Només mig minut, a tres quarts de dotze han de al migdia.
Ja ens acompanya Maria Bargalló,
és la vicerrectora de la Comunitat Universitària de la URB.
Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Ja s'ha obert el període d'inscripció
per matricular-se en el programa URB Ciutadana.
És un programa que, recordem-ho,
tot i que ja comença a tenir una trajectòria destacada,
que permet que les persones més grans de 55 anys
puguin cursar diferents assignatures.
Quant fa? Quatre anys? Cinq? Jo m'he perdut.
Menys, menys.
Menys tres.
El curs passat ho han començat.
Dos. Mira, sort que no jugo al bingo,
perquè si no, no hagués encertat mai de la vida.
No, el que passa és que, com que fem matrícula per quatre trimestres,
dóna la sensació que fa més temps. Aquesta és la raó.
Sí, senyora, perquè a vegades, dèiem,
s'obre el termini per aquest quatrimestre.
Per això a mi se'm feia com a més llarg en el temps.
Exactament. A diferència dels estudiants habituals,
fem matrícula per quatre trimestres
perquè ens sembla que els ajudem a distribuir una miqueta
el que seria la seva manera de matricular-se.
Jo recordo que l'última vegada que vam parlar d'aquest programa,
la Maria va venir molt ben acompanyada d'una estudiant,
una persona més gran de 55 anys,
i que a més va ser dels primers alumnes i que continuava.
Continua, continua.
I continua guai, també.
Aquest home està acumulant tot un seguit d'acreditacions,
que ara ho explicarem, que no pas títols.
Exacte.
I és molt interessant.
Si et sembla, comencem parlant de les dades més pràctiques,
l'oferta que teniu,
el termini es va obrir dilluns, si no va xerrada,
i està obert a tothom que no cal tenir titulació prèvia.
No, només 55 anys, o fer-los ara aquest curs.
Tots els requeriments s'acaben aquí.
Tota la resta és només estar disposat a assistir a una assignatura habitual
a les nostres aules, tenir ganes d'aprendre,
i si es vol un, fins i tot avaluar.
Es pot avaluar una mica per saber quin nivell de coneixement s'ha adquirit.
Quan parlem d'anar a classe, no són classes específiques per a aquests alumnes.
Què va, què va.
Són les nostres classes habituals.
Conviuen amb tota normalitat amb els nostres estudiants,
tant siguin d'aquí com els estudiants Erasmus,
com qualsevol altra de les persones que es matriculen
dins del que serien els nostres estudis universitaris oficials.
És un alumne més, i tot i que no ha d'avaluar-se si no vol,
el professor també li fa el seguiment, s'hi han de fer treballs,
s'hi han de fer una ressenya d'un llibre,
tot aquest tipus de coses.
El professor diguem-ne que també la relació que té amb ell
és com un alumne qualsevol.
Sí, sí, nosaltres el tenim situat, o sigui,
saben que s'incorporen aquests estudiants,
tenen unes actes específiques que també omplen
seguint els nostres tràmits habituals,
per tant, la consideració és el de la normalitat
més propera, diguem-ne, al que seria habitual.
Hi ha alguns detalls, evidentment,
que no els podem incloure en els nostres actes
perquè distorsionaria una mica el que seria la gestió acadèmica,
però sí que en els altres procediments
intentem que sigui el més considerat com qualsevol altre.
Déu-n'hi-do.
Això fa que tingui dos atractius, aquest programa.
D'una banda, aprendre coneixements,
que això no té preu,
però si té preu, però és un preu públic, ara en parlarem.
I d'altra banda, la relació amb altres generacions d'estudiants, no?
Sens dubte.
El preu en té i és el mateix que fem pagar els nostres estudiants
i també les mateixes taxes, igual que qualsevol altre.
En aquest sentit, també són, diguem-ne, normals.
En el sentit del que serien els altres aspectes,
evidentment, diguem-ne, els estudiants han de passar
per totes les fases necessàries en què han de transcorrer els altres.
Per tant, no hi ha diferències, en aquest sentit.
Maria, tu has tingut i tens contacte amb aquests alumnes majors de 55 anys.
Has parlat amb més d'un i fas el seguiment, lògicament.
I com es relacionen amb els joves estudiants?
I els joves estudiants, el que és més important,
són capaços de fer-lo entrar,
d'integrar aquest estudiant més gran de 55 anys?
Els interessos són molt diferents.
No per edat, sinó també per objectius acadèmics.
Exactament.
