Dos minuts, seran tres quarts d'una del migdia.
Ja podem saludar fa una estoneta,
que és aquí amb nosaltres, als Estudis de l'Avinguda Roma.
Es tracta de Julio Ricardo Trigo,
és l'autor de Somni de Tarracó,
entre moltes altres novel·les,
però, de fet, aquesta, que ja és prou coneguda al país,
la presenta aquí a Tarragona
el proper divendres a l'antiga audiència.
Julio Ricardo Trigo, molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Que bé poder donar l'enhorabona a l'autor d'una novel·la
que ja és un èxit, quan encara està presentant-la pel món.
Bé, sí, de fet, fa un mes que ha sortit al carrer
i, bé, sembla que va bé, que els lectors estan contents
i això és molt important per a un escriptor, no?
És el Somni de Tarracó,
que, a més, publica edicions 62,
amb la qual cosa també acerca la dimensió
que dóna publicar en un editorial com aquesta
facilita molt més que amb menys temps arribi a més lectors.
Vull dir que arribaria igualment,
però aquí es fa d'una manera, diguem-ne, més ràpida, segurament.
Clar, perquè el fet d'agafar un editorial com 62
és tot un luxe, no?
Perquè, d'alguna manera, si una cosa és important en aquests moments
és la distribució.
És més important que cap altra cosa, no?
I gràcies a la distribució,
doncs, realment, una novel·la pot reixir, no?
I, bueno, 62 l'ha escampat per tota Catalunya,
per els països catalans, diríem, no?
I perquè també dimos retors a València o a Palma, no?
A Palma també em deien l'altre dia
que està entre les més venudes, o sigui, aquí...
Imagina't.
Molt bé, molt bé.
És que això, ja ho comentàvem,
això que les llibreries tenen un espai molt limitat
i això és un hàndicap pels autors i per les editorials, sovint, no?
Clar, perquè surten milers de llibres, és impressionant, no?
Aleshores, el llibreter, si un llibre no destaca mínimament,
el llibreter ha d'anar acollint, diguem-ne,
els llibres que surten i, clar, han d'anar retirant els altres
perquè no tenen espai, no?
El somni de Tarracó, entre moltes altres coses,
el que fa és aprofundir en aquest escenari,
que és Tarracó,
té elements, diguem-ne, que són, si et sap fer clar,
perquè si no, això ho escribiríem tots
i és un privilegi que no tenim tots la capacitat
de poder escriure i explicar històries,
però agafa dues coses que atreuen moltíssim els lectors actuals.
D'una banda, el que és la vessant històrica,
el recrear en un escenari històric,
i d'altra banda, el que és el misteri.
I temes universals, com la copdícia i el poder.
Sí, jo diria que és una novel·la sobre l'ambició, no?
En aquest cas, tot i que el fil conductor
és la producció d'òlia tàrraco, no?
Perquè un moment de terminar, Roma,
que era una macrociutat per a l'època,
i és que sovint oblidem que,
amb l'edat antiga,
els habitants de la Hispània
eren un 3 o un 5% dels que ara són, no?
Aleshores, clar, una ciutat com Roma
que arribava a un milió d'habitants
era una ciutat enorme, no?
I necessitava matèries primes
d'una manera, bueno, moltíssimes, no?
En moltíssima quantitat.
I va passar en un moment determinat
que, clar, la Bètica, l'Andalusia,
aquella vall de Guadalquiví,
doncs no produïa prou oli
per a les necessitats de Roma, no?
I aleshores és quan es va pensar
que tàrraco també podia ser
una subministradora d'oli
a la ciutat de Roma.
Per tant, no només és tàrraco
l'escenari natural i històric
de tota una trama
que ara comentarem
fins allà on es pugui comentar.
Només faltaria que desvetlléssim
una miqueta de fil argumental, només, eh?
Poca cosa.
No és només tàrraco,
sinó que seria l'actual Lleida
i altra part del territori
romanitzat en aquella època.
Clar, perquè, bé,
jo des del primer moment
vas pensar en una novel·la
que evidentment passava a tàrraco.
Tàrraco era la gran ciutat
de la Catalunya romana
i també era la capital de la Tarracorensis,
que era més de mig estat espanyol, no?
I també, d'alguna manera,
volia, bé, tractar...
