economia
de la demarcació.
l'ECEPTA
veu millores
en aquest sentit
i de que era el futur
què reclama?
Nosaltres
això des de l'ECEPTA
ho estem reclamant
des de fa anys.
Els que són més atrevits
diuen que si
Tarragona
som els olvidats
del programa
d'infraestructures
del Ministeri de Foment,
que si som els olvidats
en algun aspecte
d'alguna altra partida
important d'aquestes
que ja ha tingut
que aportar a terme.
Al final
arribes a la realitat.
Jo no sé
si som olvidats o no
per la nostra competitivitat
evidentment
aquesta xarxa
d'infraestructures
que s'està demanant
des de fa temps
i que s'està molt damunt
i que nosaltres
de l'Observatori
de l'ECEPTA
hem insistit
i hem insistit
però crec que ve
una mica
en compte gotes
però no a mesura
del que ens agradaria
o voldríessim nosaltres
a les nostres comarques.
Al marge de la crisi
senyor Belmonte
la setmana passada
es coneixia
aquesta proposta
formulada pel conseller
d'Educació
Ernest Maragall
de reforma
del calendari escolar
en parlarem
més abastament
d'aquí uns instants
amb el director
dels serveis territorials
d'educació
Vicenç Villena
però vaja
aquesta proposta
planteja a grans trets
escurçar
vaja avançar
l'inici del curs
a setembre
una setmana
i a canvi
segurament
oferir una setmana
de vacances
al mes de febrer
si es confirma
aquest canvi
què han de fer
les empreses
perquè clar
aquestes últimes hores
ja han sortit
molts pares
dient que
potser haurien de demanar
més vacances
durant aquest període
que les empreses
haurien de ser
més flexibles
com valoren
des de la patronal
aquesta proposta
de canvi
del calendari escolar?
Jo si em permet
això
jo que tinc l'oportunitat
m'agradaria
parlar de dos termes
de dos aspectes
diferents
un
que és el que m'agrava
de preguntar
des de les empreses
tot i que no siguin
multinacionals
empreses
fabricants
que poden
programar
la seva producció
això és una mica
d'inconvenient
o sigui
inconvenient
està en el sentit
que
normalment
les vacances
en aquest país
es comparteixen
una mica
en dues etapes
normalment
normalment
tot el que són
empreses de serveis
que tenen la feina
al dia
per dir-ho
d'alguna manera
no es pot
programar
tot un tipus
de feina
aquest serà
una mica
d'inconvenient
serà un inconvenient
perquè esclar
o fem les vacances
en 15 dies
a l'estiu
com gairebé tothom
però normalment
sempre van pactades
entre l'empresa
i el propi treballador
sempre es pacten
escolta'm
per què vull fer
15 dies a l'hivern
que en aquest cas
serien les del mes
de febrer
i les altres 15 dies
a l'estiu
tinguem en compte
una cosa
que sempre que hi ha
una reforma
una reestructuració
d'aquestes característiques
això és un inconvenient
o sigui
abans de treure
hem de ser conscients
de quina repercussió
tindrà
això
el sistema
de funcionament
per què?
