Ara són dos quarts de dotze del migdia, vuit minuts.
Avui s'escau el Dia Mundial dels Danys Cerebrals.
L'associació tarragonina Crané ha instal·lat una taula informativa
al llarg de tot el dia a la Rambla Nova.
Fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila.
És d'aquells dies que, ni que sigui un dia a l'any,
no hauria de ser així, ja ho sabem,
però és d'aquells dies que val la pena posar èmfasi
a aquest tipus de malalties cròniques,
els danys cerebrals i les conseqüències
que té l'entorn familiar i social.
Jo, Maria Bertran, Josep Pardila, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jolanda.
D'on està exactament situada aquesta taula del craner?
Està a la Rambla Nova, just davant de l'estat
de tots els despullats, tocada al carrer Canyelles.
Per tant, tots aquells que vulgueu avui venir aquí
i informar-vos de les funcions d'aquesta associació
i, vaja, de tot el que pot oferir
als afectats d'aquesta malaltia,
doncs poden venir durant el dia d'avui fins a les 5 de la tarda.
Evidentment faran una parada per dinar,
però, vaja, estaran aquí informant
a tot aquell que vulgui ser informat.
Doncs podríem fer una simulació
i que informin els oients a través de Tarragona Ràdio,
si et sembla.
Vinga, som-hi.
Ens acompanya, per exemple,
t'explicaré a la gent que estan aquí,
que formen part d'aquesta associació,
la Dolores Gómez.
Dolores, bon dia.
Hola, buenos dias.
També ens acompanya la Maria Teresa Vizcarro.
Maria Teresa, bon dia.
Bon dia.
Hola, a veure què no m'equivoqui,
la Buissa Buena.
Buissa, bon dia.
Buenos dias.
La Marina, també.
Buenos dias.
I també ens acompanya la Maria Júbia.
Bon dia.
Hola, què tal.
Déu-n'hi-do, quina gentada, eh?
Nosaltres hem volgut venir, doncs,
per conèixer una mica això,
els danys celebrals,
el Dia Mundial.
Avui hi ha més de 300.000 malalts
a tot l'estat espanyol.
Avui es parla d'aquest dia.
Un dia, se'n parla avui,
però al llarg de l'any, Dolores,
és una malaltia força oblidada.
Sí, sí, porque la gente no está concienciada
de lo que es un traumatismo cranocefálico.
Se piensan, básicamente,
que son personas que van en silla de ruedas,
pero no saben que un traumatismo está
desde la persona que está en estado vegetativo
a personas que prácticamente hacen una vida normal,
entre comillas, porque, bueno,
tienen secuelas o bien a la hora de comer
o bien porque tienen...
¿Cómo es tu hijo que tiene...?
La parla, la parla, la comprensió,
l'autocontrol...
Tenen moltes coses afectades,
però són molt poquetes coses.
I, claro, necessiten molta motivació,
com logopèdia,
necessiten fisioterapeuta,
cada dia donar-los motivació de fer coses,
caminar,
ensenyar-los a parlar i tot.
Això és el que volem nosaltres,
que puguem fer entre tots l'associació,
que puguem anar tirant endavant sempre,
perquè és que si no els hi fas alguna cosa,
s'queden estancats.
Per exemple,
te donen l'alta,
te donen l'alta i llavors te diuen,
bueno, a casa,
bueno, què fem?
Què fem amb el nostre fill,
amb el nostre home,
amb el meu cas,
amb el meu fill?
Què fem?
Doncs el meu fill necessita
quantitat de coses.
I, clar, jo ja fa 13 anys
que tinc el meu fill
que va tindre un accident de tràfic.
I amb aquests 3 anys
estic luchant encara,
portant-lo en logopèdia,
a fisioterapeuta,
a natació,
amb tot el que puc,
amb tot,
postos psicològics,
bueno,
anar a Barcelona,
allí on me diuen,
allí on me diuen,
ball.