Bé, hi ha un personatge principal
que, bé, l'altre dia es parlava
al diari de Tarragona
de la mirada de Pertus, no?
I Pertus és el personatge
que jo volia...
Jo volia que fos de fora de la ciutat, no?
Volia que tingués aquesta mirada neta
que sovint té la gent
quan arriba a una ciutat nova, no?
A mi m'ha passat, d'alguna manera.
Les ulls de turista, que diem també de posar a vegades.
Bé, de turista, no.
Són en el sentit positiu, diu,
de sorpresa, d'admiració.
Sí, sí, sí, això sí, això sí.
Bé, d'una persona que s'estima la seva ciutat
però que al mateix temps
encara té moltes coses a descobrir, no?
I és una mica la meva actitud
al enfrontar-me a l'escriptura,
perquè jo fa cinc anys que he viscut a Tarragona, no?
Em trobo molt a gust, estimo molt bé
i en un moment determinat vas pensar,
bueno, jo he de fer una novel·la sobre Tarragona, no?
I aleshores, fixa't una cosa,
jo podia haver-lo tingut molt fàcil
si hagués decidit escriure sobre segles segons després de Cris.
Però, clar, ja hi havia l'amfiteatre,
ja hi havia el circ,
havia una sèrie d'elements o d'edificis principals
que ara reconeixem.
Però, clar, me'n vaig,
me'n vaig a un altre lloc,
me'n vaig al 27 abans de Cris
i el moment germinal, no?,
que també m'agrada molt.
Aquest moment de començament de moltes coses, no?,
en el qual Tarragona era realment una ciutat petita,
on havia un poblat íver molt important cap al Serrallo,
però la meva idea era narrar aquest moment germinal
que Octavio August és a la ciutat.
Per tant, no ens oblidem que això és molt important.
La capital del món conegut és Tarragona,
durant aquests tres anys,
perquè aleshores la capitalitat no era una ciutat,
era l'emperador, no?
Aleshores, on era l'emperador...
Allà on estava l'emperador, allà estava el poder.
I, bueno, va ser aquesta idea
d'agafar aquests tres anys tan importants
que Octavio August viu a Tarragona.
Fixa't, Julio, crec que deies que fa cinc anys
naturalment la ciutat,
i em consta que des del començament
tot aquest llegat romà sempre t'ha fascinat.
Avui, i a més ho recomanem,
perquè és una dona que en sap moltíssim,
que és la Isabel Rodà,
que és la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
d'aquí de Tarragona,
justament li fan una entrevista,
i la coincidència que avui havies de venir a la ràdio
i la contra de l'avantguàrdia que està dedicada a la Isabel
diu el titular
en Tarragó Roma aprendió a ser Roma
i a més explica que justament Tarragó
va ser aquest espai
on Roma va desplegar tot el seu potencial.
I això, la teva novel·la,
amb això que acabes d'explicar,
doncs una miqueta ho recull.
Aquest territori que d'una manera natural
tenia el clima, les comunicacions,
la seva situació geogràfica perfecta,
perquè Roma s'hi quedés.
I aquí, doncs, desplegués tot el seu potencial
que després ens van deixar el que ens van deixar, no?
A més, a més, funcionava com a punta de llança, diguem-ne, no?
Perquè, bueno,
Octavio August, quan va arribar al poder,
necessitava una guerra, no?
Perquè si no, no podia ser tan, tan, tan increïble
com havia estat Juli César, per exemple, no?
I, bueno, que mira una mica el seu imperi
i diu que encara aquí són els pobles
que resisteixen al poder de Roma.
I eren els asturs i els cántabres, no?
Aleshores, què fan?
Bueno, per anar contra els asturs i els cántabres,
el port natural, la punta de llança
que poden tenir des de Roma, no?
És tàrraco.
I, a més, a més, van tenir, diguem-ne, sort,
una curiositat,
i és que Octavi va anar contra els cántabres
i els asturs, va anar allà,
però es va posar malalt.
Aleshores, va haver de tornar
a la rereguarda una mica
i la rereguarda era tàrraco.
I aquí s'hi va quedar a reposar una miqueta, no?
Va ser una cosa transitòria
que després, doncs, mira fins on va arribar.
Abans comentaves tota aquesta qüestió de l'oli,
segons informació de la pròpia ressenya
del somni de Tarracó.
