Ara són dos quarts d'una del migdia, tres minuts, ho comentàvem ara fa un moment
amb Javi González, Esther Roca, la d'aquesta nit és una de les accions
d'alguns elements del seguici, que plega més persones, que es fa una hora
que no és l'habitual, el punt de la mitjanit, que té unes característiques
molt concretes. Avui és la baixada de l'Àliga a partir de les 12,
des del Pla de la Seu, per tant ens havien d'acompanyar els portants de l'Àliga,
alguns dels portants de l'Àliga. Pitu Rovira, bon dia.
Josep Maria Macias, bon dia. Benvinguts. L'altre dia parlàvem amb el Jaume
Guàscan de les Bars Santa Tegla i a partir d'ara us podrien donar un qüestionari
a la gent de la festa i quan aneu a les entrevistes l'ompliu i només es llegir-ho,
però no em negareu que tot i que és la tradició i teòricament la tradició
es fa el mateix cada any, cada any no és diferent? Ara em dius no, sempre és igual.
No, Pitu. Més o menys. És igual? Més o menys. Hi ha uns paràmetres que...
Si vosaltres no sou els mateixos de l'any passat... No ho som més grans.
Bueno, ja estem. Alguns, algú. Ja estem. Vinga, va, ja sabia jo que...
No, ara seriosament vull des d'aquelles activitats que sempre doncs impliquen,
i no parlo des del punt de vista de seguretat, de control, que també,
sinó que impliquen quelcom especial. No és una passada del seguici,
no és un acte molt particular, ja ho sabeu vosaltres.
Sí. Jo crec que és l'inici, no? L'inici de la festa desenfrenada
durant dos, tres o quatre nits, no? Ja depèn cadascú del seu ritme vital,
la seva resistència. Les festes duren deu dies, més o menys,
però sempre tenen uns dies bàsics, no? I crec que en els darrers anys
la baixada a l'àliga és pels festers i noctàmbuls, diguem-ho així,
és el començament. Quan acaben, no ho sé, alguns potser acaben
aquest any mateix, depèn...
Però depèn de com aguanten.
Altres potser aguanten dues o tres nits, no?
Però jo crec que avui, a part que representa la baixada,
és el començament de la festa desenfrenada.
Vosaltres heu vist com ha anat augmentant el nombre de participants?
Sí, des dels inicis, evidentment. Ell ho recordarà millor,
tot i que jo soc un clàssic d'aquestes històries de cada any,
però m'agrada que vingui el company José María Massís,
perquè ell és dels que ho va començar.
De fet, ell va ser el primer que les va avançar per les escales
i coneix en profunditat de la història, no?
Però és clar que hem vist l'evolució del començament,
que eren set o vuit, van passar una trentena
a l'explosió dels darrers anys, no?
Una explosió controlada, eh?
Nosaltres sempre hem defensat que, tot i que des de l'exterior
es veu que allò és un descontrol i tothom va al seu...
Interiorment nosaltres ho controlem, no?
Ho controlem perquè ha de ser així,
tot i que també fem veure que anem descontrolats, no?
Però realment ho portem força controlada
i això dona també una tranquil·litat de tota la gent
que vol participar, veient-ho, eh?
És molt important, vull dir, una cosa és participar en l'acte,
intentant portar l'àliga i d'altres elements,
i l'altra també, doncs, com a pur espectador
d'estar al costat de tampoc rebre cap història estranya, no?
Ja sabeu que jo pertanyo al club de fans de l'àliga,
faran tresorera d'aquí no res, o no sé...
Bromes a banda, aquests dies he estat mirant al YouTube
baixades de l'àliga que hi ha penjades,
perquè dius, calla, allò per fer una idea.
I això que diu el Pitu és veritat,
la sensació de descontrol controlat que té des del moment
de la baixada de les escales, després quan baixa
per tot l'itinerari que fa, i dona aquesta sensació.
Però el primer que veus és una quantitat de gent impressionant.
