Un minut a tres quarts d'una del migdia.
Saludem ja Santi Castellà,
és el vice-rector de Relacions Externes
de la Universitat Rovira i Virgili Santi.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
El curs acadèmic no acaba el juny,
sinó que vosaltres perllongueu, si més no,
durant tot el mes de juliol, pràcticament,
el que és l'activitat acadèmica, però amb un altre aire.
Lògicament.
Sí, li donem un estil diferent.
En el marc de la universitat d'estiu
intentem fer activitats un punt més relaxades,
sense perdre coherència científica,
sense perdre qualitat,
però sí poder aprofitar aquestes dades
per debatre de forma més relaxada,
durant menys hores
i combinant-lo amb activitats lúdiques
i amb la necessitat que a l'estiu tots tenim
d'apropar-nos al mar.
El que és el contingut de cadascun dels cursos
segueix un model similar al d'anys anteriors,
entre altres coses, perquè és la demanda
que vosaltres heu detectat que hi ha.
Una de les novetats probablement correspon
a aquesta tendència a la descentralització dels darrers anys,
que ha funcionat molt bé.
Impartint cursos a les diferents Seus,
a Tarragona, Reus, Cambrils,
a les Terres de l'Ebre,
i enguany incorporeu valls.
Incorporem valls, sí.
La veritat és que volem ser una universitat molt territorial.
Ens sentim amb moltes sinergies amb el territori,
que això ens aporta moltíssim,
i per tant també la universitat d'estiu
té sentit fer una universitat dispersa
pel conjunt del territori.
Són ja 14 edicions de la universitat d'estiu,
aquest any hi ha 40 cursos,
i estan a moltes localitats de les Terres de l'Ebre
i les que has mencionat del Camp de Tarragona.
Per tant, pensem que és una de les universitats d'estiu
més consolidades, més fortes,
de tota la xarxa d'universitats de part de la catalana,
de tot aquest arc mediterrani de part de la catalana,
on no hi ha una gran universitat d'estiu de referència,
com pot ser la Mendez Pelai o l'Escorial,
que hi ha en altres àmbits,
i que la nostra oferta és una de les més fortes
i més consolidades en aquest àmbit,
i així també ens ho demostren
les dades de matriculació que tenim.
Hi ha dos aspectes,
perdó, parlarem dels cursos, lògicament,
però potser de la filosofia que sustenta
el que és la universitat d'estiu de la URB.
Estem assistint a un procés de canvi absolut a Europa
en el que és la matèria universitària,
a Bologna, el proper curs ja pràcticament
tots els ensenyaments entren en el que és el circuit de Bologna,
i jo recordo sentir els últims anys
quan parlàvem de la universitat d'estiu,
això que acabes de dir,
que la voluntat és una mica convertir-se,
esdevenir no la universitat catalana,
sinó del mar mediterrani.
Parlem del Magreb, parlem d'Itàlia,
parlem de tota aquesta cultura mediterrània,
que la Universitat Rovira i Virgili
fos un referent a l'estiu.
Això enllaça molt amb la mobilitat acadèmica
que suposa a Bologna.
Per tant, imagino que assistirem a un canvi important
a la universitat d'estiu.
Sí, i de mica en mica l'estem produint.
De fet, les universitats d'estiu han estat molt vinculades
a crèdits de lliure elecció pels estudiants,
a la necessitat que tenien els estudiants,
de fer per acabar les seves carreras,
algunes assignatures diferents,
amb matèries diverses.
Això s'acabarà.
Els plans d'estudi de Bologna
no contemplen la lliure elecció,
contemplen algunes activitats,
com seminaris, com fòrums,
al llarg del curs,
però per tant la universitat d'estiu
haurà de canviar el caràcter.
Nosaltres hem fet tres apostes,
em sembla molt forta.
Una és per fer una proposta
a tota la ciutadania
de divulgació de coneixement.
Per tant, no seran crèdits els que...
Ja no.
Aquest any seran crèdits,
però més endavant canviarà aquest caràcter.
Però en un futur perd aquesta cosa acadèmica.
Exacte.
