Passen 5 minuts a dos quarts del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio, analitzant ara
la notícia més destacada de la jornada, no cal dir-ho,
les eleccions europees, eleccions a tota la Unió Europea,
en el cas d'Espanya, amb una victòria del Partit Popular
i en el cas de la majoria dels estats europeus,
amb victòria també dels partits conservadors,
dels partits de centre-dreta.
I també amb una tònica dominant pràcticament a tota Europa.
La poca participació, l'alta abstenció,
que a Catalunya, per exemple, s'ha traduït en un 37,5 de participació,
la més baixa de la història.
Per ajudar-nos a analitzar aquestes dades i aquests resultats,
ara mateix podem saludar el senyor Joaquim Millán.
Ell és el secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.
De fet, ha estat en les últimes setmanes, alguns dies a Tarragona,
fent xerrades sobre la importància que tenien les eleccions d'aquest diumenge.
Ara, com dèiem, el podem saludar a través del telèfon.
Senyor Millán, bon dia.
Molt bon dia.
Primer que res, quina valoració cal fer de les dades de participació a Catalunya,
en el conjunt d'Espanya i també en el conjunt de la Unió Europea?
Jo crec que si tinguéssim que anar a buscar un titular,
el titular podria ser guanya l'abstenció, perd Europa.
Per tant, en aquest sentit, penso que s'ha perdut una oportunitat
que cada cinc anys les eleccions del Parlament Europeu ens ofereixen,
els ciutadans i ciutadanes, per intentar, amb el nostre vot,
participar i intentar també, amb aquest gest de la participació pròpia
en una comptesa electoral, de refrendar aquest procés de Constitució Europea.
I en aquest sentit hem vist com, molt bé, tu ja estaves esmentant,
però una banda, a nivell europeu s'han perdut dos punts.
Hem passat del 2004, un 45, al 2009, un 43% de participació.
A nivell actual, dos punts a nivell europeu s'han perdut.
A nivell estatal s'ha mantingut, però, bueno, s'ha mantingut també
amb una participació del 45%, que tampoc és un gran...
un 45-46, que no, tampoc és un gran percentatge de participació.
Però, almenys, no hem anat enrere, i a nivell de Catalunya
ens realment és preocupant, perquè, bueno, hem anat recolant
i vam recolar el 2004 comparativament amb Europa,
comparativament amb l'estat espanyol.
Nosaltres ja ens vam tindre, aleshores, quasi bé un 39% de participació,
per tant, sis punts menys, i ara hem esgarrapat un punt i mig menys,
perquè ara estem amb un 37,5% de participació, com molt bé tu deies,
també, el pitjor resultat en quant a participació de la història.
I això, a mi, em preocupa, realment em preocupa.
I com podem explicar?
A nivell de participació preocupants.
Com podem explicar el resultat de Catalunya,
la participació tan baixa de Catalunya,
en un país com el nostre, de gran tradició europeista,
o com a mínim, això és el que havíem dit en les endarreres dècades,
aquest diferencial de 9 punts respecte a Espanya
i de 6 punts també respecte al conjunt europeu,
com es pot explicar en el nostre cas?
Bé, jo penso que, realment, la primera qüestió és justament
el sentit d'anar explicant i anar dient que som europeistes per excel·lència
i creiem en el projecte europeu com a país,
i, a la veritat, quan hi ha una oportunitat,
com són les eleccions europees,
doncs veiem que això no és així,
però, resultat, explicacions,
no en poden haver-hi moltes,
des de la pròpia que no hi ha circunscripció pròpia,
vull dir, hi ha un gran nivell espanyol,
hi ha una circunscripció electoral única,
també els problemes que en aquest moment
poden haver-hi a nivell de la situació econòmica actual,
una mica el desensís polític, etcètera, etcètera,
però això també està passant a altres indrets,
és a dir, no només pensem que tots aquests problemes
els tenim a Catalunya i això ens afecta a nosaltres
per intentar explicar també aquesta davallada
en quant a la participació.
