Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara d'una iniciativa de la Universitat Rovira i Virgili,
concretament de la URB Solidària i de la Coral,
de la pròpia Universitat Tarragonina,
perquè els membres de la Coral, un bon grup de cantaires,
35 cantaires de la Coral,
membres de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili,
viatgen a Nicaragua per desenvolupar un projecte
de cooperació internacional en el que també intervé,
com dèiem, la URB Solidària.
Per parlar d'aquest viatge, d'aquest estada,
dels objectius de la sèrie de concerts que faran des de la Coral de la URB,
avui hem convidat la seva directora, la Montserrat Tanriós.
Montserrat, molt bon dia.
Bon dia.
Aquesta és la primera vegada que fem un viatge d'aquestes característiques a l'estranger?
Sí, és la primera vegada que farem un viatge
on hi ha una intervenció, diguem-ne, de tallers i de voluntariat,
per dir-ho d'alguna manera.
Hem estat fora per fer festivals i concursos,
però la idea aquesta és nova.
Com neix la idea? Neix de vosaltres? Neix de la gent de la URB Solidària?
Per què ja aneu a Nicaragua?
Doncs mira, la idea neix d'una trobada internacional de directors d'acord
que va haver a Buenos Aires el 2006.
Jo hi vaig anar en aquest congrés organitzat per la Federació Internacional de Can Coral
i en aquest congrés es va parlar sobre formació de directors,
una mica sobre molts temes que ens afecten als professionals del tema
i una de les conseqüències del congrés va ser la de pensar que seria interessant
començar a treballar amb una idea de director sense fronteres.
O sigui que en el món hi ha molts professionals del Can Coral
que a partir d'una edat o d'un desenvolupament personal,
quan els països ja tenen unes estructures més o menys organitzades,
tenen ganes d'ajudar.
Hi ha molts països al món que no tenen ni les estructures musicals,
ni conservatoris, ni escoles, on fer aquests estudis.
I tan sols existeixen els estudis.
Llavors, clar, l'accés al Can Coral queda molt tancat,
perquè tampoc tenen diners per dir
doncs mira, me'n vaig ara tres anys a estudiar al País del Costat o allà on sigui.
I amb aquesta idea, jo quan vaig tornar aquí vaig parlar amb la universitat,
amb el Santi Castellà,
i el Santi, que és el vicerrector d'afers estrangers,
de seguida va dir
ui, això, URB Solidària Nicaragua.
I, bueno, d'això, des del 2006, al final, es concretitza d'aquesta manera.
Diguem-ne que jo me'n vaig amb l'instrument,
perquè jo havia d'anar sola,
però vaig com una directora de luxe,
m'emporto l'instrument amb mi.
Quants ja aneu a Nicaragua?
Sí, doncs som un parell d'acompanyants,
en total anem 32 persones.
Sí, 32 persones ara,
perquè hi ha hagut unes baixes de malalties de familiars
que al final hi ha dos o tres cantaires que no poden venir.
I què anireu a fer, exactament?
Quants concerts fareu?
Què cantareu?
Tenim una fanyada de por,
perquè la gent d'allà s'ha animat moltíssim,
estan contentíssims de què anem,
i llavors ens han organitzat moltes coses.
I, bueno, fem concerts, fem cursos,
cantem a la Catedral de Matagalpa
amb una missa amb l'Obispo de Matagalpa,
cantem al Teatre Rubén Darío a Managua,
o sigui, fem moltes coses.
Dels deu dies que estem allà,
pràcticament cada dia hi ha una activitat.
I són activitats, per tant, diferents.
No repetiu els concerts amb les mateixes peces?
Sí, diguem-ne que hi ha, com a concerts pedagògics,
també hi ha trobades amb músics d'allà
que ja es dediquen una mica a música i a cant
i per fer curs de direcció.
Bueno, hi ha diverses formes de fer-ho, no?
Hi ha el concert-concert,
que, per exemple, serà al Rubén Darío o a la Catedral,
i després hi ha amb centres cívics,
a Sant Ramon, precisament,
on té la URB Solidària,
que col·labora amb aquesta fundació
que es diu El Suenyo de la Campana.
Allà fem un taller,
a Managua fem un altre taller,
vull dir, és com una barreja.
No sé massa, la veritat,
vull dir, clar, des d'aquí ho tenim tot organitzat,
el que passarà allà,
bueno, ja ho veurem, no?
Però en principi està tot organitzat.
Podríem dir, doncs, que hi ha una doble vessant,
la d'ensenyar música,
la de portar també, d'alguna manera,
instruments, i quan dic instruments
em refereixo a eines per ensenyar música
a la gent d'allà,
i després, evidentment,
actuar com a pròpia coral.
Això. O sigui, a veure,
la idea, en principi,
és una idea molt de cohesió social.
O sigui, el cant coral,
tots els experts, diguem-ne, entre cometes,
que ens vam reunir a Buenos Aires,
una de les idees claríssimes
que té la Federació Internacional de Cant Coral
i la Federació Catalana de Cant Coral també,
és que el cant coral educa
en moltes coses.