perquè
evidentment
que dintre
les petites empreses
o les pimes
que són el 90%
d'empreses
d'aquest país
sempre pots arribar
de seguida
amb un acord
amb la pròpia empresa
però
tot el que són
empreses grans
que tenen
les seves programacions
i la seva producció
va molt centrada
molt centrada
en èpoques de l'any
i tanquen un més seguit
perquè així
ho tenen programat
serà un inconvenient
serà un inconvenient
de totes formes
jo també m'agradaria dir
aviam si hi ha d'una vegada
per sempre
amb algú
en aquest país
se'n dona compte
que la formació
hores d'ara
i hem tingut
d'unes males experiències
és un fracàs
és un fracàs
algú s'ha de sentar
algun dia
i posar
i posar
ordre
i posar ordre
amb aquest
amb
l'ensenyament
algú
algun dia
s'ha de sentar
i dir
escolta'm
això
sigui a curt
o llarg
plaç
i això
hem de solucionar
l'una manera o l'altra
no pot ser
que a cada canvi
de govern
s'hagi de reestructurar
l'ensenyament
en aquest país
no pot ser
que de les aules
surtin
la gent
amb la seva secundària
amb la seva ESO
i preguntis
on t'està
Aranjuez
i que no
s'en tinguin ni idea
s'han perdut
o ha sortit
de les aules
el llatí
el grec
l'anglès
surten en un anglès
nafas
que avui per avui
és una primera necessitat
per anar pel món
i bueno
però això
algun dia
què passa
que fer una reforma
d'aquestes
és complicada
costosa
i costa a fer
no és potser
el millor moment
per plantejar-la
el millor moment
és sempre
o sigui
nunca es tarde
si la he dicho
és buena
però si està clar
és una cosa
que algun dia
s'ha de plantejar
però jo diria
que no es planteja
perquè és
una reestructuració
o una reforma
que el seu fruit
no vindrà a curt plaç
sinó a llarg plaç
paral·lelament
a aquesta proposta
de reforma
de calendari
ara s'ha en tràmit parlamentari
al Parlament de Catalunya
la llei d'educació
que teòricament
ja ha d'incloure
bona part d'aquests aspectes
que vostè reclamava
sí, sí, correcte
però que si està clar
que estem on estem
això és el que tenim claríssim
i així entrem
ja amb la formació professional
bé
no hem sigut capaços
tots plegats
ni de crear
una cantera
de formació professional
per anar avui
a treballar
a les feines
o sigui
ens queixem
no som competitius
no som
no hi ha
escolti'm
no
però és que
per fer tot això
s'ha de començar
de zero
i començar de zero
és fer una cantera
i d'aquí treu la gent
i d'aquí formar la gent
i tal
d'aquests serveis
que estem fent cursos
i formant la gent
a base d'haver
uns paquets de cursos
que fa tremolar
i després
i la gent
ja començant
per la pròpia gent
mateixos
ja costa
costa
omplir les aules
perquè hi ha una feinada
omplir les aules
però això s'ha d'informar
d'una altra manera
s'ha de vendre
d'una altra manera
crec que ho estem fent malament
en qualsevol cas
i per tant
que aquesta qüestió
del calendari
l'accepta
els empresaris
estan disposats
a parlar
a reunir
vaja
amb educació
amb els pares
amb qui sigui
per poder trobar
un acord
sobre aquesta hipotètica
setmana de vacances
de febrer
sobre una flexibilització
jo des de
des de la pròpia
estàvel sector
de l'automòbil
que soc el president
des que al meu temps
a la cambra de comerç
ara l'accepta
jo crec que ja he
no he dedicat
perquè mai és prou
però he dedicat
temps considerable
per apal·liar
tota aquesta
sèrie d'inconvenients
que tenim
i
doncs
jo diria
jo diria
entre altres coses
que potser
no hi ha estat
el suficient
o els empresaris
no ens han escoltat
el suficient
o han insistit
poc
i haguessin digut
que insistir més
i fer-se uns pesats
i potser
estaríem
en un altre moment
que és així
jo diria
i tornant una miqueta
a la pregunta
que em feia
jo li veig
li veig
una
si més no
complexa
a cert punt
perquè tinguin
en compte
que
arribar amb un acord
amb les empreses
perquè
aquest cas
evident
de les vacances
del febrer
no hi haurà
molt de problema
si hi haurà
molt de problema
a les grans
empreses
que tenen
la seva
programació
que és el que deia abans
ens queda poc temps
de conversa
però no m'agradaria
acabar aquesta entrevista
sense plantejar-li
altres qüestions
més directament
vinculades
amb la pròpia activitat
de la CEPTA
perquè recentment
hem conegut
que la CEPTA
organitza novament
després crec
de dos anys
d'absència
la nit de l'empresari
què significa
per la CEPTA
organitza novament
reprendre
l'activitat
d'aquesta activitat
de la nit
de l'empresari
i quan i on es farà
quins seran
els detalls
d'aquest acte
normalment
quan es pot dir
que tornem
a la normalitat
és un descans
és un descans
perquè
evidentment
és que ja has passat
per una sèrie
de paràmetres
que han sigut
els seus inconvenients
de funcionament
i quan arribes
al moment donat
d'aquests
doncs dius
bueno
ja hi ha passat
el que hauria de passar
l'època que hauria de passar
i tornem a la normalitat
quina és la normalitat
feia dos anys
que no es feia
la nit de l'empresari
a l'acepta
la nit de l'empresari
era un dia significatiu
per la confederació
però
nosaltres
què hem fet?