Segurament, part és veritat,
però no és exclusivament aquesta la qüestió,
perquè altres indrets també han passat situacions semblants
o tenen situacions que també podríem pensar
que poden influir en la baixa participació
i la participació segueix sent la mateixa,
poca però la mateixa,
no hi ha aquesta davallada que com veiem aquí a casa nostra.
Per tant, jo penso que serà una qüestió
que s'ha d'analitzar en molts temps
i sobretot jo penso que els partits polítics a nivell català
han de prendre nota i han de fer els deures.
No es pot fer pedagogia europea 15 dies abans de les eleccions.
S'ha de fer pedagogia europea durant els 5 anys.
No podem més pensar que una campanya és l'últim moment,
que també hem vist que ha sigut una campanya,
per mi em considero no gaire bona,
per no dir una miqueta dolenta,
en tots els sentits,
en el sentit també que ha sigut una campanya bipolar,
ha sigut una campanya on no s'ha parlat massa d'Europa,
ha sigut una campanya que s'ha acabat parlant al final
de temes locals, d'uns contra els altres, etc.
I això no agrada a la ciutadania,
hi ha una ciutadania que no agrada
i per tant en aquest sentit l'opció que hem pres
és no anar a votar.
I això a mi em sap greu,
però al final hi ha una part de l'explicació que és aquesta.
Hi ha gent que tots segurament
en el nostre entorn immediat coneixem,
que ens han manifestat que no anaven a votar
perquè estàvem cansats
i perquè podíem aquestes eleccions
tampoc els havien motivat el suficient
i que no anaven a votar.
I això ha sigut així.
Hi ha una part de la població que ha sigut així,
si no, tampoc tindria sentit
aquest gran diferencial
en quant a la baixa participació que és el nostre.
És que el fill de Sulting que comentava
de la campanya electoral,
precisament el que hem sentit dels partits
i dels seus candidats durant aquests 15 dies,
han estat més qüestions a nivell intern
de política local, de política nacional,
que no pas de política europea.
Creu que aquí,
més enllà que la pedagogia s'ha de fer
durant 5 anys i no només en 15 dies,
creu que aquí també rau
un cert distanciament del ciutadà
respecte a les institucions comunitàries?
Evidentment, evidentment.
Jo crec que hi ha dos temes,
n'hi haurien molts, no?,
però n'hi haurien dos que jo crec que són cap d'alt.
Aquest, el primer,
és un dels que acabes de comentar tu, no?
Realment acaba fent la campanya
explicant altres qüestions
que no són les que a moment donat
s'haurien d'explicar en una campanya europea, no?
S'ha parlat poc d'Europa,
no s'ha explicat prou bé
per què serveixen les institucions,
què és el Parlament Europeu,
què s'anirà a fer el Parlament Europeu,
quines programes, idees,
tu tens per intentar desenvolupar
els propers 5 anys
en el Parlament Europeu, etc.
i, per tant, senzillament,
com que no s'ha explicat això,
la gent també ha pensat
que possiblement
no s'anaven a fer gaires coses importants
al Parlament Europeu,
quan no és així.
El Parlament Europeu és una institució
que, a més,
amb el nou tractat de l'ESOA,
tindrà cada vegada
més competències,
més influència
i més pes polític,
i, per tant,
està prenent decisions
com fa quatre dies,
o quatre dies,
en revejo el desembre de l'any passat,
tothom es va estirar els cabells
quan estàvem parlant
amb mitjans de comunicació
que havia una directiva
que vam anomenar de les 65 hores.
Llavors, tothom,
ostres,
això sí que és important.
El Parlament Europeu
podria arribar a votar això a favor.
Fixa't tu.
Clar,
això ens hem oblidat.
Al cap d'uns mesos
ens hem oblidat
que el Parlament Europeu
pot arribar a prendre decisions
d'aquest tipus,
que, de fet,
és així,
i, per tant,
jo crec que aquest ha sigut
un primer element
que jo crec que ha servit
per justificar
que a la gent
hi hagi aquest descensís.