I el que volem és, primer,
apropar-nos molt a la societat,
o sigui, no fer una universitat d'estiu
principalment per a estudiants,
sinó fer-lo per a tota la ciutadania,
convidar al debat, a la reflexió,
amb els temes més punters,
amb els temes més d'avantguarda,
al conjunt de la població.
I això de mica en mica ho anem fent,
i ho anem fent també gràcies a una reducció
que fem amb el que diem
la matrícula oberta als ciutadans,
del 25% per a totes les persones
que no vulguin crèdits de lliure a l'acció.
I cada cop hi ha més professionals
i més persones que,
com no necessiten cap tipus de titulació,
no necessiten cap tipus d'estudis previs,
si els interessa el tema poden venir.
Després, també, per una altra banda,
el que intentem és portar estudiants internacionals
a fer activitats aquí.
Aquest any tindrem un curs de cinc setmanes
amb la Universitat de Berkeley, Califòrnia,
que ja hem fet durant les dues anteriors edicions.
30 alumnes del Departament d'Estudis Ènnics
que venen a reflexionar sobre multiculturalitat
després de l'11 de setembre
i com ha canviat el món,
sobretot en termes de relacions
d'integració de nouvinguts en la societat.
Tenim també un equip d'estudiants
de la Universitat d'Illinois
que venen a fer pràctiques d'enginyeria química
i tindrem de la Duke University, també d'Estats Units,
un grup d'estudiants de postgrau
també especialitzats en temes d'immigració i multiculturalitat.
Aquesta tendència, l'any que ve volem tenir cursos,
ja estem promocionant ja en les fires americanes,
cursos sobre arqueologia romana,
volem tenir cursos també sobre turisme
i hem detectat alguns sectors
que podem ser un punt d'atracció important.
I la tercera línia de treball és fer activitats,
no necessàrament cursos d'estiu,
sinó activitats reglades, oficials,
pels nostres estudiants durant l'estiu,
que puguin fer algunes de les seves assignatures
de forma més concentrada durant l'estiu
i que això també serveixi d'oferta
perquè estudiants que vinguin de fora,
estudiants internacionals,
sabien que a Tarragona també poden cursar
algunes assignatures de forma concentrada durant l'estiu.
Per tant, això implica una continuïtat
de la tasca docent pràcticament durant tot l'any.
Exacte, sí, és donar més oportunitats als estudiants.
Hi ha un aspecte que comentaves,
posaves l'exemple d'aquests alumnes de Berkeley,
que alguna vegada hem parlat amb ells,
perquè, com deies, és el tercer any que venen,
aquestes col·laboracions,
clar, fins ara i tradicionalment amb molt d'esforç
es feia generalment aquests intercanvis
que arribava a través de l'experiència personal
i acadèmica dels professors,
que anaven a fer unes estades a una universitat americana,
establien contacte amb professors d'allà,
vinga, va, fem...
Ara tot això funciona d'una altra manera,
ara diguem que ja es dona per fet
que les universitats s'han de moure pel món.
Si alguna cosa s'havia de globalitzar,
no sé si l'economia, la ciència
i el saber sí que s'ha de globalitzar, en aquest sentit.
A mi m'agrada explicar que Bolònia és la nacionalització...
Ets pro-Bolònia, doncs Santi, no?
És molt pro-Bolònia perquè entenc que...
D'acord, és que val la pena situar-se, eh?
Bolònia és un discurs molt progressista,
perquè la universitat espanyola,
igual que passaven les vies del tren que eren més estretes,
també s'havia construït d'una forma una mica estreta
i girava al voltant del catedràtic i del seu projecte.
Allò que ell investigava,
després ho explicava sense excessius controls
i a partir d'aquí els alumnes s'hi podien,
seguien i superaven una assignatura.
Bolònia significa situar l'alumne i el procés d'aprenentatge
en el centre del sistema
i, per tant, explicar quines competències ha d'adquirir l'alumne,
com les ha d'adquirir,
quines són les metodologies docents...
Per tant, els nuclis de resistència al voltant a Bolònia
normalment són molt conservadors.