Jo no sé si teniu calculat quanta gent hi pot prendre part,
és molt difícil, no?
Nosaltres no, però el que et puc dir és que companys diables,
30, 40 o 50, ens ajuden, fan un cordó,
un cordó que ens permet a nosaltres despreocupar-nos el públic,
despreocupar-nos dels músics,
que els músics puguin caminar i tocar a la vegada
sense empenta ni empolles de cervesa damunt dels instruments,
i nosaltres ens preocupem de l'àliga
i de les persones que la volen portar, no?
En aquest sentit, la imatge global s'assembla més al que tu dius,
però si ens anem fixant en els petits detalls,
és el que en deia en Pitu, no?
És llibertat absoluta,
però començant amb un mateix, acabant amb l'altre, no?
I sobretot respectant la integritat de la gent
que participa en diferents vessants a la festa.
Libertat i no libertinaje, com deia així en aquella època.
No, però la prova de tot això és que durant tots aquests anys
mai hi ha hagut cap incident d'una persona ferida,
mai, mai, i podria haver sigut, eh?
Però mai, això vol dir, potser ens estem fent ara un altobombo, no?
Però que ho estem controlant,
vull dir, a vegades s'ha sortit algun acte descontrolat, no?
Bé, sí, descontrolat sí, però amb un control seriós i ben fet.
De fet, ho comentàvem ara amb el Javi González,
que les festes de Santa Tegla, que mouen tantíssima gent,
incidències notables, és que no hi ha hagut en el conjunt dels actes,
tenen en compte el moviment de persones que hi ha per la ciutat, en general?
Res és inevitable, la casuística sempre tens el costat, no?
Però nosaltres ens ho prenem com un acte de festivitat
i no com un acte de risc, sempre hem estat així.
Fins i tot els primers anys que anàvem una colla petita,
que anàvem sense que ens traguessin els cotxes al carrer,
que hi havia vehicles que anàvem pocs,
mai hem tingut cap problema, no?
Aquests dies remenem molt.
A més, és bonic de dir-ho, les tradicions,
sembla que hem nascut amb elles de sèrie.
I en el cas de la baixada de la Lliga,
hi ha algunes generacions que han tingut el privilegi
de veure com es crea una tradició.
I, de fet, aquesta tradició s'ha creat en els últims 20 anys.
Amb aquest acte espontani, ho recordem cada any,
que sorgia dels propis portadors de l'Àliga,
en quin moment, per què s'integra el programa de festa?
Per una necessitat, justament,
que hi hagi un cert control, un cert ordre,
que us treguin els cotxes, que us obrin camí.
Quina és la raó per la qual s'integra dins del programa de festes?
De la seqüència ritual, pràcticament, de la festa?
És un canvi de model i una reflexió.
La baixada neix el 86,
una necessitat logística que deriva d'immediat
en un costum festet, un grup d'amics.
Aquest model d'una baixada en octàmbula a les 5 de la matinada,
amb tot això que comporta,
és un model que s'exhaureix,
que va començar en el 86
i que entre el 94 i el 96 tenia alts i baixos,
fins al punt que molts diables ja no anaven a la baixada.
Per què va passar això?
Perquè la gent va assumint obligacions familiars,
obligacions laborals.
Aleshores, demanar-se festa dia 22 costa més o costa menys.
També jo diria que molts aliguers no anaven ni a la baixada a l'àliga els primers anys,
i aleshores la reflexió ja es va fer en 96,
quan jo vaig ser l'únic aliguer que hi havia.
Això tècnicament és limitat,
i a partir d'aquí calia fer una reflexió.
no podia ser que jo fos l'únic que no pogués passar-m'ho bé
i altres s'ho passessin millor que jo.
A partir d'aquí neix una reflexió que neix el col·lectiu de portadors,
tenim els nostres inconvenients,
som molt tossuts,
i crec que ens hem sortit amb la nostra
i que els anys han donat la raó.
