Estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
en aquest dimarts 23 de juny,
vigília de Sant Joan, avui final de les classes,
a punt de començar les vacances escolars
i a punt també d'arribar al moment culminant
a la temporada alta des del punt de vista turístic.
I precisament ahir el Ministeri d'Indústria i Turisme
feia públiques unes dades
pel que fa a l'arribada de visitants estrangers
a l'estat espanyol.
Dades que diuen que en el que portem d'any
han caigut aquestes visites un 12%
pel que fa a Catalunya.
Les caigudes principals, a més, es produeixen
en els tres mercats més importants al nostre país,
que són el britànic, l'alemany i el francès.
Coincidint amb la publicació d'aquestes estadístiques,
avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el gerent del patronat de turisme de la Diputació de Tarragona,
el senyor Octavi Bono.
Senyor Bono, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Aquestes xifres de descens que parlen del conjunt
de Catalunya i d'Espanya són extrapolables
perfectament a les nostres comarques?
Doncs sí, la veritat és que són percentatges molt similars.
En el conjunt de la demarcació i per el període
que tindríem entre 1 de gener i 15 de juny,
és a dir, pràcticament tot el que ha succeït
des de l'inici d'any fins ara,
el nostre nivell d'activitat ha baixat en un 13%.
Sí que és cert que aquesta xifra potser queda una mica més atenuada
si només féssim una ullada a l'entorn Terres de l'Ebre
i pot ser que el percentatge no sigui tan elevat
i que s'estigui movent al voltant d'un 10%,
però el pes de costa d'orada és superior
en quant a volum i marca una mica la tendència del conjunt.
També és veritat que en aquesta part de l'any
encara no li prenem el pols adequadament
als mercats internacionals,
perquè la seva activitat ha començat pràcticament
en fa un mes i mig l'aturoperació, etcètera, etcètera.
Però tot i així, intuïm que pot ser un valor absolutament extrapolable
i que d'altra banda ens anirà acompanyant malauradament
el que queda d'exercici.
Per tant, creu que no es recuperaran aquestes xifres
en la temporada alta, ara que arriben les setmanes
i els dos mesos o tres mesos forts de temporada alta d'estiu.
Fins i tot un exercici com el que estem vivint,
que no és positiu,
presentarà segurament bones xifres en el mes d'agost.
Però amb això no n'hi ha prou.
I el comportament dels nostres serveis i productes turístics
en el setembre, la primera quinzena d'octubre, el juriol,
també el juny, que ara ja estem quasi tancant,
doncs si no és elevat no queda corregit només
pel que succeeix en el mes d'agost.
Estem parlant d'un descens d'activitat.
Aquí estem comparant les nits dormides en el territori.
Una altra cosa, a més a més, seria el volum de negoci generat.
Si féssim una ullada amb això,
què ens està costant que vingui aquesta gent,
que és una mica menys que la que havíem tingut l'any passat,
però que només estaríem parlant d'un menys 12% d'activitat,
si això el traduíssim al negoci generat,
a la despesa que fan al territori,
doncs la veritat és que segurament aquest percentatge
encara seria més elevat.
I després també succeeix una cosa que cal tindre en compte,
que la substitució d'alguns clients d'aquests mercats
per d'altres no és senzill.
Enguany no tenim mercats refugi,
és a dir, no ens va haver el britànic
i fem més esforç a no sé quin altre.
Doncs això no hi és,
i alguns d'aquests que ara estan funcionant
amb una certa debilitat
són visitants que es fan estades relativament llargues,
que per tant la seva substitució
encara és una miqueta més difícil.
El fet que ens deixi de vindre una persona
que potser ens fa 7 o 11 nits,
com en el cas dels britànics,
per quants espanyols que fan menys nits de mitja
l'hem de substituir perquè sigui suficient.
Per tant, la situació té una certa complexitat
i no crec que en els propers mesos
les coses canvien en accés.
Alguns diuen que en temps de crisi
pot predominar el turisme de proximitat.
Això traduït a les nostres comarques,
a la Costa Daurada, senyor Bono,
pot significar que aquest estiu
tinguem menys turisme internacional
i més turisme de Catalunya i de l'estat espanyol?
Sí, i nosaltres hem treballat també
per incrementar les accions de difusió
dels nostres productes en aquests mercats,
a França, al conjunt de Catalunya
i al conjunt de l'estat.
Atenció, que ja no són mercats
poc importants per nosaltres,
per nosaltres ja són molt importants
tradicionalment.