El discurs que hi ha darrere és un discurs
de conservar un model d'universitat
que a vegades podria semblar més creativa,
podria semblar més literària,
però que finalment també emparava alguns incompliments
i emparava una manca de control
i de responsabilitat social, no?
Per tant, jo aposto molt per a Bolònia,
però també per a una Bolònia de qualitat,
perquè Bolònia signifiqui també mantenir aquest esperit creatiu,
aquesta possibilitat de fer moltes activitats a la universitat.
Creu realment que els nuclis que són resistents a Bolònia
són estrictament de tall conservador?
Alguns arguments que es puguin plantejar en contra de Bolònia.
Parlem de persones assenyades.
Per què creus que hi ha persones que...
Per mantenir un propi sistema?
Perquè també deuen haver-hi altres arguments
que vinguin des d'un pensament més progressista,
que parlen, per exemple,
de col·lectius de joves que parlen
que això suposa una privatització,
que molt bé sobre el paper,
però després estem parlant el de sempre,
canvis normatius que no van acompanyats d'un pressupost
que permeti realment dur a terme allò que es planteja.
Sí, i es poden fer moltes crítiques i moltes amb molta base,
però jo penso que darrere sí que hi ha un nucli important
de pensament, d'evitar els canvis.
No hi ha una proposta d'una universitat diferent
i quan alguns nuclis molt reduïts planteixen
que la universitat estarà excessivament abocada
a formar professionals pel mercat de treball,
doncs darrere no hi ha una reflexió seriosa
que els estudiants i les famílies i l'Estat,
quan fa un esforç important per pagar aquests estudis,
el que està pensant és això, que la gent pugui tenir llibertat
per escollir un lloc de treball perquè és el que volen
i per tant plantejar una universitat que no estigui pensada per això,
no exclusivament per això,
òbviament té una funció molt més gran de generar coneixement
i sobretot generar coneixement crític,
però Bolònia ho permet,
no simplement ho permet sinó que ho impulsa
perquè impedeix que la universitat quedi tancada
en cercles concrets locals
i obliga a una internacionalització molt forta de la universitat
que és la millor garantia per evitar que quedi tancada.
El que és important és la formació i en aquest sentit també cal conèixer
exactament què suposa Bolònia
i a banda d'altres consideracions
és important entrar-hi en el que són els continguts
que ens ofereixen les universitats.
s'ha fet com una reforma de moltíssimes de les carreres més tradicionals
i a veure, objectivament algunes d'elles diuen
que realment aposten per una formació més integral
i més transversal dels futurs professionals,
allò tant l'especialització pura i dura.
Aquesta és la primera imatge que et dona
quan fas una miqueta d'incursió
a veure com queden els estudis que ara Bolònia.
I després amb uns postgraus que et permetran
aquesta especialització també molt més concreta, menys generalista.
A veure, l'aspecte lúdic de la universitat d'estiu
centrem en tot cas una miqueta la mirada
en el que és Tarragona
quan parlaves que els ciutadans particulars
que no cal que necessitin crèdits
però gaudir de moltes coses
tenen des de conèixer
una miqueta quines són les vies
d'aquest futur europeu
fins a la biodansa
com un camí d'expressió.
Vull dir que estem parlant de dos camps
completament diferents.
En els 40 cursos hi ha temàtiques molt diferents
hi ha algunes amb un contingut més pràctic o més lúdic
com el tema de la biodansa
però també hi ha propostes molt de debat científic
i molt pensades per gent que estigui treballant en aquests temes
com és el curs tradicional de ginecologia a l'adolescència
o com pot ser el curs també d'educació per la salut
o de desenvolupament de competències professionals
en l'era digital.
Jo destacaria primer
mantenint sempre alguns cursos sobre la temàtica de gènere
de la dona
és un tema pel que la universitat sempre ha tingut
una sensibilitat especial
i a més jo penso que és un tema on hem de marcar cert lideratge social
i aquest any tenim un curs sobre dona i treball
que ja és tradicional
que s'ha fet altres anys
en el que participarà la consellera de treball
tenim també a baix un curs sobre violència de gènere
curs amb el que tenim també molta confiança de cara a professionals
de diferents àmbits jurídics, de la psicologia, del treball social
que concorre per reflexionar sobre aquests temes
i tenim un curs sobre imatge, cos i llenguatge
més des d'una aproximació del pensament crític i del pensament literari
la construcció del discurs narratiu
sobre la imatge, el cos i el llenguatge
en referència a les dones.