Avui, enguany, ha sortit un llibre
d'en Miquel Àngel Magan,
que parla sobre la baixada a l'àliga.
No sé si és bo o dolent,
hauré de parlar amb el meu psicòleg,
però ara som d'interès antropològic.
Jo crec que sempre havíeu sigut els portants
una mica d'interès antropològic.
No ho sabíem, eh?
No dic psicoanalític, eh? No em confoneu.
No, no, però algú m'ho ha d'explicar això, no?
I en Miquel Àngel Magan
ens ha fet un llibre, número 4,
de la col·lecció Titans,
que a partir d'unes entrevistes personalitzades
intenta, amb la dificultat
que comporta basar-se
en la nostra informació personal,
ha intentat fer un llibre coherent
i crec que se n'ha sortit.
Però pot obrir una via, això, també, eh?
Hi ha una cosa del que has dit,
que hi ha un pas intermèdia
que penso que és important,
que és quan l'entitat del Vall de Diables
també es fa seu a aquest acte.
I s'incorporen altres elements del seguís, no?
I això ens ajuda que vinguin ells,
s'incorporin, ens facin aquest cordó de seguretat,
portar 40 persones,
que t'ajudin en tot aquest acte,
també hi ajuda?
Vull dir, això també...
És que la gent quan diu Vall de Diables,
pensa en Vall de Diables,
però els Diables, a diferència dels portadors,
és una entitat que ha tingut molt recanvi generacional.
Nosaltres, els portadors,
som més estàtics, no?
Tenim gent gran, gent jove, però...
També perquè també fem una sortida dos a l'any i ja està.
Però els Diables han canviat molt, no?
Llavors va coincidir aquesta crisi,
la baixada de l'àliga,
també amb un canvi generacional dels Diables, no?
I durant dos o tres anys va ser molt difícil
compaginar la baixada de l'àliga, no?
Ara crec que és un acte plenament integrat
i assumit per l'entitat globalment,
però és que, a més a més,
sense ells no la podíem fer la baixada.
Perquè nosaltres no disposem de 40 persones
per fer aquest cordó i aquest espai de seguretat.
A més, estem parlant d'un acte
que es perllonga al llarg de la nit,
que hi ha revella,
que hi ha un grup musical,
que es fan dues etapes...
Estem parlant d'una cosa,
d'una certa sofisticació, eh?
Comença a les 12 de la nit
i acaba al voltant de les 4 a la matinada,
vull dir que amb l'intermèdic es fa, però...
Com estaran demà a les aules?
Buides no, perquè la gent ha d'anar a classe igual, però...
Com estaran avui,
perquè hi va haver altres que van acabar a la 5 del dematí, eh?
M'hauria de veure com estaran...
Bé.
Dic les aules,
perquè la gent grandeta són responsables
i com que hem d'anar a treballar
amb tot el dolor del nostre cor...
Déu-n'hi-do, eh, Iolanda?
Si ets una mica observador,
veus que a altres hores de la matinada
hi ha hagut gent que aules...
Si hi van, són els...
Aquesta gent agafa vacances, eh?
Per Santa Tecla, val a dir-ho.
Que és el que fem molts.
Alguns dies sempre...
Els privilegiats ho podeu fer.
Sí.
Els autònoms ja sabem que no.
Vinga, va, no et queixis tant.
Va, de víctima.
La gent del comerç,
que ja saps tu que sempre es queixen, eh?
Què hi farem?
No, ara, des d'un altre punt de vista,
des del punt de vista més pràctic,
sempre s'incorporen nous a participar en aquest acte.
Tothom qui vulgui pot portar l'àliga,
pot portar la molassa,
pot portar el lleó,
no doneu un número com a les botigues.
Això com funciona?
Aquí hi ha...
Lo clàssic, fem una fila.
Sí, sí, però lo clàssic,
les files hi ha aquí a escola,
hi ha aquí, eh?,
que em toca a mi,
que no sé què.