I, clar,
doncs,
qui l'ha conegut
quan va tindre l'accident,
a qui em coneix ara,
diuen,
hòstia,
quin canvi,
no pot ser,
aquest és l'Òscar.
Vull dir que necessitem treballar amb ells,
doncs diari, diari,
no creguis que en 13 anys
he de dir,
pare,
no,
encara he de seguir,
claro,
però això si no ho fas particular
i ho vas fent tu
o la teva manera,
doncs no tenim,
no hi ha res
que es puguin ajudar.
Perquè el problema és aquest,
que fan falta ajudes
per poder seguir tot aquest procés
perquè el malalt
es vagi millorant.
Sí, sí, sí.
O sea,
a nivel lo que es de generalidad,
las subvenciones
te dan un tiempo de plazo
como si dijéramos, ¿no?
Si una persona está afectada
que lleva más de cuatro años,
la mitad de las subvenciones
no te pertenecen.
y sanidad si es una cosa crónica,
tampoco.
Entonces tú,
si no tienes soporte
de que tengas tu dinero,
tú no puedes hacer al familiar,
no le puedes dar,
entre comillas,
una calidad de vida
y aparte es que yo
lo que no entiendo
es que si la Constitución Española
dice que todo ser humano
tiene un derecho
a una vida digna,
¿dónde está el derecho de ellos?
Porque, a ver,
es que yo no lo entiendo.
O sea,
nosotros no estamos exigiendo más,
sino lo único que dice
la Constitución Española,
o sea,
que tengan una vida digna
y si necesitan
para tener una vida digna
un dogopeo
o que le saquen a pasear
o que le tengan que hacer
lo que le tengan que hacer,
es que lo necesitan,
porque ser un ser humano
no está solo
estar en un rincón
o que le hagan gimnasia,
sino un ser humano
necesita, pues,
el cariño de la gente,
el salir,
el de amigos,
el de la familia,
necesita, pues,
por ejemplo,
hay gente que va al gimnasio,
o sea,
hacer una vida,
pues ellos también necesitan una vida
y si ellos necesitan más cosas,
pues habrá que darlas,
¿no?
Digo yo,
esa es mi opinión.
Digue,
Joana.
El que li anava a preguntar
és que quan una de les persones
familiars afectades
comentava aquest fet
de les subvencions dels terminis,
no sé fins a quin punt
des de l'entitat
estan...
Si hi ha un seguiment
des de la llei de dependència
que sabem que encara
s'està desenvolupant,
si la llei de dependència
contempla aquest tipus de malalts
perquè recordem
que estem parlant
de dany cerebral
sobrevingut,
adquirit,
que no és una malaltia
de naixement,
és una malaltia
que sobtadament
i per circumstàncies de la vida
crea una lesió cerebral
i de manera sobtada
hi rompen les famílies
aquest tipus de malaltia.
Per tant,
no sé,
la llei de la dependència
com contempla
el poder donar suport
a aquests malalts
i a les seves famílies.
La llei de la dependència
ajuda en aquests malalts.
Quin vau respondre?
És una tomadura de pelo.
Responeu-me,
responeu-me.
Mira,
que te responguin ells
millor perquè ells
és una tomadura
de pelo,
però de pelo
perquè és que resulta
que el que te donen
per un lado
amb la llei de la dependència
te lo quitan per l'altre.
I és una tomadura de pelo.
Què vols dir exactament amb això?
Pues que,
per exemple,
si a ti te donen
una ayuda
per la llenadita,
per exemple,
en mi caso
me donen una ayuda
de vivir en família,
o sea,
que és perquè
no està en una residencia
que està con nosaltres,
pues,
com tínen tantos gastos,
pues, bueno,
me donen aquesta paga
que, bueno,
son 240 euros,
que con 240 euros
ya ves lo que
le puedes hacer,
¿no?