I el segon tema,
que ja no és
associat al tema europeu,
és una miqueta
el que aquesta davallada
de participació
i de descensís
i de desafecció política
comença a ser crònica
i ara poder tenir
una mica l'excusa
que són eleccions europees,
però, bueno,
també pensem
que això
hem d'anar
amb certa cautela
que no sigui
que realment
comencem a tindre
una tendència
que s'està ja
d'alguna manera
creant un hàbit
i costum
i que en aquest cas
poden ser els europees
com en un altre cas
poden ser
els d'un altre tipus.
I, per tant,
jo ojo, ojo
perquè això comença a ser
una mica
no solament preocupant,
sinó ingus perillós,
no?
Pel que fa
al resultat
pròpiament
de les eleccions,
tenint en compte
que tots els estats
han fet eleccions
des de...
en els últims dies,
la majoria
ahir diumenge,
tenim, senyor Millán,
bàsicament
un Parlament Europeu
més conservador,
no?
Més de centre-dreta.
Ja ho era
ja ho era
aquests últims
cinc anys,
ja ho era
en certa mesura
un Parlament,
diguem-ne,
amb unes majories
de centre-dreta
bastant habituals,
però ara ho serà
d'una manera
molt més clara,
no?
Realment,
doncs,
els resultats
de tot el que és
el final
del còmput final
d'aquests 27
estats membres
que han anat a votar,
doncs,
realment,
veiem com
s'està clarificant
una mica
el panorama
del Parlament Europeu,
tenint en compte
que hi haurà
una tendència
molt més marcada
de centre-dreta
i això ho anirem
veient,
i ho anirem veient
amb les decisions
que durant aquests
cinc anys
s'aniran prenent,
no?,
en el Parlament Europeu
i aquest és un altre tema
que poder,
doncs,
la gent també
li donarà a pensar
que realment
el Parlament Europeu
la seva composició,
depèn del tipus
de composició
que sigui,
doncs,
és important
perquè enmarcarà
unes tendències ideològiques
cap una banda
o cap a una altra,
possiblement,
aquest tema
ajudi que
les propers eleccions
la gent,
doncs,
vegi que realment
el Parlament Europeu
pinta alguna cosa més
del que es pensava,
no?,
això per una banda,
no?,
i també,
per altra banda,
pensar que,
a diferència
d'altres eleccions,
que tu a la nit electoral
tens uns resultats
i automàticament
ja tens la foto
d'un senyor o senyora
que possiblement
amb els resultats
que ja surten,
doncs,
ja saps que serà
el nou alcalde
o la nova presidenta
o el que toqui,
no?,
realment,
en les eleccions europees
això no és així.
I potser també
que és un tema
que afecta la ciutadania
de que realment
al veure
que no hi ha
un resultat electoral
immediat
del que és
la nit electoral,
alguna vegada
se'n saben els resultats,
doncs,
també fa que la gent
no s'ho prengui,
no en sèrio,
però no s'ho prengui
com que,
bueno,
escolta'm,
tampoc estem decidint
tantes coses importants
perquè realment
el dia següent
no veus
que canviï la cara
de ningú,
que canviï el president
o la presidenta
de les institucions
que sigui,
sinó que senzillament
has conformat
una majoria
al Parlament Europeu
que veu-se a pigar
al final
amb tants eurodiputats
qui serà el president,
els vicepresidents,
i jo,
influirà o no influirà
en el govern,
la pròpia comissió,
etcètera,
i tota aquesta
complicitat
institucional
europea
fa també
que la gent
ho vegi
una mica llunyà,
i amb això
ho entenc,
i això
senzillament
ha de millorar,
amb el tracte de Lisboa
millora,
però sobretot
una miqueta
ha de millorar
en quan
anar a explicar
a la gent,
no exclusivament
quan hi ha eleccions,
exactament
com funciona
a la Unió Europea
perquè ho entenguin.
Ja que parla
d'això,
com funcionarà
a partir d'ara?
És a dir,
a partir dels resultats
de les eleccions d'ahir
a tot Europa,
quins seran
els propers passos,
com es configurarà
el Parlament Europeu
i la resta
d'institucions
en les pròximes setmanes?
