Ja el tenim aquí entre nosaltres.
És Josep Eduard Príncep, gerent d'Endocine,
les Gavarres que compta amb 16 sales,
i us ho hem comentat ara fa un moment,
que a més gestiona altres 13 cinemes de Catalunya,
València i Euskadi.
Josep Eduard, molt bon dia.
Bon dia.
Home, des del punt de vista empresarial
podem adoptar una perspectiva molt concreta
des del punt de vista de persona absolutament immersa
en el món del cinema per passió i per professió.
És una llàstima que perdem sales al centre de la ciutat,
sense dubte, per molt que tu siguis el gerent dels cinemes
de les Gavarres, anava a dir Òscars,
mira que no ens acostumem a dir Ocine,
que no és Òscars, que és Ocine.
A la seva hora sempre serem Òscars,
encara ens faltarà molt el canvi.
Doncs jo m'imagino que sempre és una qüestió a lamentar,
independentment que és una opció absolutament empresarial
i aquí els empresaris no estan per perdre diners,
només faltaria, no?
Sí, i a més a més el més important és que es perd l'hàbit,
que això és el que sempre ens preocupa a tots,
que com més cinemes hi ha, més hàbit hi ha del cinema.
O sigui, està demostrat per estadístiques
i està fet ja...
hi ha en els estudis, que com més cinemes hi ha,
més gent va al cinema.
Llavors està clar que ara n'hi ha menys gent al cinema a Tarragona.
Home, això segurament.
I acompanyen al cinema, tradicionalment tota la vida
hi ha hagut una ritualitat, vull dir,
si abans quan hi havia els cinemes al centre de Tarragona
era quedar en algun lloc determinat,
anar cap al cinema, la xerradeta en aquella cua,
amb aquella finestreta que era diferent del que es fa ara,
la pel·lícula, surts, passeges pel centre de la ciutat
amb molta més gent, ara la ritualitat ha canviat.
i aleshores vas, agafes l'entrada a les crispetes,
el refresc i cap dins.
Ni millor ni pitjor, diferent.
Sí, ara suposo que també té així.
En el cas de les Gavarres també hem de pensar
que allí hi ha empreses molt potents i molt fortes,
internacionals, que pot ser Mediamar,
pot ser Noralto, pot ser Merlín,
que també fan que el passeig sigui una mica més comercial,
però enfocat a grans superfícies.
Però per l'experiència que tu tens,
parlàvem ara que gestioneu cinemes a altres punts de Catalunya,
València, Euskadi, si ens hi fixem en ciutats mitjanes com Tarragona,
la tendència és que tots els cinemes, els complexes de cinema,
es traslladin cap a l'extrarradi?
Depèn.
Hi ha diferents casos.
Per exemple, el cas de València és al mig de la ciutat.
Hi ha qui aguanta el tirón.
Sí, jo crec que depèn molt de com estigui enfocat.
El que està molt definit és el tema centre comercial.
O sigui, un cine ha d'anar acompanyat d'un centre comercial.
Això ja és una norma, pràcticament.
Sí, si no és un altre tipus de cinema, ja.
Si el cinema comercial té aquestes característiques,
llavors el cinema més, com podria ser el de Ramon i Cajal,
que parlaves, no?
Vaig d'anar un altre tipus de manera de fer, no?
Abans encara, jo fixa't, abans parlàvem,
mentre escoltàvem la publicitat amb el Josep Eduard,
i deia, perquè clar, els Oscars de Ramon i Cajal
que els van tancar als 90.
I jo, no, no, per favor, el 2003.
A mi em donava la sensació que feia molt més temps.
Van perdre una gran oportunitat tots plegats
i aquells que podien no responsabilitzar-se de la continuïtat.
Jo crec que sí, que era un cine que hagués sigut
el que realment s'està buscant ara.
En aquell moment no va potser interès en polític
perquè això funcionés.
Està clar que si una cosa no et funciona,
en aquell moment hi havia el Lauren que funcionava molt bé,
les Gavarres estaven fent les ampliacions,
estaven empinades a 16 sales de 12,
i estava clar que aquell cine no funcionava.
I aleshores aquí era l'oportunitat,
aquesta única que diem, de fer una mica del trufó de Girona.
Clar, crec que en fet és una experiència similar
a la que podia estar visquent
Òscars de Ramon i Cajal en el seu moment,
aquesta experiència que expliques de Girona.
Sí, bé, jo crec que al seu moment
és que Girona són molt potents.
Jo he estat allí al trufó i conec la gent que ho porta,
i són gent molt interrada,
vull dir, que tenen les idees molt clares
i allí el que fan és potenciar sobretot la versió original
i tenen un grup de gent que es diuen crítics de cinema,
que s'encarreguen de gestionar o de buscar les pel·lícules.