En els darrers anys ens hem mogut
amb percentatges en el mercat espanyol
i en el seu conjunt,
incorporant també el mercat català en ell,
que poden representar
al voltant de la meitat dels nostres visitants.
Per tant, ja estem parlant de xifres
que Déu n'hi do, no?
Doncs bé, insisteixo,
el fet de pensar que la gent
pot filar molt prima amb el seu pressupost,
pot pensar que els desplaçaments,
com més curts,
li poden significar menys despès
i, per tant, rendibilitzar més
els diners que tenia reservats
per fer vacances,
doncs no és cap bestiesa.
I nosaltres també ens hem aplicat,
diguéssim,
aquesta anàlisi
a l'hora d'incrementar
algunes accions de difusió
en aquests mercats.
Per exemple,
el sud de França en guany
ha estat objecte
d'una especial atenció
en diferents accions.
Estem tancant un seguit
d'activitats promocionals
a les ciutats enllaçades
per baix cos
des de l'Estat,
que ens hem ubicat
en el mapa,
en uns territoris
en els que no hi érem.
No havíem fet mai
promoció a Sevilla
ni a Santiago.
Doncs hem fet promoció a Sevilla
i a Santiago,
l'hem fet també
a Palma i a Santander,
i tot això pensant precisament
en aquest valor, no?
Després tenim aquest eix tradicional
al voltant del riu Ebre
on tenim una demanda,
no vull etiquetar-la de Captiva,
però que té una relació
més llarga en el temps
perquè la proximitat
ho ha facilitat, no?
Sí que pot succeir això,
però també partint de xifres
ja molt elevades
en aquest mercat.
Igualment tampoc no serviran
per salvar, entre cometes,
la temporada,
des d'aquest punt de vista,
de xifres, estadístiques
i aquest moment culminant
que pot ser el mes d'agost.
No, jo crec que
el context econòmic
que ens embolcalla
és el que és.
El nostre sector,
Déu-n'hi-do el bé
que està resistint
a una situació econòmica
no favorable,
però tampoc hi ha receptes màgiques.
No anirem contracorrent
malauradament.
No anirem contracorrent malauradament.
I aleshores,
aquesta idea de mercat-refugi
que comentàvem
a l'inici de la conversa,
no la podrem trobar
pràcticament enguany
en cap mercat.
Ha parlat de resistir.
Segurament aquest és l'objectiu
per aquesta temporada del 2009.
I de cara a un termini
una mica més llarg,
reconvertir d'alguna manera
el sector o una part
del sector turístic
de les nostres comarques?
Vostè creu que
hem de fer una reflexió clara
sobre aquesta qüestió
i reconvertir
una part com a mínim
del sector turístic?
A veure,
el fet d'estar oberts
a una constant evolució
ens convé.
Jo crec que des d'aquest punt de vista
Déu-n'hi-do la fenya
que se fa en aquesta destinació.
Fa quatre dies
inauguràvem un nou hotel
de cinc estrelles
en una zona vacacional
a la Pineda.
Port Aventura
posarà en guany sobre la taula
un nou complex hoteler
amb una inversió superior
als 60 milions d'euros,
un nou palau de congressos
i de punt de trobada
per convencions, reunions.
L'any passat va fer el mateix
amb el golf.
Per tant,
la nostra oferta,
Déu-n'hi-do la vitalitat
que trasllada.
La situació que avui passa
a la nostra destinació,
Costa Obrada d'una banda,
Terres de l'Ebre també,
no és tan fruit
de dèficits marcats
en el que seria
la pròpia estructura
de la nostra destinació
com una situació econòmica
que no afavoreix el consum
i que, per tant,
també es tradueix
quan la gent pensa
en consumir lleure i oci.
En guanyos,
com dèieu,
no serà un any fàcil,
no?
Nosaltres,
en varetes màgiques,
no en tenim.
El patronat d'autisme
de la Diputació
ja ha fet allò
que podia fer.
En aquest primer trimestre
vam incrementar
el nostre pressupost
a quasi un 12%.
Per tant,
no hem reculat,
intentem generar
més pressió
en el mercat.
Intentem fer-ho
d'una manera més eficient
buscant els canals
que ens permetin
arribar adequadament
a un client
i sumant esforços d'altres
perquè amb menys recursos
tots siguem capaços
de fer més coses.