Sí, però...
I com són de llargues les cues?
I quantes tones hi pot estar l'individu,
un individu sota l'àliga?
A vegades, cues de 10-15 persones tens.
Ah, no és tant, doncs.
Vas, sempre procures que ningú ho repeteixi,
que sempre hi ha el que vols repetir.
Com el pastís de Santa Tegla i coses d'aquí.
Et trobes situacions curioses,
alguna vegada es van posar dues noies a la vegada
perquè la volien portar conjuntament.
I ho van poder fer?
Sí, més o més.
No ho sabem.
Els ajudes a fer-ho i ja està.
Algun any hauríem de posar una microcàmera
dintre de l'àliga
i filmar veritablement les coses que hi ha.
Perquè, a més, molta gent, evidentment,
no sap, desconeix la tècnica.
No hi ha una quietud i un silenci suficient
per explicar la tècnica.
Amb qual cosa, posa-t'hi i ja t'ho trobaràs.
Nosaltres ajudem, evidentment.
I hi ha molts casos, no?
Però hi ha una fila de 10-15 persones
que anem organitzant.
Més o menys és un acte disciplinat, no?
Dintre del que és la baixada.
I el que és curiós és que molts, quan surten,
surten amb un esclat de devoció i d'alegria
com si s'han fet i no sé el què.
Molta gent es queda sense portar-la.
És evident que són dues hores, pràcticament.
Això que diu el Pitu és veritat perquè, a veure,
tot fa festa i tot fa gresca,
però aquell moment en què tu et poses sota de l'àliga,
podries fer festa amb qualsevol altra cosa.
Aquí hi ha un component no només de gresca,
un component com de dir, ei, l'àliga,
les festes, la meva ciutat.
Hi ha un component sentimental important.
Hi ha gent que vol portar totes les peces,
si no en un any, en dos o tres anys.
I es marca l'objectiu, doncs,
en guany l'àliga o gegants,
perquè també és molt difícil, no?
Però hi ha gent que té aquest objectiu personal, no?
De provar-ho tot, en un, dos o tres anys.
No és fàcil fer ballar a l'àliga
ni portar altres bèsties del seguisse.
Jo no sé si us pot funcionar una mica com a càsting,
de dir, mira aquesta que ve la balla,
o aquest que ve la balla i...
Difícil.
Allò que diu, té un talent natural per fer ballar a l'àliga.
Els estats d'ànim i els estats del moment
són molt diferents
en el moment de sortir,
com fent el dia 22 a la tarda
i el 23 al matí a la tarda.
La primera part és més tranquil·la, no?
Els carrers de la part d'alta limiten i condicionen.
La segona part, que ja anem cap al cos del Bo,
o la plaça d'Ajuntament, és més espatllosa,
però la gent ja ha passat per tota una primera part,
tota una rebetlla,
i esclar, no estan en condicions de fer un càsting,
de la millor forma.
Hi ha un cert cansament.
Quants anys esteu deportants de la Lliga, vosaltres?
Molts, però...
Ell des del començament...
86.
Des del 86, tu, Pitu?
Jo, no ho sé, ja me'n recordo.
Potser 12 o 13 anys, 14.
Molts, també.
No, alguna cosa més, alguna cosa més.
Alguna cosa més.
Nosaltres hem fet un pacte,
el Pitu l'ha complert, de moment.
Jo l'hi complert, eh?
Després em toca a mi,
que és quan arribem als 50 anys,
els que arribem, deixem la Lliga, no?
Procurem mantenir un ventall cronològic, no?
Ara tenim un noi a 22 anys
i jo que en tinc 42 soc el més gran, no?
Però no volem ser tots de la mateixa generació, no?
És a dir, el dia que us facin la festa aquella dels 50 anys
que fan els amiguetts i la família,
va incorporat al dir
l'any que ve ja no surto.
L'any que ve.