Bueno,
pero total,
que yo he pedido
lo de la ley de la dependència,
me han quitado
esos 240 euros,
sí que me dan 300 más,
pero es como si me dirán
70 euros más.
Entonces,
que no me digan
que con la ley de la dependència
salió en la televisión
que el cuidador
tendría una paga,
la persona afectada
tendría otra paga,
aparte de esa paga
tendría otra paga
para comprar
lo que le hiciera falta
a esa persona.
Y nada de eso,
aquí en Cataluña
no se hace nada de esto.
O sea,
que es eso,
que lo que te dan por un lado
te quitan por el otro,
o sea,
que te quedan igual.
I entitats com la vostra,
Dolores,
pot ajudar
a tirar endavant,
a fer aquestes reivindicacions,
a que les vostres reivindicacions
surtin a la llum,
o no?
És a dir,
quina és una mica
la vostra funció?
A part d'ajudar
les persones afectades,
podeu intentar
fer aquesta veu reivindicativa
per aconseguir
aquestes ajudes?
Es que nosotros,
el problema que tenemos
es que todos los traumatismos
no salen a la luz.
Entonces, claro,
nosotros intentamos
ir a la llena età,
bueno,
ya hemos ido,
ya hemos hablado con Sanidad,
y sí que intentamos hacerlo,
pero claro,
es un grupo de familias
muy reducido
y no nos hacen caso.
Entonces,
yo desde aquí
llamo a todos los familiares,
a todas las personas afectadas
o a todas las personas
que no sean afectadas,
que nos echen una mano,
que hay personas
que,
que,
a ver,
¿cómo te diría yo?
O sea,
que tienen derecho a vivir,
a tener una vida digna,
y entonces,
contra más gente
nos apoye,
podremos exigir
más a la llena età,
podremos exigir
más a Sanidad
y podremos exigir
en un momento dado
si tenemos que ir al gobierno
iremos al gobierno,
pero que salgan,
que salgan
porque somos un grupo de familia
que un día estamos bien
y el día siguiente
estamos por los suelos
porque nos vemos
que estamos impotentes,
impotentes
y nos da rabia y coraje
porque decimos
pero si hay gente,
si están diciendo
en la televisión
que ayudará a esta gente,
que ayudará esto,
¿y nosotros qué?
¿Nosotros familiares qué?
¿Porque hay familias
que potser no surten
al carrer
o no tienen por
de salir al carrer?
¿Quién vol respondre?
Porque no saben
a dónde dirigirse también,
porque una vez
que sales de l'hospital
como no te dicen nada,
no sabes a dónde dirigirte
y entonces pues
creamos esta asociación
pues para eso,
para luchar
por sus derechos.
¿Cuántas famílies
sou a Tarragona?
Pues las que nosotros
tenemos de socio
y eso somos 14,
14,
pero claro,
están las que no se saben
por ahí.
La clan,
hi ha moltes.
No pot contestar,
no són 300,
no són 300 afectats
per aquí a la província,
però resulta
que no hi ha ningú
que s'apunti
ni que digui
ni que anem a l'hospital
i posem el paper
que som d'una associació
tal i qual.
No sé què passa
amb aquestes famílies
o que acepten
el que hi ha
i no volen
no es volen
no volen sortir
o no es volen posar.
Yo pienso
que es lo que nos ha pasado
todo,
que esto tiene un proceso.
Tú de repente
de verte a tu familiar
que está bien,
de repente
lo ves así
en un estado vegetativo
porque todos
empiezan
en un estado vegetativo.
Lo que pasa
que si por ejemplo
si ellos pasan
más de tres meses
en estado vegetativo
tienen unas secuelas.
Si pasan seis meses
tienen otra secuela.