Recomanem que la gent
no deixi tampoc
de,
tot i que és fàcil dir
i a vegades
és més difícil de fer-ho,
no deixi
d'invertir en difusió.
Recomanem als nostres empresaris
que intentin incorporar
valor afegit
en els seus productes,
que puguin traduir
una proposta més atractiva
i que, a més a més,
ho facin sense insistir
en nous costos,
sense generar
en nous costos
per a ells.
Recomanem també
que els canals
de comercialització
estiguin el més oberts
possibles
i que es vegin
la necessitat
de llançar la canya
en tants i tants llocs
directament en el client,
a través de la xarxa internet,
a través de la intermediació,
però amb la visió
més oberta
i més flexible possible.
I després,
a més a més,
el que desitgem
és que el temps
passi molt de pressa
perquè aquest any
serà difícil
l'any que ve també
i aquestes mesures
que jo li comentava
poden tenir un cert efecte
atenuant
de la situació
però en cap cas
absolutament
corrector malauradament.
Li deia també tot això
perquè ahir,
curiosament també,
la Pimec,
la patronal
de la Petita i Mitjanes Empreses,
feia públic un estudi
de la Universitat
Rovira i Berzili,
alerta d'una certa situació
de risc
de les petites empreses turístiques,
especialment
dels hotels,
dels establiments
hoteles més petits
per qüestions
de normativa,
de burocràcia,
en fi,
creu que això
afegit a aquest context
de crisi
pot passar factura
i que alguns hotels,
alguns establiments,
alguns productes turístics
de la nostra demarcació
estan en perill seriós?
L'aspecte que vostè comenta
és cert,
i de fet
se'n ve parlant
des de fa
uns quants mesos.
Ja va haver
un informe similar
elaborat abans
del darrer
Congrés de Turisme
de Catalunya
que també va servir
per generar
tot un marc
de reflexió
en el propi Congrés
celebrat ara fa també
uns quants mesos.
Jo tinc la percepció
i no parlo només de turisme
que hem estat generant
en els peus
que podíem etiquetar
d'occidentals
i amb economies
desenvolupades
una certa
inflació normativa
per intentar
regular
tot l'orregulable,
per intentar
cobrir
totes les incidències,
per intentar
que res
quedi
fora
diguéssim
de l'ofortuit.
Tot això
al final
s'atreveixen costos
i jo comprenc
que les activitats
no pot
que qualsevol
activitat
no pot ser
un camp
i qui pugui
més faltaria
però a vegades
estem situant-nos
just a l'altre costat
amb aquests moments
pendulars
de deixar fer tot
o d'altra banda
que fruit
d'una intensíssima
vigilància
i d'una
sobre regulació
de determinats
aspectes
de la nostra vida
quotidiana
i també l'activitat
econòmica
ens estem posant
a vegades
amb moltes dificultats.
Clar,
quan un petit hotel
que té 100 habitacions
t'hi diu
que ha de tindre
una persona i mitja
només destinada
en el compliment
o en el seguiment
de segons quines coses
per omplir registres
acaba sent una miqueta
preocupant
perquè malauradament
no tots els països
fan aquest mateix exercici
i per tant
competir
acaba sent una miqueta
més difícil.
Què pot passar?
És a dir,
quin efecte es pot produir?
Jo més...
A veure,
també podem mirar enrere
i podem pensar
que l'any 93
vam tindre una situació
no fàcil
93, 94
part del 95
i en canvi
de tot allò
en vam sortir més forts.
Tampoc no tinc jo
en ment
que en aquell camí
deixessin molta gent enrere.
El que està clar
és que avui
la situació no és senzilla
hi ha gent
que els està apretant
molt i molt
la sabata
i això
a veure,
no és agradable
i ens agradaria
que no fos així
però jo vull creure
que si parléssim
en una conversa
com la que tenim ara
dintre d'un parell d'anys
el que estarem parlant
és que el nostre sector
seguirà tirant endavant
s'haurà enfortit
i haurà passat
una situació de crisi més
com les que havia passat
insisteixo
ara fa pràcticament
20 o 30 anys
també.
Aquest cicle últim
està molt llarg
i potser no ens dóna
perspectiva
perquè queda molt lluny
aquesta situació
després dels Jocs Olímpics
però la veritat
és que els moviments
aquests cíclics
formen part
de l'activitat econòmica
i ara ens toca
malauradament
patir-ne un que no és positiu.
Tornem a parlar
dels vols de baix cos.