Bé,
tenim en compte
que el primer
que s'haurà
de veure
és
tots els
partits
que tenen
en aquest moment
representació
parlamentària
al Parlament Europeu
hauran de conformar
els diversos
grups polítics.
Sabem que,
i això ja la gent
ja ho sap,
que alguna vegada
tu escolleixes aquí,
després els
diputats
del Parlament Europeu
s'agrupen
per grups
polítics europeus,
el grup popular
europeu,
el grup socialista
europeu,
el grup liberal
europeu,
etcètera,
i a partir d'aquí
i a partir d'aquí
veurem
les diverses
forces polítiques
com estan
composades.
A partir d'aquí
s'escolliran
els vicepresidents
i el president
i ja tindrem
de moment
la primera foto,
la primera cara
de la persona
que ens dirà
mira,
a partir d'ara,
els propers cinc anys
tindrem
aquest de moment
a aquest president
o president
del Parlament Europeu.
I a partir d'aquí
anirem veient
com també
es conformarà
el propi govern
europeu,
la pròpia comissió,
que també
a proposta
dels diversos governs
dels estats
i que també
el Parlament
haurà de votar.
I aquí és on veurem
si el Durau Barroso
es repeteix,
no es repeteix
i quin serà
el seu govern
i per tant
també quin comissari
europeu
tindrà l'estat espanyol.
I tornant una mica
als resultats
d'ahir,
han augmentat
en altres països
i hi havia
una certa por
a l'augment
del vot
als partits
ultres
o el vot
als partits
eurosèptics,
és a dir,
que no creuen
gaire
o gens
en la realitat
europea.
S'ha produït?
Hi haurà més representants
d'aquest tipus
en el nou Parlament
europeu?
S'ha produït,
no tampoc
amb la mesura
que es pensava
que això seria
un canvi
molt important,
tampoc
és un canvi
molt important
i també
reflexiona una mica
en el component
polític interne,
és a dir,
dels diversos estats membres
de la Unió Europea
i per tant
això també
hem de veure
quina Unió Europea
tenim a 27 estats membres
diferents
a la que teníem
quan en érem 25
o quan en érem 15,
no?
i això és important.
També veiem
com a Suècia,
per exemple,
una anècdota
o data curiosa,
ha sortit un representant
d'un partit
que se li ha dit
una mica així
col·loquialment
el partit pirata
perquè el que volia
era reformar
tot el que era
la llei de protecció,
la llei de protecció,
la llei
de la propietat intel·lectual,
de les descargues
il·legals
per internet,
una mica
que això
fos universal
i gratuït,
aquest,
per exemple,
a Suècia
ha d'entrar
una representació parlamentària,
no?
Per tant,
veurem també
com hi ha certes anècdotes
de diversos partits polítics
que s'han presentat
que han tret representació
i que també conformaran
el nou Parlament Europeu,
no?
Per tant,
hem de veure una miqueta
com aquesta,
diguem-ne,
aquesta extrema dreta
es va consolidant
a nivell europeu,
d'augment,
doncs, bueno,
amb el, diguem-ne,
amb el percentatge que té,
no és molt,
però, bueno,
es va consolidant,
i, per tant,
això és una de les coses
que també marcarà
la tendència
durant aquests propers anys,
no?
A Catalunya i a Espanya,
curiosament,
i a diferència
del que ha passat
a altres estats europeus,
no s'ha produt
un augment significatiu
d'aquests vots
a partits,
per dir-ho d'alguna manera,
fora de l'art parlamentari
habitual,
és a dir,
tenim un mapa
bastant similar,
molt calcat
al de fa cinc anys.