L'Ajuntament el recolza molt,
això és bàsic també,
que l'Ajuntament estigui al darrere,
a més a més és municipal.
El cine està ballet,
seria una mica com el de Ramon i Cajal, sí.
Ja hi ha de totes maneres experiències d'aquest tipus
que estimulessin a la població en el cinema.
Vols dir, per exemple,
aquesta experiència del trufó d'aquest grup,
de persones, de crítics,
això es pot concebre en un gran complex amb 16 sales?
Com ara les de Gavarres?
Són 16, no? No m'he equivocat.
16, sí.
A veure, nosaltres ja fa temps que ho estem intentant.
La versió original, per exemple,
des del maig del 2008 que l'estem posant.
O sigui, estem fent el cinema català...
Això us ha de fer un bon aplaudiment.
El tema del cinema català,
sou dels pocs complexes catalans,
que realment aposteu i la versió original també.
Això ho han comentat alguna vegada aquí, sí.
Sí, la veritat és que és una lluita constant
i crec que és important sempre mirar cap a tots els prismes.
O sigui, jo crec que el cinema català és molt difícil,
però està clar que quan una pel·lícula es fa en català,
nosaltres la fem.
I com aneu de públic?
Del cinema català?
Sí.
Difícil.
Per exemple, si fem el cinema infantil en català,
et dic, jo que omplim.
El tema 5, que ho fem amb lingüística de la Generalitat,
sempre omplim,
perquè és un preu de 3 euros i mig,
que és justament aquest dissabte passant ben començat,
o sigui, queden 3 dissabtes més que es farà.
Aquest funciona molt bé.
Aquesta setmana també estrenem Millennium en català,
la segona part.
I nosaltres,
sempre que tenim una opció d'estrenar en català,
l'estrenem, sempre.
Fins i tot tenim un premi del 2006,
d'organització lingüística.
O sigui, que sempre estem lluitant
perquè el català s'intudeixi a la sala.
Per això és militància,
perquè si dius que va més gent,
Calerons toqueu més en castellà, lògicament.
Està molt definit
i amb això no hi ha discusió.
Vull dir, per cada 100 persones que puguin anar en castellà,
20 van en català la primera setmana.
A partir de la segona ja baixa.
O sigui, la proporció és bastant desproporcional.
I el tema de les versions originals,
què tal? Com anem?
Hi ha demanda?
Perquè si no hi ha demanda,
al final potser...
Aquesta ja podem parlar d'una aposta a estar personal,
que jo soc amant del versió original.
Aquest és el primer defecte que tinc,
que estic en un cine comercial...
Diria que és una virtut, eh?
Diria que és una virtut.
Bé, estic en un cine totalment comercial
i el meu defecte és que jo miro el cinema en versió original.
Clar, aleshores què passa?
Que jo vaig proposar a l'empresa,
ho va acceptar i estic lluitant bastant de valent
i fins i tot he parat amb la regidora de Cultura,
que és la senyora Carpa Crespo,
per poder col·laborar i poder seguir fent versions originals
perquè, evidentment, els resultats són difícils.
I està clar que has d'acostumar a la gent
que hi pugui interessar a agafar el transport públic,
que és una altra de les vies que tenim actualment,
per poder anar al cinema de les gavars.
Abans parlaves de la proporció 20-100,
català-castellà,
versió original, versió doblada,
de quina proporció parlaríem?
És que ja no es dona el cas.
Ja n'hi has dit per la proporció.
No es dona el cas.
L'únic cas que podem dir
que va ser que vam fer el Woody Allen, l'última,
que...
Com es deia l'última?
No aquesta, l'anterior, la de Barcelona.
Sí, sí, sí.
I Cristina Barcelona.
Exacte.
Això mateix, ara en sortia.
Però la vam fer en català
i en versió original exclusivament.
I curiosament va anar per l'estil.
O sigui, va ser d'aquestes coses
que ens va sobtar que no la vam estrenar en castellà.
Alguns va tatxar de coses estranyes,
però, bueno, suposo que aquest país ja sap que quan fas...
No, marqueu una mica la diferència.
De fet, també em comentaven l'altre dia
i ara et confesso que no sé si la vau fer en versió original.
Jo la vaig veure a les vostres sales
i la vaig veure en castellà,
Malditos Bastardos,
i aquí diu que en versió original
és que guanya encara més,
que és fantàstic.
No ho sé.
Bueno, aquesta no la vam fer,
però potser potser ser un cas.
A vegades ens passa una mica
que anem també triant el que podem,
perquè també tenim un hàndicap molt greu
allà a les Gavarres,
en el tema de versions originals,
que hi ha els circuits tancats
de versions originals a tot Espanya.
Nosaltres estem en els circuits d'Espanya,
no estem parlant de Tarragona,
de Catalunya,
estem parlant d'estatals.
Què passa?