No és només una educació artística
i, evidentment, que eleva l'esperit,
perquè la música és una de les arts
que més t'aporta cap a una dimensió
absolutament extraordinària,
sinó que, a més,
hi ha un compromís que es treballa,
hi ha un equilibri,
perquè hi ha d'haver un equilibri de veus,
hi ha un respecte perquè tothom ha de treballar.
O sigui que l'educació en valors és molt forta.
Hi ha alguns països,
i això també ho vaig descobrir
quan vaig estar a Buenos Aires,
per exemple a Colòmbia,
que des del Ministeri de Cultura de Colòmbia
es va instal·lar un programa
per educar comunitats perdudes,
d'aquell país tan enorme que és Colòmbia,
per educar precisament a la gent
a partir del Cant Coral.
I el Ministeri pagava especialistes
que anaven allí a treballar.
O sigui que,
hi ha, per exemple,
el cas del Daniel Barenboim
amb aquesta orquestra entre Israel.
O sigui que la música,
una de les coses més interessants
que té, diguem-ne,
en aquest segle, no?,
que estem ara,
i també, bueno,
que va començar el segle passat,
és entendre que la música
té una força educativa
i d'elevació de la persona
que s'ha d'aprofitar
i que tothom,
quan ho descobreix,
doncs diuen,
caram,
tenim aquí un element fonamental
i indispensable.
Aquest viatge
és el resultat, dèiem,
d'una feina
que gairebé
ens remunta
a tres anys enrere.
No sé si li queden ganes
a la Montserrat Rios
i a la gent de la URB Solidària
de fer més coses
en aquest sentit,
però segons com vagi
el viatge a l'estat de Nicaragua
es podien repetir experiències
d'aquestes característiques
o és molt complicat?
A veure,
aquest any això ha anat així
com facilíssimament.
De vegades un té una idea
i fins que no es concretitza
hi ha entrebancs
i no hi ha manera.
I aquest any, bueno,
hem fet una sèrie de concerts
que ens han donat
unes entrades de diners
que ens han permès tenir diners
per pagar això
perquè és molt car.
La URB Solidària
també col·labora amb una part
i després les institucions
que ens ajuden
que són aquesta Fundació
en el Suènyo de la Campana
i el Comitè de Solidaritat
Oscar Romero
que són dos dels grups
que allà ens organitzen coses
s'hi han abocat
i ens han ajudat molt.
Clar,
això és una situació màgica.
Si això es torna a repetir
que evidentment
el meu interès és que sí
evidentment tornarem
a fer coses d'aquestes.
No és fàcil bellugar gent,
no és fàcil coordinar
ni trobar gent
que et vulgui coordinar coses
en un lloc.
O sigui,
a veure,
una de les meves satisfaccions
principals en aquests moments
és haver col·laborat
amb la URB
i amb aquestes
les altres organitzacions
d'una forma tan fàcil
i tan efectiva.
Perquè jo fins ara
m'ho feia sola.
Clar,
i quan tu dius
vaig a un festival
a Sant Petersburg
t'has d'entendre amb els russos
i clar,
allí és vostè quan arriba,
vostè ho cancanta
i ja està,
no?
Vull dir,
ets un més que vas allà.
Aquí ens esperen
amb els braços oberts
i clar,
s'ha creat una expectativa
que és molt interessant.
I la gent de la Coral
com està?
Estan contentíssims,
també expectants
a veure què passa.
Molta gent de la Coral
són mestres,
especialistes en educació musical
i clar,
això també els crea
un interès
per la pedagogia
i per donar.
Jo crec que hi ha un punt
que les persones
necessitem aquesta
sensació
que som solidaris
i que del que sabem
no ens ho quedem,
sinó que també
ho donem
amb altres persones
i amb altres llocs
que, bueno,
ahir llegia
una notícia
sobre Nicaragua,
de tant tant entro
en alguna pàgina
i miro
què fan,
no?
I llegia
per fi
si podrà cantar
la novena de Beethoven
en Managua,
o sigui,
és un país
on encara no s'ha cantat mai
la novena de Beethoven
i ara han fet un esforç
i han buscat
instrumentistes
de Guatemala
i de Panamà
i d'El Salvador
i faran una orquestra
i podran,
o sigui,
clar,
aquesta idea
per nosaltres
és impensable,
dius,
com és possible
que això encara no hagi sonat allà,
no?
Doncs,
aquesta és una mica
l'emoció,
no?
De dir,
anem a cantar Mendelssohn,
anem a cantar també
cançó tradicional catalana,
anem a cantar coses
que segurament la gent
no haurà sentit mai.
Què cantareu?
Ja que comentaves això,
no cal fer tota la llista
de peces,
però una mica
què cantareu?
Una mica de tot?