Exacte,
no,
de fet,
vull dir,
a més,
hem de considerar
que hi ha hagut
una incursió,
diguem-ne,
a dir-nos el que és
els resultats finals
d'un partit
que ha tret
una representació,
en aquest cas,
dic una,
perquè ha estat,
a més,
un escó,
un euro parlamentari,
que és l'OPD,
que ha tret
449.000,
quasi 450.000
vots
a tot l'estat espanyol,
per tant,
home,
s'ha de tindre en compte
perquè és un 2,87%
dels vots
que li ha donat
peu
en aquest
euro parlamentari,
i de fet,
la resta
de partits
repeteixen,
el Partit Popular,
el Partit Socialista,
la coalició
per la qual
s'ha presentat
Convergència i Unió
en el cas català,
o la coalició
per la qual
s'ha presentat
també Esquerra Republicana,
o l'iniciativa
Catalunya Verde,
també,
més o menys,
han reperdit
els seus resultats,
i més o menys,
també han reperdit
amb els seus percentatges
de vot,
no?
Per tant,
l'única diferència
notable aquí és
que,
en aquest cas,
el Partit Popular
ha quedat per sobre
la presidió realista,
i, a més,
el que hi ha
un nou diputat
del Parlament Europeu
d'un nou partit
que es presentava,
que és l'OPD.
I en el cas de Catalunya,
recordem que tindrà
el mateix nombre,
de diputats,
d'eurodiputats
al Parlament.
Seran set
eurodiputats catalans,
dos socialistes,
dos populars...
Ah, mira,
pel Partit Socialista
hi haurà la Maria Badia
i la Rimo Nubiols,
que repeteixen els dos.
En el cas del Partit Popular,
el Vidal Quadres
i Sant Ifices,
el Vidal Quadres repeteix,
tots sabem que també
ha estat vicepresident
aquests últims cinc anys,
el Sant Ifices
era el número 23,
s'han quedat amb 23,
per tant,
justet, justet,
però també ha entrat.
Després,
per part de la coalició
de la Convergència i Unió,
en aquest cas,
el seu cap de llista,
Ramon Tremosa,
per part d'Esquerra Republicana,
també per la coalició
amb la qual es representava
el seu cap de llista,
Oriol Junqueras,
i després,
Iniciativa Dunia Verde,
que han tret el segon
escó,
amb el Rúr Romeva,
per tant,
això fa que al final,
com pot final,
siguin set diputats
del Parlament Europeu catalans
que tindrem
durant la propera legislatura
en el Parlament Europeu.
I aquesta quantitat
reflecteix,
vostè creu,
correctament,
el pes de Catalunya
com una regió important
en el marc europeu,
o no?
Home,
no deixen de ser
set sobre cinquanta,
per tant,
penso que m'ho hem donat,
doncs,
de moment repetim
el nombre,
el nombre de diputats
catalans
del Parlament Europeu,
i set sobre cinquanta
no està malament.
ara, clar,
haurien de veure
que seria un altre debat
que sempre es produeix,
però al final
sempre queda
amb no res,
que és veure
la possibilitat
que en unes properes eleccions
al Parlament Europeu,
i ara tenim cinc anys,
i ara poder,
a partir d'ara,
seria el moment
de fer el debat,
no justament
quatre dies
abans de les eleccions,
que tampoc haig d'anar gaire,
és veure
si mantenir
la circunscripció
única
a nivell
de l'estat espanyol,
o buscar altres
sistemes,
com altres
estats membres,
que hi han
circuns territorials
molt més properes
al ciutadà.
No sé si això
ajudaria o no
més
que la gent
identifiqués més
els futurs candidats
com a representatius
del seu territori,
però, bueno,
és una de les coses
que també,
almenys,
s'ha d'estudiar,
perquè altres països
ho han estudiat
i ho tenen resolt,
s'ha de dir
de diferents maneres,
amb la qual cosa
també no hi ha
una fórmula única
a la qual
nosaltres puguem dir
aquesta és la fórmula
adient,
sinó que
s'hauria d'estudiar,
no?
Senyor Joaquim Millán,
secretari general
del Consell Català
del Moviment Europeu,
moltes gràcies
per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i per ajudar-nos
a entendre
i analitzar
una mica més
i millor
els resultats
de les eleccions
europees
d'aquest diumenge.
Gràcies i que vagi molt bé.
Moltes gràcies
per l'interès
i gràcies
per haver comptat amb mi.
Bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.