Que les pel·lícules en versió original
ja tenen les 15 còpies
que van directament als Verdi,
ja van directament a la bretxa,
van directament als punts calents
de versions originals.
I llavors què ens passa una miqueta?
Que ens hem d'esperar una mica,
dues o tres setmanes,
per poder fer aquestes pel·lícules
que ens interessin.
Per exemple,
ara que he demanat,
que tinc moltes ganes de veure,
és Munt, en versió original,
que és la guanyadora del Festival de Sitges.
Home, ara veurem en versió.
Bueno, tu l'has demanat de moment.
Jo l'he demanat.
A mi m'han dit que m'esperi
perquè funciona.
A mi m'encanta que estiguis aquí
a banda de tota aquesta qüestió,
de parlar de qüestions profundes
i econòmiques del cinema.
El dia a dia del cinema,
d'aquests cinemes,
els únics que tenim a Tarragona
no teniu competència
des d'aquest punt de vista.
Doncs a mi m'agradaria preguntar-te coses.
Com?
Per exemple,
a vegades mires la cartellera,
el canvi de cartellera,
i veus alguna absència
i dius que estrany
que no s'estreni aquesta pel·lícula.
A qui ho veus que no s'estreni?
Raons objectives, m'imagino,
la majoria de vegades.
Sí, jo normalment,
si alguna cosa no s'estrenarà...
Després et diré la segona part, eh?
Si alguna cosa no s'estrenarà
és perquè hi ha hagut
algun canvi d'última hora,
normalment,
i és perquè no s'estrenen enlloc.
O sigui,
aquestes coses acostumen a passar.
Jo crec que a Gavarres
tenim la gran sort i a Tarragona
que estrenem totes les pel·lícules
que hi ha en cartellera,
que estiguin disponibles.
A vegades passa al contrari,
que hi ha una pel·lícula d'aquelles
que llegeixes una crítica
i dius, oh, que maca aquesta pel·li,
però segur que no la faran
perquè no es n'ha gaire comercial
i aquí la tens.
Això no ho sé.
Vosaltres quan...
Com funciona el tema de la distribució
per arribar a cadascuna de les sales?
contribuïdores que una mica
imposen el seu producte.
T'hi diuen, aquesta setmana
hi ha aquesta pel·lícula,
aquesta pel·lícula i aquesta altra.
O sigui, està clar que a nosaltres
si hi ha Malditos Bastardo
s'ha d'estrenar,
si hi ha la de IJs o Monstros,
les que toquin,
s'han d'estrenar.
I a més a més,
hi ha les de segona fila
que també s'estrenen
que depèn ja de les còpies.
Això que et deia, per exemple,
Amunt és una pel·lícula
que jo tenia molt de carinyo
i no es va estrenar
perquè hi havia poques còpies.
Llavors ja ho dic,
ja que no l'estreno,
ja demano un versió original.
Sí, com a mínim,
no és estrena-estrena
però com que la poso
en versió original
també és un punt d'atracció.
És un punt a favor de la pel·lícula.
Tu creus que econòmicament,
ara, no som al 2003,
som ara, econòmicament,
algú, no dic qui,
iniciativa privada,
la pública, vull dir
que hi ha dos camins
en aquesta vida,
un és la pública,
un altre és la privada,
un senyor o una senyora
de la iniciativa,
però dius, saps què?
Com muntaré un cinema
al centre de Tarragona?
Per la teva experiència,
creus que seria
un projecte econòmicament viable?
No setze sales
amb un parell
que m'hi posessis o tres,
jo què sé,
com funciona el negoci,
però què creus?
Sincerament crec
que al principi
seria molt difícil.
Vostè d'aguantar?
Mai es pot tancar la porta
perquè realment
hi ha uns hàbits creats,
això també s'ha de dir,
vull dir,
agafar-les,
estem mantenint,
estem funcionant,
vull dir,
la gent agafa el cotxe,
ara també comença
a agafar el transport públic,
o sigui que la gent
té una oferta
i l'aprofita, no?
Jo a vegades
feia una mica
l'exemple de Barcelona,
quan jo vaig a Barcelona
sempre agafo el tren,
després agafo el metro
i a vegades agafo l'autobús
i tardo dues hores
per arribar al lloc
com vull arribar,
però arribo
i no és res estrany
que no agafi el cotxe
fins a arribar
a aquell punt, no?
Crec que la dificultat
que tenim ara
una mica d'això
és trobar l'espai
i sobretot l'inversió
i que molta gent
ara no està per invertir,
espais com siguin.
D'una sala de cinema
deu costar uns quartets, no?
Clar, una màquina
pot valdre
entre 70.000, 80.000 euros,
només la màquina.
Després posa seients,
després posa-hi la moqueta...
Posa l'edifici,
clar, l'infraestructura,
és que és molt costós un cinema.