Si pasa un año
que es en el caso
de que le pasó a mi marido
ya tienen las secuelas
muy malas.
pero bueno
pero
que me ha sido el santo
entonces hasta que
no, perdón
hasta que
a ti te dice
no se va a mejorar
esa persona
pero tú no te mentalizas
a lo mejor
yo tarde cinco años
en mentalizarme
de que mi marido
no va a ser igual que antes
entonces yo pienso
que a muchas familias
le pasa eso
es decir
no, yo no me hago
de la asociación
porque ya me se pondrá bien
¿sabes lo que te quiero decir?
I a causa
d'aquests anys celebrals
hi ha un ventall
àmpli de malalties
o quines són
les conseqüències
i parlem de
de traumatismes
excepcionales
n'hi ha diverses
de moltes classes
de manera
nosaltres des de luego
aquí
som cinc
i les cinc
són completament
diferents
perquè el meu
està afectat
per la parla
té una paraplèjica
de la part dreta
l'autocontrol
la memòria
i bueno
ell és com si
hagués nascut
ell va estar
tres mesos
en coma
i vull dir
però ara
pot caminar
li han ensenyat
a menjar
per a l'esquerra
ell me menja sol
per a l'esquerra
cosa que no feia
també anava
amb bolquer
ell ara
només és a la nit
que no
no controla
però el de dia
va i tot
i tot
abans
anava vestit
amb xàndal
perquè amb l'esquerra
no es podia fer
ni un botón
ni tot
sempre anava
amb pantones
de xàndal
i tot
doncs ara ell
ja vol portar
texans
com tots
doncs ara
ja porta texans
i amb l'esquerra
se fa el botador
imagina't
el que va evolucionant
que li vagis ensenyant
i tot això suposo
quan ja diagnostiquen
la malaltia
el que dèieu
lluitant cada dia
a intentar
això
que anar als
logopedes
anar als fisioterapeutes
dèieu que per això
no hi ajudes
i per tant són les famílies
les que
vaja
han de pagar
tots aquests serveis
que se tienen que hacer cargo
de todos los gastos
sí
sí
i una família
que no pot
què passa
se queda
se queda
se queda
com se queda
en el meu cas
els 4 mesos
d'estar
Joan 23
ara t'ho diré
me va vindre
la doctora
i em va dir
que el portés
amb un sanatori mental
imagina't
i ara
perquè no tinc
el meu fill aquí
perquè el veguessis
i diries
com és possible
doncs si jo
m'havés conformat
eh
doncs jo
tant com
aquí
a Pere Mata
que em va dir
que el tanque
és a Pere Mata
perquè estava
agressiu
i tot això
i ja està
no
la seva obligació
és de dir
miri
escolti'm
hi ha aquest centre
hi ha aquest altre centre
el que passa
que no és
per la seguretat social
però és el meu problema
però ell
està d'informar
primer
no anar
a lo ràpid
paf
ja està
i una de les funcions
de fet de crànic
que està avui
a la Rambla Nova
de Tarragona
és això
avui s'escal
com dèiem
el dia mundial
del dany cerebral
i el que volen
és donar
donar veu
a les seves reivindicacions
i també
informar
tota aquella gent
de quines són
els avantatges
de venir a la seva associació
i suposo que us expliqueu
una mica
tot això
quines vies
quins camins
poden seguir
aquella gent
que potser té por de sortir
i de casa
potser es pensa
que no hi ha res a fer
però sí que hi ha
molta cosa a fer
que es pot ajudar
molt al malalt
i vaja
vosaltres suposo
que des de l'associació
és aquesta la vostra funció
és la nostra idea
la Marina
la Marina
hola
buenos días

poc a poc
poc a poc
porque esto es muy lento
pero bueno
vamos haciendo
Jo si em permets
Josep
si no estic equivocada
jo em penso
que la Marina
la conec
perquè l'any passat
em penso
que van venir a la ràdio
ah
diu a Jovanda
que et coneix
que l'any passat
vas anar a la ràdio
Marina
sí
diu que sí
no vas equivocada