Però jo crec que buscàvem també aquest objectiu en aquest programa,
no només donar oportunitats a la gent de majors de 55 anys,
sinó buscar també aquesta relació intergeneracional,
perquè ens semblava que amb altres coses que teníem
en alguna activitat d'aquest tipus,
participem al programa Viure i Conviure,
que promociona la Caixa de Catalunya
i també l'Ajuntament de Tarragona i de Reus,
ens havia donat bon resultat,
perquè vèiem que hi havia bona sintonia
entre les dues generacions.
I en aquest cas, en general, potser no són tan grans,
perquè la mitjana d'estudiants va al voltant,
no arriba normalment als 65 anys,
els que tenim a la URB Ciutadana,
però tenen tal motivació, tal esperit, diguem-ne, d'aprendre,
que jo crec que contagien aquells que potser a vegades els fa falta.
O a l'inrevés, veuen que tenen interessos,
connecten amb la joventut,
veuen una mica de quin peu calcen,
aquelles imatges que també hem comentat tu i alguna vegada,
que pensen que la joventut està una mica allò que passa de tot,
jo crec que comproven a l'aula,
quan comprovem els que hi trobem cada dia,
que no són així realment,
i que per tant tenen interessos
i es mouen per coses realment
que pot entendre qualsevol.
Per tant, l'experiència,
tant d'una banda com de l'altra, és positiva.
És bona.
Oferteu unes 80 assignatures.
Jo m'imagino que es decanten la major part pel tema d'humanitats, oi?
I socials.
I socials.
És on hi ha la tria fonamental.
Quasi bé tot està enfocat cap a aquesta banda,
però no exclusivament.
Com que l'oferta que intentem és que sigui el més variada possible,
encara que no sigui molt abundant en altres àmbits,
també hi participen.
Se'n va en arquitectura.
En Gerard, per exemple,
que estava estudiant arquitectura,
però també se'n va a naturisme,
se'n va a analogia,
se'n va a química,
amb menys tendència que no pas a humanes i socials,
però també hi ha interessos per a tot,
i per tant, el nostre intent és que sigui el més ampli el ventall,
perquè no quedi cap interès sense cobrir.
Clar, aleshores, quin criteri apliqueu vosaltres a l'hora de dir
aquestes assignatures sí, les ofertem i aquestes no?
Nosaltres amb això necessitem necessàriament els centres,
perquè han de ser ells els que ens ajudin a fer la tria.
No només per un tema acadèmic, m'imagino,
hi ha altres factors, no?
No, exactament, hi ha factors d'aquests
que nosaltres intentem que això també no alteri la vida normal,
perquè el que han de viure veritablement
és la vida normal d'una aula.
Llavors, per tant, el que tenim limitat
és el nombre de persones que posem per assignatura,
en tenim com a màxim tres,
i això ens ocasiona algunes dificultats,
com per exemple que aquest dilluns,
quan era l'hora de la matrícula,
aquells que coneixen el programa,
normalment ja eren allà a les 8 del matí.
Perquè volien garantir accedir a les assignatures
que els interessaven.
Quines eren? Te'n recordes?
No, això sí que no,
però normalment se'n van a les d'història,
les d'història tenen un èxit aclaparador,
també algunes de filologia,
però fonamentalment història,
allí hi ha un nucli important de gent interessada.
Llavors volien garantir que teniu una d'aquestes tres places
amb aquestes assignatures,
que ja els havia cridat l'atenció,
o que havíem fet la primera part el primer quatrimestre
i ara volíem fer la segona part el quatrimestre,
coses d'aquest tipus.
I això sí que ens ha passat,
el dilluns teníem allí una llauda personal
com per garantir aquesta qüestió.
Val a dir que, en principi,
els coneixements que adquireixen aquests estudiants,
amb veterans,
poden ser exactament iguals que els dels seus companys joves.
El que passa és que la titulació no és la mateixa.
No, no, no, perquè...
Alguns d'ells són persones molt preparades, autodidactes,
però que potser no tenen ni un títol de batxillerat.
Poden accedir-hi, però clar, no poden tenir un títol acadèmic.
Exactament, exactament.
Des del punt de vista formal, oficial,
nosaltres, evidentment, estem condicionats
per tot el que seria la normativa d'accés,
que ens dona uns criteris molt concrets
sobre qui pot accedir als estudis oficials.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
només hi podrien accedir si no tenen la titulació adequada
a través d'uns exàmens que nosaltres ara mateix tenim
com a majors de 25 anys.
Estem treballant en altres aspectes
perquè ja tenim un decret d'accés
que permetrà altres variacions,
però encara no està prou desenvolupat.
Fa poquet que ha sortit
i encara hi hem de treballar a nivell de comunitat autònoma
com per a saber aquestes altres possibilitats.