Sí,
una mica de tot,
hi ha molta cançó catalana,
cançó tradicional
i també hi ha moltes cançons
de música religiosa
del segle XX,
hi ha Saint-Santz,
hi ha Mendelssohn,
hi ha Tipet,
vull dir que hi ha,
bueno,
hi ha una mica,
nosaltres gairebé
sempre els concerts a capella,
si no és un concert monogràfic
o molt específic,
tenim una part de música,
diguem-ne,
més clàssica
i una part de música
més tradicional,
no?
Perquè, bueno,
també entenem
que el públic,
l'orella s'ha d'acostumar,
no és només dir
què bé canten
o què bé sonen,
sinó un repertori
que també t'inspiri
i diguis,
mira,
això m'ha agradat molt.
Aquest viatge
de la coral
de la Universitat
a Nicaragua
ens serveix avui
també d'excusa
una mica
per recordar,
en fi,
qui forma part
de la coral,
perquè ja fa anys
que funcioneu
com a tal,
ja fa molts anys
que la Montserrat
en Riós
és la seva directora,
però qui forma
actualment la coral
de la Rovira i Virgili?
Doncs mira,
en aquest moment
jo tinc molta gent
que fa anys
que estan a la coral
perquè són alumnes
que jo he tingut
a Magisteri Musical
que van entrant
al seu dia
i que s'han anat quedant,
o sigui,
jo des que vaig crear
la coral
no he volgut mai dir
a la gent,
ara ja has acabat
la universitat fora,
eh?
I clar,
com que jo
no he dit a ningú
que ho vés tant,
doncs tinc la sort
que la gent
no se'n va
i això,
doncs clar,
fa que el grup
estigui molt consolidat.
També tinc gent
que ha entrat aquest any,
o sigui,
a veure,
cada any
hi ha entran dos o tres,
però és difícil
perquè el nivell
és alt
i, bueno,
per entrar jo
tinc una exigència.
També hi ha
gent que fa doctorats,
professorat,
gent que treballa
a la biblioteca,
o sigui que
també hi ha gent
que són professors
de la universitat
i que evidentment
ja tenen una edat també,
no?
I per tant
sou un grup consolidat.
Sí, sí.
No,
perquè la gent
podria entendre
que, en fi,
tractant-se de la coral
de la universitat
són gent de pas,
no?
O mestres,
o professors,
o estudiants
que entren i surten
cada any
o cada dos cursos.
Sí, sí.
Aquest és el cas
de moltes de les corals
de les universitats catalanes.
Evidentment,
amb això,
el nivell
que es pot assolir
és molt pobre
perquè, clar,
necessites un treball
de temps
perquè la cosa
quedi equilibrada,
consolidada
i que realment
el grup canti bé.
Jo,
amb aquesta idea,
vaig crear
fa un parell d'anys
un altre grup
que es diu
l'Orfeo Universitari,
precisament perquè
hi havia molts estudiants
que volien cantar
i que jo no els podia
deixar entrar
en aquest cor.
I vaig crear
aquest altre cor
que dirigís
el Tomàs Grau,
el director també
de l'orquestra
de la universitat,
i allí sí,
allí els estudiants van,
entren,
canten un any
el que poden
i si es queden bé
i si no et marxen,
no?
Clar,
és una altra forma
però jo el que volia
era que ningú
que volia cantar
es quedés sense fer-ho
i per això
la universitat
va acceptar la idea
i tenim ara...
I aquesta alternativa
de l'Orfeo.
Ah, això mateix.
La coral
se'n va 10 dies
aproximadament, no?
Seran també
com una mica de vacances
en el sentit
de final de curs, no?
De final de temporada.
Sí,
la veritat és que ara
jo sempre
com que les coses
les organitzes
amb molt temps d'antelació,
ho veus en una agenda
i queda molt bonic
tot col·locat.
Després quan estic a sobre
penso,
mare de Déu,
qui m'ha enredat a mi
ara d'anar aquí, no?
Esclar,
ara és final de curs,
hi ha actes,
hi ha moltes coses, no?
Vacances,
doncs,
suposo que demà
quan estic a l'avió
diré, bueno,
ara ja només pots pensar
en Nicaragua
i...
Sí,
vacances
des del punt de vista
que un se'n va
a un altre lloc
i descobreix coses noves
i això
no deixa de ser
un regal, no?
De la vida,
descobrir coses noves,
gent nova,
una cultura diferent,
això és fantàstic.
I després ja
la coral reprendrà
la feina al setembre
o durant l'estiu feu alguna cosa?
No,
aquest estiu
tenim descans
i el primer concert
segurament el 10 de setembre
a Vila Rodona,
espero que sigui així.
Molt bé,
doncs la Montserrat
en Rios
és la directora
de la coral
de la Universitat
Rovira i Virgili,
són notícia
especialment aquests dies
perquè se'n van
a Nicaragua
a participar
d'aquesta experiència
musical
i també solidària
amb aquest país
centre americà.
Montserrat,
que vagi molt bé,
bon viatge
i bona feina
a Nicaragua aquests dies.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.