és que me'n recordo
a Jovanda
que és molt guapa
és cert
que ella
va explicar
la seva història
és una història
de superació
com la resta
de malalts
de dany cerebral
a mi m'agradaria saber
en tot cas
si de l'any passat
que ens vam veure ara
doncs ha pogut millorar
una miqueta
la seva qualitat de vida
amb aquest esforç
que dèiem
des de l'any passat
que vas anar a la ràdio
Marina
fins ara
ha passat un any
hi ha hagut una millora
bueno
però a mi
és sempre el mateix
ja pràcticament
està més o menys
estabilitzada
ja la recuperació
si recupera alguna cosa
és molt poca cosa
i molt lenta
però bueno
encara que sigui poc
suposo que es nota
Marina
sí
sí
una mica
i ha millorat
la seva relació
amb l'entorn
ha pogut tornar
amb amics i amigues
la relació amb l'entorn
què tal
els amics
les amigues
ha pogut tornar
els amics
els d'internet
poc
dos o tres
i ja està
però bueno
lo que son
los amigos
todos los de antes
los perdió
porque claro
al principio
en el hospital
sí que iban a verla mucho
pero una vez
que le dieron el alta
en casa
pues ya
las amistades
fueron dejando de venir
y ya no tiene relación
con sus compañeras
de instituto
ni con nadie
porque después
de un traumatismo
así
hasta los amigos
se olvidan
de sus compañeros
sí
así es
pero la Marina
es muy jove
sí
cuantos años
tienes tu Marina
22
22 años
sí
muy jove
i tant
de eso
de la ciudad
de mi
hace 8 años
tenia 14
14
bueno la qüestió
és com dèiem
treballar
el dia a dia
i és el que dèiem
la funció de crana
i holanda
que fins avui
a les 5 de la tarda
tots aquells
que s'hi vulguin acostar
doncs poden fer
aquesta
vaja
informar-se
de la funció
que fa aquesta associació
a Tarragona
que s'acostin
perquè a més
és una entitat
que disortadament
té molta feina
a fer
perquè disortadament
els traumatismes
que provoquen
dany cerebral
els experimentem
a diari
i qualsevol
el pot experimentar
perquè estem parlant
d'un accident de trànsit
un accident
d'esporro
una agressió
qualsevol dany cerebral
que provoca
aquesta seqüència
que explicaven
les teves convidades
un temps
d'estat de coma
d'estat vegetatiu
i després
doncs
una autèntica
caixa de sorpreses
absolutament nefasta
per veure
doncs
amb quines mancances
caldrà viure
en els propers anys
esperem que
en tot cas
des de l'associació
doncs
es puguin sensibilitzar
i puguin tirar endavant
amb les seves vides
amb les vides
dels afectats
per aquests anys
però sobretot
també les seves famílies
que els cuidadors
han déu-n'hi-do
també
si viuen
aquesta experiència
i de quina manera
i sobretot
això reivindicar
el que deien
més ajudes
sobretot
per poder seguir
aquest procés
un cop diagnosticada
la malaltia
perquè realment
hi ha millores
el malaltia
el malaltia
pot evolucionar
cap a millor
i per tant
una mica
és la funció
d'associacions
com aquesta
doncs enhorabona
aquestes dones
valentes
que avui es planten
a la Rambla
per explicar
quina és la seva
problemàtica
i Josep
jo crec que d'aquí
una estoneta
ens tornem a retrobar
al carrer
aneu a la Guàrdia Civil
a la subhasta d'armes
sí
cap allà anem
perquè l'altre dia
el que van fer
va ser toquetejar
tot el que hi havia allà
i avui és la subhasta
avui és la subhasta
i per tant
la gent que va
fer una pli
que va fer una aposta
per alguna de les armes
doncs avui sabrà
si li ha tocat o no
molt bé
doncs a veure si tenim sort
i coincideix
que quan siguem allà
doncs hi hagi
algun comprador afortunat
a veure
a veure què passa
doncs fins d'aquí una estoneta
fins ara
adeu-siau