Poder, codícia, tot plegat,
i també parlem d'especulació.
Una cosa tan actual, clar,
estem com requalificant uns terrenys determinats
per al tema de l'explotació
i la indústria de l'oli
i de les olives i de les oliveres i tot això.
Té aquest punt actual que dius
que hi ha coses que no canvien tant al llarg del temps.
Només cal mirar el panorama
al qual assistim últimament.
Home, jo crec que els romans, en aquest sentit,
eren tots uns capdavanters
de la política actual.
Pensem, per exemple, que l'emperador,
tot i l'immens poder que tenia,
havia d'anar molt en compte amb el Senat.
Perquè els senadors arribaven a ser amos absoluts
de territoris enormes.
I, clar, com podies anar contra un senador
que era, per exemple,
l'amo de la Bètica, no?
Era molt complicat, no?
I en aquest sentit, penso que
havíem també a Grècia, no?
Però a Roma és quan la política
comença a ser una professió gairebé, no?
I a ser molt important
per a sortir endavant
i per a treure endavant
empreses tan enormes com era
tenir un imperi, no?
Clar.
Emperadors, poder, grans escenaris,
però també aquells personatges
que la literatura recull
més anònims que en aquest cas seria
aquest pobre estudiant
que es troba de cop i volta
amb un cadàver il·lustre
i a partir d'aquí
comença tota una trama
que ens portarà per aquests camins
que dius d'intrigues polítiques
i d'interessos.
Clar, però jo també volia fer
una novel·la molt humana, no?
Jo penso una cosa que
una novel·la històrica
com és El somni de Tàrraco
sempre ha de tenir un rellefons
diguem-ne real, no?
És a dir, és real tot el que hi ha
al darrere dels personatges, no?
Però els personatges
la gran majoria són inventats.
Només en el cas de la Líbia Drusila
que em va semblar tan fascinant
que vas dir, bueno,
l'he de posar, no?
A què et va agradar aquesta dona?
Què és aquesta dona?
Bueno, però és una dona
era la dona d'Otavia August
i era una dona molt semblant
jo penso en un altre personatge històric
que m'agrada molt
que és la dona de l'emperador
Ai, bueno, a la Semana del Cap
Teodora
la Teodora Bizantina, no?
Bueno, és una dona forta
és una dona que té les coses molt claras
que ho m'ho ben determinat
en la malaltia de l'emperador
ha de fer coses
bueno, ha de estar una mica
en la política també ella, no?
I, bueno, és una dona
que ho m'ho ben determinat
ajuda molt els personatges
i és un poc l'element de poder
que està al llibre
però jo si una cosa tenia clara
era que l'emperador, l'Otavia August
surt a la novela
però sempre surt
sempre parlen els personatges
té la seva influència
però no apareix mai com a personatge
és a dir, tothom parla d'ell
però no hi apareix
és forma part del decorat
sí, sí, forma part d'aquest decorat imprescindible
que és el poder
però, bueno, jo volia
que quedés fora de la novel·la
i d'alguna manera
és una gran influència
sobre els personatges
però no és
i tu parlaves
d'aquest estudiant
del Sula
que és un personatge
bueno, del poble
i, bueno, crec que és un personatge
jo penso una cosa
que les novel·les històriques
el que interessa de veritat
al lector
és veure com vivia el poble
que no interessa tant
els grans polítics
els grans senyors
penso que és una mica
és el corrent de la història
de la vida quotidiana
sí, sí
a més a mi
és el que més m'interessa
quan he llegit
una novel·la d'aquest tipus
com vivia la gent
i escolta, tu creus
que s'ha de ser
molt estricte
amb la referència històrica
és a dir, estem parlant
de narrativa
estem parlant de ficció
no estem parlant
d'un llibre d'història
ni un llibre acadèmic
us podeu permetre
als escriptors
prendre alguna
que altra llicència
amb els fets històris
o no?