Hores d'ara
vam pensar
i vam creure
convenient
que tot
i que no eren
els millors moments
per fer-ho
però
bueno
era un tema
que ens feia
molta il·lusió
i que la nit
de l'empresari
doncs es tenia
que tornar
a tirar endavant
ho vam deixar
en mans
del Javi Guardià
del Joan Maria Rovira
que són
col·laborats
nosaltres
a l'acepta
i som uns bons professionals
i la veritat és
que ens han tirat
aquest tema endavant
amb un programa
amb un programa
doncs
molt
que
bueno
molt
molt lluent
que ens fa
molta
molta il·lusió
amb un programa
bastant ben acertat
amb la col·laboració
de lògicament
de
diverses entitats
de la ciutat
com és
la URB
Diputació de Tarragona
i Ajuntament
el farem
al Palau de Congressos
se li ha donat
un caire
més professional
allò era
la nit
de l'empresari
que es feia
fins ara
es feia
era més festa
per dir-ho d'alguna manera
aquí se li ha donat
un caire
han canviat l'escenari
han canviat l'escenari
i crec
que allí on
l'hem anat
a presentar
en aquest cas
l'URB
Diputació
i Ajuntament
creuen
i creiem
tots plegats
que és un acert
farem
una sèrie
de conferències
amb invitats
i uns ponents
que ja
tenim
més o menys
més o menys
en cartera
que ja podem
assegurar
la seva assistència
i bueno
que després
farem
un lunx
una cosa
ja una miqueta
ben feta
per tots els assistents
que des d'aquí
també és de dir
que serà gratuït
i que
lògicament gratuït
i amb invitació
per acabar
pot donar
algun detall
dels tipus
de premis
o guardons
que sonant
i fins i tot
d'aquestes personalitats
que poden assistir
per pronunciar
alguna xerrada
la de les personalitats
està
encara una miqueta
una miqueta
allò
amb bastança
sí
amb bastança
però el que sí
està clar
que donarem
tot una
o sigui
el que sí
volem
fer
és
en vez
d'oferir
els guardons
que es donaven
fins ara
a l'efecte
que eren
uns 15 o 20
guardons
més o menys
aquest any
ho hem volgut
fer
més extens
des de la URB
també
que col·laborà
amb nosaltres
també
estingui els seus
guardons
pels estudiants
els emprenedors
que surten
des de l'URB
des de la CEPTA
farem un altre paquet
per aquells empresaris
o empreses
que han despuntat
o que han destacat
en un moment donat
dintre la seva trajectòria
professional
i diputació
ajuntament
suposo
que també
ens portaran
algun guardonat
entre altres coses
també és a dir
que no ens faltaran
tenim un ventall
extens
de guardons
a fer
i a entregar
i crec que serà
un dia
si més no
bastant distret
o per almenys
una miqueta
canviant d'aspecte
que es feia tradicionalment
Temps
cindrem
per parlar
des d'ara
fins a finals de març
quan es farà
aquesta nit
de l'empresari
senyor Belmonte
ho hem de deixar aquí
no hi ha temps per més
però vaja
crec que hem tingut
temps suficient
per fer una repassada
en profunditat
d'algunes de les qüestions
d'actualitat
que afecten
el seu sector
senyor Belmonte
president de la CEPTA
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
bon dia
molt bé
a vosaltres
per invitar-me
gràcies
gràcies