Home, imagina que sí
i el manteniment també
parlaves del transport,
jo no sé si...
Abans comentaves
de crear algun vincle
de col·laboració
amb el tema
de les versions originals,
amb l'Ajuntament,
jo no sé si també
us plantegeu
des dels cinemes
parlar d'alguna manera
del tema del transport públic,
de fer un servei
com a més regular
probablement d'autobusos
o creus que ja omple
les expectatives
i la demanda
que hi ha de transport públic
que arriba al cinema.
De moment tenim autobús
cada 20 minuts.
I deixar allà la porta mateix.
Sí,
deixar de la mateixa
dels cinemes,
o sigui que no tens
que fer cap tipus
d'esforç caminant.
Crec que es pot anar millorant
però també s'ha de veient
la gent com reacciona.
Jo crec que és un servei
que, per exemple,
com ha estat durant 10 anys
bastant limitat,
la gent es pensa
que no existeix
i per sort aquest any
ha començat.
A principis d'any
va començar a veure autobusos
i això ho hem d'agrair
perquè l'Ajuntament
ha portat els mitjans
perquè la gent
pugui anar al cinema
amb autobús.
Sembla que tots plegats
en vivim instal·lats
a la queixa
i se'm va dir
la gent no va al cinema,
al pirateig,
al no sé què.
I ahir ens comentava
un altre convidat
que parlava d'aquesta qüestió
i a vegades ho hem llegit.
Per exemple,
als Estats Units
que tenen una indústria
cinematogràfica molt potent,
la gent es veu
que és dels països
que més descarreguen pel·lis
de forma pirata
i és dels països
on la gent va més al cinema.
És a dir,
pirategen,
omplen les sales
i diuen que és que
com que hi ha indústria,
el que diuen,
jo no ho sé
perquè no he anat
al cinema als Estats Units.
Jo crec que econòmic
deu ser per l'estil
o més car que aquí.
El tema d'entrada
no crec que sigui la dificultat.
Jo sempre dic
que a vegades
el que ens passa
és que volem fer el pack
i quan fem el pack
és quan se'n dispara la cartera.
Clar,
perquè només amb l'entrada a cinema
anem a veure la pel·li
i ja està.
Llavors el cinema en si
ens motivem amb altres coses.
Jo crec que el cinema en si
per sort no és molt car.
Crec que el que volem
acompanyar al cinema
és el que ens fa
una vegada estirar enrere
perquè volem esquispetes,
la beguda,
volem anar a sopar,
després volem anar a la bolera,
volem anar a fer un seguit de coses
que al final diuen
ostres,
què ens ha passat d'avui?
Hem anat al cine.
Bueno,
hem anat al cine
i heu fet més coses,
per sort.
Doncs ja ho deia
al començament
quan parlàvem
amb el Josep Eduard Príncep
que lògicament
com a amant del cinema
per sobre de tot
lamenta
i és lògic
que la ciutat de Tarragona
hagi perdut
aquestes sales al centre
però sens dubte
ja des del punt de vista empresarial
lògicament
notareu un increment
de públic
i si et sembla
quantifiqueu una mica
i ens ho expliqueu
d'aquí un quant temps
informativament parlant
doncs també té el seu interès.
Sí,
pot ser que passi
però en aquest cas
crec que
m'agradablement
el que és parlant
és espectadors.
Escolta,
què tal la de Menavar?
Molt bé.
Arrasant, no?
Molt bé,
jo ja l'he vist
vaig anar al primer
també veure-la.
Jo no l'he vist encara,
no serà qüestió d'anar.
No és d'anar ràpid.
Ara és la que arrasa més,
com que hi ha d'anar ràpid?
Però me la van tindre
unes quantes setmanes
i un mes també.
Però en sala petita
que ja no és el mateix.
S'ha d'anar al començament
perquè les sales petites
aquestes
no és el mateix
anar al cinema.
Moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio.
Josep Eduard Príncep,
recordem que és el gerent
d'Ocine,
conegut popularment
a Tarragona
com Òscar Las Gavarres.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Durant el vostre programa
a mi m'encanta.
Obre de César Constantí
però tampoc no calia
que s'honeix...
I amb la que està caient,
imagina't,
amb la que està caient,
que ara, mira,
ara ha parat.
Ara ha parat.
Mira, acabes de dir,
està caient,
giro el cap cap a la finestra,
no cau ni una gota.
Ha sigut venir
a l'altra finestra.
Fa un moment,
clar, clar,
perquè són núvols rotatoris.
Deu ser la part darrere
a l'edifici
que plou a Botzi Barrals.
Ja veus,
deus estar regant dalt.
Què teniu per aquesta tarda?
Doncs mira,
gairebé començarem el programa
tal com el tanques tu,
parlant de cinema.
De cinema.
Sí.