No falta la mirada a la situació internacional
Palestina-Europa
als conflictes que hi ha en aquest moment
pendents del propi sistema?
Sí, la Càtedra Mediterrània
i d'Estudis Mediterranis
planteja un curs sobre Palestina i el Líban
que és un dels nuclis importants
on està centrat ara l'atenció a l'Orient Mitjano
i també a mi em sembla molt interessant el curs
que conjuntament amb l'Ajuntament de Tarragona
fem sobre la Unió Europea
perquè serà un curs que es farà junts
després de les eleccions europees
i jo crec que el discurs que s'està fent actualment
sobre Europa
un cop conformades les noves majories
en el Parlament Europeu
començarà a emergir un nou discurs
veurem si va de debò el tema del Tractat de Lisboa
quines modificacions institucionals
es volen impulsar en aquest nou període
si veritablement hi ha una aposta
per un nou discurs engrescador d'Europa
o si hi ha simplement un discurs continuista
i els ponents que venen són de primer nivell
però sobretot serà molt interessant
seure per primer cop en una taula
a tots els eurodiputats escollits catalans
i que planteixin la seva visió d'Europa
un cop ja són eurodiputats i no només candidats.
Llàstima que no es fes abans de les eleccions
perquè molt d'ambient no hi ha entre la ciutadania.
Finalment Santi, des del punt de vista econòmic
que enrerec que faci referència a la crisi
i als diners i a tot això?
Bueno, és un tema que està transversalment
en molts dels cursos.
I va totes l'economia al final, per tant.
Però hi ha un curs sobre negocis electrònics
que té molt èxit, és un curs digital.
Aquest es repeteix, no?
Es repeteix cada any, cada any es actualitzen els continguts
però té el mateix format i és un curs que molts estudiants
d'Amèrica Llatina s'estan matriculant
i és un discurs que permet reflexionar de forma pràctica
i amb exercicis pràctics sobre les possibilitats
del negoci electrònic, que és un dels camps segurament
de sortida de la crisi de moltes experiències comercials tradicionals.
Doncs si les matrícules ja són obertes,
del que teniu fins ara, continua sent el percentatge més elevat,
alumnes d'aquí del territori, no?
Sí, alumnes del territori i a més la matrícula es fa tota per internet,
no fa falta desplaçar-se a cap oficina.
A dia d'avui hi havia al voltant de 350 matriculats,
la qual cosa és una xifra ja molt elevada
i sobretot alguns cursos, l'any passat vam tenir que desdoblar
algun curs perquè hi havia una excessiva matriculació
i alguns els van tenir que tancar en llista d'espera,
van tenir a prop de 1.300 matriculats,
que és la xifra més alta que havíem tingut mai.
per tant, animar la gent que es matriculi com més aviat millor
perquè és possible que igual que l'any passat
hi hagi un problema de plaça.
I hi ha una dada que també m'agrada molt ressaltar,
que és els estudiants que tenen beca del ministeri,
o sigui que per temes econòmics tenen un ajut de l'Estat
per poder cursar els seus estudis.
També això es veu reflexat automàticament a la universitat d'estiu
i la seva matrícula és un 50% més barata
i tenen el cost de la meitat de la matrícula.
Doncs si val la pena esmentar aquest aspecte,
la universitat d'estiu de la URB, 14 anys,
ja ha superat l'adolescència, mascreix,
i ara va cap al camí de la maduresa
cara a la propera temporada de la mà de Bolònia.
Santi Castellà, vicerrector de Relacions Externes de la URB,
un plaer, com sempre, moltíssimes gràcies
i si no ens veiem, bon estiu.
Moltes gràcies a vosaltres i bon estiu.
Que vagi molt bé.
Gràcies.