Uf, això deu ser...
Però és pitjor, eh?
Perquè llavors qui s'ajubila,
l'anomenem vocal,
ha de fer tota la feina,
però no porta a la Lliga.
Mal negoci, eh?
Som uns mal amics, som uns mals amics.
Reflexionant és una miqueta dur, eh?
Vull dir, jo aquells dies
ho estic passant així una miqueta...
Bueno, ho provaria,
a veure si avui me la deixen portar una miqueta.
Que tu ja estàs...
Jo estic jubilat.
Tu estàs jubilat ja a la Lliga?
Home, tu, jo ja estic 50...
No, però que no haguestis tingut una moratòria
i que tu no fossis dels 50.
Vaig fer un any de moratòria
perquè m'havia operat un ginó
i va dir, va, diseu-me,
i van consentir.
Deixa'm portar una miqueta.
No, amb això hem de ser una mica estrictes.
Crec que no és bo
un grup de portadors
tots de la mateixa edat, no?
Hem de procurar vetllar
per la diversitat
i sobretot pel recanvi generacional.
Creieu que això està passant a la festa?
Que passa a totes les entitats en general?
No cal que particularitzem,
però creieu que és molt estàtica
i molt endogàmica?
No ho veig gaire.
L'altre li ho parlàvem amb l'alcalde.
Mama, hi ha una certa endogàmia
entre les entitats.
Parlar de la diversitat,
de la festa,
com un element aglutinador
d'altres cultures.
Parem el carro
perquè les entitats són les que són
i hi ha qui hi ha,
a les entitats.
Depèn de les entitats,
molt de les entitats
del criteri de cada entitat.
Hi ha alguns grups
que sí que són bastant endogàmics, segur.
No sé si ha de ser així
perquè es perpetui la festa
o no caldria de fer-ho així,
no ho sé.
Jo penso que no,
perquè veiem el recanvi generacional.
És a dir,
si jo no em retiro,
al meu lloc no hi pot entrar ningú.
Si el Joan Maria no es retira,
al seu lloc no hi entrarà ningú.
Llavors ens trobarem
que sempre són aquelles 8 o 10 persones,
sempre són els mateixos.
Jo sempre he pensat
que hi ha d'haver un recanvi
en totes les coses.
Jubila't, retira't,
ajuda amb una altra cosa,
però que surti la fotografia
sigui una altra,
no calgui en surtis tu.
Veurem l'impacte
de la Santa Tecla Infantil
amb això del recanvi.
És evident
que sempre hi ha una voluntat
de perpetuar-se familiarment,
pares i fills.
La Santa Tecla Petita,
bona part dels nens i nenes
que intervenen
són els fills
de les entitats
que protagonitzen
el seguici popular.
Això potser és una mica incòmode,
però és que és així,
és una realitat evident.
Una de les famílies
no podràs evitar mai, evidentment.
No, no, jo no dic
que s'hagi d'evitar.
Ho proposo com una reflexió,
si és bo o no.
De totes formes,
la nostra experiència
com a àliga
és que costa molt
trobar gent.
Gent capacitada
per ballar amb l'àliga
i amb el sentit
de l'humor suficient
per suportar-nos
costa trobar-la.
Això és així, eh?
Per què?
Per què?
Per què?
A veure...
Que sou d'una raça especial
els portadors de l'àliga.
No, no,
però ens costa trobar gent.
Tampoc en busquem,
ens surt, no?
Però actualment
som 10 vestits,
12 portadors,
més o menys.
No hi ha tampoc
una...
No ens hem vingut
a trucar a la porta, eh?
No ens hem vingut gent.
No hem tingut
tampoc necessitat
de fer convocatòries
com els dames i vells, no?
Que també, tècnicament,
és molt més precís,
no elitista,
sinó exigent, no?
Clar.
I amb l'àliga
som una miqueta exigents,
però tampoc hem dit
que no moltíssima gent.