Vostè hi ha esmentat
abans dos casos concrets
de ciutats
de l'estat espanyol
on el patronat de turisme
no havia fet mai
promoció
com són les zones
de Galici i d'Andalusia
Santiago de Compostel
i Sevilla
més enllà d'aquestes
dues destinacions concretes
que ens uneixen
amb l'aeroport
de les nostres comarques
el conjunt
d'augment
de línies
de baix cos
amb l'aeroport
de Reus
quins efectes?
Estan notant ja efectes
de manera
més o menys immediata?
Sí, de fet
aquest exercici
de les poques informacions
positives
que s'han anat generant
algunes d'elles
han estat precisament
la creació
d'aquests nous enllaços
darrere d'un nou enllaç
hi ha un flux de gent
i darrere del flux de gent
una oportunitat
i si no fos així
això no es produiria
quan havíem quantificat
si recordeu
ara fa poques setmanes
també l'efecte
del que havia estat
el baix cos
en el 2008
perquè era un període
que teníem tot avaluat
i tancat
i també per tant
ben analitzat
arribàvem a la següent
conclusió
del gruix
de les arribades
que s'havien produït
doncs el 62%
de la gent
que ens arribava
amb aquests diferents enllaços
acabava per noctant
a la zona
i aquesta era una xifra
prou important
el percentatge restant
aquest 38% restant
no l'hauríem d'entendre
tot com una fuga
gent que arriba
i se'n va
a un altre lloc
perquè d'aquest 38%
hi havia una part
molt important
que eren 22 punts
que eren residents
doncs vostè
com qualsevol altra
de les persones
de les nostres comarques
que sortia
per lleure
per oci
per negoci
i tornava
i només un 16%
acabàvem
finalment marxant
doncs bueno
la fuga real
era d'un 16%
contribuïm també
la mobilitat
de la gent
del territori
el 62%
de la gent
va per noctar
generant
un milió
de 500 mil
per noctacions
i un impacte econòmic
del voltant
de 130 milions
d'euros
bé
aquesta és la situació
del 2008
què ens pot passar
en el 2009
doncs
hem incrementat
els enllaços
estem en un paquet
ja de 23
enllaços
i alguns d'ells
anunciats
insisteixo
en guany
alguns d'ells
d'especial interès
per nosaltres
perquè van obrint espais
on el nostre posicionament
la nostra presència
com a territori
com a destinació turística
no era tan bona
estic pensant
d'una forma molt específica
per exemple
en el cas d'Alemanya
on tenim
molt camp per córrer
i on tenim molts deures
a fer
i l'únic que es pot derivar
d'això
doncs
insisteixo
noves oportunitats
que cal que sàpiguem
aprofitar
estem treballant intensament
per com us explicava abans
per fer
de les accions
o d'algunes
de les accions
del patronat
accions pensades
per aquest tipus
d'oportunitats
no és casual
insisteixo
que en guany
haguem fet alguna
d'aquestes promocions
en ciutats
on no havíem tingut enllaç
i ara l'hi tenim
començàvem l'entrevista
parlant d'aquestes estadístiques
que feia públiques
ahir
al govern central
caiguda del turisme internacional
un 12% a Catalunya
un 13%
ens indicava el senyor Bono
a les comarques de Tarragona
fins al 15 de juny
per acabar l'entrevista
i mirant la perspectiva
d'aquest 2009
que ja hem dit
que serà difícil
complicat
i que caldrà resistir
es conformaria
amb un resultat
a final de temporada
com el que tenim
a dia d'avui?
Sí
m'agradaria
que poguéssim parlar
d'un exercici
millor
la veritat és la que és
i si
a més a més
obrim una miqueta
la mirada
i la perspectiva
i fem una anàlisi
del que passa
en altres destinacions
del Estat Espanyol
de la Mediterrània
doncs
Déu-n'hi-do
com Costa Dorada
doncs està
precisament resistint
no?
amb tot
el que ens agradarà
és insisteixo
que ràpidament
puguem passar
aquesta plana
tanquem aquest exercici
5 anys
segurament l'any que ve
tindrà una tònica
força similar
i doncs
aquest reforç
que pensàvem
que acabarem tenint
en el futur
doncs bé
se comença a incertar
el més ràpidament possible
doncs amb aquest missatge
ens quedem
senyor Octavi
gerent del Patronat de Turisme
de la Diputació de Tarragona
moltes gràcies
per venir aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio
gràcies a vostès
bon dia
gràcies a vosaltres