una cosa importantíssima
quan escrius novel·les
quan escrius narrativa
és que l'important
és la novel·la
no la història
perquè clar
una novel·la
és un conjunt
de paraules
que ha d'interessar
a un lector
a un lector
que espera ficció
si espera història
evidentment
ha d'anar a les llibres
d'història
que serien
molts boníssims
i molt entretinguts
però clar
una novel·la
ha de funcionar
com a ficció
ha de tenir una trama
que funcioni
i per això
evidentment
alguna vegada
ens hem de prendre
alguna llicència
a mi n'hi ha una frase
d'un escriptor
bueno
és un historiador
si fos un escriptor
no tindria
la mateixa gràcia
n'hi ha un historiador
francès
que és Jasle Golf
que és un medievalista
que va dir
en un moment determinat
una frase
que a mi em sembla
que és perfecta
i deia
la ignorància
de l'historiador
és la fortuna
del novel·lista
i jo crec
que d'alguna manera
els escriptors
el que fem
és aprofitar
aquestes escletxes
que deixa la història
i per aquí
intentem introduir-los
intentem articular
una trama
crea una mica
de defucció
ponts
entre aquestes
mancances
d'informació
que pugui haver
entre una cosa
i una altra
clar
perquè fes una cosa
en el cas de la història antiga
és molt fumut
perquè realment
la història antiga
n'hi ha una troballa
d'una columna
d'una paret
d'unes escales
però no és com
per exemple
l'època medieval
podem veure conjunts
més acabats
s'ha arribat
d'una altra manera
però a l'època antiga
de vegades
ens arriba
a retalls
i amb aquests retalls
és difícil
construir conjunts
i per aquí
realment és difícil
escriure una història
sobre una part
de la nostra història
que és això
la Grècia-Roma
són moments
molt complicats
i gràcies
als grans historiadors romans
saps el que pensava
Juli
de la teva novel·la
que tenim tendència
això és una gran equivocació
que afortunadament
doncs hem après
que no era així
de pensar o imaginar
Roma en blanc i negre
i Roma tenia
molt de color
quan diem Roma
i jo crec que hi poses color
aquesta Roma
que veiem en blanc i negre
i en gris sovint
per les referències
que tenim
clar
també el cinema
que hem vist tots
home a veure
devia de ser
un moment
molt colorista
pensem per exemple
jo recordo
que en la novel·la
fas una referència
al mercat
al fòrum
que hi havia aleshores
i aleshores
veus que realment
hi havia gent
de tots els països
perquè clar
l'imperi era tan gran
que qualsevol mercat
hi havia gent
de Numíbia
hi havia gent
de tot arreu
i jo diria
de ser una quantitat
de productes exòtics
no sé
jo diria de ser molt maco
la veritat
una gran novel·la històrica
independentment
del que diguin els crítics
que ells fan la seva feina
només faltaria
el boc a orella
entre els lectors
diguem-ne
que és una evidència
i això també està funcionant
més enllà
de les campanyes
i les promocions
que faci l'editorial
i jo suposo que en el fons
més enllà de les xifres de vendes
això és el que et dona
més satisfacció
pensen que els lectors
se la recomanen
uns als altres
això és molt bonic
a més a més
en aquesta novel·la
m'ha passat una cosa
que després de dotze o tretze
no sé en quantes novel·les
s'escrits
perquè he perdut una mica
el compte
no m'havia passat mai
tanta unanimitat
per part del lector
i això realment
fa molt de bé
i t'anima molt
l'escriptor
escriu per ser
llegit
al màxim possible
en aquest sentit
hi haurà
la versió castellana
està previst?
sí, sí
està previst
encara no s'han posat d'acord
com i quan
però vaja
que la idea
sí, sí
i tant
i què es diria
el sonyo de Roma
i espero que altres versions
també
jo et dic la castellana
per proximitar-la
més immediata
però tant de bo
que arribés
en aquest cas
és el sonyo de Tarraco
un sonyo de Tarraco
molt bé
Julio Ricardo Trigo
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
enhorabona
només faltaria
i recordeu
que podeu tenir contacte
amb l'autor
amb la seva obra
no amb la lectura del llibre
que això és evident
sinó també
aquest divendres
a l'antiga audiència
en el que és una presentació
més formal
potser
perquè clar
jo estic molt content
que l'alcalde
s'hagi oferit
a presentar el llibre
i penso que és bo
també per la ciutat
i que la ciutat
necessita un impuls
i que espero
que entre tots
li poden donar
enhorabona
no et preguntem
per la propera novel·la
quan estigui
en parlem
molt bé
gràcies
molt bon dia
gràcies
gràcies