Però obrirà el camp, eh?
Aquest decret d'accés m'estàs parlant
a nivell institucional de totes les universitats catalanes.
A nivell estatal.
A nivell estatal.
És un decret que és el BOE
i que ara el que hem de fer
és adaptar-lo a les circumstàncies,
però que contempla no només l'accés habitual
i el de majors de 25 anys,
sinó altres moments de 40-45 anys,
si no recordo malament,
estic dient de memòria,
buscant també
i en acceptar experiència professional en alguns casos.
Per tant, s'obre el ventall d'accés
en aquest sentit a la universitat.
És un pas importantíssim.
Oh, i tant.
Per la formació de la ciutadania en general.
I tant, i tant.
Per tant, en aquest sentit pot ser molt positiu.
No puc donar més detalls perquè encara no hi ha més treballat
i, per tant, no podria dir...
No, però quan ja estigui formalitzat valdrà la pena parlar-ne.
Sí, sí.
Bolònia no afecta per res aquest programa en quant a les assignatures.
No.
Bé, deixa'm que ho completem tot i deixem el panorama.
No, perquè en aquest aspecte el que afecta Bolònia,
i jo penso que en positiu en tots els aspectes,
però aquesta és una discussió més complexa,
és que les metodologies són més actives
i, per tant, potser el tipus d'activitats
que es troben els estudiants aquests i els altres a l'aula
té unes característiques determinades,
l'evolució pot ser contínua en alguns casos,
variacions d'aquest tipus.
A veure, ho dèiem aixent un to que semblava fríol,
però, de fet, no ho és,
perquè s'hi han d'adaptar al ritme de la classe i Bolònia,
com tu dius, és molt complexa,
però, entre altres coses,
sí que proposa que l'alumne sigui com a més autònom
a l'hora de treballar els temes.
Estem parlant de persones que potser el seu referent acadèmic
era allò, colzes, colzes, colzes,
i trobar-se amb un nou sistema,
doncs potser que li costa una miqueta adaptar-se, no ho sé.
Podria ser que la seva idea
ha de trobar-se el professor que fa la lliçó magistral
i llavors pren apunts i prou, no?
El que passa és que, per exemple,
com que estan bàsicament a lletres
i les nostres aules tenen un nombre,
jo crec, bonic d'estudiants,
perquè permeten fer metodologies més actives,
molts de nosaltres, sense Bolònia,
ja el busques, això,
perquè, veritablement, el que t'interessa
és que l'estudiant aprengui.
I veus que fent només llicions més magistrals
és molt difícil que aquest estudiant,
a vegades, s'impliqui veritablement en el que està fent.
I tota aquesta activitat, diguem-ne, diària
de buscar informació,
o de donar més pistes
perquè veritablement s'impliqui,
necessàriament ja s'ha hagut d'implantar
i digue-li Bolònia o qualsevol altra cosa, no?
Sí, sí.
Que bé que tingui continuïtat.
Quan s'acaba el termini?
Aquest divendres.
Per això, dic, calla,
va començar dilluns, acaba divendres,
avui dimecres encara sona temps.
On s'ha de formalitzar?
Doncs tenim les nostres oficines, diguem-ne, centrals
a l'Avinguda dels Països Catalans,
just a l'inici de Sant Pere i Sant Pau.
hi ha una grana que es veu sobre els vidres
just després de la rotonda que hi ha en aquest lloc
i allí, veritat, és on poden anar a fer aquesta matrícula.
I una mica en funció del que quedi,
de l'oferta que tingueu ara.
Exactament.
Les places són limitades en conjunt,
teniu un càlcul aproximat
de quantes places en total podeu ofertar?
Multiplicant, diguem-ne,
el nombre de signatures per tres places com a màxim,
doncs anarem a més de 240 places.
El que passa és que també sabem
que hi ha algunes que són més allò volgudes
que no pas altres.
Per tant, pot ser que ens en quedin buides
i altres que hi hagi, diguem-ne,
gent que no s'hi ha pogut matricular
perquè volia aquella assignatura precisament.
Molt bé, Maria Bargalló,
vicerrectora de la Comunitat Universitària.
Sempre és un plaer.
Igualment.
Parlar amb tu.
A més, aquesta dona,
com que sempre parla de coses positives,
escolta, ens dóna alegria de viure, clar que sí.
No, no, no.
Home, és una sort poder parlar d'aquests temes.
I tant, poder parlar d'aquests
que d'altres hi ha hagut ocasions anteriorment.
Moltíssimes gràcies, Maria.
Que vagi molt bé el curs.
Moltes gràcies a vosaltres, com sempre.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.