És més, portadors actuals
han quedat parats
de la facilitat
amb què van introduir-se
en el món
d'esportadors a l'àliga.
Tampoc som un espai tancat.
Que ens perpetuarem
familiarment
o socialment?
Una mica sí,
però no crec
que sigui definitori.
Ja, ja.
Els mateixos
diables infantils,
no?,
que tenen 10 anys
d'experiència,
també veuen
que no tots
acaben fent de diables,
que després,
quan arriben a l'adolescència,
doncs...
Ja, perquè pertany
a una entitat,
qualsevol de les entitats
punteres
que participen en el seguici,
també requereix
d'un cert grau
de compromís,
perquè no és només
surto el dia del seguici,
sinó que durant tot l'any
les entitats
tenen altres feines
i altres coses,
per tant,
ha d'haver-hi un cert compromís
des del moment
que tu vols formar part
d'aquestes entitats
de la festa.
I aquest compromís
probablement
es pugui desenvolupar
millor familiarment
per allò que deies,
nens petits,
adolescents,
doncs ja són activitats
en les que s'integra
tota la família.
Si el pare ha d'estar
organitzant un no sé què,
millor que porti els fills
perquè si no no els deixa.
Aquest model es dona molt
amb els esbars.
I els castells una mica.
I amb els castells també.
Aquests col·lectius grans
que necessiten...
Sí,
sobretot els esbars,
no qui té raó,
el conjunt de Catalunya
i els esbars d'en Saires,
els seus nuclis
són molta família.
Jo que vinc de la colla jove
i aporto també uns anyets,
veus que hi ha fills,
però no és una pauta comuna.
Les colles castellers
que permeten
un més gran volum de gent,
sempre busca gent,
qualsevol colla castellera.
Cal,
és que és necessari.
Són casos diferents.
Bueno,
nois,
que us prepareu
aquesta nit d'alguna manera
o senzillament
arribeu allà?
Anem a sopar.
Anem a sopar.
Dinem,
sopem,
anem allà,
fem la feina.
Hi ha molta convivència
aquests dies entre els portants.
Sí,
sí,
home,
ja de ser i és normal
i és necessari.
Preparem el tunejat
de l'àliga
que en guany en tenim,
no direm què.
Jo ja ni ho pregunto,
perquè cada any ho pregunto
i passeu de mi,
doncs ja no ho pregunto.
però té la seva gràcia.
Té una nota d'humor,
d'alguna any és més humorístic
que no satíric,
diguem-ho així.
Què pateix l'àliga
a la nit de la baixada?
Pateix físicament ella?
No ens ens ha queixat mai.
No.
Però se sent, eh?
Aquest clon és un...
Sembla que us doni un cop
a vosaltres, no?
Cada cop a sentir el soroll.
Algún any haurem d'aturar-nos.
Bueno,
després li revisem
els caragols que té per dins
i ja està.
Una aposta a punt.
Està molt ben feta.
Això també ho hem...
És una peça
que està molt ben feta.
Vull dir,
que la persona
que va dedicar
dies i dies i dies
i hores i hores
a fer-la
la va fer molt ben feta.
Pesada,
perquè si no fos pesada
potser no es portaria
com es porta.
Això és una altra història
que li pesa molt.
Segurament que si li treguessis
la meitat del pes
no la portaries igual.
I se'ns hagués trencat.
Doncs us deixarem
que aneu a preparar
el dinar i el sopar
d'aquesta nit.
Es podrà veure
la baixada de l'àliga
a través de les pantalles gegants
que hi ha a la Rambla,
a la plaça de la Font
i també
aquells que no sortiu
perquè demà heu de matinar.
Per la raó que sigui
podreu veure en directe
la baixada de l'àliga
a través de Tecla TV,
a través d'internet.
Mira,
és el que farem
els que hem de matinar.
que com a mínim
no es la perdrem.
Moltíssimes gràcies
i bona festa major.
Bona festa.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona festa.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.